COMENÇA EL CANVI

COMENÇA EL CANVI. Aquest és el lema que ha de portar al país a bon port. L' any 2006 vaig tenir l' honor de formar part de les llistes al Parlament de Catalunya i representar la Selva Interior. Enguany ens representa la Montserrat Roura.

Aquests set anys de Tripartit han suposat per Catalunya un llast molt gran. El Tripartit ha viscut l' època d' or econòmica però també la decadència.

CiU té altra vegada un gran repte : guanyar les eleccions i poder governar bé. No serà fàcil. L'  arc parlamentari del catalanisme es presenta massa segmentat i això pot perjudicar Catalunya.

Per això és necessari que CiU pugui obtenir uns bons resultats per a poder governar bé i millor.

Ara tenim 15 dies per explicar què ens agradaria portar a terme en cas de guanyar i governar. El que està clar és que " brindis al sol" no se'n poden fer. No es pot prometre res perquè primer s' ha de saber com està realment l' economia de la Generalitat.

Tot i així, Artur Mas té com a idees fonamentals de país l' economia i l' educació. Dos trets bàsics de l' estat del benestar d' un país, els quals, més que mai estan allunyats de la societat civil catalana.

Cal fer una bona campanya, d' apropament i amb credibilitat. No podem prometre ara i llavors veure que no és possible.Una campanya amb il.lusió i respecte és ben rebuda per tothom.

Avui Comença el Canvi per una Catalunya millor.

P.D : Programa electoral CiU :     http://www.ideespelcanvi.cat/

JAUME VICENS I VIVES

En aquest darrer trimestre de l' any, Amer també commemorarem la celebració del centenari del naixement de Jaume Vicens i Vives mitjançant una conferència titulada " La Sentència de Guadalupe i els pagesos d' època moderna des de Vicens Vives fins a l' actualitat " a càrrec del Doctor Pere Gifre i Ribas.

Jaume Vicens i Vives va ser un intel.lectual gironí que tingué una importància cabdal al llarg del segle XX en la política espanyola i catalana. Va morir massa jove - 50 anys - però sembla que hagués tingut un paper important dins la transició i la democràcia espanyola.

La seva curta vida mostra una intensitat a tots nivells : es va casar civilment l' any 1937 a la Universitat de Barcelona amb Roser Rahola d' Espona, filla de Baldiri Rahola i neboda de Pere Rahola.Els va casar el Rector Bosch i Gimpera i tenint de testimonis Santiago Pi i Sunyer, Joaquim Xirau i Palau, Francesc Ribas i Josep Irla.

Arran d' això, li van obrir expedient i el van sancionar fora de Catalunya, concretament, el van destinar a Baeza (Jaén).Allà hi va estar un parell d' anys i va crear juntament amb el seu cunyat Frederic Rahola, l' Editorial Teide.

El seu retorn a Catalunya es va produir el 1948 i ràpidament la seva tasca investigadora el va posar en contacte amb historiadors internacionals de la seva generació com Arnold Toynbee, Lucien Febvre , Fernand Braudel i Pierre Vilar.

L' any 1950 va assistir a París al Congrés Internacional de Ciències Històriques. Aquest congrés el va marcar i el va empènyer a reescriure de nou la Història d' Espanya i de Catalunya.

Vicens Vives va tenir contacte estret amb el Règim però el seu pensament catalanista va evolucionar arran d' una trobada amb el General Martínez de Campos, proposant-li una democratització del règim. Evidentment, el General es va " revolucionar" amb la seva proposta. Aquest fet, el va marcar i el va fer avançar cap als valors catalanistes i democràtics.

L' any 1956 va escriure un manifest polític on marcava el full de ruta a seguir per Catalunya i va crear en la clandestinitat l' Associació pel Redreç de Catalunya.

Vicens Vives va centrar la seva àrea d' estudi en la Catalunya de la Baixa Edat Mitjana i cap a finals de la seva vida, sobretot, es va endinsar en l' estudi de la Història Contemporània.

El seu llegat és immens i abarca camps tan plurals com el polític, el pedagògic, l' econòmic com el d' investigació.



Joan Triadú

Acabem el mes de setembre amb una notícia trista, el traspàs de Joan Triadú.

Joan Triadú conegut arreu dels països catalans per la seva defensa i estima per la llengua i el país, ha estat un excepcional i irrepetible activista cultural del segle XX.

El novembre del 2008 vaig escriure un post sobre el seu llibre " Memòries d' un segle d' or ". Un gran llibre, de lectura amena i exquisida que ajuda a entendre el " genocidi cultural i altres adversitats que ha patit el país", en paraules seves. A part, s' aprecia un gran humanista i intel.lectual de les lletres catalanes. Una persona valenta, constant i ferma.

Tant de bo tinguéssim més Joan Triadú al nostre país.

Descansi en pau.

