" Los gobiernos que nacen contra las urnas mueren en las urnas "

Aquest dimecres, el PSE i el PP basc anunciaran l' acord definitiu i el País Basc tindrà un nou lehendakari, Patxi López.

Per primera vegada, el País Basc tindrà un lehendakari no nacionalista.Un punt d' inflexió històrica a Euskal Herria que provocarà a curt termini un sacseig molt important a diferents estaments del govern. De fet, ja han anunciat "rebaixar l' exigència del coneixement del basc per part dels funcionaris" i " la llibertat d' opció lingüística".

Ara ja només faltava desnaturalitzar el País Basc. Els bipartits o tripartits que s' ajunten per treure del govern als guanyador de les eleccions provoquen el desencantament i desafecció cap a la política.

Aquest passat dissabte, el futur president de la Xunta de Galicia, Alberto Núñez Feijóo, en una entrevista a La Vanguardia comentava dues opinions totalment encertades : una és que les coalicions de partits perdedors divideixen a la societat i generen inestabilitat. També comentava que els governs que neixen contra les urnes moren en les urnes .

A Zapatero, dubto que hi estigui mínimament d' acord perquè avui, el PSOE es queda sense el suport parlamentari als Congrés de Diputats.

De fet, el govern de ZP està en mans de molts partits que ja l' esperen a la cantonada. ZP ha fet molt mal als catalans amb les seves mentides patològiques.

L' estratègia PP - PSOE ha estat ben trabada. Ara tothom s' ha tret la màscara i ja sabem a què i a qui ens haurem d' enfrontar a les properes eleccions.

Tot és Espanya

Només NACIONALISTES ESPANYOLS, i prou. Espanya ben trabada, fins Euskadi pot ser ben aviat més espanyola que mai.

Només tenim nacionalistes espanyols com a presidents a les diferents autonomies de l' Estat espanyol.S' han acabat els nacionalismes basc, català i gallec. Espanya és més Espanya que al llarg de la seva història.

Aquella màxima de "divide y vencerás" s' ha complert. Per desgràcia, els mateixos independentistes bascos han fulminat qualsevol aspiració nacional. L' esquerra abertzale, amb la seva crida a l' abstenció, ha dinamitat les aspiracions nacionals pacífiques de la majoria del poble basc.

Certament, el PNB ha guanyat les eleccions però el nou marc electoral el fa dèbil.Té possibles aliances però cap suma nacionalista.Allò que semblava impossible a Eukal Herria és finalment una realitat.

Personalment, dubto que el PSOE pacti amb el PP. Seria una combinació letal per Zapatero. Probablement, hi hagi un pacte PNB i PSOE. Recordem que el PNB dóna suport a Zapatero al Congrés. Per tant, és lògica la jugada basca : pacte PNB i PSOE a Euskadi a canvi del suport del PNB al llarg de la legislatura de ZP.

Si és així, crec que el PNB pot pagar molt car aquesta decisió.D' aquí 4 anys, el PNB pot pagar molt car aquest pacte a les urnes basques. A més, deixa de banda els ideals, la seva filosifia i essència com a partit per mantenir-se al poder a qualsevol preu.

Avui, més que mai, fa falta recuperar perfil propi. Sentit de país, sentit de partit i, sobretot, els ideals dels partits. Avui, per ser creïbles, cal predicar amb l' exemple i no mantenir-se al poder a qualsevol preu. Em ve al cap un paral.lelisme que es podria donar a Catalunya algun dia : l' anomenada Sòcio-Vergència.

Personalment, desitjo que mai ens hi hàgim de trobar. Si fos així, em costaria molt pactar amb el PSOE-PSC.

Avui, s' ha obert un nou mapa espanyol. Un mapa clarament d' Espanya, gran i única.

Els nacionalistes catalans, bascs i gallecs ens cal no defallir i seguir treballant per ser algun dia un país lliure, socialment avançat, econòmicament ric i culturalment ple.

P.D.1 : Patètica la retransmissió a TV3 sobre la nit electoral basca i gallega. Tot era " Patxi López". El PP gallec quasi no ha existit. Que trist, els tenim a casa i encara els alimentem.

P.D.2 : Antxo Quintana un excel.lent polític gallec però que el pacte d' aquests darrers 4 anys a la Xunta l' ha ensorrat.

