Aquest proper dijous i dins les activitats programades per a celebrar el Dia d' Europa, se celebrarà a Girona una conferència - col.loqui sobre l' Alguer.
L' acte anirà a càrrec de Guido Sari, recercador i autor de llibres en català de l' Alguer.
La conferència es portarà a terme a l' Auditori Josep Viader - Casa de Cultura de Girona a les 20 h vespre.
Com sempre, l' amic David Pagès i Cassú, ànima dels Amics Gironins de Verdaguer, organitzen l' acte amb la col.laboració d' altres entitats culturals com Òmnium Girona, Amics de la Unesco de Girona, la llibreria Empúries entre d' altres.
Guido Sari ha estat durant molts anys director de la Biblioteca Municipal de l' Alguer. Però al llarg de la seva vida ha estat un gran activista constant a favor de la llengua i la cultura de Sardenya.
És autor de nombroses obres sobre història i cultura alguereses.
Enhorabona David per apropar-nos a la cultura i a la història.
Demà, 25 de novembre de 2012, Catalunya està convocada a elegir un nou Parlament i un President /a de la Generalitat de Catalunya.
Tanmateix, demà no són unes eleccions com les que "sempre s' han celebrat" sinó que demà, els catalans tenim una gran responsabilitat històrica, tant els que volen permàneixer a Espanya com els que volen avançar cap a un Estat propi.
Aquestes eleccions són un desafiament que no podem defugir, ni uns ni altres. Catalunya ha "fracassat"al llarg d' aquests anys amb l' encaix amb Espanya. Només cal revisar els diferents governs des de 1.980 i veure que ni amb governs en minoria o en majoria se n' ha ensortit. Des de González, a Aznar, des de Zapatero fins a Rajoy.
Personalment crec que Espanya ens ha menyspreat. Si comparéssim les atencions que ha tingut el govern de Gran Bretanya cap als Escocesos veuríem que Espanya està molt lluny de les atencions cap a Catalunya. I el poble català s' ha cansat.
El principi de la fi es va iniciar amb la retallada del Nou Estatut per part del Tribunal Constitucional. Des de llavors es va iniciar una onada d' autoestima pels catalans mai vista. La societat civil es va mobilitzar creant plataformes per demanar la plena sobirania nacional. Des de llavors han sortit nous partits polítics que han empès als dos principals partits catalanistes (CiU i ERC) a posicionar-se més fermament. També han sorgit moviments assamblearis per mobilitzar el poble català.
Dit això, aquest 25 de novembre un país està en joc però també un futur president de la Generalitat. Catalunya serà el que vulgui ser però per fer-ho cal ser valent i no espantar-se.
Quina voluntat tindrà el poble català ? farà, com ha fet al llarg de la història, amagar el cap sota l' ala ? Serà capaç de poder decidir i ser valent per aguantar tot el que vindrà ?
Els partits nacionalistes catalans potser havien d'haver fet un front comú per avançar nacionalment parlant. Serà aquest l ' error ? Estic convençuda que l' arc parlamentari que sortirà demà serà clarament nacionalista però el cop d' efecte hauria estat millor si CiU, ERC i Solidaritat haguessin fet un front comú.L' onada hagués estat avassalladora.
De totes maneres, el que sí que passarà a la història serà el President Mas. Artur Mas avui és ja un personatge històric pels catalans per la seva valentia i coratge. Tothom dirà el que vulgui però la grandesa d' aquest President ha estat immensa.
Aquesta ha de ser una DIADA NACIONAL que marqui un punt d' inflexió com a país i nació. Catalunya ha seguit des del 1.714 un llarg camí per a poder tornar a ser un país sobirà. Avui, malauradament, encara caminem per aquesta llarga travessia del desert.
Tanmateix, crec que aquest 11 de setembre marcarà un abans i un després com a país que vol i reclama els seus drets nacionals. Des del 1.714, probablement, hàgim tingut moments crucials per avançar més nacionalment parlant però avui no parlarem de si aquell o altre moment ens hagués apropat més al destí final perquè hem de ser realistes i som allà on som. Amb encerts i errors.
Però el que sí que és una evidència palpable és que l' esperit i les ganes de ser un país han crescut enormement en un temps rècord.
Mai havia vist tantes senyeres, estelades, onajant pels balcons de cases i pisos. A les comarques gironines hi ha una alta temperatura nacionalista com mai havíem vist.
Uns la independència directa, altres un pacte fiscal potent, la qüestió és que hi ha una àmplia majoria de la població que vol avançar, vol que els seus drets nacionals i econòmics avancin a fites millors. I aquesta Diada Nacional portarà un revulsiu nacionalista altre vegada.
Els que vam ser aquell 10 de juliol de 2010 a Barcelona ens vam amarar d' una unitat i unió com a país. Ara l' hem de superar amb escreix.
