Reptes pel 2009

A les acaballes de l' any 2008 i a punt d' iniciar un any nou, Catalunya continua no essent compresa per l' Estat espanyol. El nou model de finançament semblava garantit amb el Nou Estatut però el Gran Farsant amb els vots dels 25 diputats del PSC-PSOE continuen negant allò just i legal per Catalunya.

De fet, el pitjor president que mai ha tingut Espanya continua rient-se de tots nosaltres i dels "seus socis a Catalunya". Indignant la cara del conseller Castells afirmant que " no hi ha acord perquè el model proposat per Solbes és insuficient i no aporta xifres exactes".

Al vespre, el Molt Honorable President Montilla, esbrinava una llum d' esperança per a poder trobar el millor finançament.

No patiu, el proper capítol serà unes reunions secretes per finalment dir " que s' ha arribat a un acord just per totes les comunitats i per la nostra realitat social".

Els catalans no hauríem de creure'ns res d' aquest govern de mentiders i farsants. Com es pot votar uns pressupostos a Madrid i aquí després no donar-nos el que realment ens pertany ? Quina pantomima fan els diputats del PSC a Catalunya davant d' aquesta reailitat ? Pensar que Montilla i tota la colla d' associats han de negociar el finançament és per agafar i córrer ben lluny.

Acabem l' any 2008 amb els mateixos problemes de sempre com a país i nació. L' any 2008, un any per oblidar en termes econòmics- financers a nivell mundial. Un any on el crack del 29 ha sobrevolat sempre la ment de la gent més gran.

Esperem que l' Any Nou ens porti allò que realment és de Catalunya. També els millors desitjos de benestar per a tothom.

Bon Any Nou !

BON NADAL

Arribats en aquestes dates nadalanques us desitjo un Bon Nadal i un Any Nou ple de salut, felicitat i nous projectes i il.lusions.

El dibuix fet per ordinador de les meves nebodes Clara i Maria. Estaran molt contentes de veure'l a la blogosfera.

Us transcric un poema de Miquel Ferrà :

DÉU INFANT VORA LA MAR ...

Déu infant baixat del cel

vora el mar enguany naixia.

Al voltant no s' ou cap bel

ni encén foc la pastoria.

De la cala, els pescadors

pujaran a l' establia.

Tot té gust de salabrors

en la nit que sembla dia.

Esperant el mariner,

entre el cel i l' aigua blava,

el pessebre és a recer

d' un penyal de costa Brava.

Vers el plàcid horitzó

somniós l' esguard s' alluya;

i Betlem té la dolçor

de la santa Catalunya.

BON NADAL i un MILLOR ANY NOU !

5 anys de Tripartit

Al llarg d' aquests 5 anys de Tripartit, Catalunya està afeblida.

El Tripartit és una mala fòrmula de govern. Avui Montilla, Carod i Saura són incapaços de superar les debilitats que té plantejades el país; debilitats econòmiques, socials, educatives, d' autogovern ...

On és l' ambició nacional ? On són les polítiques socials ? Quina és la reacció davant la crisi econòmica ?

El que sí saben fer és la fiscalització, la intervenció, el sectarisme i l' opacitat més absoluta.

Fem un breu repàs a les promeses del Tristpartit :

- Incompliment de : els llibres de text gratuïts, a on ? Els ajuts per fill fins als 18 anys; les prestacions dentals gratuïtes.

- Barracons : de 500 barracons al 2003 fins a 1.000 actualment.

- En 4 anys només s' han construït 676 places de residències públiques. Recorden que n' havien promès 10.000 ???

Altres coses a recordar :

- Infraestructures : caos a Rodalies; la línia 9 del metro amb un sobrecost inexplicable; només 2 estacions inaugurades en 5 anys !

I el Quart Cinturó ? I el Túnel de Bracons, el qual està encara inacabat després de 5 anys !

- Recorden la Catalunya lliure de peatges ? Doncs, fins avui no s' han eliminat ni un sol peatge !!

- L' apagada de 350.000 abonats sense llum a ple mes de juliol.

- L' empresa està abandonada pel Govern : l' execució pressupostària dels programes relacionats amb la indústria i el desenvolupament empresarial ha estat de les més baixes del conjunt dels pressupostos públics.

- L' autogovern : on és el Govern amic quan parlem de finançament ?

I el Nou Estatut ? Només de pensar que Montilla va presentar 62 esmenes al text, després del 30 de setembre, em fan ser super incrèdula amb Montilla davant la seva "defensa actual". Té credibilitat Montilla després de presentar les 62 esmenes?

- El clientelisme descarat : l' any 2003 hi havia 149 alts càrrecs i ara n' hi ha 236. I de personal eventual n' hi havia 227 persones al llarg dels 23 anys de Pujol i avui n' hi ha més de 260 persones.

