Èxit aclaparador de la Manifestació d' aquest proppassat dissabte. Semblava com si els catalans despertéssim d' aquesta decadència persistent i alhora silenciosa.
Tots units per tornar-nos a aixecar. La societat civil catalana promou allò que mai s' havia d' haver trencat : l' EIX NACIONAL.
Jo no vull que em divideixin entre dretes o esquerres. Jo només sóc nacionalista catalana. Aquesta és la ruta que hem de seguir tots els catalans que estimem la nostra Pàtria.
Tornem a reescriure el poema d' Emili Guanyabéns i Jané :
CRIT DE PÀTRIA
Des del fons de ses entranyes
Catalunya s' ha queixat:
per vilatges i muntanyes
amb veu mascle t' ha cridat,
oh Llibertat !
Amb constància i saviesa
la llar nostra irem refent :
des del cim de sa grandesa
direm forts, de cara al vent :
" Tomba, ponent ! ".
Si no minven eis agravis
bregarem sense descans :
bastarà el record dels avis
per fê'ns créixer com gegants.
Fora tirans !
(1.860-1941)
1 comentari:
Alba:
Quina raó que tens, recuperar l´eix Nacional i evitar la comfrontació dretes -esquerres, un post magnific.
Publica un comentari a l'entrada