Econòmicament, l' Estat espanyol ens escanya. Mai Catalunya havia arribat a aquesta "misèria" tan gran com la que estem vivint aquests darrers mesos. No podem ni pagar les nòmines ! Anem a Madrid i ens diuen que res de res. El Nou Estatut ha quedat com un conte imaginari en la ment de tots. A Madrid ens diuen que tampoc en tenen però sí que n' hi ha per pagar Bankia.
Estem en uns moments crucials per reivindicar qui som i què volem ser. Sempre des de la paraula i la via pacífica. Però ara volem més perquè fa molts anys que parlem, reivindiquem pacíficament però no els interessa entendre'ns ni escoltar els nostres drets.
Crec que Europa és la solució. Hem de mirar cap a Europa i fer saber que Catalunya ha de ser un nou Estat d' Europa. Recordem el Discurs de Pau Casals a l' ONU :
Diumenge, 29 de juliol al Parc de la Devesa de Girona, se celebrarà un acte de reafirmació nacional històric.
Fa dos estius, concretament, el 10 de juliol de 2012, ens vam manifestar més d' un milió de persones a Barcelona arran de la retallada del Nou Estatut per part del Tribunal Constitucional. El lema era " Som una nació. Nosaltres decidim". Aquella jornada va servir per marcar un punt d' inflexió com a país i nació. Ara tenim un nou repte per manifestar que hem arribat a una cruïlla que no té retorn.
És trist veure com l' eminència del Conseller d' Economia, Sr. Mas -Colell, parla a la BBC de la nostra realitat econòmica i ens diu que Catalunya està ofegada. En definitiva, estem en una situació límit, en la qual, mai, mai hi havíem arribat. Però allò més fort és que Catalunya paga diners a Madrid de manera descomunal i Madrid torna quatre rals i no paga allò que ens deu. I ara haurem de demanar ajuda econòmica perquè no hi ha liquiditat.
Catalunya porta fent un llarg recorregut dins l' Estat espanyol però la situació actual ens demana que siguem forts, valents que tinguem coratge per avançar cap a un Estat propi. Per això, ens cal ser-hi al concert que se celebrarà diumenge, 29 de juliol a les 6 de la tarda a La Devesa.
El proper dijous, 12 d'abril, l' amic David Pagès i Cassú presenta un nou llibre, titulat " Un país que fa camí". La presentació del llibre serà a la Casa de Cultura, a les 20 h vespre i hi intervindran, Isidor Marí (President de la Secció Filològica de l' Institut d' Estudis Catalans); Jordi Xargayó (Director del Diari de Girona); Quim Curbet (Editor) i el mateix autor, en David Pagès.
Aquest llibre és un recull dels centenars d' escrits que porta publicats en diferents mitjans de comunicació dels països catalans, però amb un únic tema FER PAÍS.
En David Pagès és un gran patriota, un gran activista cultural que sense esperar res a canvi treballa incansablement pel país, la llengua i la cultura dels Països Catalans.
Molts de nosaltres coneixem persones que estimen el país però poques persones tenen les qualitats d' en David Pagès i Cassú. És una persona extraordinària, un intel.lectual de tracte senzill i afable. Diàriament transmet els seus coneixements als seus alumnes i sé, de bona font, que és un gran professor, que estima als seus alumnes i ells també senten admiració i respecte per ell.
Avui el nostre autogovern es troba amenaçat, cada vegada més. La nostra llengua també ens la volen maltractar. El país passa per uns moments crítics i la defensa de la nostra identitat passa a ser secundària. Davant d' aquests moments és quan hom necessita somnis reals, herois que sorgeixen en moments delicats. Aquest és el paper d' en David : un heroi real, que amb el seu treball constant i la seva intel.ligència et motiven per no defallir.
Ja fa uns quants anys, l' amic David, em va dir una gran frase. Sovint la recordo i diu " mentre hi hagi gent com tu i com jo que seguim treballant per defensar els nostres drets nacionals, Catalunya mai morirà ".
Aquesta frase resumeix qui és en David Pagès i Cassú. Un heroi del segle XXI.
Demà, 8 de març de 2012 celebrem el Dia Internacional de les Dones. Demà, farà 101 anys que es va instaurar aquesta diada a molts llocs del món, sobretot, en països més avançats i democràtics.
Tot i que la situació ha millorat encara ens falta un llarg camí a recórrer. Una diada més per reclamar la igualtat entre dones i homes a tots els nivells de la societat.
El INE publica any rere any dades comparatives rellevants per veure la situació de la dona en diferents àmbits : http://www.ine.es/
És trist per Catalunya i per totes les dones del món haver d' aplicar polítiques d' igualtat.