" Què esperem del proper Govern de Catalunya ? "

Amb una posada en escena moderna i trencadora, Santi Vila ha ofert un diàleg obert, sincer i proper als gironins i gironines. El " Diàleg amb ciutadans " ha estat acompanyat de personatges emprenedors de diferents àmbits : Josep Lagares (Metalquimia), Joan Roca ( El Celler de Can Roca), Olga Felip (Arquitecturia) i Cristóbal Colón (La Fageda), els quals, han respost la pregunta " Què esperem del proper Govern de Catalunya ? "

Un acte amb més de 200 persones on tots cinc han parlat de la Catalunya del futur, de tot allò que volen que facin els polítics a partir del 27 de novembre de 2010.

S' ha parlat de visió, de talent, de compromís, de coherència, de integritat, de ser proactius, d' infraestructures i formació, de noves tecnologies lligades a l' investigació i la recerca.

Tots aquests mots defineixen clarament el que els ciutadans catalans clamen a crits als líders polítics.

 

P. D : http://www.elcanvi.cat/

Caixa de Girona en el record

 

Caixa de Girona s' ha acabat. Per nosaltres Caixa de Girona era molt més que una simple " caixa " on fer operacions financeres i econòmiques. Caixa de Girona sempre ha estat una " caixa " propera a la gent, molt dinàmica i gran col.laboradora de qualsevol event cultural, social, esportiu i econòmic de les comarques gironines. Una entitat financera molt arrelada a casa nostra.
Dimecres encara vaig anar a la sucursal d' Amer i amb la Dolors Molas (ànima de la Caixa Girona d' Amer) i l' Anna encara en vam parlar de tot plegat.
Amb els diners sé que els sentimentalismes no serveixen però em dol que Caixa Girona desapareixi, es fusioni.

Aquesta tarda, 16 de setembre de 2010, l' última Assamblea General Extraordinària ha votat per unanimitat la fusió. Donat i beneït.

En el nostre cor, l' emblema característic i les lletres de Caixa de Girona.

La Diada : Verdaguer i el llorer

Ahir, divendres 10 de setembre vam iniciar els actes institucionals de la Diada Nacional de Catalunya :

• una conferència sobre la vida i obra de Mn. Cinto Verdaguer a càrrec de l' amic David Pagès i Cassú.
• plantada d' un esqueix del llorer que plantà Mn. Cinto a la Parròquia de Vinyoles d' Orís i placa commemorativa del fet.
• lectura del manifest de la Diada.
• lectura de poemes Verdaguerians a càrrec d' infants i joves de l' Esplai La Teranyina
• Cantada d' havaneres al Barri del Pedreguet i cremat per a tothom.

Avui, dia de la Diada s' han realitzat tallers infantils patriòtics a la Plaça de la Vila, un petit parlament i el Cant dels Segadors.

Uns actes senzills, entranyables que enllacen la història del nostre país : un país que des del 1714 està sotmès a l' Estat espanyol. Des de Verdaguer fins el Nou Estatut refrendat pel poble català i escapçat pel Tribunal Constitucional. Què ha canviat des de 1714 ? Molt i poc. Molt perquè des del 1979 tenim un Estatut d' Autonomia  i vivim en una "democràcia" però poc perquè fa segles que reivindiquem la nostra llibertat com a nació.

Ahir vam plantar un llorer provinent del que va plantar Mn. Cinto Verdaguer a Vinyoles d' Orís fa 140 anys. Diuen que el llorer és simbol d' immortalitat i símbol dels poetes. Agafem doncs aquesta simbologia : el poble català serà immortal perquè ha tingut, té i tindrà grans poetes que no el deixaran desaparèixer mai.

Bona Diada i VISCA CATALUNYA LLIURE.

Compromís municipal sobiranista de Sant Pere de Rodes

Avui hem fet una trobada al Monestir de Sant Pere de Rodes per reclamar la independència de Catalunya des de l' acció municipalista.

El 5 de juliol, l' Ajuntament de Port de la Selva va fer un pas més en declarar-se " municipi moralment exclòs de la Constitució Espanyola ". Des de llavors, hi ha més de 70 municipis catalans que han seguit el mateix pas.

Per aquest motiu, l' alcalde de Port de la Selva, Genís Pinart (CiU) ha volgut tornar a marcar un fet històric en un paratge carregat de simbolisme com és Sant Pere de Rodes : crear una plataforma per demanar al proper president de la Generalitat de Catalunya un pas endavant en les aspiracions nacionals de Catalunya.

Avui hi hem assistit una bona colla d' alcaldes i regidors de diferents pobles de Catalunya. Molts dels seus ajuntaments tenen previst declarar-se "moralment exclosos de la Constitució" en el proper Ple que se celebri en el consistori.

Tots units, sense color polític, junts per demanar la llibertat i la sobirania del nostre poble mitjançant el " Compromís municipal sobiranista de Sant Pere de Rodes".