ERC FORAGITA CATALUNYA

Catalunya, un territori traït per una direcció d' un partit independentista. Què més hem d' esperar ? Si els catalans no veuen el trist espectacle d' aquesta patètica direcció d' ERC és per fer-se l' harakiri tot cantant el Cara al sol.

Carod Rovira va vendre als catalans un pacte per intentar fer una Catalunya social i apropar-la als "altres catalans per integrar-los" - es veu que deurien estar marginats aquests "altres catalans" o el Sr. Carod deuria patir un trauma mai superat pel seu orígen no assumit.

Ara, en Carod Rovira, ja desterrat d' aquesta fallida conquesta es dedica a situar a primera fila el seu subaltern germà, Apel.les Carod Rovira.

I ves per on, que el germaníssim Apel.les té unes sortides tan o més il.luminades que el seu antecessor. Avui, el Delegat de la Generalitat a París, ens ha fet saber que " sembla que només es puguin dedicar a la política els fills únics. No és cap handicap ser germà del Vice-president, sinó que és pura coincidència. Qui vol, ho aprofita". I és clar, el germaníssim Apel.les, té més cara que esquena. El cinisme que demostren aquestes declaracions són proporcionals a la barra que tenen els integrants del Tripartit.

El satèl.lit partit de ICV-EUiA diu que donarà suport a la vaga contra el conseller E.Maragall perquè la LEC no li agrada i la proposta del nou calendari escolar tampoc.

Mentre els socis de govern les fan de l' alçada d'un campanar i en un país normal ja haurien dimitit, el Califa de Catalunya va al Japó i es gasta 154.000 €. Evidentment, el Molt Honorable President hi va anar acompanyat del Vice-President Lluís Carod i del conseller Huguet.

Mentre, avui ens han arribat notícies que el Tribunal Constitucional pot eliminar els símbols nacionals de Catalunya; és a dir, la senyera i Els Segadors.

Davant d' aquesta grotesca realitat, em pregunto què fa ERC. Per què ERC dóna suport als seus principals botxins ? Si el PSOE-PSC governen és gràcies al seu suport !!! Per què surten i fan creure als catalans que el pacte d' entesa del Tripartit 2 s' ha de revisar ?

Sr. Puigcercós, aquesta cançó enfadosa ja l'hem escoltat 1.000 vegades i res de res. Però què es pensen, que els catalans som tontets, que no tenim memòria ? Els salva-pàtries d' ERC tornen a cantar la cançó enfadosa perquè la bona gent de Catalunya vegin que són molt patriotes.

Quina barra!!!!

P.D.1 Facebook : la red social més important de la blogosfera, amb més de 175 milions d' usuaris, anuncia que és propietària dels continguts de manera " perpètua, mundial i de manera irrevocable", per sempre. I que en poden fer ús com ells vulguin. Quina enganxada tan blogosfèrica !!

P.D.2 Que ZP no en té ni idea d' economia ja ho sabíem. Però donar cash al Sr. Botín i al Sr. González ha estat poc encertat. Que arriben els diners a la petita i mitjana empresa ? Que arriben els diners que paguem tots a l' economia real ? L' administració ha de donar liquiditat al sistema financer quan ho necessita perquè és la sang de l' economia però no a canvi de res.

La Catalunya decadent

Diuen que " les mitges mai són plenes ni bones " i el Tripartit ens ho ve demostrant dia rere dia.

Malgrat aquest desgavell descomunal, els membres del Tripartit viuen situats en el paradís del Parlament.

Avui en tenim una mostra més que completa :

• els sindicats d' ensenyament, ERC i ICV estan disposats a fer vaga el proper 13 de març per demostrar al conseller Ernest Maragall que la LEC (Llei d' Educació de Catalunya) no els hi agrada gens i menys des que s' ha proposat debatre el nou calendari escolar.

Per altra part, la cúpula sociata del Llobregat està més que molesta amb l' actitud del conseller Saura arran de la manifestació pro-Palestina. El senyor Saura aplica " l' imperatiu ètic" del seu partit i per unes hores deixa de ser el cap més visible de la conselleria d' Interior i es dedica a posar entrebancs als serveis de defensa d' aquesta devastada pàtria.

Seguidament, l' eminència econòmica del país, el conseller Castells utilitza la màscara de Jekyll and Mr. Hide : surt davant la societat civil catalana fent cara de molest davant la proposta del finançament i quan li truca el Súper-Ministre Solbes es dedica a fer quatre lladrucs però seguidament la baixada de pantalons és constant. No fos cas que el Gran Farsant ZP s' enfadés i no donés ni un euro dels que per llei ens toca.

