BLOC ALBA SERRA

BON NADAL i un 2012 PRÒSPER i FELIÇ

2011-12-24T16:46:00.000+01:00

Us desitjo un Bon Nadal i que no ens manqui salut, feina i estima per l' Any Nou que aviat començarem.

Non Non de Nadal

T' ompliré el bressol

de palleta fina

sense gens de boll,

sense gens de pols.

Encendré un bon foc

perfumat d' espígol

per fer-te el son dolç.

Cobriré el teu cos

amb llençol blanquíssim

mig teixit amb glòria

mig cosit amb creus.

Et faré de flonjos

borrallons de llana

un mantell pels peus.

Et cantaré un bres

amb la veu més dolça,

i quan ja t' adormis

et besaré el front.

Després, de puntetes,

tancaré la porta

perquè no et desvetllin

els sorolls del món.

- Joana Raspall -

QUE NO T ' ENGANYIN

2011-11-06T22:50:00.000+01:00

L' HERÈNCIA DEL GOVERN TRIPARTIT

El forat que han deixat a les finances

1-El "Consejo de Política Fiscal y Financiera" reunit el 24 de novembre de 2010 va assegurar que el dèficit de Catalunya era d' un 2,4 % del PIB. Gairebé un any després descobrim que el PSOE i el PSC van enganyar els ciutadans fent pública una xifra molt inferior a la real, ja que no és el 2,4% sinó el 4,2%. És a dir, els socialistes ens van fer creure que el dèficit de Catalunya era de 4.700 milions quan en realitat és de 8.350 milions.

2-El Tripartit deixa com a herència al nou Govern un total de 54.000 milions d' euros en factures pendents de pagar, algunes de les quals van més enllà de l' any 2020.

3- 1 de cada 3 euros que es van gastar durant l' any 2010 no tenia cobertura per la via dels impostos i, per tant, es va aconseguir a través de l' endeutament.

4-Fruit d' aquesta gestió irresponsable, aquest any 2011 la Generalitat de Catalunya ha de pagar 4 milions d'euros diaris en concepte d' interessos de deute. Per a l' any 2012 aquesta xifra s' incrementa fins a 6 milions d' euros cada dia.

5-Per a l' any 2012 està previst que la partida pressupostària destinada a pagar interessos de deute tingui un volum que equivaldrà a 8 o 9 vegades el pressupost del Departament de Cultura.

Veient aquesta trista realitat, els catalans no podem votar un PSOE -PSC, ERC, ICV-EUiA. Tampoc el PP, que si treu majoria absoluta, els catalans no ens donaran ni aigua.

L' opció única i vàlida per Catalunya és el vot a CiU. L' únic partit que pot defensar realment els interessos de Catalunya.

Diada 2011 : Temps difícils, passos ferms

2011-09-10T16:18:00.000+02:00

Temps difícils, passos ferms. Excel.lent eslògan per començar el nou curs escolar o el nou any.

Davant la trista realitat que ens ha abocat el PP, Catalunya ha de tornar a demostrar de nou el que som : un país amb una llengua pròpia.

Aquesta Diada Nacional de 2011 ens caldrà reivindicar de nou el català. A Amer ho farem avui en el manifest institucional de la Diada però també el proper dilluns, 12 de setembre a les 19 h tarda davant l' Ajuntament.

Bona Diada a tothom. Visca Catalunya lliure.

Moltes gràcies pel suport rebut

2011-05-24T18:20:00.000+02:00

El nostre agraiment per la participació i el suport rebut en aquestes Eleccions Municipals.

Amb la força i la confiança que ens han donat els resultats treballarem per assolir quotes de més benestar per a tothom.

Moltes gràcies.

Candidatura Municipal CiU 2011

NOSALTRES SOM EL VOT PER CONSTRUIR

2011-05-21T17:39:00.000+02:00

Al marge de pensaments, sentiments individuals i col·lectius, pensa amb AMER.

Cal saber valorar la capacitat i la ferma voluntat del nostre grup per a solucionar les dificultats existents. A nosaltres no ens hi trobaran en batalles estèrils.

Volem un vot per construir, un vot en positiu. Volem el vot d' aquells amerencs i amerenques que vulguin avançar, que vulguin progressar, que estimin el poble i la seva regeneració.

Nosaltres pensem en positiu.

Dona'ns el teu suport el proper diumenge, 22 de maig per poder fer + per Amer.

+ per Amer i + per tu

2011-05-16T00:42:00.002+02:00

El nostre eslògan + per Amer serà el nostre estel al llarg de la propera legislatura.

Amer necessita projectar-se cap al futur amb projectes que puguin donar-nos més benestar i progrés tot reforçant la convivència. Malgrat que els temps no siguin fàcils, creiem que es poden portar a terme canvis a diferents nivells.

Volem :

Redactar el POUM. + pel territori i l' urbanisme.
Treballar perquè Amer pugui tenir un geriàtric. + per les persones.
Aprofitar el nostre llegat històric i cultural per obrir noves vies al turisme i al comerç. + per l'economia i el turisme.
Realitzar les casetes del camp de futbol i promoure la construcció d' una piscina municipal. + per l' esport.
Crear una seu per a les entitats perquè el nostre teixit associatiu sigui el caliu del nostre futur. + pel jovent i les associacions.
Millorar la gestió municipal amb un Ajuntament més àgil, resolutiu i proper. + per l' administració municipal.

Nosaltres ens hi comprometem amb una gran il·lusió i projectes. Només necessitem que ens donis suport el proper 22 de maig.

+ per Amer i + per tu !

PRESENTACIÓ CANDIDATURA CiU d' AMER - Eleccions Municipals, 2011

2011-05-06T00:14:00.001+02:00

Demà, divendres, 6 de maig fem la presentació de la Candidatura de CiU d' Amer a les 20,15 h tarda a la Sala de Can Boles.

D' aquí a poques hores s' inicia la campanya electoral de les Municipals 2011, unes eleccions que clouran l' etapa electoral per un temps.

A Amer concorrem a les eleccions tres candidatures : ERC, Coalició per Amer (CA) i CiU. Tres candidatures que poden marcar la política municipal d' Amer fins el maig de 2015.

Tenim 15 dies per explicar projectes i tarannàs. I el proper 22 de maig que el poble decideixi.

La nostra candidatura combina el seny i la joventut, l' experiència i la seriositat. Una candidatura que ha estat dissenyada per continuar treballant per transformar i fer progressar el benestar de tots els amerencs i amerenques.

El canvi en positiu. + per Amer.

Com comunicar-se amb els fills adolescents

2011-04-28T02:06:00.000+02:00

Aquest proper divendres, 29 d' abril a les 7 de la tarda , al Museu Etnològic es portarà a terme una boníssima conferència sobre com comunicar-se amb els fills adolescents.

La conferència la porta a terme el professor i assessor familiar Toni Cassany.

És una bona oportunitat per aprendre i compartir experiències sobre la comunicació amb els fills.

Bona Diada de Sant Jordi

2011-04-22T23:29:00.000+02:00

Avui és Sant Jordi

Avui és Sant Jordi - és dia de flors,

diada de roses, - que ja s' han desclòs.

Voldria fixar-ne - aquí el gran perfum

i omplir aquesta plana - d' olors i de llum.

Seria en memòria - del jorn senyalat

que jo en cosa teva - mon nom he posat.

Tu pots assolir-ho : somriu al llegí ´l

i tota la fulla - s' omplirà d' abril.

(Joan Maragall, 23 d' abril de 1895)

" Un viatger anomenat Jacint Verdaguer"

2011-03-28T23:54:00.000+02:00

Demà, dimarts, 29 de març a les 17,30 h tarda, a la Casa de Cultura, dins la programació de les Aules d' Extensió Universitària per a la Gent Gran, es farà una conferència sobre el gran poeta nacional de Catalunya, mossèn Cinto Verdaguer.

La conferència porta per títol " Un viatger anomenat Jacint Verdaguer ", en la qual, s' explicaran els viatges que va fer Jacint Verdaguer al llarg de la seva vida.

El gran poeta català va ser un gran viatger. En paraules planeres diríem que era un senyor que li encantava viatjar, conèixer noves cultures i noves llengües i costums.

El recorregut va ser extens i divers, des del nord d' Europa, passant per la costa africana fins arribar a Ponent.

La conferència la porta a terme l' amic David Pagès i Cassú. En canvi la part més poètica és on jo hi col.laboro.

Conferència Carlos Andreu - " Atrévete a conocerte "

2011-03-21T23:20:00.001+01:00

El consultor i conegut speaker, Carlos Andreu, farà una conferència titulada " Atrévete a conocerte ", el proper dijous, 24 de març a les 20 h vespre, a la seu central de La Caixa (c/ Creu, 31). L' entrada és lliure, per tant, tothom hi és convidat.

L' acte organitzat per l' Associació Alumni Girona - Alumni Universitat de Navarra porta un parell d' anys organitzant actes lúdico-culturals i esportius a la ciutat de Girona.

Aquest proper dijous, ha apostat per un reconegut coach, consultor, formador, speaker i professor universitari reconegut a nivell internacional.

El consultor ha publicat recentment un llibre " Del ataúd a la cometa ", el qual, considera que l ' èxit en la vida depèn bàsicament de tres variables : la satisfacció personal, l' actitud mental positiva i l' autoconeixement.

En aquests temps de crisi econòmica i de valors, proliferen a la nostra societat gurús o encantadors de serpents, els quals, hàbilment sedueixen a persones que necessiten referents per a poder continuar caminant i avançant.

Aquest no és el cas de Carlos Andreu, el qual, amb la seva joventut porta un bagatge molt ampli en la formació de directius d' empreses tan a casa nostra, com a l' Estat espanyol, com a nivell internacional.

500 raons per parlar català

2011-03-13T20:54:00.001+01:00

L' amic David Pagès i Cassú, presenta aquest proper dimecres, 16 de març a les 19 h vespre, el seu nou llibre " 500 raons per parlar català".

La presentació del llibre es farà a la seu d' Òmnium Cultural a Barcelona i hi intervindran Miquel Strubell, Vinyet Panyella i el mateix autor.

El pròleg del llibre fet per Carles Duarte resumeix molt bé el contingut que ens vol transmetre l' amic David " fa goig capbussar-se en aquest vast inventari d' arguments que ens refermen en el compromís amb la necessitat de fer de la llengua catalana una expressió natural i quotidiana de qui som, del que creiem, de com sentim ...".

En David Pagès i Cassú és un gran activista cultural gironí, patriota fins al moll de l' ós i amb una gran qualitat humana i extraordinària sensibilitat pel que fa al món cultural català. En David és una persona que dia i nit treballa per la cultura catalana des de diferents àmbits i sempre amb la senzillesa i gran humanitat que el caracteritza.

Esperem poder gaudir ben aviat, de la presentació del llibre en terres gironines.

La ruta del timoner

2011-01-20T22:38:00.002+01:00

Aviat farà quasi un mes de la investidura del President Mas i dia a dia es van nombrant persones per a desenvolupar la tasca de Govern.

Ahir el president del grup del PSC, el Sr. Nadal, escampava amb aires de mofa que "havien vist el timó però no la ruta", i és clar, el que ells no han albirat mai al llarg dels dos Tripartits ara ho exigeixen al nou Govern.

Vostès creuen que el President Mas no sap cap on navega ? Certament, els populismes massa sovint són per amagar mancances pròpies i ahir el Sr. Nadal hi va recórrer.

El President Mas té molt clara la ruta, té clar que la travessia no serà fàcil perquè fa temps que el mar està convuls i que els vents que s' apropen no facilitaran conduir el vaixell a bon port.

Al llarg de la campanya electoral, CiU va fer una gran pedagogia amb idees de país molt i molt interessants. Crec que CiU va ser qui millor va arribar als ciutadans explicant les seves propostes.

La ruta del timoner está traçada i de ben segur que portarà el vaixell al millor dels ports possibles malgrat la tempesta, els vents imprevistos i tots els entrebancs avui no visibles.

PD. 1 : Encertada la postura del Grup Municipal de CiU a Girona sobre el nomenament de J.Pluma.

P.D.2 : Post de Carles Puigdemont al seu bloc " Coratge contra el desconcert ".

ALBADA NADALENCA

2010-12-24T08:32:00.001+01:00

ALBADA NADALENCA

Beat aquell qui en l' albada de Nadal

copsa una balba llum que ens anuncia

la nuditat del Verb, que és poesia.

Avui la carn es fa espiritual.

I aquest país tan nostre i tan plural

on de tres dones una es diu Maria

se li encomana un deix de melangia,

i el bres del vent té un ritme maternal.

La clariana esquinça el temps antic.

El freturós, avui, absol el ric,

més miserable, si al cor sent el gebre

de l' any que mor sense haver fet pessebre.

I l' àngel veu, llunyana, amb ull d' atzur,

l' alba de pau d' un univers futur.

Carles Fages de Climent

BON NADAL

Mas President

2010-11-29T01:30:00.003+01:00

Artur Mas és el nou President de Catalunya. Finalment, després de la llarga travessia del Desert dels Set Anys, CiU tornarà a governar. Certament, a la tercera la vençuda i avui s' ha complert.

El poble de Catalunya ha parlat d' una manera molt clara.Molts catalans han tornat a confiar en el seny i el bon fer de CiU perquè el llast del Tripartit és molt gran. Certament, Mas havia guanyat les conteses del 2003 i del 2007 però avui la victòria ha estat aclaparadora.

La barrera dels 60 diputats s' hi ha arribat amb vots de gent molt diversa, molt plural. Persones que mai han votat CiU i avui ho han fet, persones que ens havien votat i ho van deixat de fer, joves que mai es pensaven que votarien a CiU i avui han anat a dipositar de "prestat" el seu vot a CiU i molts joves que han exercit el seu dret a vot per primera vegada i ho han fet per CiU.

Davant nostre tenim una gran responsabilitat, diria que una immensa responsabilitat perquè tots confien que CiUserà el partit que treurà Catalunya del pou.

També voldria fer un esment de la importància d' aquesta victòria des del punt de vista generacional i de partit : molts "entesos" pronosticaven que després del President Pujol, CiU s' enfonsaria. I avui podem dir que CiU no és un partit unipersonal sinó que s'ha demostrat que som més que un partit. Perquè al llarg d' aquests set anys a l' oposició hem crescut interiorment i hem defensat amb més fermesa que mai l' ideari d' un visionari com el President Pujol. Però també hem demostrat que la visió del President Pujol és avui el crit d' un país, el pal de paller d' una nació, Catalunya.

Per tant, cal felicitar a les noves generacions, sobretot a les mal anomenades " la generació Pinyol " ergo Oriol Pujol, David Madí, Homs .... que el relleu s' ha fet bé i ha estat des del 2003 una realitat exitosa.

També cal fer esment de la personalitat d' Artur Mas. Mas ha demostrat ser un home valent, perseverant, pacient, intel.ligent i humil. No ha estat fàcil substituir un "monstre vivent " com el President Pujol i Mas des del 2003 que porta demostrant que no és un "home fet en un laboratori " sinó que és un lluitador nat, un home senzill, tímid i molt treballador. Un home fet a si mateix que el pas del temps i les etzibades l' han fet créixer interiorment i exteriorment.

Mas serà un gran President per Catalunya i ara ho podrà demostrar.

A part, voldria parlar sobre l' eix nacional. Avui hem vist com les forces catalanistes s' han fet mal. Allò del "divide y vencerás" s' ha complert. Les divisions internes d' ERC han produit un trencament que es tardarà molt temps a reconstruir de nou. Tot plegat provoca una incertesa en l' espai independentista català mentre altres forces oposades al catalanisme agafen una volada molt important - per exemple el PP -.

Em ve a la memòria el llibre de V.Villatoro " Catalunya després del Tripartit " on redactava des de la seva ploma brillant diferents escenaris per la Catalunya post Tripartita. I podem assegurar que el catalanisme no ha mort sinó que continua més viu que mai.

Ara només cal que amb humilitat, senzillesa i amb moltes ganes de treballar poguem servir el poble de Catalunya.

P.D. : http://www.youtube.com/watch?v=eCz0y-IXbdc

PACTE A LA BASCA, PER QUÈ NO ?

2010-11-14T12:47:00.001+01:00

Des que ha començat la campanya electoral tothom critica a CiU, i sobretot, tothom vol saber amb qui pactarà Mas.

Els partits del Tripartit només tenen un discurs " vigileu que en Mas pactarà amb el PP ". És ben trist que els partits que han integrat el Tripartit enlloc d' explicar l' obra de Govern que han realitzat - que és minsa - o explicar les seves propostes, es passin la campanya fulminant CiU.

Després també et trobes amics, coneguts i saludats enlluernats per l' efecte Laporta, Reagrupament o Estat Català. Es pensen que CiU som gent regionalista o botiflers entre d' altres nominatius. I és clar, la gent no recorda que desgraciadament estem dins un estat, l' Estat espanyol.

A CiU hi ha tants o més independentistes que a aquests partits que ara es vanaglorien de ser la alternativa independentista.

Siguem clars i sincers. Som allà on som. Espanya mai ens ha entès ni ens voldrà entendre. En Mas és realista, és sincer, és pragmàtic. Per què dir una cosa que no podem fer ?

El que sí que hem de vigilar és d' un possible pacte a la basca de diferents partits polítics perquè , al capdavall s' escull un Parlament i no només un President. I amb la llei electoral que tenim - per cert, la més democràtica possible - hi poden haver mil i una combinacions.

Per què no un pacte PSC - PP i Ciudadanos ? Per què no un pacte PSC - ICV - Ciudadanos i ERC ? Per què no i .... tots contra CiU ?

La política a Catalunya s' ha italianitzat des del 2003. Per tant, no tants globus sonda independentistes i toquem tots de peus a terra que ERC ja ens ha demostrat on li arriba l' independentisme.

Un altre tema és saber allà on som. Què farà el Sr. Puigcercós que ara es banta de fer un referèndum ? Si us plau, senyor Puigcercós, d' invents de bombero ja n' hem tingut prou. Quan vagi a Madrid, no pateixi que els seus amics ja li passaran el ribot. Llavors si que haurem de dir " perdoneu, però algú ja ho va dir fa temps ".

És trist però l' Espanya cañí mai ens ha volgut entendre ni ens entendrà. Tant si és en Mas com qui sigui president de la Generalitat haurà d' anar a pactar a Madrid i prou. No entendre això és no saber allà on estem. No siguem ingenus altra vegada, no tornem a fer errors d' un passat no gaire llunyà.

És Europa la solució ? Jo crec que sí. Si volem demanar una plena sobirania pot ser sí que ens hem de plantejar anar tots junts a Europa i demanar allò que tot poble té dret, la plena sobirania nacional.

Però sobretot, no disgreguem el vot i siguem pràctics. Pensem que pactes a la basca són molt possibles.

COMENÇA EL CANVI

2010-11-12T00:27:00.002+01:00

COMENÇA EL CANVI. Aquest és el lema que ha de portar al país a bon port. L' any 2006 vaig tenir l' honor de formar part de les llistes al Parlament de Catalunya i representar la Selva Interior. Enguany ens representa la Montserrat Roura.

Aquests set anys de Tripartit han suposat per Catalunya un llast molt gran. El Tripartit ha viscut l' època d' or econòmica però també la decadència.

CiU té altra vegada un gran repte : guanyar les eleccions i poder governar bé. No serà fàcil. L' arc parlamentari del catalanisme es presenta massa segmentat i això pot perjudicar Catalunya.

Per això és necessari que CiU pugui obtenir uns bons resultats per a poder governar bé i millor.

Ara tenim 15 dies per explicar què ens agradaria portar a terme en cas de guanyar i governar. El que està clar és que " brindis al sol" no se'n poden fer. No es pot prometre res perquè primer s' ha de saber com està realment l' economia de la Generalitat.

Tot i així, Artur Mas té com a idees fonamentals de país l' economia i l' educació. Dos trets bàsics de l' estat del benestar d' un país, els quals, més que mai estan allunyats de la societat civil catalana.

Cal fer una bona campanya, d' apropament i amb credibilitat. No podem prometre ara i llavors veure que no és possible.Una campanya amb il.lusió i respecte és ben rebuda per tothom.

Avui Comença el Canvi per una Catalunya millor.

P.D : Programa electoral CiU : http://www.ideespelcanvi.cat/

JAUME VICENS I VIVES

2010-10-12T21:27:00.001+02:00

En aquest darrer trimestre de l' any, Amer també commemorarem la celebració del centenari del naixement de Jaume Vicens i Vives mitjançant una conferència titulada " La Sentència de Guadalupe i els pagesos d' època moderna des de Vicens Vives fins a l' actualitat " a càrrec del Doctor Pere Gifre i Ribas.

Jaume Vicens i Vives va ser un intel.lectual gironí que tingué una importància cabdal al llarg del segle XX en la política espanyola i catalana. Va morir massa jove - 50 anys - però sembla que hagués tingut un paper important dins la transició i la democràcia espanyola.

La seva curta vida mostra una intensitat a tots nivells : es va casar civilment l' any 1937 a la Universitat de Barcelona amb Roser Rahola d' Espona, filla de Baldiri Rahola i neboda de Pere Rahola.Els va casar el Rector Bosch i Gimpera i tenint de testimonis Santiago Pi i Sunyer, Joaquim Xirau i Palau, Francesc Ribas i Josep Irla.

Arran d' això, li van obrir expedient i el van sancionar fora de Catalunya, concretament, el van destinar a Baeza (Jaén).Allà hi va estar un parell d' anys i va crear juntament amb el seu cunyat Frederic Rahola, l' Editorial Teide.

El seu retorn a Catalunya es va produir el 1948 i ràpidament la seva tasca investigadora el va posar en contacte amb historiadors internacionals de la seva generació com Arnold Toynbee, Lucien Febvre , Fernand Braudel i Pierre Vilar.

L' any 1950 va assistir a París al Congrés Internacional de Ciències Històriques. Aquest congrés el va marcar i el va empènyer a reescriure de nou la Història d' Espanya i de Catalunya.

Vicens Vives va tenir contacte estret amb el Règim però el seu pensament catalanista va evolucionar arran d' una trobada amb el General Martínez de Campos, proposant-li una democratització del règim. Evidentment, el General es va " revolucionar" amb la seva proposta. Aquest fet, el va marcar i el va fer avançar cap als valors catalanistes i democràtics.

L' any 1956 va escriure un manifest polític on marcava el full de ruta a seguir per Catalunya i va crear en la clandestinitat l' Associació pel Redreç de Catalunya.

Vicens Vives va centrar la seva àrea d' estudi en la Catalunya de la Baixa Edat Mitjana i cap a finals de la seva vida, sobretot, es va endinsar en l' estudi de la Història Contemporània.

El seu llegat és immens i abarca camps tan plurals com el polític, el pedagògic, l' econòmic com el d' investigació.

Joan Triadú

2010-09-30T20:25:00.001+02:00

Acabem el mes de setembre amb una notícia trista, el traspàs de Joan Triadú.

Joan Triadú conegut arreu dels països catalans per la seva defensa i estima per la llengua i el país, ha estat un excepcional i irrepetible activista cultural del segle XX.

El novembre del 2008 vaig escriure un post sobre el seu llibre " Memòries d' un segle d' or ". Un gran llibre, de lectura amena i exquisida que ajuda a entendre el " genocidi cultural i altres adversitats que ha patit el país", en paraules seves. A part, s' aprecia un gran humanista i intel.lectual de les lletres catalanes. Una persona valenta, constant i ferma.

Tant de bo tinguéssim més Joan Triadú al nostre país.

Descansi en pau.

" Què esperem del proper Govern de Catalunya ? "

2010-09-22T01:00:00.002+02:00

Amb una posada en escena moderna i trencadora, Santi Vila ha ofert un diàleg obert, sincer i proper als gironins i gironines. El " Diàleg amb ciutadans " ha estat acompanyat de personatges emprenedors de diferents àmbits : Josep Lagares (Metalquimia), Joan Roca ( El Celler de Can Roca), Olga Felip (Arquitecturia) i Cristóbal Colón (La Fageda), els quals, han respost la pregunta " Què esperem del proper Govern de Catalunya ? "

Un acte amb més de 200 persones on tots cinc han parlat de la Catalunya del futur, de tot allò que volen que facin els polítics a partir del 27 de novembre de 2010.

S' ha parlat de visió, de talent, de compromís, de coherència, de integritat, de ser proactius, d' infraestructures i formació, de noves tecnologies lligades a l' investigació i la recerca.

Tots aquests mots defineixen clarament el que els ciutadans catalans clamen a crits als líders polítics.

P. D : http://www.elcanvi.cat/

Caixa de Girona en el record

2010-09-17T00:49:00.001+02:00

Caixa de Girona s' ha acabat. Per nosaltres Caixa de Girona era molt més que una simple " caixa " on fer operacions financeres i econòmiques. Caixa de Girona sempre ha estat una " caixa " propera a la gent, molt dinàmica i gran col.laboradora de qualsevol event cultural, social, esportiu i econòmic de les comarques gironines. Una entitat financera molt arrelada a casa nostra.
Dimecres encara vaig anar a la sucursal d' Amer i amb la Dolors Molas (ànima de la Caixa Girona d' Amer) i l' Anna encara en vam parlar de tot plegat.
Amb els diners sé que els sentimentalismes no serveixen però em dol que Caixa Girona desapareixi, es fusioni.

Aquesta tarda, 16 de setembre de 2010, l' última Assamblea General Extraordinària ha votat per unanimitat la fusió. Donat i beneït.

En el nostre cor, l' emblema característic i les lletres de Caixa de Girona.

La Diada : Verdaguer i el llorer

2010-09-11T17:17:00.000+02:00

Ahir, divendres 10 de setembre vam iniciar els actes institucionals de la Diada Nacional de Catalunya :

una conferència sobre la vida i obra de Mn. Cinto Verdaguer a càrrec de l' amic David Pagès i Cassú.
plantada d' un esqueix del llorer que plantà Mn. Cinto a la Parròquia de Vinyoles d' Orís i placa commemorativa del fet.
lectura del manifest de la Diada.
lectura de poemes Verdaguerians a càrrec d' infants i joves de l' Esplai La Teranyina
Cantada d' havaneres al Barri del Pedreguet i cremat per a tothom.

Avui, dia de la Diada s' han realitzat tallers infantils patriòtics a la Plaça de la Vila, un petit parlament i el Cant dels Segadors.

Uns actes senzills, entranyables que enllacen la història del nostre país : un país que des del 1714 està sotmès a l' Estat espanyol. Des de Verdaguer fins el Nou Estatut refrendat pel poble català i escapçat pel Tribunal Constitucional. Què ha canviat des de 1714 ? Molt i poc. Molt perquè des del 1979 tenim un Estatut d' Autonomia i vivim en una "democràcia" però poc perquè fa segles que reivindiquem la nostra llibertat com a nació.

Ahir vam plantar un llorer provinent del que va plantar Mn. Cinto Verdaguer a Vinyoles d' Orís fa 140 anys. Diuen que el llorer és simbol d' immortalitat i símbol dels poetes. Agafem doncs aquesta simbologia : el poble català serà immortal perquè ha tingut, té i tindrà grans poetes que no el deixaran desaparèixer mai.

Bona Diada i VISCA CATALUNYA LLIURE.

Compromís municipal sobiranista de Sant Pere de Rodes

2010-09-06T01:34:00.000+02:00

Avui hem fet una trobada al Monestir de Sant Pere de Rodes per reclamar la independència de Catalunya des de l' acció municipalista.

El 5 de juliol, l' Ajuntament de Port de la Selva va fer un pas més en declarar-se " municipi moralment exclòs de la Constitució Espanyola ". Des de llavors, hi ha més de 70 municipis catalans que han seguit el mateix pas.

Per aquest motiu, l' alcalde de Port de la Selva, Genís Pinart (CiU) ha volgut tornar a marcar un fet històric en un paratge carregat de simbolisme com és Sant Pere de Rodes : crear una plataforma per demanar al proper president de la Generalitat de Catalunya un pas endavant en les aspiracions nacionals de Catalunya.

Avui hi hem assistit una bona colla d' alcaldes i regidors de diferents pobles de Catalunya. Molts dels seus ajuntaments tenen previst declarar-se "moralment exclosos de la Constitució" en el proper Ple que se celebri en el consistori.

Tots units, sense color polític, junts per demanar la llibertat i la sobirania del nostre poble mitjançant el " Compromís municipal sobiranista de Sant Pere de Rodes".

NORAH JONES A Peralada

2010-07-17T11:24:00.002+02:00

Norah Jones ha ofert, aquesta passada nit, un excel.lent concert al Castell de Peralada.

La cantant americana s' ha valgut d' una esceneografia excel.lent de so i llums i uns companys que l' acompanyen. Però ella ha deixat evident que és una gran cantautora i una brillant instrumentista perquè ha tocat excel.lentment bé la guitarra elèctrica, el piano, l`organ.

Amb una veu potent i relaxant ha mostrat les grans cançons del seu últim àlbum "The Fall". No ha deixat de banda els seus origens jazzístics ni rockers. També una barreja molt acurada de country i folk.

SOM UNA NACIÓ

2010-07-11T13:53:00.004+02:00

Amb el lema escollit per Òmnium Cultural " Som una nació. Nosaltres decidim " hem iniciat la manifestació protesta per la retallada del Tribunal Constitucional al Nou Estatut de Catalunya.

La manifestació ha estat un èxit de participació i convivència. Impressionant els milers i milers de persones que allà estàvem defensant els nostres drets i les nostres aspiracions legítimes de ser una nació lliure i sobirana.

Gent d' arreu de les comarques catalanes, també de la Catalunya Nord, del País Valencià i Ses Illes. Gent jove, petits i grans units per un objectiu : Catalunya és una nació. Catalunya té una llengua, unes tradicions culturals i lingüístiques. Nosaltres hem contribuït al benestar de l' Estat espanyol. Estem cansats de l' espoli i l' escarni i avui, hem dit prou.

Tan de bo el 10 de juliol de 2010 suposi un punt d' inflexió a la nostra història. Ara, societat civil i la política catalana hem d' avançar. Hem d' utilitzar aquesta retallada al nostre Estatut per avançar com a país.

El dret a l' autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans. De fet, la Carta de les Nacions Unides explicita que l' autodeterminació és una norma ius cogens, és a dir, les normes ius cogens constitueixen el nivell més alt de les lleis internacionals i han de ser obeïdes sempre.

També ens podem recolzar amb el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, el qual, l' Estat espanyol el va ratificar el 27 de juliol de 1977 on s' explicita en el seu article 1 : " Tots els pobles tenen dret a l' autodeterminació. En virtut d' aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren pel seu desenvolupament econòmic,social i cultural ".

Tot poble té dret a la lliure determinació. Siguem valents d' una vegada i, conjuntament, fem avançar la nostra legítima aspiració nacional.

P.D. : Boniques imatges i videos de la manifestació.

Sobirania i Autodeterminació

2010-06-29T01:09:00.002+02:00

Finalment, el TC ha fallat. Ja tenim sentència del Nou Estatut.

Una sentència que tots esperàvem desfavorable i que s' ha acomplert.

Crec que era l' última oportunitat d' encaixar Catalunya dins l' Estat espanyol.

Aquesta sentència suposa un abans i un després de la nació catalana en època democràtica dins l' estat de les autonomies.

Aquesta sentència trenca els esforços i la solidaritat que ha fet sempre la nació catalana cap a Espanya.

De fet, l' any 1978 vam perdre la gran oportunitat però ara això pot suposar un revulsiu. El poble és sobirà. El poble no se'l pot enganyar, ni humiliar, ni trencar el joc democràtic que des del 1978 existeix.

Qui l' ha trencat són aquests personatges del Tribunal Constitucional, els quals, amb una idea retrògrada de l' Espanya plurinacional l' ha engegat a rodar. Però, sota el clam dels dos partits nacionals espanyols : el PSOE i el PP.

Els catalans no podem oblidar qui ha portat el Nou Estatut al TC : el PP, el Defensor del Pueblo - alias E.Múgica - i altres 4 representants més d' altres estaments. En aquests moments, hi havia 6 persones més que havien recorregut al TC per aniquilar el Nou Estatut de Catalunya.

El PP no ha mesurat prou bé les conseqüències que pot tenir tot això. Però qui tampoc no ho ha mesurat gens bé ha estat el PSOE- PSC. Per què, qui ha posat aquests magistrats al TC ? Doncs el PP i el PSOE. Un Tribunal polititzat fins el moll de l' ós.

Francament, estem en una democràcia dictatorial d' un bipartit - el PP i el PSOE -. Tots són iguals i això ens ha de quedar molt clar al poble català, a la nació catalana que fa 296 anys que divaga en terra hostil. Cap interès més enllà de l' estrictament espoliador i maniqueu.

Realment és una sentència singular al llarg de la democràcia. Un Estatut votat al Parlament, refrendat pel poble català, votat al Congrés i al Senat. És a dir, una llei aprovada per tres cambres legislatives i avui sentenciat a mort per un partit polític - el PP - i el Defensor del Pueblo.

Només ens queda un camí : la sobirania del poble i l' autodeterminació. El poble és sobirà i té tot el dret d' exercir-lo.

Som-hi cap a la plena sobirania nacional. Ara no podem cometre l' error del 1979. Ara tothom s' ha tret la màscara.

ZP, caiguda lliure

2010-05-13T00:25:00.004+02:00

El pitjor President que mai ha tingut l' Estat espanyol tocat i enfonsat. S' ha acabat l' estela de treure conillets blancs i bufons del barret màgic quan les coses pintaven bastos.

Capcot i concís s' ha presentat davant els espanyols i ens ha deixat anar un reguitzell de mesures per, finalment, intentar solucionar la greu situació econòmica-financera de l' Estat espanyol.

Finalment el Gran Farsant ha reconegut que hi ha crisis, que ens haurem d' estrènyer els cinturons, que les coses no són tan fantàstiques com sembla. Avui, finalment, ha dit que Espanya no és Grècia però quasi.

Sempre he dit que no servia com a president. Però un país bananero com Espanya que canvia els presidents a cops de cassoles i olles, què volem esperar ? D' acord que la conjuntura econòmica és dolenta des de fa 3 anys però aquest mentider va entrar i governar una legislatura on encara la crisi estava llunyana. La primera legislatura va viure de les rentes que havia deixat el PP. Es va trobar una guardiola molt millor de com ell la deixarà.

De totes maneres, ZP no hagués près totes aquestes mesures si no hagués rebut les pressions d' altres països de la zona Euro i dels Estats Units.

S' ha acabat de fer el " Pinocho" i de fer malabars. S' ha acabat el " talante" que no ens ha portat enlloc. S' han acabat les mentides compulsives amb aire de no haver trencat cap plat. Ara sí que s' ha hagut d' aixecar davant la bandera d' Obama i el poder alemany de Merkel. S' ha acabat de repartir a tort i a dret els diners que no són seus.

ZP s' ha acabat, malgrat que ho haguem de pagar entre tots la seva desastrosa política social i econòmica.

LES TOMBES FLAMEJANTS

2010-04-23T08:34:00.005+02:00

LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria. Va morir tan bella,

que mai ningú no la gosà enterrar :

damunt de cada tomba un raig d' estrella

sota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia

aquella son tan dolça de la mort,

que les sirenes dia i nit oïa

com li anaven a desvetllar el cor.

Un dia es féu una claror d' albada

i del fons de la tomba més glaçada

fremí una veu novella el cant dels cants :

- Foc nou, baixa del cel i torna a pendre.

Ja ha sonat l' hora d' esventar la cendra,

o Pàtria de les tombes flamejants !

Ventura Gassol

Dia Internacional de la Dona

2010-03-07T23:23:00.006+01:00

Celebrem el 8 de març del primer decenni del segle XXI amb optimisme, davant els primers indicis d’un canvi cultural que portarà a la construcció d’una nova societat, basada en tots aquells valors que la fan més justa. El moment d’incertesa i esgotament actuals respon al final d’un cicle i el començar d’una nova era, en el que haurem d’esmerçar tots els nostres esforços per corregir les actituds i les accions que ens han portat a l’actual desconcert global i a una situació de crisi en què les dones poden resultar molt perjudicades per la precarietat dels llocs de treball.

Històricament, la lluita de les dones per assolir la igualtat d’oportunitats ha estat llarga i feixuga. Però en aquest nou escenari hem de creure que el valor de l’equitat pren un relleu especial i, per a la seva consecució, destaquen bàsicament els conceptes de l’espai i el temps.

Una societat comandada i representada en igualtat d’oportunitats per homes i dones és una societat justa. Per això les dones també han d’anar ocupant aquells espais que tradicionalment els han estat negats i arribar als llocs de presa de decisions en tots els sectors, polític, econòmic, social i cultural. Serà així, anant de la mà homes i dones, que anirem bastint una societat per a tothom. Altrament, es produeix una pèrdua de capital humà i talent que la societat no es pot permetre i que és de tot punt injusta per a les dones, que representen la meitat de la població del planeta.

Perquè això sigui una realitat, el factor temps és l’altre concepte cabdal. Així doncs, cal una revisió dels usos del temps perquè la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, per a homes i dones, sigui efectiva. Un gran pacte social a través del qual governs, institucions, empreses, sindicats i treballadors col·laborin per construir plegats un país més competitiu i de progrés, en el qual la primera prioritat sigui el benestar de les persones. I, a més benestar, millor excel·lència en el servei i major productivitat.

Entre tots i totes, hem de fer possible aquest gran repte de país. Hem de prendre consciència del moment de transició que estem vivint i de la responsabilitat que hem d’assumir pel que fa al disseny d’una nova societat, que ha de garantir l’exercici dels drets i els deures del conjunt de la ciutadania en igualtat de condicions. De les accions d’avui en dependrà el futur d’un demà millor.

Un nou paradigma és possible. El món està canviant i nosaltres hem de ser actors d’aquest canvi. Els homes i les dones de Convergència Democràtica de Catalunya creiem fermament en aquest ideal. Treballem i estem al servei de Catalunya perquè arribi a ser el que es mereix: esdevenir un país amb una gran justícia social, en el que la igualtat d’oportunitats per a tothom sigui una realitat.

Manifest CDC

P.D.1 : El dissabte ho vam celebrar a Amer amb un seguit d' actes : fotografies de dones d' Amer a les voltes de la plaça de la Vila acompanyades amb diferents menjars típics d' altres cultures i de la nostra.Felicitats a la Toñi i l' Adriana pel seu encert.

P.D.2 : A la tarda vam visualitzar una excel.lent pel.lícula "Aigua" on es reflexe la realitat de la dona vídua a l´Índia.

Rosa Núria Aleixandre rep la Insígnia d' Or del Consell General de Col.legis Oficials de Podòlegs

2010-02-24T01:41:00.006+01:00

La senadora Rosa Núria Aleixandre rep la Insígnia d' Or del Consell General de Col.legis Oficials de Podòlegs per la tasca en la tramitació de la Llei del Medicament.

Per combatre la desafecció política calen molts canvis a tots nivells i un és la professionalitat i la meritocràcia de les persones que es dediquen a aquesta tasca tan maltractada en els nostres dies.

Rosa Núria Aleixandre és la portaveu de CiU a la Comissió de Sanitat del Senat.Una senadora infatigable dins la cambra alta de les Corts Generals : CiU té 4 senadors dels 10 més treballadors de la Cambra.Una n' és la Rosa Núria.

Fa pocs mesos també va rebre un guardó per la millor idea sanitària sobre les vacunes infantils.

Persones de la seva valua, talent i qualitat és el que més necessita la política. Una senyora brillant, intel.ligent, eficaç.

Els convergents podem sentir-nos honorats de comptar amb tanta qualitat professional. També el diputat Jordi Xuclà va rebre l' Ordre de l' Estrella de la Solidaritat Italiana en grau de Commendatore (la màxima distinció que hom pot rebre del Govern Italià).

Enhorabona i endavant amb la vostra gran dedicació pel bé comú.

Santi Vila

2010-02-21T16:22:00.004+01:00

Aquest matí, en Santi Vila ha estat presentat oficialment com a cap de llista per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

Ha estat un acte de prospecció cap al futur : si l' Artur Mas va suposar el punt d' inflexió de CDC després de Pujol, Santi Vila simbolitza la nova generació de polítics convergents de les comarques gironines.

En Santi ha fet un gran discurs, un discurs trencador perquè amb la seva oratòria extraordinària ha clamat pel respecte, pels valors i les actituds, per l' alliberació de prejudicis però també ha clamat per un nou impuls per a les comarques gironines, per les noves tecnologies, pel talent i la cohesió social.

Ha revisat l' oblit que han fet el Tripartit amb els pressupostos de la Generalitat respecte les comarques gironines. També la manca de lideratge del Govern i la manca d' acció i decisió vers necessitats importantíssimes pel nostre futur immediat : eix ferroviari, llei de dependència, carreteres, prostitució, energies alternatives, ajuts a les PIMES i un llarg llistat de greuges.

Un gran discurs, carregat d' intel.ligència, sensibilitat, audàcia i respecte. Brillant.

COMENÇAR IL.LUSIONA

2010-01-31T16:17:00.004+01:00

Artur Mas ha estat proclamat candidat a la presidència de la Generalitat. Davant milers de persones i en un recinte per tots conenegut ( en aquest mateix recinte, el President Pujol cedia el lideratge a Artur Mas fa 8 anys enrere), Mas ha demanat il.lusió, treball, esforç perquè es pugui assolir una àmplia majoria.

Però el quid del discurs ha estat la proclama de fer un govern de les millors persones possibles, de les més ben preparades, de les més entusiastes, de les persones més sòlides" perquè puguin treballar i dedicar uns anys de la seva vida a Catalunya i a la seva gent".

Aquí rau la clau de volta perquè el país pugui tornar a albirar un nou horitzó, un nou futur amb solidesa i idees clares i eficaces.Hem de deixar enrere aquesta "època trista per a Catalunya" - en paraules de Duran Lleida.Hem de tornar a agafar el sentit del treball, el valor de l' esforç, la virtut de la humilitat, el seny com a estola per a un futur millor.

Tal i com ha dit el President Pujol, Catalunya " ha de reaccionar" per a poder sortir d' aquest pou sense aigua que és el Tripartit.

Un govern fort, potent, sòlid sempre ha de mirar en una mateixa direcció. Si hi ha altres rutes i els ulls no convergeixen en una, la resposta és estavallar-se i sortir-ne ben mal parat.

Començar de nou, il.lusiona !!

P.D.1 : Un lloc per trobar-nos, cativistes.cat

P.D. 2 : Començar il.lusiona

2010, L' ANY DEL CANVI

2009-12-31T17:54:00.003+01:00

Que l' Any 2010 sigui l' any del canvi a Catalunya.

Al llarg dels dos Tripartits, Catalunya ha agafat un altre rumb. Molta gent es pensava que Catalunya aniria molt millor però la realitat ha estat molt i molt diferent. Mai com ara hi ha hagut tanta desil.lusió, ni desconcert. Mai com ara Catalunya ha estat tan maltractada, tan a dins del país com a fora de les nostres fronteres.

L' any 2010 ha de ser el punt d' inflexió d' aquest lastre que suposa el Tripartit. Les persones no podem quedar - nos perplexes i sense reaccionar. El poder sempre, sempre l' exerceix algú. Per tant, hem de mirar de crear noves il.lusions, noves realitats, noves perspectives de futur en tots els segments socials, econòmics, culturals.

Certament, CiU va guanyar tan el 2003 com l' any 2006 però la suma de forces parlamentàries autoanomenades " d' esquerres " sumaven i desplaçaven a la força més votada a l' oposició.

Si volem que això no torni a passar, no podem quedar-nos a casa o esperar que la llei electoral canviï. Catalunya pot canviar de rumb en tots els sentits. L' Artur Mas és el millor President que pot tenir la Catalunya del futur.

Tots, amb treball, humilitat, senzillesa i moral podem aixecar de nou aquell país que tan admirat era fora les nostres fronteres. Hem de treballar, pencar de nou : posar-nos les xiruques, ser a prop de les persones, solucionar problemes, crear riquesa i benestar, no posar trabes a tort i a dret, no s' hi val fiscalitzar en nom de l' ecopijoprogressisme fals i sectari.

Catalunya és avui un país sense llibertat, ple de trabes a l' hora de crear riquesa, a l' hora de conduir, de fumar, a l' hora d' escollir escola o concertar visita sanitària i una llarga llista en tots els sectors.

La Catalunya del segle XXI ha de ser oberta en els horitzons, forta en les seves idees de progrés i identitat, clara en les mesures d' eficàcia i de creació de riquesa.

Canviar-ho està de nou a les nostres mans. No s' hi val a quedar-se a casa i esperar un nou " timbaler del Bruc". Tots nosaltres podem fer realitat aquest canvi.

Que l' Any Nou ens empleni de salut i prosperitat.

BON NADAL

2009-12-24T00:34:00.005+01:00

Que la llum del Nadal ens guiï al llarg de l' Any Nou que aviat començarem Bon Nadal.

CANÇÓ DE NADAL

Branca rompuda pel vent espectral -un dia plena de fulles i rama ! - dóna'ns la flama, la flama, la flama, la flama no de cap negra foguera del mal, sinó la flama del foc de Nadal. Tu, vent geliu, el que fibla i somica, no véns amb rúfol missatge del mal; cara a la llar fas un poc de música en tot forat assajant una mica els flabiols de la nit de Nadal. Balba enyorança, nafrada recança, vegeu : de nit els estels van mostrant-se; ah, no us pertoca de caure al fondal, sinó d' aprendre la dansa, la dansa d' àngels i sants en la nit de Nadal.

Josep Carner

Guanya el SÍ

2009-12-14T01:36:00.003+01:00

Finalment el SÍ per la independència ha guanyat per un 94,71 %. Un excel.lent resultat malgrat la participació ha estat d' un 30 %.

Dels 166 municipis catalans on s' han celebrat les consultes populars per a la independència han votat unes 200.000 persones de les 700.000 persones convocades.

La consulta ha estat un èxit i un punt d' inflexió a la història de Catalunya. La jornada s' ha celebrat sense incidents, cívicament, amb llibertat i democràticament.

Ara sentirem que no és legal, que no té significació constitucionalment i un llarg discurs per negar l' evidència dels fets.

A Espanya no els hi ha agradat gens, sobretot al PSOE i al PP. Catalunya no està morta. Té grans actius en la societat civil. Avui s' ha demostrat exercint amb llibertat un dret sobirà. El poble té la paraula i el poble pot decidir cap a on va i com.

L' encaix dintre d' Espanya ha fracassat. Des de l' any 1978 s' han tingut mitjans perquè Espanya pogués entendre el fet diferencial de nació però la realitat ens ha demostrat que no és possible. Espanya ens espolia diàriament, Espanya ens ha menystingut sempre, avui i demà. Espanya mai ens entendrà perquè no ha fet mai ni el mínim esforç de saber ni conèixer la nostra realitat sòcio-cultural diferencial.

Avui és un dia històric per la gent que estimem i aspirem a la plena sobirania nacional del poble català.

Ara ens cal no perdre el nord i saber amarar a tothom que viu a Catalunya d' aquest fet històric.

