Finançament i Estatut socialista ?

El catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, va escriure a El País el següent : " El Tribunal Constitucional no hauria de deixar-se arrossegar a un terreny que no pot ser el terreny de la jurisdicció constitucional. La definició de l' estructura de l' Estat és l' àmbit de la política i no de la jurisdicció. Si això s' oblida, el resultat és el rosari de l' aurora a l' interior de l' òrgan jurisdiccional ". Aquests darrers dies venim sentint que el Govern espanyol preveu retardar fins al 2010 el finançament. Quant sents això una s' indigna després dels dos anys que han tingut per pactar-lo. El finançament és un tema fonamental per a millorar l' estat del benestar, per lluitar contra la crisi econòmica, per afrontar l' augment de la pobresa a Catalunya (del 16 al 19% des dels governs Tripartits). I després de les darreres informacions que han aparegut sobre el fet que les autonomies socialistes i el propi PSOE busquen un finançament " constitucional i socialista", a Catalunya ens ha de preocupar. Els catalans vam ratificar en referèndum el Nou Estatut, la qual cosa, cal exigir al Govern espanyol que compleixi el 100% de la potencialitat que preveu el text. Aquí hi té un paper destacable el PSC-PSOE. El PSC a Madrid ha d' actuar com a partit català, que defensa els interessos de Catalunya i ha de demanar el compliment íntegre del Nou Estatut. El PSC no pot acceptar retallades del text, seria inacceptable. Hi ha elements que són la columna vertebral del capítol de finançament de l' Estatut, els quals, en cap cas s' hi pot renunciar. Però l' experiència ens diu que això pot passar : només cal recordar que aquests punts els volia eliminar el President José Montilla a través d' esmenes quan l' Estatut ja havia estat aprovat el 30 de setembre a Catalunya. Aquests elements són els que diferencien l' Estatut de Catalunya del d' Andalusia; són alguns dels articles que el Defensor del Poble ha recorregut, que l' advocat de l' Estat defensa deslleialment i que el PSOE aspira a què el Constitucional tombi. Aquests elements claus són :

* La definició d' una cistella d' impostos que es cedeixen a la Generalitat.

* Bilateralitat, és a dir, la possibilitat de sortir de la LOFCA (el càfe per a tots).

* L' acord per a la fixació d' uns determinats criteris per acotar la solidaritat.

També cal ressaltar el risc d' un pacte PSOE-PP al respecte. L' actitud des dos partits vers l' Estatut no és tan diferent : el PP va presentar un recurs d' inconstitucionalitat contra el text, però el PSOE, a part dels recursos que han presentat institucions sota el seu poder, es presenta com a proper a Catalunya, mentre que en realitat impedeix desplegar el Nou Estatut.

Finalment, cal tenir en compte que el PSOE promou una gran operació de centralització política. La inexistent oposició del Govern espanyol i al recurs que va presentar el Defensor del Poble, i les al.legacions que ha fet l' advocat de l' Estat, més pensades per facilitar una sentència interpretativa que no pas per defensar el propi text i l' esperit de l' Estatut, en són dues mostres. Per tant, quin sentit té l' entesa entre la Generalitat i el govern del PP al País Valencià ? El nou sistema de finançament ha de respondre a les necessitats de Catalunya i no a les dels socialistes o peperos.