La consellera de Treball ja no sap quines ulleres posar-se per atendre els centenars de milers d' aturats que té Catalunya. De fet, és la comunitat autònoma de l' Estat espanyol on l´índex d' atur ha pujat més. La consellera Serna s' hauria de dedicar a fer propaganda d' alguna marca d' ulleres ja que ,més enllà de canviar-se-les o bé blanques o bé vermelles, no serveix per gaire res més.

Llavors, la consellera de Salut es dedica a amagar el caos de la Sanitat. Sempre vén fum i amaga la desastrosa gestió que porta des que és consellera.

I l' home més feliç i content d' aquest trist Govern és en Carod. Ai las ! se li'n dóna tres xiulets que hi hagin expedients de regulació, que la justícia estigui colapsada, que TV3 cada dia sigui menys catalana ... Ell només viatja obrint "ambaixades" d' aquest desgraciat país.

Mentre, l' oposició presenta un seguit de mesures per afrontar la greu crisi actual però moltes de les propostes són rebutjades. CiU ha presentat ja fa dies i dies més de 75 propostes al Govern espanyol i català però sembla que el Tristpartit i el Govern de ZP tenen la pòcima màgica per solucionar l' economia i el finançament, i enlloc d' ajudar als treballadors i a la petita i mitjana empresa es dediquen a mirar, escoltar i ... a viure !

L' oposició treballa intensament però sigui perquè els mitjans de comunicació estan entregats al poder sociata o bé perquè tot allò convergent és dolent que no sortim per enlloc. Tot vetat, tot tapat, tot amagat.

Catalunya i la seva gent vivim uns moments polítics, socials i econòmics molt dolents.Catalunya està cada dia més debilatada. El seu teixit empresarial cada dia es va reduïnt. Dia rere dia, el nostre potencial de gent emprenadora i pencaire està més desanimada i enfonsada.

Però, per TV3 Catalunya cada dia va més bé. Per TV3, Catalunya està passant per un dels millors moments nacionals i culturals. Diàriament palpes que la Corporació de Ràdio i Televisió de Catalunya està governada per uns sectaris i nepòtics.

La Catalunya decadent. La Catalunya pròspera s' està morint dia sí dia també. I els grans independentistes i mans netes, cada dia l' empenyen perquè vagi més lluny i més diluïda.

El Tripartit endolla constantment la col.locació d' amics i coneguts

El Tripartit és la gran màquina de col.locar als amics i coneguts mentre les llistes d' aturats del SOC creixen dia rere dia.

En 6 anys, el personal de la Generalitat i la del sector públic empresarial ha crescut en 79.000 persones. L' any 2003 hi havien 140.332 persones i avui són 219.400 persones. Aquest increment desmesurat, injustificat i inexplicable és intolerable.

Si passem a analitzar, d' aquestes 79.000 persones que han entrat a treballar a la Generalitat, només 39.000 són metges, mestres i mossos. Davant d' aquest fet una es pregunta qui són la resta de 40.000 persones ? Què fan ? Per què se'ls ha contractat ?

Si tenim en compte que el 50,1% del pressupost de la Generalitat es destina al personal i a despeses corrents i que pagar tota aquesta gent suposa aquest any 2009 més de 1.200 M€, com s' atreveix el Molt Honorable Montilla a demanar austeritat als catalans ? S' ha de tenir més cara que esquena per apel.lar a l' austeritat mentre aquest Govern es dedica a engreixar la maquinària desorbitadament i innecessàriament.

Les entitats de dret públic han passat de tenir 89123 persones l' any 2006 a 11.690 l' any 2009.

Les societats mercantils han passat de 4.244 persones l' any 2006 a 5158 persones avui.

També, en els consorcis s' ha passat de 8851 persones a 19.999 persones.

Finalment, les fundacions s' han passat dies i èpoques però de 604 persones l' any 2006 a 3.434.

On són les 10 mesures de control de despesa que va acordar el Govern i el Molt Honorable ? Per què es van rebutjar les 69 mesures per a controlar la despesa que va presentar CiU ?

Davant d' aquesta trista realitat i en aquests moments de crisi global ,veure aquest espectacle com si res no passés mitjançant els nostres impostos, em rebel.la.

La llei d' educació serà de tots ?

