LES TOMBES FLAMEJANTSFou una pàtria. Va morir tan bella,
que mai ningú no la gosà enterrar :
damunt de cada tomba un raig d' estrella
sota de cada estrella un català.
Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven a desvetllar el cor.
Un dia es féu una claror d' albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants :
- Foc nou, baixa del cel i torna a pendre.
Ja ha sonat l' hora d' esventar la cendra,
o Pàtria de les tombes flamejants !
Ventura Gassol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada