diumenge, 23 d’agost de 2009

La tómbola de ZP

El que més cal en èpoques de crisi és aplicar la política econòmica del Govern ZP.
El govern espanyol està desbordat per l' enorme dèficit públic generat per la crisis i les bananeres ajudes econòmiques que ens dóna el Gran Farsant.
De fet, els seus socis de govern, IU, ICV i ERC com també els sindicats CCOO i UGT ja els hi sembla bé la reforma fiscal que es pot aplicar : pujar el IRPF per les famílies amb ingressos superiors a 60.000 €. Fins i tot, s' insinua recuperar els impostos suprimits, com el de Patrimoni i el de Successions.
És clar que d' algun lloc han de sortir els diners. Recorden els 400 € que va prometre ZP a les eleccions generals ? I els 2.500€ del xec-bebè ? I ara els 420€ pels aturats sense prestació que hagin quedat a l' atur a partir del dia 1 d' agost ?
Però en realitat a qui més afectarà aquesta nova pujada d' impostos del govern d' esquerres, progressista i social serà a la classe mitjana i, sobretot, els que vivim a Catalunya. És a dir, els mortals que paguem hipoteca, la lletra del cotxe, l' escola dels fills, els cangurs que venen a casa a aguardar-te el fill perquè els pares ens fem un tip de treballar ....
Hom es pregunta què és millor, si gastar o estalviar. Perquè si estalvies et penalitzen i si gastes has de tenir un sou molt baix per a poder demanar ajudes.
De totes maneres, els catalans no ens podem queixar gaire perquè nosaltres som el feu d' aquesta erràtica política econòmica : si ZP governa és gràcies als 25 diputats que va obtenir a la nostra dissortada pàtria. I si ZP pot governar a Madrid és gràcies al suport de ICV, ERC i el grup dels 25 diputats socialistes.
Ara només ens faltava rebre " el millor finançament que mai ha tingut Catalunya " per a recordar-nos de com estem sotmesos a l' España cañí.
En fi, si el poble català és tan curt de mires doncs ja sabem a què ens hem d' atendre. Posem la galta i llavors l' altra.

Feliç Sant Jordi, 2020

 Sant Jordi 2020 Un Sant Jordi molt diferent dels viscuts fins avui. Un Sant Jordi impensable fins fa dos mesos. Un Sant Jordi de confi...