dijous, 10 de juliol del 2008

Convergència a punt ! Retorna la il.lusió

Iniciem el 15è Congrés de CDC després de mesos de treball intens per a projectar la nostra formació política cap al futur.
Els comitès redactors de les quatre ponències vam iniciar els treballs a principis d' abril. Han sigut mesos de trobades, reunions llargues amb caps de setmana inclosos. Han estat dies d' escoltar, de debatre, de conèixer diferents realitats d' altres països i partits.
Crec que s' ha fet una molt bona tasca, on tothom hi ha pogut dir la seva i encara hi podran dir la seva a partir de demà fins diumenge.
La Casa Gran del Catalanisme ha de ser el nou pal de paller de CDC i de CiU. No té sentit proclamar arreu la Casa Gran i alhora plantejar un trencament definitiu a curt termini.
Nosaltres no podem caure en aquest parany. És un parany que la resta de partits esperen i desitgen.
CDC i UDC són dos formacions que convergeixen cap a un mateix horitzó : Catalunya, la seva gent, el seu benestar i progrés. CDC i UDC han estat, són i poden tornar a ser el motor que ha fet avançar Catalunya durant 23 anys. Les dues s' enriqueixen mútuament. Si es divideixen, el potencial es perd i finalment, perd Catalunya.
Molt bé ho va dir el gran poeta libanès Khalil Gibran " No es progressa millorant el que està fet, sinó esforçant-te per aconseguir el que encara queda per fer ". I CDC i UDC els hi queda un camí a recórrer molt llarg i intens. Una vida conjunta de parella, " donar-se al cor però no cal que un es quedi el de l' altre ".
La Casa Gran és un instrument que ha d' apropar a gent plural, diversa, d' idees i d' estils diferents i que tinguin com a full de ruta Catalunya, el seu benestar i progrés i una ètica en fer i ser.
El 15è Congrés se celebra després dels anys més difícils de CDC. El passat Congrés era encara l' inici del primer Tripartit però avui han passat quasi 5 anys després del 20 de desembre de 2003. CDC està caminant pel desert, un desert àrid i inhòspit. Un desert que se'ns fa feixuc perquè tots sabem que no vam perdre les eleccions sinó que el poble de Catalunya volia una realitat diferent. Però el més fort d' aquesta llarga i dura travessia és veure la decadència de Catalunya. Una decadència silenciosa però molt punyent. Això és el més dur.
Aquest 15è Congrés porta per lema " Convergència a punt ! Retorna la il.lusió ". S' han posat moltes idees noves, nous potencials humans, noves il.lusions a perseguir, nous camins a recórrer. Siguem dignes d' aquesta nova il.lusió. Siguem servidors de les persones que veuen amb nosaltres i el nostre projecte l' eina per aconseguir un futur millor per Catalunya.

4 comentaris:

Manel Balasch Esteve ha dit...

Espero que aixo sigui el punt de partida per un futur millor per a Catalunya.
Una salutacio

Anònim ha dit...

M'agrada la teva cita de Khalil Gibran, però crec que no és d'aplicació amb el que dius. Unió us és totalment sobrera. És un llast ultraconservador que és sentiria molt més còmode en posicions que ocupa el partit popular. Molta sort al Congrès i si en Mas va tant desesperat per cercar dones per llocs capdavanters (en això convergència sou els darrers) deu ser perquè no sap qui té per Amer, i per algunes gironines molt vàlides. Una forta abraçada.

Alba Serra ha dit...

Benvolgut Manel,

gràcies per participar en el bloc.

Ha estat un Congrés on s' ha donat un nou impuls i una nova il.lusió al partit, a les idees, als projectes i a la militància en general.

Alba

Alba Serra ha dit...

Benvolgut Albert,

discupa el retard en les respostes.

En primer lloc t' agraeixo la participació en el bloc, gràcies. Penso que és un bon mitjà d' intercanvi d' opinions, d' enriquiment d' òptiques diferents. Sempre aprens.

Tens raó en la cita. Potser una cita no tan sentimental li hagués escaigut més al post però aquell moment em va venir aquesta.
Khalil Gibran és un dels meus poetes preferits, sovint, rellegeixo els seus versos i escrits.
Senzillament, volia reflexar la relació que tenen els dos partits d' una manera afectiva o sentimental. Unió i Convergència són dos partits diferents però la gent del carrer veu la "marca" unida, junta. Penso que no es guanyaria molt amb la separació, tot al contrari.

A més, amb els moments en què vivim els convergents no podem permetre'ns una separació. No ens la podem perdre ni estratègicament ni per ideologia dels dos partits. CDC és un partit molt plural en la ment dels militants, simpatitzants i votants.
Crec que aquesta pluralitat ideològica és el que l' enriqueix. A CDC hi ha tans sobiranistes com gent que mai voldria separar-se d' Espanya. A UDC també li passa el mateix.
A CDC hi convivim gent molt dispar, des de socialdemòcrates, a demòcrates-cristians, liberals i conservadors. Gent d' esquerres, de centre i més de dretes.

Jo veig aquesta riquesa com un punt fort.
Entenc que sovint hi hagi punts de vista diferents i, sobretot, en el moment de fer llistes, les coses es compliquen però crec que no és bo pels dos partits la separació.

L' electorat ens coneix com a marca única. Penso que CiU és un referent al país i molt aviat, si la gent ens torna a fer confiança i ERC no suma, ho podem tornar a ser.

El Congrés va anar molt bé. Hi va haver moments de tensió, especialment, en la ponència 3 (on jo estava). Però al final, l' entesa va prevaldre i vam arribar a redactar un text prou novedós per a fer trempar altra vegada a la gent.

Per altra part comentar-te que jo no sóc partidària de la política de quotes. Tot i així, entenc perfectament que ha fet falta la paritat perquè les dones poguem arribar a llocs de decisió.
No ho tenim fàcil i a CDC menys.

En Mas coneix força l' actiu humà del partit però no del tot.
Personalment sempre he treballat altruísticament pel partit, sempre. Ni un euro he cobrat mai, ni per campanyes ni per congressos ni per res.

Penso que si algun dia el partit em necessita i jo puc desenvolupar la tasca que se'm demana doncs ho faré. Tanmateix, no puc deixar la feina així com així.
Jo no sóc una funcionària !!! Per tant, tinc molt clar que la política és un temps, un temps curt i no etern al partit. No estic d' acord amb la gent que viu anys i panys del partit i llavors s' ha d' alimentar perquè no tenen res més.

Jo no sóc una nena de papà o una nena que té empresa i es pot dedicar a la política perquè ja pot viure. No sóc d' aquestes.

Només podré accedir a treballar si puc demanar excedència. Només en aquest cas cediré.
Fa molts anys que treballo per uns ideals de país però sempre ho he fet altruísticament. Et puc afirmar que avui la política no m' ha donat ni un euro!! Tot al contrari, despeses i despeses !!!
Però jo no ho tinc en compte això perquè crec que la política és una manera de servir al teu país, la teva cultura.

Gràcies per participar en el bloc. A reveure ben aviat i records a la Glòria i a la família.

Una abraçada,

Alba serra.

Feliç Sant Jordi, 2020

 Sant Jordi 2020 Un Sant Jordi molt diferent dels viscuts fins avui. Un Sant Jordi impensable fins fa dos mesos. Un Sant Jordi de confi...