QUINA SERÀ LA VOLUNTAT DEL POBLE DE CATALUNYA ?

Demà, 25 de novembre de 2012, Catalunya està convocada a elegir un nou Parlament i un President /a de la Generalitat de Catalunya. 

Tanmateix, demà no són unes eleccions com les que "sempre s' han celebrat" sinó que demà, els catalans tenim una gran responsabilitat històrica, tant els que volen permàneixer a Espanya com els que volen avançar cap a un Estat propi. 

Aquestes eleccions són un desafiament que no podem defugir, ni uns ni altres. Catalunya ha "fracassat"al llarg d' aquests anys amb  l' encaix amb Espanya. Només cal revisar els diferents governs des de 1.980 i veure que ni amb governs en minoria o en majoria se n' ha ensortit. Des de González, a Aznar, des de Zapatero fins a Rajoy. 

Personalment crec que Espanya ens ha menyspreat. Si comparéssim les atencions que ha tingut el govern de Gran Bretanya cap als Escocesos veuríem que Espanya està molt lluny de les atencions cap a Catalunya. I el poble català s' ha cansat.

El principi de la fi es va iniciar amb la retallada del Nou Estatut per part del Tribunal Constitucional. Des de llavors es va iniciar una onada d' autoestima pels catalans mai vista. La societat civil es va mobilitzar creant plataformes per demanar la plena sobirania nacional. Des de llavors han sortit nous partits polítics que han empès als dos principals partits catalanistes  (CiU i ERC) a posicionar-se més fermament. També han sorgit moviments assamblearis per mobilitzar el poble català. 

Dit això, aquest 25 de novembre un país està en joc però també un futur president de la Generalitat. Catalunya serà el que vulgui ser però per fer-ho cal ser valent i no espantar-se.

Quina voluntat tindrà el poble català ? farà, com ha fet al llarg de la història, amagar el cap sota l' ala ?  Serà capaç de poder decidir i ser valent per aguantar tot el que vindrà ?

Els partits nacionalistes catalans potser havien d'haver fet un front comú per avançar nacionalment parlant. Serà aquest l ' error ? Estic convençuda que l' arc parlamentari que sortirà demà serà clarament nacionalista però el cop d' efecte hauria estat millor si CiU, ERC i Solidaritat haguessin fet un front comú.L' onada hagués estat avassalladora. 

De totes maneres, el que sí que passarà a la història serà el President Mas. Artur Mas avui és ja un personatge històric pels catalans per la seva valentia i coratge. Tothom dirà el que vulgui però la grandesa d' aquest President ha estat immensa.

UNA DIADA PER LA LLIBERTAT

 



Aquesta ha de ser una DIADA NACIONAL  que marqui un punt d' inflexió com a país i nació. Catalunya ha seguit des del 1.714 un llarg camí per a poder tornar a ser un país sobirà. Avui, malauradament, encara caminem per aquesta llarga travessia del desert.

Tanmateix, crec que aquest 11 de setembre marcarà un abans i un després com a país que vol i reclama els seus drets nacionals. Des del 1.714, probablement, hàgim tingut moments crucials per avançar més nacionalment parlant però avui no parlarem de si aquell o altre moment ens hagués apropat més al destí final perquè hem de ser realistes i som allà on som. Amb encerts i errors.
Però el que sí que és una evidència palpable és que l' esperit i les ganes de ser un país han crescut enormement en un temps rècord.
Mai havia vist tantes senyeres, estelades, onajant pels balcons de cases i pisos. A les comarques gironines hi ha una alta temperatura nacionalista com mai havíem vist.

Uns la independència directa, altres un pacte fiscal potent, la qüestió és que hi ha una àmplia majoria de la població que vol avançar, vol que els seus drets nacionals i econòmics avancin a fites millors. I aquesta Diada Nacional portarà un revulsiu nacionalista altre vegada.
Els que vam ser aquell 10 de juliol de 2010 a Barcelona ens vam amarar d' una unitat i unió com a país. Ara l' hem de superar amb escreix.

Econòmicament, l' Estat espanyol ens escanya. Mai Catalunya havia arribat a aquesta "misèria" tan gran com la que estem vivint aquests darrers mesos. No podem ni pagar les nòmines ! Anem a Madrid i ens diuen que res de res. El Nou Estatut ha quedat com un conte imaginari en la ment de tots. A Madrid ens diuen que tampoc en tenen però sí que n' hi ha per pagar Bankia.

Estem en uns moments crucials per reivindicar qui som i què volem ser. Sempre des de la paraula i la via pacífica. Però ara volem més perquè fa molts anys que parlem, reivindiquem pacíficament però no els interessa entendre'ns  ni escoltar els nostres drets.

Crec que Europa és la solució. Hem de mirar cap a Europa i fer saber que Catalunya ha de ser un nou Estat d' Europa. Recordem el Discurs de Pau Casals a l' ONU :

 

BONA DIADA NACIONAL A TOTHOM.

CATALUNYA VOL VIURE EN LLIBERTAT

Diumenge, 29 de juliol al Parc de la Devesa de Girona,  se celebrarà un acte de reafirmació nacional històric.

Fa dos estius, concretament, el 10 de juliol de 2012,  ens vam manifestar més d' un milió de persones a Barcelona arran de la retallada del Nou Estatut per part del Tribunal Constitucional. El lema era " Som una nació. Nosaltres decidim". Aquella jornada va servir per marcar un punt d' inflexió com a país i nació. Ara tenim un nou repte per manifestar que hem arribat a una cruïlla que no té retorn.