L ' ombra allargada del passat

2009-11-15T22:42:00.003+01:00

El proppassat divendres vam tenir Ple Extraordinari amb únicament 2 punts en l' ordre del dia :

- declarar la nul.litat de la llicència per a la construcció del monstruós edifici de pisos

- l' adjudicació definitiva per a poder rehabilitar el local polivalent de l' Estació.

Tots dos punts eren importants però n' era més el primer punt. Més ben dit, el primer punt era importantíssim per molts aspectes que comporta aquesta construcció pel poble d' Amer. Nómés per nombrar-ne uns quants :

-qualsevol obra pública o particular ha de complir amb la normativa vigent.

-la gent que ha posat diners i il.lusió en poder adquirir un habitatge però degut a la situació en què es troba l' edifici doncs ara no hi poden accedir.

-si Baker Gestión ha interposat un contenciós administratiu pot suposar pel poble, en cas de guanyar el judici, un desemborsament de més de 3 milions d' euros de les arques municipals d' indemnització.

Per què nosaltres vam votar un No a ratificar la nul.litat de la llicència ?

-Perquè Baker Gestión ha posat un contenciós administratiu. Per tant, en aquests moments l' empresa considera que no se li havien d' haver fet parar les obres perquè segons Baker tenen tots els permisos que se' ls hi va concedir en l' era Güell. En cas que tot això fos cert, el poble d' Amer hauria d' indemnitzar a Baker.

-Aquesta setmana ens vam assabentar que Baker havia posat un contenciós-administratiu el mes d' abril. Per què si és un tema tan important no se'ns convoca i se'ns posa sobre la taula de manera clarivident tots aquests punts ? Hagués estat bé fer, com quasi sempre fem, la comissió informativa. Però, sorprenentment, aquesta vegada no se'n va fer.

-Nosaltres vam demanar que aquest punt s' havia d' aplaçar a un altre Ple perquè creiem que no havíem tingut accés a tota la informació.

No es pot convocar un Ple de tanta importància i no saber si prosperarà. Recordem que ERC i CA estan en minoria.

Tothom sap que aquest edifici s' ha saltat la normativa però ara el que cal és donar-hi solució i, més tard, demanar les responsabilitats a qui toqui (alcalde, arquitectes....).

També cal ressaltar que si Güell havia de sortir de la sala de Plens en el moment de la votació i no ho va fer doncs aquest Ple queda anul.lat immediatament.

CiU ha votat un NO per salvaguardar, en cas que Baker tingués raó, d' una possible indemnització.

L' ombra del passat encara és massa a prop. ERC i CiU d' Amer no s' han de distanciar per arreglar les ombres del passat però el que sí que cal és intentar buscar sinèrgies i informar correctament d'aquests punts tan importants.

" I'm catalan, I love freedom "

2009-11-10T23:31:00.008+01:00

Demà dimecres, 11 de novembre a les 11 del matí s' inicia la campanya " I'm catalan, I love freedom " per reivindicar el dret de Catalunya a tenir i ser un estat propi.

El passat 7 de març ja es va celebrar una manifestació sota el lema " Volem l' Estat propi " a Brusel.les. Aquest acte ha estat fins avui l' acte reivindicatiu més important del poble català fora de les nostres fronteres.

D' aquesta manera es tornarà a explicar a la comunitat internacional el cas català.

En l' acte de demà i intervindran Joan Solà, Toni Strubell, Oriol Junqueras i Enric Canela.

Tots els eurodiputats rebran un exemplar del llibre " Deu Mil en xarxa per l' Autodeterminació"

Amb aquest acte s' iniciarà la campanya que tindrà continuïtat fins al final de la presidència espanyola de la Unió Europea, per tal d’aconseguir que la veu de Catalunya ocupi el seu lloc en el món.

P.D.1 : Divendres, 13 de novembre, hi ha convocat un Ple Extraordinari per declarar la nul.litat de l' edifici monstruós de 76 habitatges, situat a l' entrada del poble d' Amer.

P.D.2 : L’associació STIC.CAT organitza la I Campanya Solidària 2.0, amb l’objectiu de recollir fons per a la Fundació Banc dels Aliments.

Nèmesi a la política de saló

2009-10-31T17:49:00.008+01:00

Tal i com deia Aristòtil " no és sempre la mateixa cosa ésser un home bo que ésser un ciutadà bo".

Catalunya viu moments convulsos : sentència de l' Estatut per part del TC , el cas Millet i ara corrupció urbanística que empastifa al món de la política. Això, també ve alimentat per part dels mitjans de comunicació, sobretot, per alguna premsa que cada dia marquen el ritme del nostre país.

La sensació del carrer és de profunda decepció, desànim i d' incredulitat. És veritat, però no ens hem de deixar arrastrar per fets que sempre han existit i existiran malauradament. Certament, cal eradicar-los però mai això ha de marcar el nostre dia a dia, no podem llençar la tovallola.

Catalunya no pot abaixar el cap i deixar-se portar per un jutge sensacionalista i una policia nacional incompetent. Catalunya no es pot deixar enlluernar per carteristes i quinquis. Catalunya és molt més que tot això.

No s' hi val a demanar responsabilitats polítiques a CDC pel cas Pretòria perquè això no ens toca a nosaltres. És cert que dues persones que han tingut càrrec al partit estan presumptament embolicades en un afer escabrós però això no és culpa de CiU. I s' haurà de demostrar si aquests dos senyors realment tenen culpa o no. Ja ho veurem.

Curiós que tothom ens vulgui donar lliçons de moralitat, començant per persones que ocupen càrrecs en diferents àmbits de la societat civil catalana. Patètic.

No m' agrada el cas Pretòria. No m' agrada gens veure al Sr. Alavedra ni al Sr. Prenafeta emmanillats i vexats públicament (igual que la resta). Però aquí no ens podem deixar penjar la llufa que pot suposar el cas Pretòria. Què fan certs mitjans com TV3, K33 i altra premsa catalana i espanyola? Doncs obrir l' edició parlant de CiU i el cas Pretòria malgrat que els principals autors de les suposades irregularitats militen actualment al PSC-PSOE. No caiem en aquesta trampa meditada.

Un partit polític està format per moltíssimes persones, les quals, han de tenir unes credencials immaculades, honestes i sinó és així, doncs expulsar-les. Però no podem ser ingenus i pensar que tothom és igual. Recórrer a aquesta banalitat és allò fàcil i tòpic.

És evident que el Sr. Alavedra i el Sr. Prenafeta són patriotes. Han treballat per Catalunya i han fet molt pel país. Em dol que els hagin tractat d' aquesta manera i ho denuncio. Però no podem deixar-nos portar per aquesta premsa groga i dolenta. De moment, no se sap res, no sabem de què se'ls acusa però el mal ja està fet. Ja els han "condemnat". Un jutge que, pel que he llegit, només busca sensacionalisme amb casos que llavors acaben arxivats i amb res.

Si tinguessim plena sobirania tot aquest afer hagués estat diferent però l' Espanya cañí ens vol destrossar, vol fer-nos denigrar i que culpabilitzem al nacionalisme català com a l' eix dels nostres mals. Es veu que a l' Estat espanyol no han tingut i tenen casos de corrupció que mai ha quedat aclarit. Només cal recordar el cas Guerra, el cas Borrell, el cas Albertos, el cas Conde, el cas Gurtel i un llarg etcètera. Hem vist algun d' aquests emmanillats i amb les bosses d' escombraries ?

El nostre mal és no ser un país lliure, un país en plena sobirania nacional, econòmica, administrativa i cultural. Aquí rau el clau i la solució.

Desconec si el Sr. Alavedra o el Sr. Prenafeta estan directament embolicats amb casos de corrupció urbanística (només sé el que llegeixo a la premsa) però sí que podem afirmar que aquests dos senyors fa molts i molts anys que no tenen càrrec dins CDC. Per tant, no s' hi val a penjar l' etiqueta als convergents.

P.D.1 : En el Ple Ordinari del passat dijous, l' Alcalde va informar que la llicència donada el 18 de febrer de 2004 a Baker Gestión, SL per a construir 76 habitatges, tres locals comercials i aparcaments ha estat declarada nul.la de ple dret. Així, ho manifesta el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora de la Direcció General d' Administració Local de la Generalitat de Catalunya.

P.D.2 : Què s' ha de fer ara ? S' ha de tirar a terra el bloc monstruós que hi ha a l' entrada del poble o cal "arreglar-ho" per no afectar a persones innocents que han donat una entrada per la compra del pis ?

P.D.3 : Quant val les despeses que suposa tot això ? Cal demanar responsabilitats ?

P.D.4 : No pateixin que vindrà el Garzón i ho solucionarà tot.

FINALMENT el PLE ORDINARI

2009-10-28T00:18:00.002+01:00

Aquest proper dijous, 29 d' octubre, a les 7 h tarda finalment ens han convocat a un Ple Ordinari (inicialment convocat per demà, dimecres però aplaçat definitivament al dijous).

Feia mesos i mesos que no en fèiem i l' ordre del dia està a vessar : 12 temes entren al Ple. Evidentment, tots els temes que tractarem seran prou interessants però n' hi ha alguns més que d' altres. Per citar-ne alguns tenim :

- aprovació dels comptes generals del 2008

-aprovació projecte per a la rehabilitació del local polivalent a l' Estació.

-Estatuts comunitat de Regants Canal Bellvespre.

-Modificació puntual de les Normes Subsidiàries en el Paratge de l' Arbusset.

-Moció de suport a la consulta popular de la Independència de Catalunya ....

En definitiva, temes importants pel futur del poble a curt i a mig plaç. Encara, però, queden molts temes a tractar, sobretot l' aprovació dels pressupostos pel 2010 i els del 2009.

Ja els informaré més detalladament. Demà, anirem a la Comissió Informativa (avui m' hi han convocat) i esperem solventar alguns dubtes.

2009-10-15T20:26:00.009+02:00

Demà, divendres, a les 13'30 migdia està convocat un Ple Extraordinari amb dos únics punts en l' ordre del dia :

- Adjudicació provisional de l' obra Rehabilitació del Local Polivalent de l' estació, Fase I.Aprovació si s' escau.

- Projecte d' urbanització dels c/Girona - Àngel Guimerà. Divisió en dues fases.Aprovació definitiva.

És evident que un alcalde pot convocar plens extraordinaris quan cregui oportú però la manera en què convoca els plens el sr.Alcalde d' Amer és singular : tots els convoca en dies i hores intempestives perquè així molts de nosaltres no hi poguem assistir.

Aquests dos punts de l' ordre del dia són tan importants per què passin a ser Extraordinaris ? Doncs NO, rotundament no.

Per què actua així el sr. Targa ? Senzillament perquè no hi ha un projecte de poble i perquè està en mans de l' oposició. Llavors, per passar com el bo o el salvador del poble, fa córrer que un o altre punt no s' han aprovat per culpa dels regidors de l' oposició.

Sincerament, el sr. Targa m' ha decebut com a alcalde. Actua d' una manera despòtica i l' importa un rave el tarannà del poble.Si suposadament volgués fer bé la seva feina buscaria sinèrgies amb els membres de l' oposició degut a la seva feble situació política; convocaria plens seguint l' ordre dels plens que ell mateix ens va proposar i que mai compleix; aprovaria els pressupostos anuals i no com ara, que essent al final de l' últim trimestre de l' any encara s' han d' aprovar els pressupostos de l' any 2009 i caldria aprovar amb urgència els de l' any 2010.

També, trucaria a tots els regidors per convocar-los a les comissions informatives i no com ara que ja ni et truquen i les convoca a la 1 del migdia. Per exemplificar-ho, avui al migdia a la comissió informativa només hi havia l' alcalde i el nostre cap del grup CiU.

Per altra part, es veu que l' Equip de Govern ha contractat un nou treballador, un dinamitzador cultural vinculat a ERC. Ara caldrà saber quina és la seva funció, com ha estat contractat i què ha de desenvolupar.

També, si l' alcalde tingués un xic de charme polític no despatxaria al personal d' associacions lúdico-culturals del poble d' avui per demà. En poc temps, ha despatxat a dues persones per col.locar-hi a dit els seus amics.

El sr. Alcalde ens prèn el pèl i crec que ja n' hi ha prou. Amer no es mereix això. Amer ja ha perdut el temps al llarg de 8 anys amb l' era Güell i ara també amb l' era Targa-Clermont.

Tot i així, el serial " Dos cares de la mateixa moneda" no s' ha acabat. Hi ha coses, moltes coses, que algun dia hauran de sortir a la llum.

P.D.1: El Tripartit s' ha negat a suprimir l' Impost de Successions, tot i que ERC va votar a favor de suprimir-lo al Congrés de Diputats. En canvi, al Parlament de Catalunya es nega a treure'l. Quins farsants, com sempre !

El llorer de Mossèn Cinto Verdaguer

2009-09-09T00:28:00.003+02:00

Aquest proper dijous, 10 de setembre, a les 19 h tarda, l' associació Amics Gironins de Verdaguer, farà una conferència a la Casa de Cultura de Riudellots de la Selva titulada " Verdaguer : ahir, avui i sempre".

Des de fa uns quants anys col.laboro amb l' associació Amics Gironins de Verdaguer, la qual, l' encapçala l' amic i activista cultural David Pagès i Cassú.

Al capvespre de la vigília de la Diada Nacional de Catalunya, el gran poeta nacional de Catalunya tornarà a reviure de nou a Riudellots de la Selva. Després de la conferència sobre la vida de mossèn Cinto Verdaguer i llegir uns quants dels inmillorables poemes verdaguerians, el poble de Riudellots retrà homenatge a la figura de Verdaguer plantant llorers a la plaça de l' Església.

Una jornada verdagueriana que dóna més força a la Diada Nacional de Catalunya. Enguany, davant els escenaris tan crispats cap a la nostra identitat com a poble, ens fan més falta herois nacionals i referents culturals que enforteixin encara més el sentiment d' identitat catalana i de nació.

Endinsar-se al món de Verdaguer és un bàlsam i un antídot per a seguir treballant pel nostre patrimoni cultural com a país.

Bona Diada.

La tómbola de ZP

2009-08-23T23:37:00.005+02:00

El que més cal en èpoques de crisi és aplicar la política econòmica del Govern ZP.

El govern espanyol està desbordat per l' enorme dèficit públic generat per la crisis i les bananeres ajudes econòmiques que ens dóna el Gran Farsant.

De fet, els seus socis de govern, IU, ICV i ERC com també els sindicats CCOO i UGT ja els hi sembla bé la reforma fiscal que es pot aplicar : pujar el IRPF per les famílies amb ingressos superiors a 60.000 €. Fins i tot, s' insinua recuperar els impostos suprimits, com el de Patrimoni i el de Successions.

És clar que d' algun lloc han de sortir els diners. Recorden els 400 € que va prometre ZP a les eleccions generals ? I els 2.500€ del xec-bebè ? I ara els 420€ pels aturats sense prestació que hagin quedat a l' atur a partir del dia 1 d' agost ?

Però en realitat a qui més afectarà aquesta nova pujada d' impostos del govern d' esquerres, progressista i social serà a la classe mitjana i, sobretot, els que vivim a Catalunya. És a dir, els mortals que paguem hipoteca, la lletra del cotxe, l' escola dels fills, els cangurs que venen a casa a aguardar-te el fill perquè els pares ens fem un tip de treballar ....

Hom es pregunta què és millor, si gastar o estalviar. Perquè si estalvies et penalitzen i si gastes has de tenir un sou molt baix per a poder demanar ajudes.

De totes maneres, els catalans no ens podem queixar gaire perquè nosaltres som el feu d' aquesta erràtica política econòmica : si ZP governa és gràcies als 25 diputats que va obtenir a la nostra dissortada pàtria. I si ZP pot governar a Madrid és gràcies al suport de ICV, ERC i el grup dels 25 diputats socialistes.

Ara només ens faltava rebre " el millor finançament que mai ha tingut Catalunya " per a recordar-nos de com estem sotmesos a l' España cañí.

En fi, si el poble català és tan curt de mires doncs ja sabem a què ens hem d' atendre. Posem la galta i llavors l' altra.

NO HI HAURÀ MOCIÓ de CENSURA a AMER

2009-08-08T11:37:00.005+02:00

Més que mai fa falta l' ètica i la moral en la política. La gent està desencisada de tots els polítics per pactes que moltes direccions dels partits cuinen sense saber la realitat social d' un poble, d' una ciutat o d' un país. Pactes que no segueixen la voluntat real del vot emès pels seus ciutadans.

Avui, els amerencs ens hem despertat amb un titular de diari, " Independents i CiU parlen de fer una moció de censura a Amer ". Res més lluny de la realitat actual. A Amer NO hi haurà moció de censura amb els Independents.

Si CiU d' Amer no governa és gràcies als Independents d' Amer i a ERC. Nosaltres vam guanyar les eleccions però un pacte d' última hora entre ERC i Independents ens va situar a l' oposició. Han passat més de 2 anys i avui, l' Equip de Govern format per ERC i CA està en minoria perquè Independents van sortir del govern al cap de 4 mesos. Per què van sortir ?

Mentre, el poble va passant dies, mesos i anys sense cap visió de futur ni una espurna de projecte, senzillament es viu al dia.

A Amer encara s' han d' aprovar els comptes del 2009 i ja estem al mes d' agost. Fa mesos que no fem Plens. I tot això NO ÉS CULPA DE CiU sinó del pacte antinatural que van fer Targa i Güell.

Encara resultarà que Targa i Güell seran " els bons de la pel.lícula " amb aquesta notícia apareguda al diari !! Si a Amer, l' actual equip de Govern està en mans de l' oposició és per l' afany de protagonisme i d' autoritarisme de Targa. Com es pot tirar un poble endavant amb 4 regidors ? Com té previst aprovar els pressupostos ?

I el que la gent també s' hauria de preguntar és per què Güell li agradaria presentar ara una moció de censura amb CiU.

Després d' aquest historial polític a Amer des del 1999 fins avui, només un partit es pot alçar amb la cara ben enlaire. Qui ha quedat malament al poble és Targa, Güell i Clermont. Nosaltres, des de l' any 1999 hem fet una oposició molt crítica de l' era Güell i ara també la fem amb l' era Targa i Clermont.

La pressumpta moció de censura oferta per Güell no té sentit ni hi serà mai. Les direccions dels partits poden dir el que vulguin però la gent que som d' Amer sabem el dia a dia del poble. Sabem la realitat de l' era Güell i la de l'actual Equip de Govern.

No es tracta de sumar alcaldies ni de fer pactes surrealistes. Es tracta de ser persones com cal. De tenir ètica davant de tots els fets ocorreguts des del 1999. De tenir visió de futur i estratègia pel 2011. Nosaltres podem anar amb el cap ben alt pel poble. Nosaltres serem els únics que en les properes eleccions ens podrem presentar sense embuts, ni falsedats, ni pactes sense sentit.

Aquest és el tarannà que sempre ha tingut CiU d' Amer i també és el que predica Convergència Democràtica de Catalunya de Mas i, en el seu moment, la de Pujol. I no el que puguin opinar quatre càrrecs que es pensen que dominen el món i no veuen més enllà del nas.

CiU d' Amer té el cap ben posat. Avui estem situats a l' oposició havent guanyat les eleccions. La gent d' Amer sap perfectament el pacte antinatural ( però lícit perquè la llei electoral ho permet) que es va produir aquell matí de juny de 2007 entre Targa i Güell. La gent d' Amer sí que tenim memòria i sabem què han suposat els 8 anys de Güell i sabem què li suposa el pacte a Targa.

El "pan para hoy y el hambre para mañana" no serà l' estratègia de CiU d' Amer. Tot i així, n' estem ben tips d' aquest serial interminable.

P.D.1 : Ja tenim a sobre el Nou Dispensari Local. Cliquin i vegin el projecte. Això és gràcies a Güell, Targa i Clermont. Els seus programes electorals estan a anys llum del nostre. El dispensari, el primer tema.

El destí o les imprudències

2009-07-24T23:03:00.005+02:00

Fa poques hores m' he assabentat del traspàs de la Míriam i escric aquest post trasbalsada pel fet.

Personalment sempre he tingut una lluita amb el sentit de la paraula destí. Diguem-ne que em costa creure-hi perquè quan el traspàs de les persones es deu a casualitats injustes et preguntes el sentit de moltes coses, el sentit de la vida, el perquè ha passat i un llarg qüestionari que queda sempre sense respostes.

Aquest és el cas de la Míriam. Una excel.lent persona que de manera injusta ens ha deixat. Ella venia de treballar ahir al vespre i una imprudència d' un segon ha provocat que la Míriam ens deixés. Com trobar resposta a això ? Tots sabem que la mort és inherent a la vida però que et treguin la vida és un fet incomprensible.

El destí sempre porta moltes interpretacions però quan et roben la vida per una imprudència hom es fa moltes preguntes i supòsits del perquè ella i no el que ha fet la imprudència.

La Míriam com tants amerencs que treballem fora del poble, diàriament circulem per la fatídica N-141; és a dir, la carretera de la vergonya. Per desgràcia i casualitats de la vida, molts amerencs hi han perdut la vida. Una carretera tercermundista, plena de revolts i estreta. Una carretera molt i molt transitada (segons un dia explicava l' alcalde de Bescanó, hi passen cada dia més de 12.000 cotxes). Una carretera que des de Girona fins a Anglès només hi ha 4 rectes, la resta revolts i més revolts. I molts dels que hi circulem fa anys que ens preguntem el per què no s' ha arreglat ?

La Míriam l' havia fet milers de vegades i ella sabia del perill que suposa transitar-hi però l' infractor amb una tasa d' alcoholèmia elevada se'ns l' ha emportat.

Ella que venia de treballar del Centre d' Acollida de Girona. Ella que es donava als altres, que ajudava a infants i famílies senceres a poder aconseguir un futur millor. Per què aquesta creu ?

Només ens queda el seu exemple de gran persona, discreta i agradable. Només ens queda els records, aquella carona mig somrient. Aquells ulls bonics en aquell rostre tan dolç.

Personalment, sempre quan passo pel carrer d' Olot miro la casa que havia estat dels meus avis i al davant, la casa de l' àvia de la Míriam, l' Antonieta. La casa que ara, la Míriam s' havia arreglat pel seu futur.

Descansa en pau.

Anem

Ja hi he navegat prou

per les mars de la terra,

de golfs de neguits,

d' onades de tristesa.

Barqueta mia, anem,

anem-se'n, barca meva,

cap a la mar del Cel

avui que està serena.

Ací navego a rem,

allí ho farem a vela.

Sens témer los esculls,

sens por de la tempesta.

Ai! en el mar d' ací

taurons hi ha i balenes

en la d' allí tot són

blanquíssimes nimfees

florides en l' atzur

entre esgranalls d' estrelles

enmig de l' esgranall

el bon amic m' espera.

Anem-hi tot seguit;

anem-hi barca meva.

Jacint Verdaguer

LICITACIÓ del CONSULTORI LOCAL d' AMER

2009-07-22T15:27:00.006+02:00

Finalment ja ha arribat la licitació pública del NOU DISPENSARI d' Amer per part de GISA.

En data 16 de juliol de 2009, GISA (l' empresa pública de la Generalitat de Catalunya) ha anunciat la licitació del nou dispensari (cliquin a sobre i vagin a Documents específics i cliquin a Resum CLT - 07984).

En data, 13 d' abril del 2008 vaig fer un post " Frenem el nou dispensari local " on explicitava que en un plaç de mesos tindríem licitada l' obra del nou dispensari.

També deixava constància que malgrat en aquells moments l' obra estava en fase de redacció del projecte pels arquitectes Martínez Torruella i Vitaller, l' última paraula la tenia l' Equip de Govern (ERC + CA), és a dir, Targa i Clermont.