- L' endeutament de la Generalitat entre 2003 i 2007 : ha crescut un 37%. El Tripartit s' ha gastat 64,5 milions el 2007 i 67,1 milions el 2008 en estudis o temes curiosos, els quals, no serveixen per res.

Davant d' aquesta trista realitat, només cal mobilitzar-nos i no perdre mai la nostra fita nacional. Hem de tornar a situar Catalunya en el mapa europeu. Catalunya no s' agrada davant d' aquest pèssim Govern.

Salvador Sostres, l' únic que parla clar i català

Salvador Sostres és el meu ídol, també ho és del meu pare i de molts amics, coneguts i saludats.

Des de fa uns quants anys que el segueixo. Diàriament, miro el seu article a l' AVUI o bé a la seva web. No me'l perdo mai. M' encanta, m' apassiona com escriu, la seva facilitat d' expressar allò que molts catalans pensem però per educació no diem.

Puc dir que al llarg del primer Tripartit vaig quedar sobtada pel cop profund que vam rebre els que estimem Catalunya. Vaig callar, vaig entomar cops. Semblava que els de CiU ho havíem fet tot malament. Que la família Pujol havien estat el pitjor llast per Catalunya. Vaig callar, vaig plorar, vaig cloure dins el meu cor tots aquells sentiments d' estima al país que m' havien ensenyat des de petita. Em vaig sentir com si jo hagués viscut molts anys en una realitat i que, de cop, m' hagués d' acostumar a conviure amb persones estranyes.

El desembre de 2004 vaig córrer a llegir el llibre de Vicenç Villatoro, " Catalunya després del Tripartit" per intentar entendre què havia passat a Catalunya. Recordo que el llibre d' en Vicenç va ser com un despertar a la nova realitat. La lectura va ser un bon refugi. Buscava autors on pogués identificar-m'hi : David Madí, Sala i Martín, Enric Vila, R.Tremosa, E.Juliana, F.M.Álvaro, T.Aira, entre d' altres.

La sorpresa va venir donada pel ja batejat Dragon Khan del primer Tripartit. Finalment, semblava que el malson tenia data de caducitat. Les eleccions de la tardor de 2006 podien canviar el rumb de Catalunya. Desgraciadament, no va ser així. ERC va entronar un nou President, un President que després de 28 anys de viure a Catalunya no sabia parlar català. Catalunya, un país de Taifes. Catalunya, amb el Califat de Còrdova.

Al llarg del primer Tripartit, els articles d' en Salvador Sostres van ser un bàlsam, un port per amarrar, un far per saber que no estaves sola.

Els articles d' en Salvador Sostres han estat i són sempre un estímul per continuar treballant per la pàtria, per continuar somniant amb un horitzó d' alliberació nacional, per continuar treballant per aquells valors i sentiments que he viscut des de la meva infantesa, els quals, me'ls he cregut i ara els defenso.

Gràcies Salvador. Gràcies per escriure tan brillantment allò que molts pensem i no diem en veu alta. Gràcies per ensenyar-me a ser valenta. Han estat els teus escrits els que m' han ajudat a treure aquesta "por" i a dir el que penso sense complexes.

Avui, has fet un excel.lent article a l' AVUI.Veritats com temples sobre la nostra dissortada pàtria. Però com molt bé dius tu " ara és temps d' herois i el futur està en les estrelles". God bless you, Salvador.

P.D.1 : Excel.lent article de Salvador Sostres, " Montilla vergonya".

P.D.2 : La fotografia és del miting de final de campanya de les eleccions del 2006.

P.D.3 : He sentit vergonya escoltant al Vice-President Carod a Catalunya Ràdio : el país en crisis i ell cultivant l' hortet pel 2010.

Memòries de Joan Triadú

Avui m' han fet dos regals molt bonics : un llibre, "Memòries d' un segle d' or" de Joan Triadú i un arbre, concretament, un esqueix de llorer de l' arbre que va plantar Mossèn Cinto Verdaguer a Vinyoles d' Orís.

Aquest petit llorer em fa molta il.lusió perquè prové del llorer que va plantar Jacint Verdaguer a la rectoria de Vinyoles d' Orís i que avui encara és viu i és símbol de culte dels amants verdaguerians. De fet, el llorer és el símbol dels poetes i de la immortalitat.

Vinyoles d' Orís forma part de la història de Mossèn Cinto perquè hi excercí de capellà durant més de dos anys.També fou l' època on J.Verdaguer va emmalaltir i on se li recomenà viure a prop del mar.

El llibre de Triadú l' he començat a llegir aquesta tarda vespre. Me n' havien parlat i puc dir que m' hi he enganxat de seguida. És bonic llegir l' activisme cultural i patriòtic d' un home en una època grisa i dictatorial. Afortunadament, l' estima pel país, la llengua i la cultura l' ha compartit amb la seva esposa, Pilar Vila-Abadal.

Llegint el llibre m' han vingut imatges i paral.lelismes amb altres activistes culturals que, al llarg del segle XX, han estat cabdals perquè la llengua catalana i el país subsistissin.

