Cafè-Tertúlia amb Rosa Núria Aleixandre i Ricard Font

Portem 2 dies d' inici de la campanya electoral per a les Eleccions Generals i ens mobilitzem per intentar arribar a escoltar i a sensibilitzar al ciutadà.

A Amer fem un cafè-tertúlia amb els candidats al Senat, Rosa Núria Aleixandre i Ricard Font. De fet, hem d' arribar a tots els 221 municipis de les comarques gironines - tal i com diu l' amic i candidat al Congrés Jordi Xuclà -. La tasca no és senzilla després d' aquest desencís i desconcert en què es troba la política a Catalunya i Espanya.

La tertúlia ha anat molt bé. Inicia el debat l' amic Ricard Font : parlament planer, accessible, amb exemples clars i contundents. Apel.la al sentit de responsabilitat que tenim tots els catalans davant les flagrants i reiterades mentides i deixadeses comeses pel govern ZP i els seus aliats.

En Ricard recorda la poca o nul.la credibilitat que ha de tenir ZP a Catalunya. Ho exemplifica amb l' única competència que ha traspassat el Govern Central a Catalunya després del Nou Estatut " només els xiringuitos i gandules de les platges ". Qué fort ! Revisa el paper d' ERC davant el xec en blanc cap a ZP. Ni els Papers de Salamanca els hi ha donat, la qual cosa, era la 1a condició que va posar ERC quan ZP va guanyar el 2004. Recorda a la gent, que a finals d' aquesta legislatura el diputat d' ERC, J. Tardà, li va espetar a ZP un " usted está aquí porqué nosotros le dimos el apoyo a cambio de devolver los papeles a Catalunya. Ni eso ha cumplido". També parla dels trens regionals i de rodalies, de les balances fiscals, de la Llei de Dependència.

També ens fa sabedors que ZP va fer dues coses tan bon punt va guanyar el 2004 : treure les tropes d' Irak i pagar el dèficit de la Sanitat a Andalusia. Caram ! el bressol de vots socialistes deuria tenir un preu!

Seguidament, prèn la paraula la candidata Rosa Núria Aleixandre. Una dona ferma, valenta, convincent, treballadora incansable, brillant Senadora al llarg d' aquesta legislatura. De fet, R. Núria Aleixandre té el rècord d' intervencions al Senat.

Parla novament de la Llei de Dependència i ressalta el patetisme d' aquesta Llei tan necessària pel benestar de la gent. Recorda que només 78 persones a tot Catalunya amb data 31 de desembre de 2007 reben ajuda, dels més de 5.000 expedients revisats !!

També explica la tasca política que realitzen els Diputats i Senadors de CiU a Madrid : aquesta legislatura s' han aprovat 32 lleis, les quals, en menor o major grau porten empremta de CiU.

Per la seva professió (Farmacèutica, Directora en Bioquímica i Biòloga Molecular .Directora del Laboratori Clínic de l' Institut Català de la Salut- Girona) viu molt de prop el desgavell sanitari català. Quan parla d' aquest tema es desfà. Ressalta que el sistema sanitari català era un dels més moderns i efectius d' Europa; desgraciadament, avui el sistema sanitari està en decadència. La mala gestió i els milers de noves targetes sanitàries han fet arribar la Sanitat a nivells denigrants. De fet, la Rosa Núria ha tornat a anar a treballar al Laboratori del Trueta (des del 15 de gener que els Diputats i Senadors estan de baixa de les Cambres). Em consta que sempre que pot s' hi escapa i observa el trencament d' allò tan bàsic pel benestar i progrés d' una país com és la Sanitat.

Parla també del desànim i la por a l' abstenció. Diu que no ens podem quedar a casa. No podem quedar-nos atònits i fer creure que a Catalunya no ha passat res, quan tothom sap que estem perdent pes econòmic, social i cultural. Recorda que només el poble pot fer canviar el destí d' un país.

La gent s' anima i la tertúlia obre foc amb preguntes interessantíssimes com la publicació de les balances fiscals, l' aeroport, el finançament, els possibles pactes si CiU és decisiu. Al llarg de dues hores sembla que la gent no vol finalitzar el col.loqui. Apel.la de nou al sentit de responsabilitat i seny dels catalans. Anima a anar a votar i a votar un partit que realment estima i defensa sempre Catalunya.

Acaba amb una sentència real " tots vostès són responsables del que pugui passar el 9 de març. Si no van a votar llavors no es queixin. Si els catalans estem desanimats o cansats i no reaccionem, ens agradi o no, serem còmplices del nostre destí. Només nosaltres podem canviar aquesta realitat ".

Una veritat com un temple. Si a les comarques gironines CiU hagúes tingut 700 vots més, avui, al Parlament, tindríem 49 diputats. Per tant, haguéssim escurçat distàncies perquè el Tristpartit no s' hagués pogut fer.

Ben certa és la frase de " val més arribar un any abans que un dia més tard". Hi ha destins irrecuperables. El nostre país i dignitat està a les nostres mans.

P.D.1 : El més sentit condol a la família de Josep Palau i Fabre. Un gran poeta, narrador, dramaturg de la poesia catalana contemporània. En vida va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1.989) i el Premi d' Honor de les Lletres Catalanes (1.999). Descansi en pau.

P.D.2 : Preparem el XVè. Congrés de CDC. Formo part de la 3a. ponència "La contribució de CDC a la Casa Gran del Catalanisme. Organització interna". Som-hi.