Ha passat més d' un any, i en l' últim Ple celebrat a Amer, és a dir, el passat mes de febrer de 2009 - per tant, com sempre incorrent la llei de Règim Local en la celebració de Plens - vam posar sobre la taula, una nova possibilitat de terreny per a poder realitzar el Dispensari.

El Grup Municipal de CiU va proposar construir-lo a l' edifici de Ca les Hermanes (ex-geriàtric privat d' Amer).

De fet, el Grup Municipal de CiU vam entrevistar-nos amb el Bisbat de Girona per saber si estaven disposats a vendre l' edifici.

Evidentment, la resposta va ser afirmativa. Fins i tot, ens van oferir la possibilitat de fer una permuta.

En aquest darrer Ple, el senyor Alcalde d' Amer es va comprometre a posar-se en contacte amb el Bisbat per saber l' oferta i les seves possibilitats.

És evident que el Sr. Targa vol un despatx ben bonic al Nou Consultori Local. Vol que la gent d' Amer es desplaci fins a la pista de l' institut per a poder anar de visita al metge.

L' Equip de Govern d' Amer li importa un rave el desnivell, les caminades, la distància fins a la farmàcia, la gent gran del poble i tots els inconvenients que portarà aquesta nova construcció. Senzillament, tots els clams i precs que s' han fet arribar a l' Equip de Govern i també a l' anterior equip - Independents d' Amer - se'ls passen per l' esquena.

Poca cosa queda a fer. Si miren l' enllaç veuran tota la redacció del projecte. L' any 2010 a Amer hi haurà el Nou Consultori Local a la pista de l' institut.

L' obra iniciada per Güell i executada per Targa i Clermont. O millor dit, l' obra pòstuma perquè tothom pugui recordar què han suposat els 8 anys dels Independents d' Amer i la continuïtat amb Targa.

Tants caps, tants barrets. Un nou capítol del serial " Aires nous i el Botxí silenciós ", dos cares de la mateixa moneda.

Esperem que vinguin nous aires perquè els que s' apropen semblen turbulents.

El Tripartit ha fulminat l' Estatut

2009-07-19T00:45:00.004+02:00

Tot el que ha passat amb l' acord final del finançament ja ho suposàvem. Tots sabíem que l' ESTATUT NO ES COMPLIRIA, HO SABÍEM TOTS.

Fa més d' un any que esperàvem UN ACORD DE FINANÇAMENT. Ja no parlàvem de " fer complir l' Estatut en temes del finançament " sinó un " ACORD ".

Per tant, no cal que vinguin els del Tripartit a dir-nos que sí que es compleix l' Estatut. És absolutament fals. L' acord de finançament NO COMPLEIX L' ESTATUT.

Sinó revisin les dades que es donen a la web del Departament d' Economia i Finances. Segons el Tripartit, l' any 2012 Catalunya rebrà 4,028 M€

Tothom ha dit xifres però la Sra. Elena Salgado (la Vice-presidenta Econòmica) no n' ha dit ni una. I aquí hi ha el misteri de l' acord. Per què la Sra. Salgado no diu cap xifra ? Deu ser per estratègia i per què les Espanyes de les autonomies no es queixin ?

Hi ha moltíssims punts en l' acord de finançament que incompleix l' Estatut :

- No es respecta la bilateralitat.

-La realitat és que Catalunya tindrà menys euros per habitant en sanitat, educació i serveis socials que moltes altres comunitats autònomes com ara Andalusia. Pagarem per renda i cobrarem per població (és a dir, sense tenir en compte l’esforç fiscal, quan això és el que s’havia de canviar), i a més, ajustada a la baixa, perquè els criteris que fixa l’Estatut per rectificar la població no s’han tingut en compte (immigració, costos diferencials, densitat de població, dimensió dels nuclis urbans i població en situació d’exclusió social).

-No es compleix l’ordinalitat. Estar per sobre de la mitjana no és el mateix que complir l’ordinalitat (no perdre llocs en el rànquing de renda per càpita després de contribuir a la solidaritat). Per complir-se, ens hauríem de situar 17 punts per sobre de la mitjana, després d’aportar a la solidaritat, i no 5, com diu el tripartit que ens situarem. És a dir, 3 vegades menys.

-Desapareix el Consorci Tributari. El mes de gener, el Govern, en el seu document de resposta al document Solbes, deia que faltaven garanties per l’establiment del Consorci. Ara, ha desaparegut.

Per tant, no volguem ser enganyats per un Govern que només aguanta per tenir el sou a final de mes.

Personalment, el paper que està fent el PSC no em sorprèn gens. Què havíem d' esperar dels 25 diputats socialistes a Madrid ? Que podíem esperar del President Montilla ? Senzillament, tots sabíem com actuarien. El mateix pels caducats eco-comunistes d' ICV-EUiA.

I els d' ERC ? Doncs sempre tan demagògics i farsants, com sempre. Un partit que no va votar l' Estatut i ara ens venen a defensar el "millor finançament que mai ha tingut Catalunya".

Patètics, com sempre, en la seva línia des de Companys.

El que sí m' ha sobtat ha estat la resposta tan alegre de les cambres econòmiques. Entenc, en part, la seva resposta en voler un finançament ràpid per a poder "sortir de l' actual conjuntura econòmica i financera" en què estem tots sotmesos. Però dir que amb els 3.500 M€ en fem prou, doncs, no hi estic d' acord.

Catalunya fa anys i panys que està sotmesa a l' Estat espanyol. ZP i tots els espanyols es deuen fer un tip de riure amb nosaltres. Altra vegada ens han près el pèl però aquest cop amb la clau de volta dels grans farsants d' ERC. El partit de la "independència i l' alliberament nacional". jajajaja

Senyors, només ens queda la dignitat del vot. La llibertat d' aquí a 1 any de poder canviar aquests denigrants polítics que governen la Generalitat de Catalunya.

"El nostre heroi, Josep Pla"

2009-06-29T01:21:00.010+02:00

El dijous, 2 de juliol a les 20 h vespre, es presenta el llibre " El nostre heroi, Josep Pla", a la Biblioteca Joan Vinyoli de Santa Coloma de Farners. L' autor del llibre, l' Enric Vila, hi serà present.

Personalment, no conec l' Enric Vila però sí sóc seguidora, des de fa temps, dels seus escrits i dels seus llibres. De fet, vaig conèixer l' obra d' Enric Vila gràcies al portal de Salvador Sostres.

Poder escoltar el mateix autor parlant sobre el millor escriptor en prosa en llengua catalana del segle XX, Josep Pla, serà una il.lusió i un plaer increïble.

L' Enric Vila ha fet una obra fascinant, molt contundent, divertida i alhora trencadora. L' autor ressalta el patriotisme de Josep Pla, li treu la màscara al gran escriptor empordanès, però allò més exemplar és deixar constància que Pla era un defensor de Catalunya, de la seva llengua, de les arrels empordaneses on mai va defugir.

El llibre deixa clarament palès com ha estat de difícil ser català i escriure en català en l' època franquista. De fet, Enric Vila fa un paral.lelisme brillant amb l ' època actual. Ha canviat quelcom des del 1714 ? Des de l' època franquista fins el dia d' avui, Catalunya es troba en millor o pitjor posició ?

També és d' una bufetada terrible veure com sempre els catalans hem arronsat el cap davant l' imperialisme espanyol, ahir, avui i sempre.

A part de deixar ben palès l' esperit catalanista que exportà Pla allà on anava i amb qui parlava, l' obra té un altre valor, el valor de parlar clar, sense embuts ni pors.

Si alguna cosa té l' Enric Vila és la seva clarividència d' idees explicitades d' una manera tan clara que quan un ho llegeix es queda astorat. Per què ? Senzillament, perquè per desgràcia hi ha poca gent que parli tan clar i tan bé com el jove Enric Vila.

Si avui, la nova generació dels que pretenem servir a la societat catalana tenim un valor a practicar és el de l' essència, el del realisme sense lligams, el valor i la valentia de parlar clar, reconèixer allò que s' ha fet malament i lluitar-hi per solventar aquestes llacunes que no ens deixen albirar la nostra aspiració nacional com a poble, com a nació.

De fet, la gent de la meva generació ens encanta llegir F. Marc Àlvaro, Salvador Sostres, Vicent Sanchis, Jordi Graupera i l' Enric Vila. Escriptors valents que s' han plantat davant l' stablishment catalano-espanyol incrustat a la nació catalana.

Gràcies Enric per la teva autenticitat, gràcies per poder desemmascarar veritats que s' han tapat per la por a "represàlies" o per la por a no "arribar" allà on sembla que s' ha d' arribar.

P.D.1 : L' acte de Jacint Verdaguer a la Mare de Déu del Mont va ser un èxit. L' entorn majestuós i la qualitat humana que ens va acollir també. Gràcies David.

P.D.2 : El valor de l' essència de les coses, l' autenticitat, el valor de l' ètica i la moral. Fa tanta falta recuperar els valors que aguanten l' essència de les coses. Però en totes les cases sempre hi ha aquells que s' enlluernen i no recorden el valor del compromís. Quina grisor que hi ha, quina decepció, quins farsants ! Però el més fort és que les "cúpules" també practiquen la mateixa grisor putrefacte. Per tant, cal no defallir perquè la veritat sempre ens donarà la pau i la llibertat.

J.VERDAGUER al MONT

2009-06-13T00:53:00.004+02:00

Aquest proper diumenge, 14 de juny, al Santuari de la Mare de Déu del Mont, es celebrarà un petit homenatge a Mossèn Cinto.

El Santuari de la Mare de Déu del Mont va acollir l' any 1884 a Mossèn Cinto Verdaguer. Ell buscava un lloc per a poder escriure i per veure el Canigó. Aquí s' hi hostatjà un mes i mig i començà a escriure fragments del poema el " Canigó".

Al llarg del matí hi ha previstes diferents activitats : primer una conferència " Verdaguer: ahir, avui i sempre ". Aquesta conferència és realitzada per l' amic David Pagès i Cassú.

Seguidament, es farà un homenatge floral al monument de Mn.Cinto i el jorn s' acabarà amb la Missa de Corpus i una processó.

Europees, Tremosa i CiU

2009-06-07T23:54:00.004+02:00

L' Eurocambra ha escollit avui 785 diputats dels 27 Estats membres de la Unió Europea.

Un d' ells és Ramon Tremosa, el qual, s' adherirà amb el grup dels liberals demòcrates, juntament amb el representant del PNB.

Els liberals demòcrates representen la tercera força de l' Eurocambra amb 81 diputats. Avui però l' eurocambra serà dominada pels populars amb 268 diputats.

Ramon Tremosa ha fet una excel.lent campanya, una campanya positiva, sense estridències, presentant idees i propostes molt interessants en tots els sectors socials i econòmics de Catalunya.

CiU s' ha convertit en la força política que més ha crescut amb valor absolut i en percentatge de vots a Catalunya. En canvi, el PSC ha baixat 7 punts, malgrat els cants de victòria que han exhibit els seus líders.

De fet, tots els partits que integren el Tripartit han sofert una devallada important : ERC ha perdut 70.000 vots en aquestes eleccions europees i el PSC i ICV-EU-iA també han disminuït de manera important.

A l' Estat espanyol hi ha hagut una victòria important del PP. És produït per una desafecció cap a la política ? O bé es pot deure a la mala gestió de ZP?

El que està molt clar és que ZP ha perdut i el PP ha guanyat i que la tercera força politica és CiU.

A Girona també podem estar contents perquè s' ha donat un tomb molt important : guanya CiU, van perdent els PSC , ERC i ICV.

A Amer només un 36 % ha anat votar. CiU també hem fet un bon resultat essent la primera força més votada.

Ara comença una nova Eurocambra, la qual, els catalans la veiem llunyana però cada dia més es marquen les directrius i les normatives des d' Europa. Esperem que Ramon Tremosa pugui aportar tota la seva experiència i coneixement a Brusel.les perquè les nacions sense estat puguin ser finalment reconegudes a tots nivells.

VOTEM TREMOSA

2009-05-30T13:58:00.003+02:00

S'ha fet el debat polític de les eleccions europees a TV3. Hem pogut escoltar i veure les propostes i els candidats.

Ha estat un debat sense escarafalls, amb educació i respecte. No ha estat desagradable escoltar-los. Hem de reconèixer que el bufó de la cort ha estat el senyor Vidal -Quadras. No entenc la ceguesa del PP amb aquest personatge. Aquesta setmana he estat parlant amb dirigents del partit PP a Catalunya i amb la conversa s' entreveu que reconeixen certs estigmes que els seus dirigents fan a Catalunya, la qual cosa, els hi va en contra però pel què sembla no hi poden fer gaire res.

De fet, els diferents representants del PP a les comarques gironines que hi han hagut, al final s' han hagut de "retirar a poc a poc " per les bestieses o poc encertades opinions que molts dels seus dirigents i companys de l' Estat espanyol han dit sobre Catalunya. Bé, si em sentís el senyor Vidal- Quadras dient " Estat espanyol " no li agradaria gaire o gens, tal i com ahir va comentar al llarg del debat.

De totes maneres, Ramon Tremosa va estar molt encertat, molt correcte. No va entrar en cap frec a frec horrorós. Va presentar propostes molt encertades i coherents. Va apel.lar a la unitat a Europa dels diferents partits catalans. Va desfer-se'n molt bé de la imatge de "neoliberal i de dretes" que utilitzen sempre la resta de partits per atacar.

De fet, la campanya de CiU és positiva, engrescadora i en prospecció de futur. En canvi, la resta continuen utilitzant l' eix dreta-esquerra com a punt de divisió. En paraules molt encertades de Pilar Rahola " es pensen que som tontets i ja està bé que ens vegin com a una banda d' encantats". Com es pot entendre la campanya del PSC quan al País Basc van de la mà amb el PP o a Europa ? Com es pot entendre la campanya d' ICV sempre criticant a l' Església o a les polítiques globalitzadores ? I ERC, per què es presenta com a garant del sobiranisme quan a Catalunya s' ha empassat tants gripaus espanyols ?

L' únic, l' únic representant que té cara i ulls, que sap de què parla, que ha baixat del balcó i es presenta com un home coneixedor de l' economia real i del país és Tremosa. Què vol fer la senyora Badia si va en quarta posició ? Que no veu que el senyor López Aguilar l' engegarà a pastar fang quan vingui amb el discurs català ? Ramon Tremosa sap com va l' economia d' un país. Per això prioritza l' eix ferroviari, l' eix marítim i l' eix aeri com a pont d' enllaç a altres mercats. Per això, pensa amb el petit comerç presentant propostes clarament a l' alçada i no com el senyor Huguet que fa 5 anys que té la Conselleria i encara no ha reorganitzat res del comerç català. Un exemple evident és l' horari comercial que fan centenars de paquistanesos, xinesos i àrabs i ningú els hi diu res. Per què ? On és l' ajuda al poble català senyors d' ERC, ICV i PSC ? Què faran a Europa vostès que estan lligats de mans i peus ? El dia 7 de juny, els catalans tenim una nova oportunitat. No es pensin que " Europa no importa". Cada vegada més, les directives, les lleis venen marcades a Europa. Si els catalans no anem a votar no serem al mapa europeu per res.

El dia 7 de juny cal anar a votar però a votar amb seny, amb sentit de país i amb visió de futur. Avui l' únic partit que té realment una visió de país i que sap cap on hem d' anar és CiU. Votar a Ramon Tremosa és votar per Catalunya, és votar pel demà nostre i pel futur dels nostres fills.

Ser català és difícil, complicat i car

2009-05-20T00:36:00.005+02:00

Ser català cada dia és més complicat tan a Catalunya com a l' Estat espanyol on hi estem sotmesos.

Després d' anys i d' anys d' espoli, es reforma l' Estatut d' Autonomia i després de ser refrendat al país sotmetent, ens diuen que ja ens trucaran per donar-nos el que per llei ens toca.

Però no se t' acudeixi demanar el que és teu, senzillament perquè et titllaran d' insolidari, d' insensible i de prepotent.

Mentre, a Catalunya, es van celebrant eleccions i cada vegada més, els catalans voten en massa als dos partits que ens sotmeten un cop tenen els vots dels catalans.

El "govern amic" cada dia ens va prenent més el pèl. Però aquí no passa res perquè els 25 diputats dels socialistes catalans aplaudeixen les paraules del pitjor president que mai ha tingut l' Estat espanyol.

Després de ser difícil ser català perquè et diuen de tot menys guapo doncs s' inventen mesures per a poder reduir l' impacte d' aquesta crisi econòmica amb els diners dels altres. Però aquest país bananero no passa res, fins i tot, consideren que el guanyador del debat ha estat el Gran Mentider.

Patètica l' entrevista d' avui a RAC 1 amb el conseller Huguet : la demagògia personificada. Quina falsedat hi ha amb tantes persones. Aquest senyor es dedica sempre a dividir la societat entre dretes i esquerres i finalment, li surt la passió independentista i fa una estirabot com a ambaixador del timbaler del Bruc.

Si a les properes eleccions, els catalans volen continuar essent enganyats doncs només cal que votin a la Sra. Badia o al Sr. Junqueras.Veuran que anirem tres passos enrere.

El victimisme, la mentida i el talante són l' estratègia de ZP

2009-05-13T02:05:00.004+02:00

El Gran Farsant ha tornat a utilitzar els seus encants de la sort : el victimisme, la mentida i el "talante".

El debat sobre " el estado de la nación" ha estat molt trist, poc il.lusionador, ple de retrets i poques solucions.

El Gran Farsant està en minoria perquè ha anat enganyant a tort i a dret.

Justament, el proper 25 de maig farà 1 any que vaig fer un post per parlar del tema de finançament i el Nou Estatut.

vaig publicar un article titulat : " Aplicar l' Estatut & negociar el finançament ".

I passa el temps i Catalunya encara està igual que fa 1 any. Això sí, ERC continua donant suport al govern del Califa i al govern del Gran Farsant .

Que el PSOE i el PP no creuen ni han defensat mai l' Estat plurinacional està claríssim. Tot i així, ha deixat anar una perla, la perla falsa 2055 dient-nos que " Cataluña tendrá el mayor financiamiento de su historia con diferencia ".

Sr. ZP el que volem és que es desplegui íntegrament l' Estatut, que presenti mesures dignes, eficaces i reals.

No volem la supressió de la deducció per la compra de vivendes a partir del 2011. El que volem és que apliqui una autèntica política econòmica. No calen mesures ridícules, ni de cara a la galeria. Ens cal polítiques innovadores, fermes, avançades, amb un risc però immediates.

Quina lacra ! Entre els 25 diputats del PSC-PSOE claudicant i els demagogs d'ERC, poca cosa podrem fer.

D' aquí a un any tornarem a escriure. Veurem com acaba l' Estatut i el finançament. Veuran que no m' equivocaré : un Estatut retallat altra vegada i amb un finançament ridícul.

La LEC, una llei de país

2009-05-05T23:21:00.007+02:00

Sembla ser que la LEC arriba a la recta final. Acabades les ponències parlamentàries, hi ha un principi d' acord i aviat Catalunya podrà tenir un marc institucional estable en l' ensenyament.

L' educació és un dret de totes les persones, un dret universal, un pilar fonamental per crear societats cohesionades i avançades.

La LEC pot ser la primera gran llei de país que hagi fet el govern Montilla. Però la sorpresa és que un partit del Govern, ICV no la votarà. Per tant, la LEC podrà veure llum gràcies al principal partit de l' oposició, CiU.

La LEC ha despertat de nou la perpètua situació en crisis que té l' ensenyament a Catalunya. Per primera vegada, Catalunya podrà tenir una llei que organitza l' ensenyament en totes les etapes educatives (exceptuant, l' etapa universitària).

No ha estat fàcil arribar a un ampli consens. Només cal recordar les centenars d' esmenes que s' han fet arribar a un document previ d' encara no 80 folis escrits.

CiU ha presentat 412 esmenes, de les quals, en un 90% han estat acceptades o transaccionades. Ha estat una llei àmpliament criticada i reelaborada.

Una llei de país que universalitza l' educació i que repercutirà a mig plaç en el capital social i humà de Catalunya.

CiU ha treballat amb seny i responsabilitat, amb dedicació absoluta per a poder implantar un model d' educació amb llibertat, modern i d' interès públic.

Esperem que ben aviat pugui ser realitat. Així, podrem treballar perquè l' escola catalana continuï essent el punt de projecció del nostre país.

P.D.1 : Avui el nacionalisme basc comença la travessera del desert. De moment, no es veu un nou horitzó nacional més enllà de l' espanyol. El pitjor president que mai ha tingut l' Estat espanyol ha endreçat a l' armari el fet diferencial basc i català.

Esperem ben aviat el seu Sant Martí, el qual anirà vestit amb barretina catalana i espardenyes basques.Temps al temps.

P.D.2 : L' Estat espanyol està bàsicament dirigit per "polítics" amb baix perfil cultural. Només cal veure els grisos currículums de presidents autonòmics, ministres i consellers.

P.D.3 : L' altre dia una alumna em va preguntar quina carrera es necessitava per ser política. Li vaig dir que tal i com està l' arc parlamentari doncs que en feia prou acabant la Primària.

Aixecar Catalunya

2009-04-20T02:11:00.002+02:00

El Dia de Convergència que avui hem celebrat a Vic ha estat un dia emotiu i de renovació emocional. Ha estat com un "salari mental" necessari per la nostra autoestima i per "Aixecar Catalunya altra vegada".

Érem més d' 11 mil persones vingudes d' arreu de les comarques catalanes. Avui hem demostrat altra vegada que som la primera força política de Catalunya. Cap partit polític té aquesta movilització tan espectacular. Avis, pares, joves i infants tots al voltant d' un projecte, d' un ideal de país, d' un horitzó nacional que tant ansiem.

Tothom s' ha sentit ben representat : els infants han disfrutat amb tot el seguit d' activitats lúdico-culturals i esportives que hi havien; els joves també han col.laborat reclamant el "Catalonia is not Spain"; els avis han pogut apropar-se de nou al President Pujol i a l' Artur Mas. Tots i totes hem compartit els discursos brillants de Ramon Tremosa, l' Artur Mas i el President Pujol.

Un acte festiu però reivindicatiu en aquests moments tan crítics que està passant el nostre país. Amb un Govern sense rumb, maltractat pel "govern amic de Madrid" i amb unes crosses que dia sí dia també s' esquerden, ICV i ERC.

Aquesta setmana viurem uns dies importants pel futur de Catalunya : desembarcaran els ministres Chaves i Blanco a parlar amb el Califa cordovès que tenim instal.lat a la Generalitat a portar-li una làmpada perquè la vagi fregant a veure si surt el geni i vessa molts diners a la nostra expoliada pàtria.

Veurem com Chaves i Blanco tocaran la cresta al Califa i li diran que s' ha acabat el sarau de demanar el que per llei ens toca. Veurem com l' Espanya plural s' ha acabat. Veurem com els 25 diputats del PSC a Madrid aixecaran el cap per a fer l' últim suspir. També veurem com les crosses del Govern Tripartit culpen del finançament al pacte Mas-Zapatero.

Estem ben arreglats amb aquest bàndol de farsants i malabaristes.

P.D. 1 : Hem passat pel Túnel de Bracons. Excel.lent eix viari però que ben aviat se'ns farà petit. Llavors, trucarem als eco-progres d' en Saura i Boada i els hi demanarem que comencin a excavar un túnel paral.lel. Quins demagogs ! Que si impacte ambiental, que si no és necessari, etc. Segur que el Sr. Boada i passarà molt sovint per anar a treballar des del seu Sant Esteve d' en Bas.

El PSC es plantarà si l' Estat no compleix l' Estatut

2009-04-09T00:25:00.002+02:00

Avui, el Tripartit s' ha conjurat de nou per "aguantar el xàfec de l'Estatut", el qual, tindrem alguna resolució definitiva després de les eleccions europees.

