dimarts, 20 de novembre del 2007

Artur Mas, l' esperança per Catalunya

Aquest capvespre, Artur Mas ha exposat la refundació del catalanisme mitjançant la conferència titulada " El catalanisme, energia i esperança per a un país millor".
Brillant, consistent i propera. Un discurs d' aquells que marquen un punt d' inflexió davant la trista realitat del nostre país. Avui, més que mai, ens calen referents amb idees clares. Persones amb projectes, amb idees innovadores i coherents. Gent compromesa, gent responsable i amb sentit de la responsabilitat.
Artur Mas, l' esperança de Catalunya davant el Tripartit.

7 comentaris:

Carles TV ha dit...

Creus que ERC es desengaxarà de la poltrona per afegir-se al projecte de refundació? Tinc els meus dubtes.

garmir ha dit...

Hola Alba:
Comparteixo amb tú la sensació de que Artur Mas és el futur de Catalunya i que només queda una oportunitat més, per aconseguir-ho, per desgràcia constato que la gent del meu voltant, feina sobre tot, veuen CIU com una Opció de passat, cosa que no comparteixo, peró són mes joves que jo alguns de 20 i pocs i no es decanten per Ciu,AQUI TENIM UN PROBLEMA, Com FER ATRACTRIU EL PROJECTE A GENT NOVA?.
Respecte a la conferència, esperava més novetats, una mica decebut, en el meu pare en la mesura en que CIU sigui més social i s´allunyi del liberalisme millor, sóc dels que Opino que el liberalisme económic de certs sctors de CIU, impedeixen trencar la barrer mágica dels 50 escons, per sumar majories amb altres forces i encara deixen més lluny els 68 escons de la majoria absoluta.
Seguirem atentament i espero que acabi en èxit, el projecte de Artur Mas de la Casa Comú del Catalanisme.
Gràcies per llegir-me.
Edmón.

Eduard Batlle ha dit...

Un repte que el temps posarà en el seu lloc i una aspiració legítima però que arriba quan el catalanisme està dividit.

Alba Serra ha dit...

Benvolguts tots,

si em permeteu aniré contestant els vostres comentaris :

En Carles pregunta si ERC s' afegirà al projecte de refundació :
jo crec que no, Carles, almenys de forma explícita i amb les circumstàncies polítiques en què està emmarcada.
La por d' ERC és que CiU ocupi el seu espai, sobretot, la parcel.la independentista.
Mas ha fet una aposta de futur on inclou el dret a decidir, és a dir, reconèixer el dret sobirà d' un país a poder decidir què vol ser.
ERC està enrocada al poder i els seus discursos independentistes són avui poc creïbles.

El mal d' eRC, o més ben dit, de l' actual direcció d' ERC és veure el teu igual com un rival.Aquí rau la solució.
Cal apostar per una estratègia nacional àmplia, més enllà de les ambicions polítiques dels partits catalans.

CiU i ERC haurien de caminar en la mateixa direcció. Per desgràcia, cada dia estem més lluny de la plena sobirania nacional perquè els únics partits que podrien avançar-hi estan caminant per camins oposats.

A n' en Garmir : Fer atractiu el projecte de CiU per la gent jove ?
Una tasca costosa, cada vegada més.
CiU té un problema greu amb això des de fa anys.
La JNC per a mi treballa poc al respecte. Quan jo militava a la JNC hi havia activisme social, cultural i polític. Hi havia altruïsme per a qualsevol tasca. Recordo les enganxades d' adhesius; els manifests sobre temes que afectaven als joves; la seva veu crítica als Consells Nacionals de CDC; ...
De fet, però, el teixit associatiu polític per part de la gent jove és un problema global de tots els partits.
La gent jove els costa comprometre's i més, quan els parlen de política.
CDC i la JNC han de treballar per a poder engrescar als joves; perquè vegin CiU com un partit facilitador dels seus ideals i propostes.
Ara és un bon moment per apropar-se als joves, sobretot, aquells joves més sobiranistes.
L' actuació d' ERC al Tripartit facilita les coses !
CiU ha de parlar als joves, a tots els joves. Cal fer un treball intens d' apropament al sector juvenil.


A l' Eduard Batlle,

en primer lloc agrair-te la teva aportació al bloc. És un honor poder comptar amb la teva aportació. Sóc una seguidora diària del teu bloc.

A part, dir-te que comparteixo plenament la teva aportació.
Crec que les persones que creiem en un país sobirà i lliure no ens podem distanciar o dividir-nos.

Ens cal una estratègia de país conjunta amb les forces nacionalistes catalanes, ERC i CiU.
La conferència de Mas la pot subscriure ERC, completament, però dubto que ells els interessi.

No serem mai res nacionalment parlant si al projecte no som uns quants milions. Dividits mai farem res, mai.
ERC i CiU comparteixen uns objectius quasi calcats. És absurd i d' una ineficàcia clamorosa no treballar per una estratègia conjunta.

Malgrat això, avui hi ha una ferida que no ens deixa veure més enllà. Aquesta ferida encega aquesta estratègia constructiva de país.

Eduard Batlle ha dit...

Gràcies per la referència.
M'he atrevit a enllaçar el teu bloc.

Sort i més país!

Alba Serra ha dit...

Benvolgut Eduard,

gràcies per l' enllaç. Espero ser digne del mateix.

Jo també t' hi afegiré.

Gràcies ,

Alba Serra.

garmir ha dit...

Hola Alba:
Dedueixo per les teves paraules, que et decantés per un pacte CIU-ERC, no treballés tant amb la Hipotesi de la SocioConvergència.
Jo en aquest aspecte sóc més NeoCambonià, considero que Catalunya és una nació que estarà dins d´Espanya mentre´s vulgui, peró Vull una Catalunya Forta liderant uan Espanya Sólida.
Jo també hagués volgut que Mas hagués parlat més de valors socials i civics a la Conferència i no que fos només un guinyet del ull cap a ERC, ara entenc perqué Duran es volia distanciar.
Una Abraçada.
Edmón.

Feliç Sant Jordi, 2020

 Sant Jordi 2020 Un Sant Jordi molt diferent dels viscuts fins avui. Un Sant Jordi impensable fins fa dos mesos. Un Sant Jordi de confi...