dilluns, 20 d’abril del 2009

Aixecar Catalunya

El Dia de Convergència que avui hem celebrat a Vic ha estat un dia emotiu i de renovació emocional. Ha estat com un "salari mental" necessari per la nostra autoestima i per "Aixecar Catalunya altra vegada".
Érem més d' 11 mil persones vingudes d' arreu de les comarques catalanes. Avui hem demostrat altra vegada que som la primera força política de Catalunya. Cap partit polític té aquesta movilització tan espectacular. Avis, pares, joves i infants tots al voltant d' un projecte, d' un ideal de país, d' un horitzó nacional que tant ansiem.
Tothom s' ha sentit ben representat : els infants han disfrutat amb tot el seguit d' activitats lúdico-culturals i esportives que hi havien; els joves també han col.laborat reclamant el "Catalonia is not Spain"; els avis han pogut apropar-se de nou al President Pujol i a l' Artur Mas. Tots i totes hem compartit els discursos brillants de Ramon Tremosa, l' Artur Mas i el President Pujol.
Un acte festiu però reivindicatiu en aquests moments tan crítics que està passant el nostre país. Amb un Govern sense rumb, maltractat pel "govern amic de Madrid" i amb unes crosses que dia sí dia també s' esquerden, ICV i ERC.
Aquesta setmana viurem uns dies importants pel futur de Catalunya : desembarcaran els ministres Chaves i Blanco a parlar amb el Califa cordovès que tenim instal.lat a la Generalitat a portar-li una làmpada perquè la vagi fregant a veure si surt el geni i vessa molts diners a la nostra expoliada pàtria.
Veurem com Chaves i Blanco tocaran la cresta al Califa i li diran que s' ha acabat el sarau de demanar el que per llei ens toca. Veurem com l' Espanya plural s' ha acabat. Veurem com els 25 diputats del PSC a Madrid aixecaran el cap per a fer l' últim suspir. També veurem com les crosses del Govern Tripartit culpen del finançament al pacte Mas-Zapatero.
Estem ben arreglats amb aquest bàndol de farsants i malabaristes.
P.D. 1 : Hem passat pel Túnel de Bracons. Excel.lent eix viari però que ben aviat se'ns farà petit. Llavors, trucarem als eco-progres d' en Saura i Boada i els hi demanarem que comencin a excavar un túnel paral.lel. Quins demagogs ! Que si impacte ambiental, que si no és necessari, etc. Segur que el Sr. Boada i passarà molt sovint per anar a treballar des del seu Sant Esteve d' en Bas.

1 comentari:

Anònim ha dit...

ARTUR MAS



Rafael del Barco Carreras



Mayo 2009. Descubrí el personaje por casualidad. Otra de las viejas noticias, 1988. Pegada a una de las miles de Mario Conde refiriéndose a Javier de la Rosa. Firmada por Feliciano Baratech de La Vanguardia, el principal creador mediático del “ingeniero y genio de las finanzas” y “empresario modelo”. A sueldo, y de su corte en las inagotables veladas cocteleras en el Ideal. Ver “Barcelona, 30 años de corrupción” en www.lagrancorrupcion.com y la noticia en www.lagrancorrupcion.blogspot.com

Una pequeña nota de prensa para quien ahora podría según las encuestas desbancar a los socialistas barceloneses, y asociados progresistas. El dato no es desconocido, de hecho sale en cada una de las campañas electorales. Un paréntesis en su vida política. Se quiebra, y de nuevo a la Política. 8.445 millones de pesetas a cargo del clan Prenafeta. Por lo demás todos los detractores del pujolismo afirman que alcanzó la primogenitura “a dedo” por exclusión de los demás, enfangados, por su depurada elocuencia “nacionalista”, trazada sonrisa y perfecto peinado.

Al electorado catalán lo de las quiebras, o sea, la GRAN CORRUPCIÓN, no le afecta demasiado. Se vota por sentimientos, y si alguno, o todos, se aprovechan, quizá se parte de la idea que todos haríamos lo mismo, y mejor “uno de los nuestros”. Aquí en Cataluña, la Política la monopoliza la NACIÓ, o ese Socialismo Progresista, creador de subvenciones, sueldos y negocios a gran escala. Y la Mayoría a la que solo le preocupa el “día a día”… y ahora está muy preocupada… votará, si vota, con la ilusión que las cosas no empeoren, que la Crisis (léase la desaforada ambición y corrupción de políticos, banqueros o “caixes” e inmobiliario-constructores) no acabe con la mejor de las Cataluñas de todos los siglos, ya en declive, aunque pujante en narcotráfico y economía sumergida, y creada con el sudor de infinidad de frentes.

Se votará a Más, el Pujolismo, o a los de Narcís Serra, que ahora reordena a marchas forzadas ese Grupo Financiero Empresarial Socialista en torno a la Caixa de Cataluña, para que las próximas fusiones entre caixas dispare las menos suciedades posibles, y así, en este preciso momento su caixa contrata a comprometidos empleados y ejecutivos de sus muchas sociedades participadas o filiales, a la par que prejubilan o incentivan despidos encubiertos.

Es evidente que esto merece un vuelco, que vuelvan a forrarse los pujolistas con su gran experiencia en “crisis empresariales y financieras”, que echen a personajes como Serra… aunque le sustituya uno de los hijos de Pujol… no hay MÁS…

Feliç Sant Jordi, 2020

 Sant Jordi 2020 Un Sant Jordi molt diferent dels viscuts fins avui. Un Sant Jordi impensable fins fa dos mesos. Un Sant Jordi de confi...