Ràpidament, ha sortit el Sr. Iceta a pregonar que " el Govern català es plantarà en el Consell de Política Fiscal i Financera si el govern de l' Estat espanyol no presenta una proposta de finançament que compleixi estríctament amb l' Estatut ".

Recordin molt bé aquestes paraules : aquí no es plantarà cap partit del Tripartit. Més aviat s' empassaran el gripau enviat pel Sr. Manuel Chaves - flamant Ministre de Cooperació Territorial - i sortiran a escenificar que degut a la crisi ens donen 2.500 milions d' euros.

Temps al temps. D' aquí la renovació que ha fet el Gran Farsant ZP per encarar els grans problemes que té el Govern de l' Estat,un d' ells, el finançament de Catalunya.

Entre el Manuel Chaves i l' Elena Salgado es passaran l' Estatut per un cert lloc i aquí no passarà res.

Llavors, sortiran els titelles d' ERC i d' ICV a fer el numeret. Però res de res. Molt soroll i tapa't que a dalt la trona si està molt bé.

Aquí CiU ha de ser valenta i arribar fins el final. Si no s' aplica l' Estatut íntegrament, el que haurem de fer és un referèndum o consulta popular ràpidament i plantar-nos. Si convé, fer un "tancament de caixes" i a veure què passa.

Porten anys expoliant-nos i encara tenen la barra de no retornar-nos el que per llei ens toca.

Però Catalunya és cega o almenys això ho demostra els 25 diputats que té el PSC a Madrid. Si en tenen 25 és perquè gent de Catalunya els va votar. Per tant, aquests 25 diputats tenen la clau de volta.

Aquests 25 diputats faran el mateix que els falsos polítics del Govern Tripartit : parar la cara per rebre el cop, sortir al carrer a fer una roda de premsa i dir que ens han donat una quantitat molt bona, intentar que els mitjans de comunicació en parlin poc i sense soroll i arribar a esgotar la legislatura.

" Los gobiernos que nacen contra las urnas mueren en las urnas "

2009-03-30T23:39:00.001+02:00

Aquest dimecres, el PSE i el PP basc anunciaran l' acord definitiu i el País Basc tindrà un nou lehendakari, Patxi López.

Per primera vegada, el País Basc tindrà un lehendakari no nacionalista.Un punt d' inflexió històrica a Euskal Herria que provocarà a curt termini un sacseig molt important a diferents estaments del govern. De fet, ja han anunciat "rebaixar l' exigència del coneixement del basc per part dels funcionaris" i " la llibertat d' opció lingüística".

Ara ja només faltava desnaturalitzar el País Basc. Els bipartits o tripartits que s' ajunten per treure del govern als guanyador de les eleccions provoquen el desencantament i desafecció cap a la política.

Aquest passat dissabte, el futur president de la Xunta de Galicia, Alberto Núñez Feijóo, en una entrevista a La Vanguardia comentava dues opinions totalment encertades : una és que les coalicions de partits perdedors divideixen a la societat i generen inestabilitat. També comentava que els governs que neixen contra les urnes moren en les urnes .

A Zapatero, dubto que hi estigui mínimament d' acord perquè avui, el PSOE es queda sense el suport parlamentari als Congrés de Diputats.

De fet, el govern de ZP està en mans de molts partits que ja l' esperen a la cantonada. ZP ha fet molt mal als catalans amb les seves mentides patològiques.

L' estratègia PP - PSOE ha estat ben trabada. Ara tothom s' ha tret la màscara i ja sabem a què i a qui ens haurem d' enfrontar a les properes eleccions.

Tot és Espanya

2009-03-02T02:01:00.004+01:00

Només NACIONALISTES ESPANYOLS, i prou. Espanya ben trabada, fins Euskadi pot ser ben aviat més espanyola que mai.

Només tenim nacionalistes espanyols com a presidents a les diferents autonomies de l' Estat espanyol.S' han acabat els nacionalismes basc, català i gallec. Espanya és més Espanya que al llarg de la seva història.

Aquella màxima de "divide y vencerás" s' ha complert. Per desgràcia, els mateixos independentistes bascos han fulminat qualsevol aspiració nacional. L' esquerra abertzale, amb la seva crida a l' abstenció, ha dinamitat les aspiracions nacionals pacífiques de la majoria del poble basc.

Certament, el PNB ha guanyat les eleccions però el nou marc electoral el fa dèbil.Té possibles aliances però cap suma nacionalista.Allò que semblava impossible a Eukal Herria és finalment una realitat.

Personalment, dubto que el PSOE pacti amb el PP. Seria una combinació letal per Zapatero. Probablement, hi hagi un pacte PNB i PSOE. Recordem que el PNB dóna suport a Zapatero al Congrés. Per tant, és lògica la jugada basca : pacte PNB i PSOE a Euskadi a canvi del suport del PNB al llarg de la legislatura de ZP.

Si és així, crec que el PNB pot pagar molt car aquesta decisió.D' aquí 4 anys, el PNB pot pagar molt car aquest pacte a les urnes basques. A més, deixa de banda els ideals, la seva filosifia i essència com a partit per mantenir-se al poder a qualsevol preu.

Avui, més que mai, fa falta recuperar perfil propi. Sentit de país, sentit de partit i, sobretot, els ideals dels partits. Avui, per ser creïbles, cal predicar amb l' exemple i no mantenir-se al poder a qualsevol preu. Em ve al cap un paral.lelisme que es podria donar a Catalunya algun dia : l' anomenada Sòcio-Vergència.

Personalment, desitjo que mai ens hi hàgim de trobar. Si fos així, em costaria molt pactar amb el PSOE-PSC.

Avui, s' ha obert un nou mapa espanyol. Un mapa clarament d' Espanya, gran i única.

Els nacionalistes catalans, bascs i gallecs ens cal no defallir i seguir treballant per ser algun dia un país lliure, socialment avançat, econòmicament ric i culturalment ple.

P.D.1 : Patètica la retransmissió a TV3 sobre la nit electoral basca i gallega. Tot era " Patxi López". El PP gallec quasi no ha existit. Que trist, els tenim a casa i encara els alimentem.

P.D.2 : Antxo Quintana un excel.lent polític gallec però que el pacte d' aquests darrers 4 anys a la Xunta l' ha ensorrat.

ERC FORAGITA CATALUNYA

2009-02-17T23:23:00.003+01:00

Catalunya, un territori traït per una direcció d' un partit independentista. Què més hem d' esperar ? Si els catalans no veuen el trist espectacle d' aquesta patètica direcció d' ERC és per fer-se l' harakiri tot cantant el Cara al sol.

Carod Rovira va vendre als catalans un pacte per intentar fer una Catalunya social i apropar-la als "altres catalans per integrar-los" - es veu que deurien estar marginats aquests "altres catalans" o el Sr. Carod deuria patir un trauma mai superat pel seu orígen no assumit.

Ara, en Carod Rovira, ja desterrat d' aquesta fallida conquesta es dedica a situar a primera fila el seu subaltern germà, Apel.les Carod Rovira.

I ves per on, que el germaníssim Apel.les té unes sortides tan o més il.luminades que el seu antecessor. Avui, el Delegat de la Generalitat a París, ens ha fet saber que " sembla que només es puguin dedicar a la política els fills únics. No és cap handicap ser germà del Vice-president, sinó que és pura coincidència. Qui vol, ho aprofita". I és clar, el germaníssim Apel.les, té més cara que esquena. El cinisme que demostren aquestes declaracions són proporcionals a la barra que tenen els integrants del Tripartit.

El satèl.lit partit de ICV-EUiA diu que donarà suport a la vaga contra el conseller E.Maragall perquè la LEC no li agrada i la proposta del nou calendari escolar tampoc.

Mentre els socis de govern les fan de l' alçada d'un campanar i en un país normal ja haurien dimitit, el Califa de Catalunya va al Japó i es gasta 154.000 €. Evidentment, el Molt Honorable President hi va anar acompanyat del Vice-President Lluís Carod i del conseller Huguet.

Mentre, avui ens han arribat notícies que el Tribunal Constitucional pot eliminar els símbols nacionals de Catalunya; és a dir, la senyera i Els Segadors.

Davant d' aquesta grotesca realitat, em pregunto què fa ERC. Per què ERC dóna suport als seus principals botxins ? Si el PSOE-PSC governen és gràcies al seu suport !!! Per què surten i fan creure als catalans que el pacte d' entesa del Tripartit 2 s' ha de revisar ?

Sr. Puigcercós, aquesta cançó enfadosa ja l'hem escoltat 1.000 vegades i res de res. Però què es pensen, que els catalans som tontets, que no tenim memòria ? Els salva-pàtries d' ERC tornen a cantar la cançó enfadosa perquè la bona gent de Catalunya vegin que són molt patriotes.

Quina barra!!!!

P.D.1 Facebook : la red social més important de la blogosfera, amb més de 175 milions d' usuaris, anuncia que és propietària dels continguts de manera " perpètua, mundial i de manera irrevocable", per sempre. I que en poden fer ús com ells vulguin. Quina enganxada tan blogosfèrica !!

P.D.2 Que ZP no en té ni idea d' economia ja ho sabíem. Però donar cash al Sr. Botín i al Sr. González ha estat poc encertat. Que arriben els diners a la petita i mitjana empresa ? Que arriben els diners que paguem tots a l' economia real ? L' administració ha de donar liquiditat al sistema financer quan ho necessita perquè és la sang de l' economia però no a canvi de res.

La Catalunya decadent

2009-02-12T02:00:00.003+01:00

Diuen que " les mitges mai són plenes ni bones " i el Tripartit ens ho ve demostrant dia rere dia.

Malgrat aquest desgavell descomunal, els membres del Tripartit viuen situats en el paradís del Parlament.

Avui en tenim una mostra més que completa :

els sindicats d' ensenyament, ERC i ICV estan disposats a fer vaga el proper 13 de març per demostrar al conseller Ernest Maragall que la LEC (Llei d' Educació de Catalunya) no els hi agrada gens i menys des que s' ha proposat debatre el nou calendari escolar.

Per altra part, la cúpula sociata del Llobregat està més que molesta amb l' actitud del conseller Saura arran de la manifestació pro-Palestina. El senyor Saura aplica " l' imperatiu ètic" del seu partit i per unes hores deixa de ser el cap més visible de la conselleria d' Interior i es dedica a posar entrebancs als serveis de defensa d' aquesta devastada pàtria.

Seguidament, l' eminència econòmica del país, el conseller Castells utilitza la màscara de Jekyll and Mr. Hide : surt davant la societat civil catalana fent cara de molest davant la proposta del finançament i quan li truca el Súper-Ministre Solbes es dedica a fer quatre lladrucs però seguidament la baixada de pantalons és constant. No fos cas que el Gran Farsant ZP s' enfadés i no donés ni un euro dels que per llei ens toca.

La consellera de Treball ja no sap quines ulleres posar-se per atendre els centenars de milers d' aturats que té Catalunya. De fet, és la comunitat autònoma de l' Estat espanyol on l´índex d' atur ha pujat més. La consellera Serna s' hauria de dedicar a fer propaganda d' alguna marca d' ulleres ja que ,més enllà de canviar-se-les o bé blanques o bé vermelles, no serveix per gaire res més.

Llavors, la consellera de Salut es dedica a amagar el caos de la Sanitat. Sempre vén fum i amaga la desastrosa gestió que porta des que és consellera.

I l' home més feliç i content d' aquest trist Govern és en Carod. Ai las ! se li'n dóna tres xiulets que hi hagin expedients de regulació, que la justícia estigui colapsada, que TV3 cada dia sigui menys catalana ... Ell només viatja obrint "ambaixades" d' aquest desgraciat país.

Mentre, l' oposició presenta un seguit de mesures per afrontar la greu crisi actual però moltes de les propostes són rebutjades. CiU ha presentat ja fa dies i dies més de 75 propostes al Govern espanyol i català però sembla que el Tristpartit i el Govern de ZP tenen la pòcima màgica per solucionar l' economia i el finançament, i enlloc d' ajudar als treballadors i a la petita i mitjana empresa es dediquen a mirar, escoltar i ... a viure !

L' oposició treballa intensament però sigui perquè els mitjans de comunicació estan entregats al poder sociata o bé perquè tot allò convergent és dolent que no sortim per enlloc. Tot vetat, tot tapat, tot amagat.

Catalunya i la seva gent vivim uns moments polítics, socials i econòmics molt dolents.Catalunya està cada dia més debilatada. El seu teixit empresarial cada dia es va reduïnt. Dia rere dia, el nostre potencial de gent emprenadora i pencaire està més desanimada i enfonsada.

Però, per TV3 Catalunya cada dia va més bé. Per TV3, Catalunya està passant per un dels millors moments nacionals i culturals. Diàriament palpes que la Corporació de Ràdio i Televisió de Catalunya està governada per uns sectaris i nepòtics.

La Catalunya decadent. La Catalunya pròspera s' està morint dia sí dia també. I els grans independentistes i mans netes, cada dia l' empenyen perquè vagi més lluny i més diluïda.

El Tripartit endolla constantment la col.locació d' amics i coneguts

2009-02-03T00:11:00.002+01:00

El Tripartit és la gran màquina de col.locar als amics i coneguts mentre les llistes d' aturats del SOC creixen dia rere dia.

En 6 anys, el personal de la Generalitat i la del sector públic empresarial ha crescut en 79.000 persones. L' any 2003 hi havien 140.332 persones i avui són 219.400 persones. Aquest increment desmesurat, injustificat i inexplicable és intolerable.

Si passem a analitzar, d' aquestes 79.000 persones que han entrat a treballar a la Generalitat, només 39.000 són metges, mestres i mossos. Davant d' aquest fet una es pregunta qui són la resta de 40.000 persones ? Què fan ? Per què se'ls ha contractat ?

Si tenim en compte que el 50,1% del pressupost de la Generalitat es destina al personal i a despeses corrents i que pagar tota aquesta gent suposa aquest any 2009 més de 1.200 M€, com s' atreveix el Molt Honorable Montilla a demanar austeritat als catalans ? S' ha de tenir més cara que esquena per apel.lar a l' austeritat mentre aquest Govern es dedica a engreixar la maquinària desorbitadament i innecessàriament.

Les entitats de dret públic han passat de tenir 89123 persones l' any 2006 a 11.690 l' any 2009.

Les societats mercantils han passat de 4.244 persones l' any 2006 a 5158 persones avui.

També, en els consorcis s' ha passat de 8851 persones a 19.999 persones.

Finalment, les fundacions s' han passat dies i èpoques però de 604 persones l' any 2006 a 3.434.

On són les 10 mesures de control de despesa que va acordar el Govern i el Molt Honorable ? Per què es van rebutjar les 69 mesures per a controlar la despesa que va presentar CiU ?

Davant d' aquesta trista realitat i en aquests moments de crisi global ,veure aquest espectacle com si res no passés mitjançant els nostres impostos, em rebel.la.

La llei d' educació serà de tots ?

2009-01-27T23:40:00.003+01:00

El proppassat 16 de gener es va iniciar el procés per aprovar la nova Llei d' Educació de Catalunya (LEC).

De fet la LEC ha de ser o hauria de ser una llei on tots els agents escolars s' hi sentissin representats. Hauria de ser una llei per impulsar de nou l' educació al nostre país. La LEC hauria de ser una llei de tothom i per a tothom i no només per un tipus d' escoles i de persones.

Desgraciadament, a casa nostra sembla que la homogeneïtat sigui la condició sine qua non per avançar. I res més erroni pel progrés d' un país que encasillar a tothom sota una sola línia. Diuen que quan tothom pensa igual malament pel progrés i per la seva evolució.

La qüestió és que des del 2003 a Catalunya hi ha un afany fiscalitzador en tots els àmbits, un afany homogeneïtzador que en nom de la igualtat es malbarata el poder avançar o mirar més enllà. Des del primer Tripartit hi ha hagut una caça de bruixes en l' ensenyament senzillament en nom de la igualtat.

Avui a Catalunya hi ha molts pares que no poden escollir quin tipus d' educació volen pels seus fills i filles, sinó que el destí escolar s' assigna per la seva adreça del carrer on viuen.Patètic però ben cert.

El Conseller Maragall té sobre la taula un avantprojecte de llei, el qual, s' han presentat més de 1753 esmenes i s' ha parlat amb els diferents sectors i entitats d' arreu de Catalunya. Però sembla que la futura llei està encallada en conflictes tan bàsics i primordials com el dret a poder escollir centre.

Mai un país prospera si es priva de la seva llibertat; senzillament superviu i intenta tapar els forats del dia a dia. Si no tenim una aspiració real de poder fer un tomb a la greu situació en què es troba l' ensenyament a Catalunya perderem éssers potencials, perderem genialitats i perderem la riquesa bàsica d' un país, les persones.

L' era Obama

2009-01-19T00:52:00.004+01:00

Falten poques hores perquè s' iniciï la Inauguració Presidencial del 44è President dels Estats Units.

Barack Hussein Obama serà el primer president afroamericà de la història americana. A Washington ja està tot a punt per iniciar l' era Obama. De fet, el President electe ha volgut simbolitzar un nou temps tot fent el viatge amb tren des de Filadèlfia ( lloc on es va signar la Declaració de Independècia el 1.776) fins a Washington, fent les mateixes parades que va fer Abraham Lincoln.

Un dels herois d' Obama és Spyderman i un altre és Roosevelt. Probablement, Obama vegi paral.lelismes en l' època de Roosevelt i la realitat social i econòmica que avui es troba Amèrica.

Roosevelt va governar el país des del 1933 fins el 1945 i va treure el país de la Gran Depressió. És evident, que Obama no té davant seu una realitat còmoda : un país que es troba en una profunda recessió econòmica; un país que ha estat la primera potència mundial al llarg del segle XX i avui està essent qüestionada; un país que ha estat i és símbol dels somnis convertits en realitat; un país on els seus habitants han perdut poder adquisitiu d' una manera sobtada; un país on el seu sistema financer tremola dia sí dia també. És evident, que l' era Obama s' inicia d' una manera molt complicada però tothom espera que sigui el Salvador, el nou Roosevelt, un heroi fet a si mateix.

L' equip d' Obama ja té dissenyat un pla de xoc, un pla d' estímul fiscal de més de 800.000 milions de dòlars en inversions públiques i rebaixes fiscals. Esperem que aquestes i altres mesures que probablement anunciarà Obama i el seu súper-equip econòmic suposin el New Deal de l' era Roosevelt.

Personalment, li desitjo els millors encerts. Tot el món està pendent d' aquesta nova etapa. Si els Estats Units van bé, part de l' economia mundial també anirà bé. Si els Estats Units pot sortir d' aquest atzucac global, el món també enfocarà nous horitzons d' esperança.

Obama ha sabut crear il.lusió a milions de ciutadans americans. Esperem que el seu "Yes, we can" sigui el preludi d' un nou impuls per aquest gran país. Avui, es necessiten nous herois reals, noves figures polítiques, nous referents. Esperem que Obama personifiqui realment aquest desig. Avui, més que mai, la frase de Roosevelt torna a projectar-se " l ´ únic que hem de tèmer és tenir por ". El coratge, la valentia, el treball ben fet, la il.lusió a crear nous projectes ha de ser l' estela per avançar i fer un nou món.

Ramon Tremosa, un bon encert per l' Europa dels pobles

2009-01-12T22:40:00.009+01:00

Ramon Tremosa és un bon encert per rellançar de nou el dret a l' autodeterminació dels pobles a Brusel.les.

Tremosa, professor titular de Teoria Econòmica a la Universitat de Barcelona, Doctorat en economia i màster en anàlisi econòmic aplicat, és especialista en finançament autonòmic i defensor del model de concert econòmic per a Catalunya.

CDC ha fet una excel.lent aposta amb la figura de Tremosa per a les properes eleccions europees. Suposa un punt d' inflexió important en aquesta comtesa electoral. S' ha apostat per obrir el partit a un perfil clarament renovador, a un economista planer i accessible que pot apropar molt més la societat civil per què crea il.lusió i té uns objectius clarament marcats i coneguts per molts catalans.

A part, cal ressaltar la gran tasca d' Ignasi Guardans. Un erudit incomprès per molts convergents però que ha realitzat una excel.lent tasca a Europa.

La política és desagraïda i té aquest punt d' amargor, sobretot, quan un vol continuar servint el país i et relleven per enfocar un nou horitzó. Gràcies per la immensa i mai prou reconeguda tasca que ha realitzat l' Ignasi Guardans. Un home brillant, un animal polític fins el moll de l´ós, no sols per la seva brillant oratòria sinó per ser un treballador infatigable al Parlament Europeu. Gràcies.

Ara caldrà que Ramon Tremosa pugui fer un bon resultat i li permitin exposar i treballar pels pobles sense estat. La seva veu i experiència pot apropar la curta visió que encara hi ha a Europa sobre les estructures polítiques.

Reptes pel 2009

2008-12-31T02:53:00.002+01:00

A les acaballes de l' any 2008 i a punt d' iniciar un any nou, Catalunya continua no essent compresa per l' Estat espanyol. El nou model de finançament semblava garantit amb el Nou Estatut però el Gran Farsant amb els vots dels 25 diputats del PSC-PSOE continuen negant allò just i legal per Catalunya.

De fet, el pitjor president que mai ha tingut Espanya continua rient-se de tots nosaltres i dels "seus socis a Catalunya". Indignant la cara del conseller Castells afirmant que " no hi ha acord perquè el model proposat per Solbes és insuficient i no aporta xifres exactes".

Al vespre, el Molt Honorable President Montilla, esbrinava una llum d' esperança per a poder trobar el millor finançament.

No patiu, el proper capítol serà unes reunions secretes per finalment dir " que s' ha arribat a un acord just per totes les comunitats i per la nostra realitat social".

Els catalans no hauríem de creure'ns res d' aquest govern de mentiders i farsants. Com es pot votar uns pressupostos a Madrid i aquí després no donar-nos el que realment ens pertany ? Quina pantomima fan els diputats del PSC a Catalunya davant d' aquesta reailitat ? Pensar que Montilla i tota la colla d' associats han de negociar el finançament és per agafar i córrer ben lluny.

Acabem l' any 2008 amb els mateixos problemes de sempre com a país i nació. L' any 2008, un any per oblidar en termes econòmics- financers a nivell mundial. Un any on el crack del 29 ha sobrevolat sempre la ment de la gent més gran.

Esperem que l' Any Nou ens porti allò que realment és de Catalunya. També els millors desitjos de benestar per a tothom.

Bon Any Nou !

BON NADAL

2008-12-20T12:58:00.007+01:00

Arribats en aquestes dates nadalanques us desitjo un Bon Nadal i un Any Nou ple de salut, felicitat i nous projectes i il.lusions.

El dibuix fet per ordinador de les meves nebodes Clara i Maria. Estaran molt contentes de veure'l a la blogosfera.

Us transcric un poema de Miquel Ferrà :

DÉU INFANT VORA LA MAR ...

Déu infant baixat del cel

vora el mar enguany naixia.

Al voltant no s' ou cap bel

ni encén foc la pastoria.

De la cala, els pescadors

pujaran a l' establia.

Tot té gust de salabrors

en la nit que sembla dia.

Esperant el mariner,

entre el cel i l' aigua blava,

el pessebre és a recer

d' un penyal de costa Brava.

Vers el plàcid horitzó

somniós l' esguard s' alluya;

i Betlem té la dolçor

de la santa Catalunya.

BON NADAL i un MILLOR ANY NOU !

5 anys de Tripartit

2008-12-05T23:07:00.005+01:00

Al llarg d' aquests 5 anys de Tripartit, Catalunya està afeblida.

El Tripartit és una mala fòrmula de govern. Avui Montilla, Carod i Saura són incapaços de superar les debilitats que té plantejades el país; debilitats econòmiques, socials, educatives, d' autogovern ...