El proppassat 16 de gener es va iniciar el procés per aprovar la nova Llei d' Educació de Catalunya (LEC).

De fet la LEC ha de ser o hauria de ser una llei on tots els agents escolars s' hi sentissin representats. Hauria de ser una llei per impulsar de nou l' educació al nostre país. La LEC hauria de ser una llei de tothom i per a tothom i no només per un tipus d' escoles i de persones.

Desgraciadament, a casa nostra sembla que la homogeneïtat sigui la condició sine qua non per avançar. I res més erroni pel progrés d' un país que encasillar a tothom sota una sola línia. Diuen que quan tothom pensa igual malament pel progrés i per la seva evolució.

La qüestió és que des del 2003 a Catalunya hi ha un afany fiscalitzador en tots els àmbits, un afany homogeneïtzador que en nom de la igualtat es malbarata el poder avançar o mirar més enllà. Des del primer Tripartit hi ha hagut una caça de bruixes en l' ensenyament senzillament en nom de la igualtat.

Avui a Catalunya hi ha molts pares que no poden escollir quin tipus d' educació volen pels seus fills i filles, sinó que el destí escolar s' assigna per la seva adreça del carrer on viuen.Patètic però ben cert.

El Conseller Maragall té sobre la taula un avantprojecte de llei, el qual, s' han presentat més de 1753 esmenes i s' ha parlat amb els diferents sectors i entitats d' arreu de Catalunya. Però sembla que la futura llei està encallada en conflictes tan bàsics i primordials com el dret a poder escollir centre.

Mai un país prospera si es priva de la seva llibertat; senzillament superviu i intenta tapar els forats del dia a dia. Si no tenim una aspiració real de poder fer un tomb a la greu situació en què es troba l' ensenyament a Catalunya perderem éssers potencials, perderem genialitats i perderem la riquesa bàsica d' un país, les persones.

L' era Obama

Falten poques hores perquè s' iniciï la Inauguració Presidencial del 44è President dels Estats Units.

Barack Hussein Obama serà el primer president afroamericà de la història americana. A Washington ja està tot a punt per iniciar l' era Obama. De fet, el President electe ha volgut simbolitzar un nou temps tot fent el viatge amb tren des de Filadèlfia ( lloc on es va signar la Declaració de Independècia el 1.776) fins a Washington, fent les mateixes parades que va fer Abraham Lincoln.

Un dels herois d' Obama és Spyderman i un altre és Roosevelt. Probablement, Obama vegi paral.lelismes en l' època de Roosevelt i la realitat social i econòmica que avui es troba Amèrica.

Roosevelt va governar el país des del 1933 fins el 1945 i va treure el país de la Gran Depressió. És evident, que Obama no té davant seu una realitat còmoda : un país que es troba en una profunda recessió econòmica; un país que ha estat la primera potència mundial al llarg del segle XX i avui està essent qüestionada; un país que ha estat i és símbol dels somnis convertits en realitat; un país on els seus habitants han perdut poder adquisitiu d' una manera sobtada; un país on el seu sistema financer tremola dia sí dia també. És evident, que l' era Obama s' inicia d' una manera molt complicada però tothom espera que sigui el Salvador, el nou Roosevelt, un heroi fet a si mateix.

L' equip d' Obama ja té dissenyat un pla de xoc, un pla d' estímul fiscal de més de 800.000 milions de dòlars en inversions públiques i rebaixes fiscals. Esperem que aquestes i altres mesures que probablement anunciarà Obama i el seu súper-equip econòmic suposin el New Deal de l' era Roosevelt.

Personalment, li desitjo els millors encerts. Tot el món està pendent d' aquesta nova etapa. Si els Estats Units van bé, part de l' economia mundial també anirà bé. Si els Estats Units pot sortir d' aquest atzucac global, el món també enfocarà nous horitzons d' esperança.

Obama ha sabut crear il.lusió a milions de ciutadans americans. Esperem que el seu "Yes, we can" sigui el preludi d' un nou impuls per aquest gran país. Avui, es necessiten nous herois reals, noves figures polítiques, nous referents. Esperem que Obama personifiqui realment aquest desig. Avui, més que mai, la frase de Roosevelt torna a projectar-se " l ´ únic que hem de tèmer és tenir por ". El coratge, la valentia, el treball ben fet, la il.lusió a crear nous projectes ha de ser l' estela per avançar i fer un nou món.