És trist veure com l' eminència del Conseller d' Economia, Sr. Mas -Colell, parla a la BBC de la nostra realitat econòmica i ens diu que Catalunya està ofegada. En definitiva, estem en una situació límit, en la qual, mai, mai hi havíem arribat.  Però allò més fort és que Catalunya paga diners a Madrid de manera descomunal i Madrid torna quatre rals i no paga allò que ens deu. I ara haurem de demanar ajuda econòmica perquè no hi ha liquiditat.

Catalunya porta fent un llarg recorregut dins l' Estat espanyol però la situació actual ens demana que siguem forts, valents que tinguem coratge per avançar cap a un Estat propi. Per això, ens cal ser-hi al concert que se celebrarà diumenge, 29 de juliol a les 6 de la tarda a La Devesa.

UN PAÍS QUE FA CAMÍ

El proper dijous, 12 d'abril, l' amic David Pagès i Cassú presenta un nou llibre, titulat " Un país que fa camí". La presentació del llibre serà a la Casa de Cultura, a les 20 h vespre i hi intervindran, Isidor Marí (President de la Secció Filològica de l' Institut d' Estudis Catalans); Jordi Xargayó (Director del Diari de Girona); Quim Curbet (Editor) i el mateix autor, en David Pagès.

Aquest llibre és un recull dels centenars d' escrits que porta publicats en diferents mitjans de comunicació dels països catalans, però amb un únic tema FER PAÍS.

En David Pagès és un gran patriota, un gran activista cultural que sense esperar res a canvi treballa incansablement pel país, la llengua i la cultura dels Països Catalans.

Molts de nosaltres coneixem persones que estimen el país però poques persones tenen les qualitats d' en David Pagès i Cassú. És una persona extraordinària, un intel.lectual de tracte senzill i afable. Diàriament transmet els seus coneixements als seus alumnes i sé, de bona font, que és un gran professor, que estima als seus alumnes i ells també senten admiració i respecte per ell.

Avui el nostre autogovern es troba amenaçat, cada vegada més. La nostra llengua també ens la volen maltractar. El país passa per uns moments crítics i la defensa de la nostra identitat passa a ser secundària. Davant d' aquests moments és quan hom necessita somnis reals, herois que sorgeixen en moments delicats. Aquest és el paper d' en David : un heroi real, que amb el seu treball constant i la seva intel.ligència et motiven per no defallir.

Ja fa uns quants anys, l' amic David, em va dir una gran frase. Sovint la recordo i diu " mentre hi hagi gent com tu i com jo que seguim treballant per defensar els nostres drets nacionals, Catalunya mai morirà ".

Aquesta frase resumeix qui és en David Pagès i Cassú. Un heroi del segle XXI.



8 de març, Dia Internacional de la Dona

http://www20.gencat.cat/docs/icdones/temes/docs/declaracio8marc.pdf

Demà, 8 de març de 2012 celebrem el Dia Internacional de les Dones. Demà, farà 101 anys que es va instaurar aquesta diada a molts llocs del món, sobretot, en països més avançats i democràtics.

Tot i que la situació ha millorat encara ens falta un llarg camí a recórrer. Una diada més per reclamar la igualtat entre dones i homes a tots els nivells de la societat.

El  INE publica any rere any dades comparatives rellevants per veure la situació de la dona en diferents àmbits : http://www.ine.es/

És trist per Catalunya i per totes les dones del món haver d' aplicar polítiques d' igualtat.

Plataforma per la Llengua amb " 500 raons per parlar CATALÀ "

Aquest proper dissabte, 11 de febrer,  tindrem l' honor de poder comptar amb els organismes culturals més rellevants de Catalunya en la defensa de la llengua catalana i  la identitat nacional : Instituts d' Estudis Catalans - representat  pel president de la secció Filològica, Sr. Isidor Marí - ; Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua.

Serà un honor per Amer poder comptar amb la seva presència però és una gran satisfacció que vinguin per presentar el llibre de l' amic David Pagès i Cassú, " 500 raons per parlar CATALÀ".

La lectura del llibre d' en David Pagès és el millor antídot per contrarestar aquells que ens volen denigrar, arraconar a ser uns fenòmens estranys. El llibre de seguida t' enganxa perquè és amè, de lectura fàcil i curiosa. Vols saber què pensa un o altre de la nostra llengua i et manté viu i encuriosit fins al final. Seria com un llibre d' autoajuda per reafirmar la nostra identitat, la nostra llengua, la nostra pàtria.

Com molt bé deia Joan Fuster " la nostra pàtria és la nostra llengua". Dissabte la defensarem a Amer amb eminents personalitats de la cultura.

BON NADAL i un 2012 PRÒSPER i FELIÇ

Us desitjo un Bon Nadal i que no ens manqui salut, feina i estima per l' Any Nou que aviat començarem.

Non Non de Nadal

T' ompliré el bressol

de palleta fina

sense gens de boll,

sense gens de pols.

Encendré un bon foc

perfumat d' espígol

per fer-te el son dolç.

Cobriré el teu cos

amb llençol blanquíssim

mig teixit amb glòria

mig cosit amb creus.

Et faré de flonjos

borrallons de llana

un mantell pels peus.

Et cantaré un bres

amb la veu més dolça,

i quan ja t' adormis

et besaré el front.

Després, de puntetes,

tancaré la porta

perquè no et desvetllin

els sorolls del món.

- Joana Raspall -