Catalunya autonòmica i postnacional ?

Pel bé del país, ens cal recuperar l' eix nacional. El Tripartit ha suposat dividir la societat catalana entre dretes-esquerres i situar Catalunya en l' eix postnacional i autonòmic.

Mai Catalunya havia estat tan allunyada de la seves aspiracions nacionals com ara. Però paradoxalment, tan en el primer Tripartit com en l' actual hi ha una majoria nacionalista al Parlament de Catalunya.

Molt trist! D' aquí a 50 anys serà digne d' estudiar els annals de la Història de Catalunya i veure com dos partits que inicialment aspiren a portar la Pàtria a l' alliberament nacional es dediquin a separar-se i allunyar-se.

Certament però, en l' era Mas s' ha invitat a ERC a sumar majoria nacionalista, a fer un front nacional però l' actual direcció d' ERC ha preferit abraçar-se a l' ós socialista pensant que l' estratègia era menjar-se CiU. Avui podem afirmar que l' ós socialista s' ha menjat el partit que els va col.locar al poder. ERC ha situat el PSC-PSOE allà on és avui. Mai Catalunya havia estat tan socialista com ho és avui i això ho ha provocat la direcció d' un partit independentista.

CiU i ERC són partits totalment complementaris i no partits rivals. És evident que avui s' estimen poc o almenys aquesta és la percepció de les bases dels dos partits. CiU i ERC no s' han de casar perquè en política, els casaments no són per amor sinó per interès però tampoc s' han de veure com rivals perquè ideològicament i per naturalesa no ho són.

Dels resultats d' aquestes eleccions no només hem de buscar responsables a ERC, només faltaria !. Des de CiU també ens cal reflexionar. Dir que hem fet un bon resultat doncs crec que és aspirar a molt poc. CiU portem eleccions rere eleccions perdent votants. Per què no hem recuperat votants si ERC ha baixat més de 300.000 vots ? Ahir un alt dirigent de CiU em va reblar " estem contents perquè hem aguantat molt bé el tsunami". Quan ho vaig sentir vaig quedar sobtada d' aquesta minsa reflexió. Perquè si per CiU l' aspiració màxima era "aguantar bé el tsunami" doncs sincerament és per fer-s'ho mirar. Enlloc d' aspirar i de buscar més persones que s' identifiquin i creguin en el nostre projecte es veu que la fita era "aguantar el tsunami".

També cal reflexionar sobre el "vot útil" que ha fet molta gent catalana, aquella gent que creu i estima Catalunya. En el nostre entorn hem sentit a dir que havien votat ZP senzillament per parar al PP. I és clar, la meva pregunta ha estat pensar si PSOE o ZP són tan diferents del PP o Rajoy. Perquè és evident que els dos són dues cares diferents però de la mateixa moneda. I això sobte. Crec que també hem de reflexionar i veure per quines raons la gent es mou per quatre lemes o falses promeses.

Veient tot això crec que haurem de tornar a posar en pràctica el lema del President Pujol, el " fer país i fer política". Avui encara hi som a temps. A Catalunya hi ha un clar sentiment nacionalista. Les noves generacions de catalans, molts, s' identifiquen com a independentistes. Al Parlament de Catalunya avui encara hi ha una majoria nacionalista. Avui potser ha arribat l' hora de deixar de banda les estratègies polítiques, els espais de poder i pensar més en el país i el seu futur.

Tal i com deia l' admirat Vicenç Villatoro " sempre ens quedarà el Barça, l' adhesiu de l' ase i alguna altra cosa per a les satisfaccions sentimentals. Tampoc sembla l' horitzó més desitjable per als qui es proclamen nacionalistes, però certament seria un final curiós i ben poc previsible per a cent anys de problema català ".

Vull pensar i creure que aquest revés a les nostres aspiracions nacionals sigui per esperonar-nos a dilucidar el veritable horitzó : treballar perquè Catalunya pugui aconseguir la plena sobirania nacional.

P.D.1 : Mariano Rajoy no s' hauria de tornar a presentar. Una cosa és guanyar i que no et deixin governar i l' altra és perdre 2 vegades seguides.

P.D.2 : En 4 anys de govern Tripartit hi ha hagut 5 consellers de Governació diferents.

P.D..3 : El President de la Generalitat, José Montilla, s' ha hagut d' empassar el nom de Jordi Ausàs després de tenir-ne coneixement a través d' un mitjà de comunicació.

P.D.4 : Qui deia que CiU provocaria canvis en el sí de la política catalana després de les eleccions espanyoles ? Doncs qui ha generat inestabilitat en el Govern ha estat el partit que té la clau del Tripartit. Insòlit.