On és l' ambició nacional ? On són les polítiques socials ? Quina és la reacció davant la crisi econòmica ?

El que sí saben fer és la fiscalització, la intervenció, el sectarisme i l' opacitat més absoluta.

Fem un breu repàs a les promeses del Tristpartit :

- Incompliment de : els llibres de text gratuïts, a on ? Els ajuts per fill fins als 18 anys; les prestacions dentals gratuïtes.

- Barracons : de 500 barracons al 2003 fins a 1.000 actualment.

- En 4 anys només s' han construït 676 places de residències públiques. Recorden que n' havien promès 10.000 ???

Altres coses a recordar :

- Infraestructures : caos a Rodalies; la línia 9 del metro amb un sobrecost inexplicable; només 2 estacions inaugurades en 5 anys !

I el Quart Cinturó ? I el Túnel de Bracons, el qual està encara inacabat després de 5 anys !

- Recorden la Catalunya lliure de peatges ? Doncs, fins avui no s' han eliminat ni un sol peatge !!

- L' apagada de 350.000 abonats sense llum a ple mes de juliol.

- L' empresa està abandonada pel Govern : l' execució pressupostària dels programes relacionats amb la indústria i el desenvolupament empresarial ha estat de les més baixes del conjunt dels pressupostos públics.

- L' autogovern : on és el Govern amic quan parlem de finançament ?

I el Nou Estatut ? Només de pensar que Montilla va presentar 62 esmenes al text, després del 30 de setembre, em fan ser super incrèdula amb Montilla davant la seva "defensa actual". Té credibilitat Montilla després de presentar les 62 esmenes?

- El clientelisme descarat : l' any 2003 hi havia 149 alts càrrecs i ara n' hi ha 236. I de personal eventual n' hi havia 227 persones al llarg dels 23 anys de Pujol i avui n' hi ha més de 260 persones.

- L' endeutament de la Generalitat entre 2003 i 2007 : ha crescut un 37%. El Tripartit s' ha gastat 64,5 milions el 2007 i 67,1 milions el 2008 en estudis o temes curiosos, els quals, no serveixen per res.

Davant d' aquesta trista realitat, només cal mobilitzar-nos i no perdre mai la nostra fita nacional. Hem de tornar a situar Catalunya en el mapa europeu. Catalunya no s' agrada davant d' aquest pèssim Govern.

Salvador Sostres, l' únic que parla clar i català

2008-11-26T23:38:00.005+01:00

Salvador Sostres és el meu ídol, també ho és del meu pare i de molts amics, coneguts i saludats.

Des de fa uns quants anys que el segueixo. Diàriament, miro el seu article a l' AVUI o bé a la seva web. No me'l perdo mai. M' encanta, m' apassiona com escriu, la seva facilitat d' expressar allò que molts catalans pensem però per educació no diem.

Puc dir que al llarg del primer Tripartit vaig quedar sobtada pel cop profund que vam rebre els que estimem Catalunya. Vaig callar, vaig entomar cops. Semblava que els de CiU ho havíem fet tot malament. Que la família Pujol havien estat el pitjor llast per Catalunya. Vaig callar, vaig plorar, vaig cloure dins el meu cor tots aquells sentiments d' estima al país que m' havien ensenyat des de petita. Em vaig sentir com si jo hagués viscut molts anys en una realitat i que, de cop, m' hagués d' acostumar a conviure amb persones estranyes.

El desembre de 2004 vaig córrer a llegir el llibre de Vicenç Villatoro, " Catalunya després del Tripartit" per intentar entendre què havia passat a Catalunya. Recordo que el llibre d' en Vicenç va ser com un despertar a la nova realitat. La lectura va ser un bon refugi. Buscava autors on pogués identificar-m'hi : David Madí, Sala i Martín, Enric Vila, R.Tremosa, E.Juliana, F.M.Álvaro, T.Aira, entre d' altres.

La sorpresa va venir donada pel ja batejat Dragon Khan del primer Tripartit. Finalment, semblava que el malson tenia data de caducitat. Les eleccions de la tardor de 2006 podien canviar el rumb de Catalunya. Desgraciadament, no va ser així. ERC va entronar un nou President, un President que després de 28 anys de viure a Catalunya no sabia parlar català. Catalunya, un país de Taifes. Catalunya, amb el Califat de Còrdova.

Al llarg del primer Tripartit, els articles d' en Salvador Sostres van ser un bàlsam, un port per amarrar, un far per saber que no estaves sola.

Els articles d' en Salvador Sostres han estat i són sempre un estímul per continuar treballant per la pàtria, per continuar somniant amb un horitzó d' alliberació nacional, per continuar treballant per aquells valors i sentiments que he viscut des de la meva infantesa, els quals, me'ls he cregut i ara els defenso.

Gràcies Salvador. Gràcies per escriure tan brillantment allò que molts pensem i no diem en veu alta. Gràcies per ensenyar-me a ser valenta. Han estat els teus escrits els que m' han ajudat a treure aquesta "por" i a dir el que penso sense complexes.

Avui, has fet un excel.lent article a l' AVUI.Veritats com temples sobre la nostra dissortada pàtria. Però com molt bé dius tu " ara és temps d' herois i el futur està en les estrelles". God bless you, Salvador.

P.D.1 : Excel.lent article de Salvador Sostres, " Montilla vergonya".

P.D.2 : La fotografia és del miting de final de campanya de les eleccions del 2006.

P.D.3 : He sentit vergonya escoltant al Vice-President Carod a Catalunya Ràdio : el país en crisis i ell cultivant l' hortet pel 2010.

Memòries de Joan Triadú

2008-11-19T22:26:00.006+01:00

Avui m' han fet dos regals molt bonics : un llibre, "Memòries d' un segle d' or" de Joan Triadú i un arbre, concretament, un esqueix de llorer de l' arbre que va plantar Mossèn Cinto Verdaguer a Vinyoles d' Orís.

Aquest petit llorer em fa molta il.lusió perquè prové del llorer que va plantar Jacint Verdaguer a la rectoria de Vinyoles d' Orís i que avui encara és viu i és símbol de culte dels amants verdaguerians. De fet, el llorer és el símbol dels poetes i de la immortalitat.

Vinyoles d' Orís forma part de la història de Mossèn Cinto perquè hi excercí de capellà durant més de dos anys.També fou l' època on J.Verdaguer va emmalaltir i on se li recomenà viure a prop del mar.

El llibre de Triadú l' he començat a llegir aquesta tarda vespre. Me n' havien parlat i puc dir que m' hi he enganxat de seguida. És bonic llegir l' activisme cultural i patriòtic d' un home en una època grisa i dictatorial. Afortunadament, l' estima pel país, la llengua i la cultura l' ha compartit amb la seva esposa, Pilar Vila-Abadal.

Llegint el llibre m' han vingut imatges i paral.lelismes amb altres activistes culturals que, al llarg del segle XX, han estat cabdals perquè la llengua catalana i el país subsistissin.

Joan Triadú i Font, pedagog, escriptor, activista cultural, patriota fins el moll de l' ós. Un home amb història que encara avui podem gaudir de la seva saviesa. Jacint Verdaguer i Santaló, el nostre gran poeta nacional de tots els temps. Dos homes, dos patriotes de pedra picada, dos personatges humils i erudits que han posat la pàtria catalana com a motor de la seva vida.

P.D.1 : Trist l' espectacle a CiU per l' afer Duran-PSC i Mas-ERC. Enlloc de ser una bona estratègia per tenir tots els flancs oberts davant possibles escenaris electorals, es converteix o l' han convertit en una pataleta de pati d' escola. Pujol, un cop més, l' encerta de ple.

P.D.2 : "Todos veíamos venir la crisis, pero no queríamos aceptarlo".

Finalment tenim el Ple Ordinari

2008-11-10T23:17:00.006+01:00

Després de 4 mesos sense fer Plens Ordinaris, per tant, incomplint de nou el règim de sessions de Plens Ordinaris proposat per l' actual Equip de Govern, ens han convocat aquest proper dimecres, 12 de novembre a les 7 de la tarda.

En l' ordre del dia hi ha punts importants pel futur del poble a curt i mitjà termini .Uns dels més importants són l' aprovació de les Ordenances Fiscals per l' any 2009; modificació de crèdits; l' aprovació inicial del projecte dels vestidors del camp de futbol municipal i la finalització de l' expedient d' indemnització a abonar per l' empresa Baker Gestión, S.L.

Després de demanar personalment una auditoria urbanística reiterades vegades, ara taparem de nou les il.legalitats de l' edifici de pisos promoguts per Baker Gestión.

Un bloc de pisos amb il.legalitats flagrants com construir més pisos del que permet les normes subsidiàries del poble.

Un bloc de pisos que simbolitza l' obra pòstuma més il.legal mai comesa a Amer. Un monstre de 91 pisos que donen la benvinguda al poble mil.lenari d' Amer.

L' Alcalde d' Amer té sobre la taula expedients urbanístics per solucionar però no deu saber per on començar. Enlloc de ser valent i portar les coses allà on s' han de portar, ens dedicarem a marejar la perdiu i tapa't que no hem vist res. D' altres, tot fent un bon cafetó es fan un tip de riure i a viure !`

Ja ho saben, si volen muntar la paradeta, vinguin a Amer, es presintin per alcaldable i no pateixin per res; les catifes i els llençols mai s'espolsen.Senzillament, vivim amb la ferum encoberta d' història mil.lenària.

P.D.1 : Excel.lent article de Francesc-Marc Álvaro al Singular Digital " Si voleu Obames, canvieu els partits".

P.D.2 : El diari The Wall Street Journal alaba el sistema bancari espanyol.

Convergents a la campanya americana

2008-10-28T21:55:00.008+01:00

Diferents membres de CDC com David Madí, Carles Llorens, Ima Mis, Lluís Recoder, Marta Subirà o Ferran Fernández estan seguint de ben a prop la recta final de la campanya electoral americana.

CDC ha creat un bloc a Internet " Convergents a la campanya americana" on els citats membres del partit hi escriuran les seves impressions al llarg d' aquesta estada americana.

Per exemple, l' últim post escrit per Carles Llorens (Secretari de Relacions Internacionals de CDC ) ressalta la campanya "bruta" que estan fent seguidors de McCain contra Obama.

També el post fet per la Marta Subirà (regidora de Sant Cugat) ens explica com els seus amics prefereixen McCain i no Obama.

Un bloc interessant per esperar els resultats de les eleccions americanes.

El món pendents de la primera potència mundial, tan criticada i admirada, però sempre com a referent en tots els àmbits socials, polítics, econòmics, culturals.

Mentre USA avança, el President del Govern espanyol fa pataletes per assistir, el 15 de novembre, a la cimera de Washington per parlar de la crisis financera i econòmica.

Realment patètic l' espectacle que està fent la diplomàcia espanyola. Enlloc de preguntar-se per què no hi son o què s' ha fet per no ser-hi, es dediquen a mirar-se el melic i fer-se petons a les galtones i escampar arreu que Bush no els vol.

Ens volen fer creure que Bush és el furòncul de ZP en aquesta cimera. Mentre, Sarkozy l' anima i li toca l' esquena amb un somriure sota el nas.

Realment, la diplomàcia espanyola està sota mínims. Només faltava aquest gest de ZP per continuar essent la riota a nivell internacional.

Mentre Espanya tingui tantes bones relacions internacionals mai estarà en les cimeres dels Set més grans. Estaria bé que el truquessin Chavez i els seus amics presidents dictadors i li espetessin un " Por qué no te callas ?".

P.D.1 : Us recomano el post de Carles Campuzano sobre la Llei de Dependència.

P.D.2 : M' arriba des de USA que la victòria de Obama no està tan clara com ens volen fer creure l' Obamania europea.

L' Ajuntament i la Generalitat desatenen als usuaris del geriàtric d' Amer

2008-10-22T23:44:00.004+02:00

Aquest post no pretén posar-se amb els motius del tancament per part de la Generalitat del geriàtric d' Amer (els desconec) ni amb els propietaris del mateix. Senzillament aquest escrit vol denunciar la manera en què la Generalitat de Catalunya i l' Ajuntament d' Amer s' han desentès dels usuaris residents d' aquest centre d' atenció a la gent gran.

Els familiars dels 16 usuaris del geriàtric han rebut aquest passat dilluns, 20 d' octubre, la notificació del tancament del centre per part de la Generalitat. La carta els avisa que el proper 31 d' octubre, tots els residents han d' estar fora del recinte.

Certament, el geriàtric privat d' Amer té permís per part de l' Ajuntament d' Amer des de fa 8 anys però no té llicència per part de la Generalitat.

Actualment, 7 persones seran ateses al Centre de Dia d' Anglès però 8 residents (persones que viuen 24 hores al centre) no saben on han d' anar i ningú els hi ha dit res.

Ahir (dimarts), la direcció del centre del geriàtric va convocar als familiars per explicar-els-hi quina seria la seva actuació. En aquesta reunió no hi va assistir cap representant de l' Equip de Govern actual (i em consta que l' Alcalde era coneixedor d' aquesta reunió).

Vergonyosa l' actitud de l' Ajuntament d' Amer al no assistir ni preocupar-se pels residents d' aquest centre. L' Ajuntament es deu pensar que no hi té responsabilitats en aquest afer.Sorprenent i decebedora l' actitud de l' Alcalde perquè li agradarà més o menys, però l' Ajuntament hi té responsabilitats pel sol fet d' haver donat el permís d' obertura.

I totalment reprobable, l' actitud de la Generalitat donant 15 dies als usuaris del centre per a poder marxar.

Amer fa temps que navega en un mar convuls, sense full de ruta ni horitzó a la vista. És evident que el geriàtric és privat però l' Ajuntament no pot actuar d' aquesta manera. Probablement, hi hagi responsabilitats de tercers, a tots nivells, però el problema avui rau en els usuaris i els seus familiars : per què no els han avisat amb temps per a poder, si cal, buscar un altre centre ? Per què l' Ajuntament no ha intentat buscar solucions o intentar mediar per a buscar alternatives al centre ? Per què l' Alcalde no ha trucat a la direcció del centre, tan sols, per preocupar-se pels usuaris i saber si tenen o no un nou emplaçament ? Són conscients la Generalitat i l' Equip de Govern amb les dificultats en què estan aquests usuaris ? Per què la Generalitat no ha intentat recol.locar a aquestes 16 persones en altres centres si és que realment el geriàtric privat no compleix la normativa ?

Això sí, l' Ajuntament d' Amer té tanta sensibilitat que deixa 16 persones, la meitat impossibilitades, al carrer però és capaç de gastar-se 600.000 € per la gespa artificial del camp de futbol i 800.000 € per a les futures casetes del mateix camp.

On anirem a parar ? És evident que Amer necessita un centre de dia o un geriàtric. Hi ha hagut possibilitats reals de demanar a la Generalitat un centre pel poble o bé la compra d' una propietat per a construir un centre. Però la deixadesa, la nul.la planificació i la insensibilitat davant els problemes reals del poble porten a aquestes lamentables actuacions.

Els familiars el que sí tenen clar és que cada mes paguen impostos perquè la democràcia els atengui però a l' hora de la veritat, els poders fàctics s' inventen una Llei de Dependència sense pressupost real i l' Equip de Govern fa veure que no passa res.

Em penso que ja és hora que posem les necessitats reals per sobre de les prioritats prescindibles. Primer són les persones. Almenys, les persones que creiem amb la democràcia paguem impostos perquè ens donin un servei quan el necessitem.

Àngel Colom apropa els nouvinguts a CDC

2008-10-18T15:46:00.005+02:00

L' activisme d' Àngel Colom pot fer apropar els nouvinguts a CDC.

Àngel Colom és el nou responsable de la sectorial d' Immigració de CDC, una bona aposta per un patriota incomprès i una sectorial importantíssima i que, a CDC, tot i els esforços que sempre s' hi han dedicat per mans d' activistes com Carles Campuzano, mai ha acabat de connectar amb aquest creixent teixit social.

La sectorial d' Immigració tindrà una posada de llarg el proper 3 de desembre a l' Auditori Winterthur, amb la presència d' Artur Mas.

Àngel Colom té previst trepitjar les 41 comarques catalanes per crear sinèrgies amb els nouvinguts. Colom, sota un lema ben clar " Tots, un sol poble" lluitarà perquè CDC no es quedi distanciada de la nova realitat que suposa la immigració.

A part d' establir ponts de diàleg amb els nouvinguts, la sectorial posarà en marxa un portal a Internet : http://www.nouscatalans.cat/ , com a eina de comunicació ràpida i actual.

En paraules d' Àngel Colom és " la voluntat de CDC en aquest àmbit és la interculturalitat. L' empatia dels nascuts a Catalunya i els que no hi ha nascut per sumar, per fer un sol poble. Els catalans ho hem fet històricament i ens n' hem sortit sempre. Ara també ens en sortirem".

La interculturalitat, un valor de país, un objectiu transversal per a tothom.

175 aniversari de La Renaixença

2008-10-04T13:53:00.005+02:00

Òmnium Cultural de l' Alt Empordà ha organitzat tot un seguit d' actes culturals per a commemorar el 175 aniversari de la Renaixença.

Certament, ens queda allunyat el segle XIX però alhora es podria fer un paral.lelisme tan actual que podríem afirmar i desitjar una NOVA RENAIXENÇA.

Si el segle XIX, amb la Renaixença, es va reiniciar la necessitat de fer renéixer el català, avui, més que mai, ens caldria un altre moviment cultural, social, polític i econòmic per treure'ns d' aquesta decadència silenciosa en què es troba situada Catalunya.

La Renaixença es va veure impulsada gràcies als Jocs Florals, iniciats el 1859. Els Jocs Florals van ser l' element fonamental per al procés de redreçament nacional. Pàtria, Fe i Amor, tres elements que mai hauríem d' haver perdut com a nació.

En aquella època sorgiren grans literats com Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer, Narcís Oller, Bonaventura Carles Aribau, Milà i Fontanals, J. Rubió, Antoni de Bofarull, Martí Genís i Aguilar, i un llarg testimonis d' erudits dels Països Catalans.

Des d' aquí només encoratjar i felicitar l' enorme tasca que realitza Òmnium Cultural i en especial, a en Nemesi Solà.

Demà, a les 6 de la tarda al Teatre El Jardí de Figueres recordarem Mn.Cinto Verdaguer en una conferència a càrrec de David Pagès i Cassú - professor de llengua i literatura catalana i President dels Amics Gironins de Verdaguer. L' acte també hi participarà musicalment en Jaume Arnella, l' " últim romancer en actiu dels països catalans".

Sempre que puc, col.laboro en aquesta associació cultural. Demà tindré de nou l'honor de poder llegir poemes del gran poeta nacional, Jacint Verdaguer.

P.D. : El traspàs del bisbe auxiliar de Barcelona, Joan Carrera, deixa debilitada i orfe l' Església Catalana. Descansi en pau.

El victoriós Emir de Còrdova i en Patufet, el pencaire

2008-10-02T23:23:00.010+02:00

" Hi havia una vegada un petit país invisible als ulls dels territoris que l' envoltaven. Aquest petit país invisible venia de lluny i n' havia passat de tots colors. Els homes que hi habitaven parlaven un llenguatge estrany i tenien per bandera quatre barres de sang sota un llençol d' or.

Un bon dia, el petit país invisible es va veure governat per una mena de follets amb barret de copa. Un dels follets, el Follet Sobiranista, portava un vestit ben estelat, així feia evident que era l' home més independentista de tot el petit país.

Un altre follet, el Follet Trotsky, portava el vestit verd com la gespa amb unes ales purificades per la Moreneta, Patrona del petit país. I el darrer follet, el Follet Emir, home de poques paraules provenia d' un Califat camaleònic.

Els habitants del petit país feia temps que estaven desconcertats per aquests tres follets amb barret de copa. Un bon dia, els habitants d' aquest petit país invisible van signar un Estatut, promogut pel Patufet, un bon jan pencaire... ".

D' aquí a uns anys, podrem explicar la història de Catalunya als nostres fills d' una manera ben divertida i curiosa. Avui, al Parlament de Catalunya, en nom de la unitat i la força s' ha tornat a vendre al país per quatre llenties. I allò més fort, és que l' únic partit que pot treure el país d' aquest atzucac serveix en safata de plata la rendició i el descrèdit.

Mas ha tornat a estar l' home clau, l' home que ha "salvat" el Parlament de Catalunya lluitant per un finançament que és nostre. En canvi, l' home que té la clau de volta, el President José Montilla, n'ha sortit reforçat i amb els deures ben fets.

Per què ens tornen a enganyar ? Per què CiU actua així ? Per què escrivim quatre acords que no valen res a Madrid ? Per què no hem acordat números ? Però per què no reclamem allò que és llei ?

Quina ensarronada ! Unitat ? Quina unitat si tothom sap que a Madrid ja ens esperen ? Quin tip de riure que es deuen fer els PSOE-PSC !!

Que trist, Senyor, que trist. Un Estatut aprovat i ara resulta que hem d' acordar uns mínims per anar a reclamar amb unitat allò que per Llei ens toca.

Per cert, el conte acaba així : " el pobre Patufet, cansat de treballar i treballar pel petit país invisible va ser menjat pel bou del Follet Emir. Després d' anys i d' anys de buscar-lo i cridar-lo amb una bonica cantarella - Patufet, on ets ? -, va ser trobat per la Fada Fumada. Aquesta Fada li va donar la poció de la veritat tot dient-li - Patufet, no veus que no els convenceràs ? No veus que fa anys que prediques al desert ? No veus que el Follet Emir actua sempre pensant amb d' altres territoris i no en el nostre país ? No creus que t' hauries de plantar d' una vegada i marcar una línia clara ? No veus que s' ha de ser valent i fort ? No veus que no tenim res a perdre més enllà d' estar com estem ara ? Què t' hi va a tu fer-te el Salvador quan et cremaran a la propera foguera de Sant Joan ? Prou, Patufet. De màrtirs només a les Sagrades Escriptures. Avui, els homes han de fer servir la força d' una altra manera. Sigues tu mateix i digues un NO. NO a més preses de pèl. NO a cap acord de mínims perquè la llei ja està regulada. NO a ser el Salvador. NO a fer més gran a l' Emir de Còrdova".

Nou curs escolar

2008-09-15T23:10:00.006+02:00

Iniciem el nou curs escolar 2008 - 09 amb moltes incògnites sobre la taula. Aquestes indefinicions actuals poden projectar l' ensenyament de Catalunya cap a un futur millor o abocar-lo al desconcert i al fracàs més absolut.

La LEC (la Llei d' Educació Catalana) ha obert de nou el debat sobre el futur de l' ensenyament al nostre país. La LEC va iniciar el camí aprovant un Document de Bases signat majoritàriament per quasi tots els agents educatius. Malauradament aquest Document de Bases es va veure tergiversat per l' Avantprojecte de Llei d' Educació. Després d' un final de curs mogut es va acordar un pacte de mínims per a poder continuar avançant.

Avui, pares i mares, professors i alumnes esperem l' acord final. Un acord que permeti una escola oberta, plural i integradora.

La LEC no ha de ser el resultat d' un acord de mínims entre forces polítiques. La LEC ha de ser el trampolí per a projectar la societat del futur.

La xarxa pública (60%) i la xarxa concertada (40%) són dues ofertes totalment compatibles i necessàries. Un país modern, lliure, que valori el progrés i el benestar mai imposa sinó que facilita ponts de diàleg entre les diferents opcions. És en la diversitat on hi ha la riquesa i el creixement.

El Conseller Ernest Maragall i tot el seu equip tècnic tenen a l' abast de la mà la projecció de l ' ensenyament a Catalunya.

P.D. 1 : Massa barracons enlloc d' escoles i aules.