Joan Triadú i Font, pedagog, escriptor, activista cultural, patriota fins el moll de l' ós. Un home amb història que encara avui podem gaudir de la seva saviesa. Jacint Verdaguer i Santaló, el nostre gran poeta nacional de tots els temps. Dos homes, dos patriotes de pedra picada, dos personatges humils i erudits que han posat la pàtria catalana com a motor de la seva vida.

P.D.1 : Trist l' espectacle a CiU per l' afer Duran-PSC i Mas-ERC. Enlloc de ser una bona estratègia per tenir tots els flancs oberts davant possibles escenaris electorals, es converteix o l' han convertit en una pataleta de pati d' escola. Pujol, un cop més, l' encerta de ple.

P.D.2 : "Todos veíamos venir la crisis, pero no queríamos aceptarlo".

Finalment tenim el Ple Ordinari

Després de 4 mesos sense fer Plens Ordinaris, per tant, incomplint de nou el règim de sessions de Plens Ordinaris proposat per l' actual Equip de Govern, ens han convocat aquest proper dimecres, 12 de novembre a les 7 de la tarda.

En l' ordre del dia hi ha punts importants pel futur del poble a curt i mitjà termini .Uns dels més importants són l' aprovació de les Ordenances Fiscals per l' any 2009; modificació de crèdits; l' aprovació inicial del projecte dels vestidors del camp de futbol municipal i la finalització de l' expedient d' indemnització a abonar per l' empresa Baker Gestión, S.L.

Després de demanar personalment una auditoria urbanística reiterades vegades, ara taparem de nou les il.legalitats de l' edifici de pisos promoguts per Baker Gestión.

Un bloc de pisos amb il.legalitats flagrants com construir més pisos del que permet les normes subsidiàries del poble.

Un bloc de pisos que simbolitza l' obra pòstuma més il.legal mai comesa a Amer. Un monstre de 91 pisos que donen la benvinguda al poble mil.lenari d' Amer.

L' Alcalde d' Amer té sobre la taula expedients urbanístics per solucionar però no deu saber per on començar. Enlloc de ser valent i portar les coses allà on s' han de portar, ens dedicarem a marejar la perdiu i tapa't que no hem vist res. D' altres, tot fent un bon cafetó es fan un tip de riure i a viure !`

Ja ho saben, si volen muntar la paradeta, vinguin a Amer, es presintin per alcaldable i no pateixin per res; les catifes i els llençols mai s'espolsen.Senzillament, vivim amb la ferum encoberta d' història mil.lenària.

P.D.1 : Excel.lent article de Francesc-Marc Álvaro al Singular Digital " Si voleu Obames, canvieu els partits".

P.D.2 : El diari The Wall Street Journal alaba el sistema bancari espanyol.

Convergents a la campanya americana

Diferents membres de CDC com David Madí, Carles Llorens, Ima Mis, Lluís Recoder, Marta Subirà o Ferran Fernández estan seguint de ben a prop la recta final de la campanya electoral americana.

CDC ha creat un bloc a Internet " Convergents a la campanya americana" on els citats membres del partit hi escriuran les seves impressions al llarg d' aquesta estada americana.

Per exemple, l' últim post escrit per Carles Llorens (Secretari de Relacions Internacionals de CDC ) ressalta la campanya "bruta" que estan fent seguidors de McCain contra Obama.

També el post fet per la Marta Subirà (regidora de Sant Cugat) ens explica com els seus amics prefereixen McCain i no Obama.

Un bloc interessant per esperar els resultats de les eleccions americanes.

El món pendents de la primera potència mundial, tan criticada i admirada, però sempre com a referent en tots els àmbits socials, polítics, econòmics, culturals.

Mentre USA avança, el President del Govern espanyol fa pataletes per assistir, el 15 de novembre, a la cimera de Washington per parlar de la crisis financera i econòmica.

Realment patètic l' espectacle que està fent la diplomàcia espanyola. Enlloc de preguntar-se per què no hi son o què s' ha fet per no ser-hi, es dediquen a mirar-se el melic i fer-se petons a les galtones i escampar arreu que Bush no els vol.

Ens volen fer creure que Bush és el furòncul de ZP en aquesta cimera. Mentre, Sarkozy l' anima i li toca l' esquena amb un somriure sota el nas.

Realment, la diplomàcia espanyola està sota mínims. Només faltava aquest gest de ZP per continuar essent la riota a nivell internacional.

Mentre Espanya tingui tantes bones relacions internacionals mai estarà en les cimeres dels Set més grans. Estaria bé que el truquessin Chavez i els seus amics presidents dictadors i li espetessin un " Por qué no te callas ?".

P.D.1 : Us recomano el post de Carles Campuzano sobre la Llei de Dependència.

P.D.2 : M' arriba des de USA que la victòria de Obama no està tan clara com ens volen fer creure l' Obamania europea.