P.S. 2 : Portem ja 20.000 adhesions de la Campanya Sumem-nos al mapa per un Estat propi.

Onze de Setembre, festa nacional de Catalunya

2008-09-10T00:20:00.012+02:00

Un any més, arriba la Diada, la nostra festa nacional. Enguany, l' Onze de Setembre vindrà marcat, més que mai, per una reivindicació dels nostres drets com a poble : l' Estatut, el finançament i el dret a decidir.

Fa 294 anys que vam perdre la sobirania. Tres segles lluitant, defensant, reivindicant la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra pàtria. Cada vegada estem més lluny de l' autogovern. Catalunya viu uns moments molt crítics pel seu futur col.lectiu com a nació. El Nou Estatut d' Autonomia refrendat pels catalans i legislat per les Corts espanyoles es troba aturat, per tant, sense aplicació degut al procés judicial en què està sotmès. A més, aquesta Diada tindrà també com a protagonista un símbol nacional sobirà, l' Estelada. Aquest any es commemora el centenari de l' Estelada, dissenyada per Vicenç Albert Ballester. Pobles d' arreu de Catalunya posaran l ' Estelada al balcó de l' ajuntament. Ara us transcric un poema que parla de la bandera catalana. Aquest poema el va escriure Marià Manent a Barcelona, el 1898 :

La bandera catalana

De cara al sol, quin glatir desolat, com si fossis una au mal ferida ! Digue'm quin vent et durà llibertat, bandera ardent de ma terra colpida.

La falç reposa en el marge colrat;

es gronxa al lluny una vella adormida.

Ha mort la nostra cançó dins el blat

i fins la mar fa una veu entristida.

No sentirem cap remor de combat,

bandera ardent, que ens corones la vida ?

El clam dels morts, com un bleix renovat,

sollevi el pit de la terra colpida !

I que tot l' aire glateixi abrandat

amb el batec de la nostra bandera.

Ja al lluny es daura una gran polseguera

i les roselles ensagnen el blat.

Bona Diada.

Sarah Palin & Hillary Clinton

2008-09-06T03:02:00.006+02:00

Qui li havia de dir a Barack Obama que el rival a vèncer vindria donat pel gènere femení.

La primera gran victòria ha estat ser elegit candidat demòcrata i desplaçar, de moment, a la que semblava ser l' elegida, Hillary Clinton.

Però, Obama no esperava el cop d'efecte i l' encert de McCain en proposar una dona com a candidata a Vice-Presidenta dels Estats Units.

Tot un encert per part dels Republicans. Just quan més es necessitava desplaçar l' Obamania, els Republicans es treuen un as de la màniga amb Sarah Palin.

Barack Obama té davant un nou repte, encapçalat per una altra dona. Una dona ferma, valenta, intel.ligent, mare de família, que no prové de l' stablishment de Washington i amb un encant que sedueix a la dona americana.

La Governadora Sarah Palin té les mateixes credencials que Obama : el govern d' un Estat americà - Alaska - i prové d' un status social mitjà. A més, és una dona feta a si mateixa perquè ha entrat en la política sense ser la filla de o haver-se casat amb un poderós. Diria que Sarah Palin pot arribar a ser un mite molt millor que Hillary Clinton. Recordem que Hillary sempre la poden etiquetar per ser " la dona de l' ex-President". En canvi, Sarah Palin és tot el contrari. El seu passat no té res a veure amb el de Hillary Clinton. Per tant, Sarah Palin pot personificar el perfil de qualsevol dona americana.

A més, si tenim en compte, el vot femení americà que va agafar Hillary Clinton i que ara està desencantat amb Obama, l' aposta Sarah Palin pot haver estat la peça clau per una victòria dels Republicans.

Certament, Hillary Clinton farà campanya a favor d' Obama però no serà el mateix. Primer, perquè ella encara pot tenir vida més enllà de la derrota o victòria d' Obama. I en segon lloc, perquè la dona americana la volia a ella i no a Obama majoritàriament.

Sarah Palin & Hillary Clinton. El segle XXI ha de ser el segle de les dones intel.ligents, competents, fermes, siguin o no mares de família, amb llocs de decisió importants.

El proper 4 de novembre sortirem de l' entrellat. Però el que estar clar és que aquestes eleccions americanes hauran estat marcades pel tempo d' una dona.

P.D. 1 : No es perdin l' entrevista al President Pujol que fan des de l' Avui.

P.D.2 : Les rebaixes als 25 diputats del PSC han començat amb el toc de queda de Montilla.

2008-08-30T00:42:00.006+02:00

ZP és a la Moncloa gràcies als 25 diputats de Catalunya. I ZP, un cop més, se'n riu de tots nosaltres. Els catalans que no vam votar el PSC-PSOE a les eleccions generals hem d' estar un cop més agraïts a tots els votants que han entronat a ZP. Gràcies!

Tots, més o menys, coneixem persones que van votar a ZP perquè votar PP era votar Aznar, la Guerra d' Irak, la dreta, l' espanyolisme més ranci, l' Església ... i unes quantes sentències més. Certament, aquestes persones, altres temps havien votat altres partits, i molts d' ells, mai havien votat el PSOE o cap partit d' obediència espanyola. Però, la por que " tornés el PP" els va fer emetre " un vot útil" en paraules d' aquests votants.

Des del 2003 que Catalunya es troba en una situació decadent. Decadent a tots nivells. I tot gràcies, a gent que suposadament estima i enarbola la nostra senyera i el nostre país.

Els catalans hem de memoritzar bé dues dates :

El 20 de desembre de 2003
El 28 d' agost de 2008

La primera és la que inicia la decadència de la pàtria gràcies al partit suposadament independentista, ERC. Gràcies a la cúpula directiva d' ERC, Catalunya es troba avui governada des de Madrid.

La segona data és la que tanca el cercle perquè gràcies als eco-progres de pandereta, posposem 3 mesos un acord de finançament que no existirà mai.

Ahir, el senyor Solbes ens va dir a la cara que " el Gobierno no incumple ninguna ley y que Cataluña no es una comunidad autónoma de las mal financiadas ". A sobre, els suposats polítics que han de "salvar la Pàtria" fan quatre discursos de tieta tronada. Presa de pèl és poc. Jo diria que ja n' hi ha prou d' aquesta repetida i sabuda història. Fins quan hem d'esperar ? Per què no ens plantem d' una vegada i portem fins el final la veritat i la realitat de casa nostra ? De què tenim por ?

Gràcies als votants que van votar a ZP les passades Eleccions Generals. Gràcies a la cúpula directiva d' ERC per aguantar l' escarni més gros que mai ha suportat Catalunya. Gràcies al millor comunista català que ha emplaçat el finançament per d' aquí a 3 mesos.

Només cal veure com està el nostre termòmetre nacional mirant TV3. Diàriament, l' edició del TN Migdia s' inicia amb una notícia no nacional. Ahir i avui, han iniciat el TN amb les eleccions americanes, més ben dit, només parlen d' Obama i els Demòcrates. La segona notícia ha estat per Madrid i finalment, el finançament ha estat la 3a notícia !!! Un drama, senyora Terribas. Què pensa fer ? TV3, un desastre.

P.D.1 : Excel.lent l' aposta femenina de Sarah Palin com a candidata a Vicepresidenta dels EEUU pel partit republicà.

P.D.2 : Em comenten des dels Estats Units que les eleccions seran molt disputades i que la diferència entre Obama i McCain no serà tan àmplia. La web de la convenció republicana : http://www.gopconvention2008.com/

P.D.3 : Ràdio Moncloa fa córrer que ZP li importa un rave el vot que emetin els 25 diputats del PSC. No els necessita per res. Ahir es va veure clar com el PP aplaudia a Solbes. També es fa córrer que si els 25 diputats del PSC voten a favor dels pressupostos, ZP resarà perquè ERC trenqui el Tripartit i posi a Montilla al Califat de Còrdova.

Solbes i el finançament

2008-08-28T00:42:00.009+02:00

El Vicepresident econòmic del Govern espanyol, Pedro Solbes, explicarà avui en sessió extraordinària de la Comissió d' Economia, la reforma del model de finançament de les autonomies.

Solbes té un paper complicat, veurem si és capaç de convèncer als diferents presidents de les Comunitats Autònomes. De fet, els País Basc i Navarra s' ho miren tot des del setial de ser els elegits, els ungits, els benaurats. Llavors, els catalans volem la bilateralitat a l' hora de negociar i ens diuen que de cap de les maneres, només s' aplica la multilateralitat perquè tothom ha de ser solidari. Quina barra !

El PSOE se li apropen dies complicats : negociar els Pressupostos Generals amb època de carència econòmica i amb dues comunitats autònomes a punt de fer eleccions - Galícia i el País Basc. També, de fons s' albiren les europees però, avui, aquestes es miren sempre des d ' una distància massa gran entre el votant i el polític.

Per altra part, el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va aprovar aquest proppassat dimarts, el Decret que regula la composició i el funcionament de les caixes d' estalvi i l' Avantprojecte de Llei de Política Industrial.

Amb la llei de les caixes d' estalvi, el Govern limita el pes dels Consells Comarcals en els òrgans de gestió de les caixes i n' augmenta el dels ajuntaments que tenen més nombre d' habitants. En quines mans recauen els ajuntaments més grans ? Les socialistes ! Només faltava aquest decret. Tot socialista !

P.D.1 : Bon article de R. Tremosa, " Crisi global, impacte local".

P.D.2 : Avui escoltarem a la Top Ten amb Management, Núria Chinchilla, parlant sobre com gestionar el temps i compatibilitzar la família i el treball.

Tardor calenta

2008-08-19T01:33:00.010+02:00

És evident que aquesta propera tardor tindrem un bon ambient polític, econòmic i social. Tindrem una tòpica sentència, "una tardor ben calenta", amanida amb fets molts importants per al nostre futur a curt i a mig termini.

Des del punt de vista social, tindrem el projecte de la Llei Catalana d' Educació (la LEC), la qual encendrà un debat molt intens i disputat. Avui s' ha arribat a un acord de miníms entre les forces polítiques del PSC, ERC i CiU però el proper debat de la LEC al Parlament marcarà el futur de l' educació a Catalunya. També, no podem ometre la patètica Llei de Dependència. Una llei absolutament necessària però en cap moment concretada en fets. Una llei que envaeix competències estatutàries actuals i que no té pressupost ni econòmic ni físic per a desenvolupar-la al 100%.

Des del punt de vista polític tindrem un ball de bastons dins el PSOE i el PSC. Com actuaran els 25 diputats del PSC al Congrés de Diputats ? Seran capaços de vetar els Pressupostos Generals el proper setembre ? Per què ningú els hi pregunta clarament la seva futura actuació ? I com actuaran els dos ministres del PSC que s' asseuen al Consell de Ministres ? De moment, ZP se'ls mira des de la graderia. De tothom és sabut que Montilla no és de la corda de ZP però el Gran Farsant no es deuria esperar que d' altres presidents autonòmics se li esveressin pel tema del finançament ( els presidents autonòmics de Galícia, Cantàbria, Extremadura, Castella la Manxa i el Principat d' Astúries - per part del PSOE - i els presidents del País Valencià i de la Comunitat de Madrid - per part del PP - ). Podria ser que el Gran Farsant estigui a la graderia parant el sol i esperant que Rajoy el truqui dient-li que el finançament de Catalunya ha expirat el 9 d' agost i ara el catapultarà el Tribunal Constitucional. De ben segur que és una de les opcions que ZP li aniria d' allò més bé. Sortiria de nou al balcó del Palau de la Generalitat, no dient que "aprovarà l' Estatut que aprovi el Parlament de Catalunya " sinó dient que " mi talante es ser un servidor de la ley y yo obedezco la jurisprudencia, máximo garante del orden y la responsabilidad ". Però també podria ser que ZP desitgés que el Tripartit anés a mar. Així pot ser estaria tranquil d' una vegada i en "las Españas se respiraría otro aire". És una opció que no podem descartar. Qui sap si el Mago de León tingui aquest conillet sota el barret màgic.

Mentre veiem com l' Espanya ens fa de nou el llit, a Catalunya els dos partits que tindrien la clau de volta i fer un punt d' inflexió a aquest dantesc espectacle, ens dediquem a fer jocs d' equilibri. De fet, a can Conver no podem fer gaire res més que negar-nos a votar els Pressupostos Generals i a defensar bé la porteria, la qual, porta unes quantes dotzenes de gols marcats. També tenim esma per posar unes quantes espelmes a tots els Sants i pregar perquè hi hagi eleccions ben aviat. De fet, des que la Moreneta ha fet un miracle perquè els comunistes es converteixin, els entregats devots cada dia perdem més la fe i busquem altres forces per arribar a entendre aquesta diabòlica tempestat del desert etern.

En canvi, l' altra força nacionalista, malgrat tenir un desgavell de forces debilitades per les diferents corrents ideològiques, sembla albirar la terra promesa. L' amo de la feixa, el Sr. Puigcercós, el millor candidat als Premis Nacionals per la seva aportació al teatre català, llaura cada dia per ser el futur candidat a la Presidència de la Generalitat. Avui ha fet un nou gag, tot exclamant que " es replantajarien moltes coses si el PSC no fa una defensa clara dels interessos de Catalunya ". Ai las ! que en sap el Comte de Ripoll però com que de "Ripoll, ni home ni poll" desitgem que l' electorat català es tregui d' una vegada per sempre la bena dels ulls i vegi que de Comte Arnau només n' hi va haver un, i que el Sr. Puigcercós i el Sr. Carod Rovira han estat el pitjor gag per Catalunya i les seves aspiracions nacionals.

Finalment, des del punt de vista econòmic, estem situats en plena crisis des de fa més d' un any, malgrat el Gran Farsant ha amagat la realitat, no fos cas que la Moncloa anés a mans del gallec.

Però, ZP avui ha de remar a contracorrent. Després d' uns plàcids 4 anys a la Moncloa, ara s' ha vist obligat per les forces de l' oposició a convocar extraordinàriament els súper-ministres i a presentar 24 mesures estètiques que poc ajuden al ciutadà de carrer. El Ministre Solbes, amb el cap amagat sota l' ala, no sap d' on fer sortir els diners amb tanta mesura social que vol el seu President. I enlloc de generar riquesa, enlloc de presentar austeritat fiscal, enlloc d' ajudar a la petita i mitjana empresa, enlloc d' aportar liquidesa a les entitats financeres per a poder desembarrancar, només genera més despesa social. Certament, les 24 mesures presentades són raonables però es portaran a terme o seran simples enunciats sense concreció efectiva i real ?

Per cert, els hi recomano l' article publicat per X.Sala i Martín, a La Vanguardia. Defineix molt bé allà on som en aquesta crisis econòmico-financera.

P.D.1 : M' acaben de dir que ICV ha retirat la petició de compareixença de ZP al Congrés per parlar del finançament. Caram ! si que ha durat poc la valentia dels eco-progres.

P.D.2 : El proper 21 d' agost farà 1 any que vaig iniciar-me en la blogosfera. Una experiència que n' estic molt satisfeta.

P.D.3 : Un bloc sobre les eleccions a USA, The War Room.

Pressupostos Amer 2008

2008-07-17T08:09:00.004+02:00

En el Ple d' ahir es van aprovar els presssupostos de l' any 2008 amb els vots a favor d' ERC i CA. Tant IA com CiU ens vam abstenir.

Uns pressupostos que disparen la càrrega financera de l' Ajuntament al 103'07 % (el límit és 110).

Si es té en compte que la càrrega financera compara els préstecs que s' han de tornar amb els ingressos corrents, suposa que si durant el 2008 aquests ingressos no s' assoleixen es pot arribar fàcilment al 110%.

Les dades de què disposem ens informen que l' Ajuntament d' Amer té uns préstecs pendents a tornar per un import de 1.616,000 euros.

Aquests préstecs li suposen 52.488 euros d' interessos anuals.

Per altra part, segons les dades facilitades, els ingressos previstos per el 2008 creuen que seran 3.600.000 euros ( l' última liquidació es van recaptar 1.568.000 euros).

Amb aquests dos conceptes (préstecs més interessos) i amb les dades que preveuen l' Equip de Govern hom pot fer una lectura senzilla : si tota aquesta previsió no es compleix es provocarà una càrrega financera encara més gran. Per tant, es pot portar a l' Ajuntament d' Amer a una situació molt crítica.

També en el Ple es va aprovar un crèdit de 150.000 euros per a poder fer front a partides no pagades d' anys anteriors (malgrat es digui que eren partides sense consignació pressupostària de l' any 2007).

Va ser un Ple on l' Alcalde d' Amer va confirmar públicament que el Nou Dispensari local es farà on ells vulguin i prou. Nosaltres vam explicar tots els passos que hem fet per intentar evitar aquesta construcció a la pista poliesportiva de l' Institut. Però, l' Alcalde ja va deixar molt clar la seva postura. Per tant, no és una decisió que vingui del Departament de Salut (qui ens ha reconegut que a la pista de l' Institut no és el millor lloc) sinó de l' Equip de Govern actual.

Nosaltres ahir vam explicar tots els passos que hem fet, amb qui hem anat a trobar i també vam posar sobre la taula altres alternatives. Però no, no serà possible segons l' Alcalde.

El poble d' Amer recordarà al Sr. Xavier Targa com l' home que va portar el Nou Dispensari a la pista de l' Institut.

També vam remarcar la greu situació urbanística que es troba el poble : edificis inacabats, els quals estan parats per ordre de l' Equip de Govern degut a " llicències maldonades de l' anterior Equip de Govern" però que no se'ls hi dóna cap viabilitat legal.

Hi ha persones que no poden entrar als seus pisos perquè l' Ajuntament no concedeix el permís d' habitabilitat degut a les greus incorreccions tècniques i urbanístiques.

Malgrat que ahir el Pacte de les Vergonyes semblava trencar-se, l' actual Equip de Govern encobreix allò que tothom sap o intueix urbanísticament : greus i penals responsabilitats urbanístiques. Per què no es demanen responsabilitats ? Per què hi ha construccions parades des de fa mesos degut a l' incompliment de la normativa però ningú els hi diu res ? Per què no es pot fer una auditoria urbanística ?

Ple Ordinari

2008-07-16T06:49:00.004+02:00

Avui, dimecres, 16 de juliol tenim Ple Ordinari a les 19 h tarda. Per primera vegada l' Equip de Govern d' Amer compleix el règim de Sessions del Ple.

Dins dels punts de l' ordre del dia (tretze punts), n' hi ha tres d' interessants :

Aprovar el Pressupost del 2008
Reconeixement extrajudicial de crèdits
Aprovació retribucions regidors

Finalment s' aprovarà (o no) el pressupost anual. És evident que s' aprovarà perquè sinó tindríem moció de censura i això ja hi haurà algun grup municipal que ho evitarà.

De ben segur que el pacte de la vergonya continuarà amb la seva complicitat. Veurem de nou com la transparència promesa continuarà absent del coneixement dels ciutadans del poble. Es vol aprovar un nou crèdit per a pagar deutes acumulats d' anys anteriors.

Molts proveïdors de l' Ajuntament finalment podran cobrar. " Ja era hora. Finalment cobraré les factures que fa 3 anys que se' m deu " deia un ex-proveïdor de l' Ajuntament.

Quanta raó que tenen. Però s' ha de demanar un nou crèdit per a poder pagar els deutes. Deutes contrets fa anys i que per tant, deurien tenir partida pressupostària en pressupostos anteriors. Però el Misteri de la situació Econòmico-Financera d' Amer encara continua.

I la transparència promesa brilla per la seva absència. El pacte kafkià sobrevolarà de nou aquesta tarda el Ple Ordinari d' Amer. La complicitat s' estendrà sobre el Pacte de les Vergonyes novament.

Fins quan el Misteri ? Per què no aixequem la catifa i ventilem l' Ajuntament ? Per què no es fa una auditoria econòmica real i una auditoria urbanística ?

Massa preguntes i cap resposta. El Misteri de la Complicitat continua com una aura silenciosa però punyent : " Tu calles però jo et cobreixo", aquesta és la resposta. Avui ho veurem de nou.

P.D. : Per cert, qui li molesti el post que es prengui un Tranquimacín amb un got de llet.

Convergència a punt ! Retorna la il.lusió

2008-07-10T23:07:00.004+02:00

Iniciem el 15è Congrés de CDC després de mesos de treball intens per a projectar la nostra formació política cap al futur.

Els comitès redactors de les quatre ponències vam iniciar els treballs a principis d' abril. Han sigut mesos de trobades, reunions llargues amb caps de setmana inclosos. Han estat dies d' escoltar, de debatre, de conèixer diferents realitats d' altres països i partits.

Crec que s' ha fet una molt bona tasca, on tothom hi ha pogut dir la seva i encara hi podran dir la seva a partir de demà fins diumenge.

La Casa Gran del Catalanisme ha de ser el nou pal de paller de CDC i de CiU. No té sentit proclamar arreu la Casa Gran i alhora plantejar un trencament definitiu a curt termini.

Nosaltres no podem caure en aquest parany. És un parany que la resta de partits esperen i desitgen.

CDC i UDC són dos formacions que convergeixen cap a un mateix horitzó : Catalunya, la seva gent, el seu benestar i progrés. CDC i UDC han estat, són i poden tornar a ser el motor que ha fet avançar Catalunya durant 23 anys. Les dues s' enriqueixen mútuament. Si es divideixen, el potencial es perd i finalment, perd Catalunya.

Molt bé ho va dir el gran poeta libanès Khalil Gibran " No es progressa millorant el que està fet, sinó esforçant-te per aconseguir el que encara queda per fer ". I CDC i UDC els hi queda un camí a recórrer molt llarg i intens. Una vida conjunta de parella, " donar-se al cor però no cal que un es quedi el de l' altre ".

La Casa Gran és un instrument que ha d' apropar a gent plural, diversa, d' idees i d' estils diferents i que tinguin com a full de ruta Catalunya, el seu benestar i progrés i una ètica en fer i ser.

El 15è Congrés se celebra després dels anys més difícils de CDC. El passat Congrés era encara l' inici del primer Tripartit però avui han passat quasi 5 anys després del 20 de desembre de 2003. CDC està caminant pel desert, un desert àrid i inhòspit. Un desert que se'ns fa feixuc perquè tots sabem que no vam perdre les eleccions sinó que el poble de Catalunya volia una realitat diferent. Però el més fort d' aquesta llarga i dura travessia és veure la decadència de Catalunya. Una decadència silenciosa però molt punyent. Això és el més dur.

Aquest 15è Congrés porta per lema " Convergència a punt ! Retorna la il.lusió ". S' han posat moltes idees noves, nous potencials humans, noves il.lusions a perseguir, nous camins a recórrer. Siguem dignes d' aquesta nova il.lusió. Siguem servidors de les persones que veuen amb nosaltres i el nostre projecte l' eina per aconseguir un futur millor per Catalunya.

El clientelisme del Tripartit a l' Administració catalana

2008-07-08T23:20:00.005+02:00

La Generalitat de Catalunya s' ha convertit en una administració clientelar i al servei del Tripartit.

Només cal veure les dades i preguntar-se si fan falta tants alts càrrecs : incrementen en un 58% els alts càrrecs des del 2003 (n'hi havien 149 i ara n' hi ha 236).

La Generalitat de Catalunya s' ha convertit en una administració engreixada en el seu conjunt :

- Els alts càrrecs i eventuals creixen en nombre i en retribució :

increment dels eventuals en un 42 %.
increment dels administratius en un 39 %.
increment dels laborals en un 32 %.
increment de sou mínim igual al del personal funcionari (l' any 2003 creixement de sou era entre un 2-3 %).

- També una administració clientelar que comet il.legalitats :

344 interins ocupant llocs de comandament funcionarial.
847 persones relegades del seu lloc de treball quan havien guanyat la plaça per mèrits.
75 denúncies per mobbing contra la Generalitat.

- Fals personal de reforç :

De 500 contractats temporals per a programes concrets el 2003 passem a 7.629 en l' actualitat.

- Igualment les empreses públiques s' engreixen. S' incrementa el personal, els sous i es blinden els contractes :

10.423 persones més des del 2003.
Increment d' un 21'2 % de la despesa de personal (inflació a part).

És evident, que el Tripartit és una bona maquinària de col.locació familiar, d' amics i presentats. Els socialistes, quan eren a l' oposició en època del President Pujol, criticaven el nombre d' alts càrrecs. Ara, els socialistes tenen amnèsia i enlloc d' intentar racionalitzar l' administració i estalviar milions i milions d' euros, es dediquen a entronar tot aquell/a que es declara "amic del carrer Nicaragua ".

Antoni Bassas, el gurú de la crosta

2008-06-30T03:11:00.006+02:00

Finalment el "gurú o star system" en paraules del diputat Joan Ferran li han tret la crosta.

De ben segur que l' Antoni Bassas intuïa quelcom des de fa molts mesos, sobretot, arran de les declaracions realitzades pel diputat socialista Joan Ferran, el desembre de 2007.

Us invito a rellegir l' entrevista realitzada a El Periódico. Digne de ser emmarcada com un clàssic del sectarisme més ferotge. De fet, ja fa temps que el PSC es dedica a decapitar personatges poc afins al seu règim. Recorden les paraules de Bolaño amenaçant a Jordi Barbeta ? I Vicent Sanchis, per què ?

En època dels Governs del President Pujol, TV3 i CatRàdio es respirava llibertat, independència. Només cal veure Carles Francino, la Júlia Otero, Ramon Pellicer, Josep Cuní, entre d' altres. Professionals que han treballat a TV3 o Catalunya Ràdio i MAI se'ls va decapitar d' aquesa manera tan vulgar i mesquina.

De fet, al carrer Nicaragua els interessa treure tot allò que ells consideren perillós per les seves aspiracions.I el que sobte és el paper d' ERC, que tenen la Conselleria de Cultura i Mitjans de comunicació.

Aplicar l' Estatut & negociar el finançament

2008-05-29T00:27:00.004+02:00

Aquest proppassat dimecres s' han iniciat les converses bilaterals entre

l' Estat i la Generalitat per a negociar el nou finançament de Catalunya.

La sorpresa ha estat que ni el ministre d' Economia, Pedro Solbes, ni el Secretari d' Estat d' Hisenda, Carlos Ocaña, hi han assistit.

Davant d' aquestes absències hom es pregunta si realment el Govern de Zapatero vol negociar o vol prendre'ns el pèl un cop més.

Senzillament el que hauria de fer el ministre Solbes i ZP és aplicar allò escrit a l' Estatut, ni més ni menys. Per què ara hem de tornar a negociar ? O és que el senyor Zapatero té amnèsia des del dia que es va comprometre a aprovar l' Estatut que sortís del Parlament ?

L' Estatut és una llei, la qual va ser pactada, negociada, votada per les Corts espanyoles i refrendada pel poble català. Així doncs, ara no és el moment de negociar sinó simplement cal aplicar tot el que s' hi recull. Nosaltres no podem exigir més però tampoc menys.

Malgrat els fets evidencien que no s' aplicarà el nou model de finançament que recull l' Estatut del 18 de juny de 2006, el Secretari General del Departament d' Economia, Martí Carnicer ha assegurat que " el Govern espanyol té clar que s' han de complir els terminis previstos ". En canvi, el president de la Generalitat, José Montilla ha reconegut " que no és el millor moment per a la negociació del finançament, però és quan més necessitem els diners ".

CiU vol unitat d' acció a Madrid de tots els partits catalans però caldria no perdre de vista l' actitud que va adoptar el PSC-PSOE presentant 62 esmenes al text aprovat al Parlament (30 de setembre de 2005). Per tant, si no volem ser una vegada més enganyats pel "govern amic" exigim els aspectes fonamentals explicitats en el Nou Estatut :

- Preval l' Estatut abans que la LOFCA (en tot allò que l' Estatut i la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes es contradiguin).

- El finançament s' acorda i es concreta de manera bilateral. És bo saber que el que Catalunya paga a l' Estat i no retorna equival a 2.236 € per persona.

- Nova cistella d' Impostos : l' Estatut fixa uns percentatges, els quals, ja no es poden negociar ( IRPF : 50%; IVA : 50%; impostos especials : 58%). Aquesta nova cistella d' impostos pot representar per Catalunya 5,229'60 milions d' euros de més a l' any. Això representa reduir en 2,4 punts del PIB el dèficit fiscal.

- És probable que degut a aquesta nova cistella d' impostos, l' Estat vulgui retallar els recursos que rep Catalunya a través del fons de suficiència ( principi de lleialtat institucional; dèficit de la sanitat; augment de la immigració; cost de la vida; principi d' ordinalitat, entre d' altres.

El temps ens ho dirà però és ben trist que no s' apliqui la llei refrendada pel poble de Catalunya.

AECC

2008-05-25T02:14:00.004+02:00

Assisteixo al sopar que organitza anualment l' AECC - Associació Espanyola contra el cáncer - on sempre que puc hi col.laboro com a voluntària.

L' AECC és una organització estesa a tot el territori català i espanyol des de fa més de 55 anys. Una organització assistencial que pretén ajudar al malalt i a la família del mateix.

Al llarg del sopar s' han realitzat rifes solidàries. També han fet un petit " pase de modelos", on els models eren majoritàriament malalts o malalts que havien superat la malaltia.

Un acte d' esperança per a poder ajudar a eradicar la malaltia gràcies a la investigació.

Finançament i Estatut socialista ?

2008-05-10T01:32:00.004+02:00

El catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, va escriure a El País el següent : " El Tribunal Constitucional no hauria de deixar-se arrossegar a un terreny que no pot ser el terreny de la jurisdicció constitucional. La definició de l' estructura de l' Estat és l' àmbit de la política i no de la jurisdicció. Si això s' oblida, el resultat és el rosari de l' aurora a l' interior de l' òrgan jurisdiccional ". Aquests darrers dies venim sentint que el Govern espanyol preveu retardar fins al 2010 el finançament. Quant sents això una s' indigna després dels dos anys que han tingut per pactar-lo. El finançament és un tema fonamental per a millorar l' estat del benestar, per lluitar contra la crisi econòmica, per afrontar l' augment de la pobresa a Catalunya (del 16 al 19% des dels governs Tripartits). I després de les darreres informacions que han aparegut sobre el fet que les autonomies socialistes i el propi PSOE busquen un finançament " constitucional i socialista", a Catalunya ens ha de preocupar. Els catalans vam ratificar en referèndum el Nou Estatut, la qual cosa, cal exigir al Govern espanyol que compleixi el 100% de la potencialitat que preveu el text. Aquí hi té un paper destacable el PSC-PSOE. El PSC a Madrid ha d' actuar com a partit català, que defensa els interessos de Catalunya i ha de demanar el compliment íntegre del Nou Estatut. El PSC no pot acceptar retallades del text, seria inacceptable. Hi ha elements que són la columna vertebral del capítol de finançament de l' Estatut, els quals, en cap cas s' hi pot renunciar. Però l' experiència ens diu que això pot passar : només cal recordar que aquests punts els volia eliminar el President José Montilla a través d' esmenes quan l' Estatut ja havia estat aprovat el 30 de setembre a Catalunya. Aquests elements són els que diferencien l' Estatut de Catalunya del d' Andalusia; són alguns dels articles que el Defensor del Poble ha recorregut, que l' advocat de l' Estat defensa deslleialment i que el PSOE aspira a què el Constitucional tombi. Aquests elements claus són :

* La definició d' una cistella d' impostos que es cedeixen a la Generalitat.

* Bilateralitat, és a dir, la possibilitat de sortir de la LOFCA (el càfe per a tots).

* L' acord per a la fixació d' uns determinats criteris per acotar la solidaritat.

També cal ressaltar el risc d' un pacte PSOE-PP al respecte. L' actitud des dos partits vers l' Estatut no és tan diferent : el PP va presentar un recurs d' inconstitucionalitat contra el text, però el PSOE, a part dels recursos que han presentat institucions sota el seu poder, es presenta com a proper a Catalunya, mentre que en realitat impedeix desplegar el Nou Estatut.

Finalment, cal tenir en compte que el PSOE promou una gran operació de centralització política. La inexistent oposició del Govern espanyol i al recurs que va presentar el Defensor del Poble, i les al.legacions que ha fet l' advocat de l' Estat, més pensades per facilitar una sentència interpretativa que no pas per defensar el propi text i l' esperit de l' Estatut, en són dues mostres. Per tant, quin sentit té l' entesa entre la Generalitat i el govern del PP al País Valencià ? El nou sistema de finançament ha de respondre a les necessitats de Catalunya i no a les dels socialistes o peperos.

Ple Ordinari

2008-04-30T07:39:00.004+02:00

Avui, dimecres, 30 d' abril de 2008 estem convocats a un Ple Ordinari a les 18 h tarda.

Després de 6 mesos sense cap convocatòria del mateix i incomplint la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, l' Equip de Govern d' Amer ha convocat sessió ordinària.

Un Ple convocat a més córrer senzillament per a poder adjudicar definitivament la gespa del camp de futbol d' Amer.

Als regidors se'ns va convocar dissabte, 26 d'abril a la tarda, i dilluns, 28 d' abril, a 2/4 de dues del migdia ens truquen de l' Ajuntament convocant-nos a una Comissió Informativa sobre els punts del Ple per a les 6 h tarda.

Un Equip de Govern que demostra una mínima planificació. Un Equip de Govern que incompleix reiteradament la Llei. Un Equip de Govern que actua despòticament però ven la imatge de democràtic.

Els Plens ordinaris s' havien de celebrar cada tercer dimecres de cada 3 mesos al vespre, segons el règim de sessions de Plens Ordinaris votat el passat mes d' octubre de 2007 i proposat pel mateix Alcalde.

Personalment estic cansada d' aquesta manera d'actuar d' aquest Equip de Govern. El que hauríem de fer tots els regidors és no anar avui al Ple Ordinari. I demostrar al senyor Alcalde d' Amer que està en minoria.

El que cal fer és demanar explicacions de la poca transparència que hi continua havent a l' Ajuntament d' Amer : per què no es fa una auditoria financera-econòmica ? per què no es fa una auditoria urbanística per saber i conèixer els disbarats que s' han fet a Amer al llarg d' aquests 8 anys, tal i com es pot veure a la fotografia del post, on aquest monstruós bloc de pisos que s' està acabant a l' entrada del poble incompleix la normativa ? Per què encara no tenim el pressupost de l' any 2008 si ja estem a mes de maig ? Per què tan poca transparència ? Hi ha un " pacte kafkià amb el diable ? Per què no se'ns explica la realitat del nou dispensari local, el qual, ja hi ha la maqueta feta ? Per què no s' exposa al públic aquesta maqueta ?

És evident, que la gent que treballem a compte propi o per altres tenim una agenda bastant apretada i no disposem de les fantàstiques excedències o baixes com d' altres.

Demà els hi explicaré com ha anat el Ple Ordinari finalment convocat per aquest poc transparent i ineficaç Equip de Govern d' Amer.

FRENEM EL NOU DISPENSARI LOCAL

2008-04-13T00:15:00.002+02:00

La construcció del nou dispensari local ( i no CAP, com solem dir) segueix avançant i amb data, 6 de febrer de 2008, es va adjudicar la redacció del projecte als arquitectes Martínez Torruella i Vitaller, per un valor de 89.000 €uros.

A partir d' aquesta adjudicació poden passar uns 6-9 mesos abans no s' iniciïn les obres. De totes maneres, qui té l' última paraula és l' Equip de Govern.Això, ens va quedar molt clar el dia que vam anar a trobar a la Delegada de Sanitat a Girona, senyora Marta Pedrerol, la qual ens va informar que " l' ajuntament és qui té la facultat de decidir el lloc on es vol construir el nou dispensari local".

Per la vostra informació, sapigueu que el terreny on es vol construir el Nou Dispensari té una superfíciede 1.078 metres quadrats però el nou Dispensari Local ocuparà 293 metres quadrats.

El conseller Baltasar i La Moreneta

2008-04-04T01:07:00.009+02:00

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va declarar fa dos dies a Catalunya Ràdio, que el passat dia 14 de març, durant els funerals per l' ex-abat de Montserrat - Cassià Maria Just-, es va dirigir a La Moreneta i li va dir " saps que sóc agnòstic, però si pots fer quelcom, fes-ho".

La gravetat de la situació i la manca de previsió del Departament de Medi Ambient al llarg d' aquests quatre anys, ha portat al conseller a no descartar emprendre qualsevol tipus d' acció i declaració, incloses les pregàries.

El que no coneix el conseller ecologista és que abans de pregar i demanar miracles cal confessar-se dels pecats. Primer hauria d' haver visitat el confessionari i amb secret de confessió demanar perdó per haver mentit en seu parlamentària : CiU el va interpel.lar sobre si pretenia dur a terme el transvasament del Segre i ell ho va negar. Uns dies després, va reconèixer que sí que es volia dur a terme, i més endavant va dir que feia mesos que s' estava planificant.

També, cal posar en coneixement dels catalans la incompetència del Govern, el qual desconeixia que per dur a terme un transvasament d' un riu de la Conca Hidrogràfica de l' Ebre es necessita l' autorització per part del Congrés de Diputats.

El President Montilla va afirmar fa pocs dies que "durant 23 anys de Govern Pujol no s' havia fet res en infraestructures hidràuliques". Per si li queda cap dubte al President José Montilla li haurem de recordar les següents actuacions que es van portar a terme en època convergent : el Consorci d' aigües Costa Brava; el Consorci d' aigües de Tarragona; el minitransvasament de l' Ebre al Camp de Tarragona; l' allargament de la xarxa d' Aigües Ter Llobregat al Garraf, Baix Llobregat i Anoia; la canonada de 240 cm d' Abrera a Sant Joan Despí; la dessaladora de Blanes-Tordera; la projecció de dues dessaladores a Tarragona i al Baix Llobregat; la construcció dels nous embassaments de Rialb i de la Llosa del Cavall; més de 300 estacions depuradores d' aigües residuals; la construcció de les grans depuradores del Baix Llobregat i del Besòs, etc.

En contra, cal destacar que l' execució pressupostària del Tripartit l' any 2007 va ser només del 20% en polítiques referents al cicle de l' aigua.

A Catalunya ens calen establir mesures urgents per a fer front a la situació de sequera actual i mesures estructurals a mitjà termini per preveure situacions d' urgència en el futur. Així, cal tenir molt present que fa 15 anys el President Pujol ja havia abordat el transvasament del Roine però els que avui estan al Govern de la Generalitat s' hi van oposar frontalment.

Finalment, és altament recomenable el document que ahir va publicar la Fundació Catalunya Oberta, on la revisió d' un estudi fet l' any 2002 sobre la viabilitat del transvasament del Roine, posa de manifest que és una alternativa més econòmica, menys consumidora d' energia i més sostenible que les dessaladores.

P.D.1 : Lluna Baltasar, filla del conseller de Mediambient, ha rebut un increment anual de 14.000€ perquè " té mes responsabilitats" dins el Departament de Presidència, on desempeny la tasca d " adjunt a l' Oficina de Comunicació " des del desembre de 2006. La Generalitat convertida en el Servei de Col.locació Familiar.

P-D.2 : L' ex-conseller de Medi Ambient en el Tripartit 1, Salvador Milà, va afirmar fa quatre anys que " Catalunya estaria en disposició d' afrontar qualsevol sequera l' any 2008". Tenia tota la raó. Després del viatge familiar amb helicòpter es va convertir en un visionari del futur.

Un NO a José Bono

2008-03-31T22:42:00.007+02:00

El lema de CiU en aquesta campanya electoral ha estat " El teu vot farà respectar Catalunya", i certament, CiU ha iniciat la primera constatació clara amb el vot en contra de José Bono com a President del Congrés.

Fa dies vaig fer un post on demanava que CiU s' oposés a la candidatura de Bono per dignitat nacional. Bono ha mostrat al llarg de la seva carrera política un enorme anticatalanisme i un espanyolisme ferotge, equiparable al de l' ala més radical del PP. Bono representa les posicions més conservadores i centralistes del PSOE. Només cal repassar les hemeroteques i llegir algunes de les "perles" que ha dit Bono respecte Catalunya : " A Espanya, l' única nació que hi ha s' anomena Espanya i la resta són romanços ", " les nacions són un invent", " L' Estatut català ja no el volen ni els seus pares", " Els nacionalismes estan més a prop de Hitler que de la democràcia", " És obscè i menyspreable demanar les balances fiscals" " El nacionalisme de CiU és una antigalla per enganyar pagesos" o que " Pujol repapiejava i que el cap no li regia del tot".

D' acord amb el reglament del Congrés, que no permet votar "NO", CiU ha de votar en blanc o presentar un candidat propi en l' elecció del President de la Mesa del Congrés. En canvi, veurem la submissió absoluta dels 25 diputats del PSC a les ordres del PSOE votant un personatge que no ha respectat Catalunya en cap moment. El PSC tenia a les mans exigir a Zapatero un President del Congrés més sensible amb les diferents nacions de l' Estat; és bo recordar que els 25 diputats del PSC són imprescindibles perquè Bono sigui escollit President. El PSC enlloc d' intentar negociar per Catalunya deu estar pensant quins Ministeris o Secretaries Generals demanarà. Cal recordar també, que Chacón, al llarg de la campanya electoral va desmarcar el PSC de Bono, però a l' hora de la veritat, les cartes sempre acaben sortint. La realitat s' ha imposat al fingiment electoralista.

Avui trucaré a un conegut amic meu que es defineix com a independentista i nacionalista català, el qual, em va fer saber que " la por al PP em va fer votar al PSOE". En aquest conegut amic li diré que el seu vot farà President del Congrés a un personatge que no creu amb la plurinacionalitat de l' Estat.

Curiós aquests votants autodefinits independentistes que han votat a ZP ! Qué trist pensar que companys, amics i coneguts independentistes aboquin el seu país a la boca del llop de l' espanyolisme més ranci i ferotge.

Al meu conegut amic li diré que no em creuré més els seus discursos falsos d' estelada. El meu conegut amic no em podrà mai més donar-me lliçons de Pàtria, ni discursos demagògics d' estelada i independència perquè ell ha renunciat a defensar el seu país quan més ho necessitava.

El meu amic ha escollit Espanya i ha renunciat amb el seu vot a defensar Catalunya.

Em queda el testimoni i l' esperança que el meu vot ajudarà a defensar els interessos de Catalunya. CiU és l' únic partit catalanista que realment defensa els interessos, la dignitat i el respecte que es mereix Catalunya a Madrid.

Transvasament del Segre

2008-03-28T01:30:00.003+01:00

La "nova cultura de l' aigua" del Tripartit ha estat un fracàs. I ara que tenim un conseller ecologista pensàvem que trobaria la solució a l' aigua. És evident que els d' ICV miren poc al cel però porten mesos i mesos quasi conversos als miracles celestials.

Patètica i covarda l' actuació hipòcrita del Tripartit i molt especialment, la del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar. De fet, aquesta actitud opaca i nocturna d' ICV forma part del seu tarannà. Només cal recordar l' oposició a Bracons i a línia de Molt Alta Tensió. I avui, el túnel de Bracons ja està quasi acabat i els senyors ecologistes d' ICV callen i s' empassen el gripau.

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, sempre s' ha oposat al transvasament de l' Ebre però avui, el plantegen des d' un afluent del mateix !

També té mèrit no reconèixer que fer passar aigua d' un riu a un altre s' anomena transvasament. Però això no és acceptat pel Departament de Medi Ambient. Ells s' han inventat una altra definició " intervenció puntual". Es deuen pensar que els ciutadans som "una colla d' encantats".

El més fort de tot plegat està en què la cessió d' aigua del Segre a l' àrea metropolitana de Barcelona és el pitjor transvasament que es pugui portar a terme. El motiu és molt clar : s' agafa aigua de la capçalera del riu. Això és un atemptat ecològic perquè lamina el cabal del riu.

També cal ressaltar, el gran cost econòmic que suposa l' operació : cada hectòmete cúbic d' aigua es pagarà a 600.000 €uros ! Això és més car que portar aigua embotellada !!

Quina hipocresia més covarda. Fa uns anys, quan el PP volia portar a terme el transvasament de l' Ebre, el PSC-PSOE, ERC i ICV van ser els primers a encapçalar les protestes i a prometre que "ells mai permetrien un transvasament de l' Ebre". Prometien una "altra cultura de l' aigua és possible ".

El Tripartit porta quatre anys perduts; no ha fet pràcticament res per fer-hi front a un problema cíclic com és l' escassetat d' aigua.

Per cert, enllaço una entrevista al conseller de Medi Ambient. Digne de llegir-la.

CiU : Cap contracte per recolzar ZP

2008-03-18T16:24:00.004+01:00

CiU no pot signar cap contracte amb ZP. CiU no es pot permetre més errors. CiU no pot segellar cap pacte post-electoral amb el PSOE.

Com a catalans no podem tornar a ser enganyats. El senyor Zapatero no pot tenir més credibilitat a Catalunya ni a Convergència i Unió. No ens cal signar cap pacte. No som necessaris per governar però si ho fossim tampoc podríem pactar un pacte estable de legislatura amb un Govern que ha menystingut Catalunya.

Avui només ens cal anar a Madrid a treballar, com sempre hem fet, per Catalunya i el seu benestar. I si el senyor ZP ens necessita doncs hem de fer pactes puntuals i " el peix al cove" de l' era Pujol.

Tan de bo aquesta estratègia ja hagués estat superada però és evident que el tan "criticat peix al cove" és l' única manera de treure allò que ens pertoca. Trista realitat però ben certa. I sinó fixem-nos amb la resta de partits , encapçalats, pel PNB. Tots, tots han fet, fan i faran el mateix.

Probablement no sigui una legislatura fàcil pels socialistes. Crec que no ho serà. En primer lloc, perquè l'Era Zapatero ha estat remant en època de bonança econòmica però això avui s' ha acabat. El Nou Govern de ZP s' iniciarà en època d' incertesa econòmica, la qual, pot ser llarga i persistent en el temps.

Per altra part, té el tema basc a la cantonada : es comenta que el PNB podria fer un pacte estable amb ZP però això és una arma de doble full. Per una banda, es pot pactar però per l' altre dubto que el senyor Ibarretxe posposi per més endavant la tan enunciada consulta popular o referèndum per l' autodeterminació.

Llavors tenim els grups satèl.lits del PSOE, els quals, han obtingut una desfeta en aquestes darreres eleccions : EUiA-ICV-ERC- C.C i BNG. La seva satel.lització l' han pagada amb escreix però no podem obviar l' Entesa al Senat i el possible Grup Mixt d' aquests per a tenir representació parlamentària.

Una legislatura d' entrada gens fàcil, gens optimista. Per això, CiU pot actuar d' una manera eficient, amb seny i responsabilitat si es situa amb l' equidistància que tants vots va aportar a ERC.

CiU pot desenvolupar un gran paper aquesta propera legislatura. Pot arribar a ser el grup polític amb més enfoc prospectiu de cara al futur. Pot recuperar la "marca catalana" injustament perduda.

CiU només li cal mirar-se a si mateixa, creure's i projectar-se cap al futur, el qual, pot ser un futur brillant i esperançador.

Per cert, desitjo que no es voti el senyor Bono com a President de la Mesa del Congrés. Un senyor on la plurinacionalitat de l' Estat li és indiferent no mereix la mínima confiança de cap grup català.