Pressupostos Amer 2008

En el Ple d' ahir es van aprovar els presssupostos de l' any 2008 amb els vots a favor d' ERC i CA. Tant IA com CiU ens vam abstenir.

Uns pressupostos que disparen la càrrega financera de l' Ajuntament al 103'07 % (el límit és 110).

Si es té en compte que la càrrega financera compara els préstecs que s' han de tornar amb els ingressos corrents, suposa que si durant el 2008 aquests ingressos no s' assoleixen es pot arribar fàcilment al 110%.

Les dades de què disposem ens informen que l' Ajuntament d' Amer té uns préstecs pendents a tornar per un import de 1.616,000 euros.

Aquests préstecs li suposen 52.488 euros d' interessos anuals.

Per altra part, segons les dades facilitades, els ingressos previstos per el 2008 creuen que seran 3.600.000 euros ( l' última liquidació es van recaptar 1.568.000 euros).

Amb aquests dos conceptes (préstecs més interessos) i amb les dades que preveuen l' Equip de Govern hom pot fer una lectura senzilla : si tota aquesta previsió no es compleix es provocarà una càrrega financera encara més gran. Per tant, es pot portar a l' Ajuntament d' Amer a una situació molt crítica.

També en el Ple es va aprovar un crèdit de 150.000 euros per a poder fer front a partides no pagades d' anys anteriors (malgrat es digui que eren partides sense consignació pressupostària de l' any 2007).

Va ser un Ple on l' Alcalde d' Amer va confirmar públicament que el Nou Dispensari local es farà on ells vulguin i prou. Nosaltres vam explicar tots els passos que hem fet per intentar evitar aquesta construcció a la pista poliesportiva de l' Institut. Però, l' Alcalde ja va deixar molt clar la seva postura. Per tant, no és una decisió que vingui del Departament de Salut (qui ens ha reconegut que a la pista de l' Institut no és el millor lloc) sinó de l' Equip de Govern actual.

Nosaltres ahir vam explicar tots els passos que hem fet, amb qui hem anat a trobar i també vam posar sobre la taula altres alternatives. Però no, no serà possible segons l' Alcalde.

El poble d' Amer recordarà al Sr. Xavier Targa com l' home que va portar el Nou Dispensari a la pista de l' Institut.

També vam remarcar la greu situació urbanística que es troba el poble : edificis inacabats, els quals estan parats per ordre de l' Equip de Govern degut a " llicències maldonades de l' anterior Equip de Govern" però que no se'ls hi dóna cap viabilitat legal.

Hi ha persones que no poden entrar als seus pisos perquè l' Ajuntament no concedeix el permís d' habitabilitat degut a les greus incorreccions tècniques i urbanístiques.

Malgrat que ahir el Pacte de les Vergonyes semblava trencar-se, l' actual Equip de Govern encobreix allò que tothom sap o intueix urbanísticament : greus i penals responsabilitats urbanístiques. Per què no es demanen responsabilitats ? Per què hi ha construccions parades des de fa mesos degut a l' incompliment de la normativa però ningú els hi diu res ? Per què no es pot fer una auditoria urbanística ?

Ple Ordinari

Avui, dimecres, 16 de juliol tenim Ple Ordinari a les 19 h tarda. Per primera vegada l' Equip de Govern d' Amer compleix el règim de Sessions del Ple.

Dins dels punts de l' ordre del dia (tretze punts), n' hi ha tres d' interessants :

1. Aprovar el Pressupost del 2008
2. Reconeixement extrajudicial de crèdits
3. Aprovació retribucions regidors

Finalment s' aprovarà (o no) el pressupost anual. És evident que s' aprovarà perquè sinó tindríem moció de censura i això ja hi haurà algun grup municipal que ho evitarà.

De ben segur que el pacte de la vergonya continuarà amb la seva complicitat. Veurem de nou com la transparència promesa continuarà absent del coneixement dels ciutadans del poble. Es vol aprovar un nou crèdit per a pagar deutes acumulats d' anys anteriors.

Molts proveïdors de l' Ajuntament finalment podran cobrar. " Ja era hora. Finalment cobraré les factures que fa 3 anys que se' m deu " deia un ex-proveïdor de l' Ajuntament.

Quanta raó que tenen. Però s' ha de demanar un nou crèdit per a poder pagar els deutes. Deutes contrets fa anys i que per tant, deurien tenir partida pressupostària en pressupostos anteriors. Però el Misteri de la situació Econòmico-Financera d' Amer encara continua.

I la transparència promesa brilla per la seva absència. El pacte kafkià sobrevolarà de nou aquesta tarda el Ple Ordinari d' Amer. La complicitat s' estendrà sobre el Pacte de les Vergonyes novament.

Fins quan el Misteri ? Per què no aixequem la catifa i ventilem l' Ajuntament ? Per què no es fa una auditoria econòmica real i una auditoria urbanística ?

Massa preguntes i cap resposta. El Misteri de la Complicitat continua com una aura silenciosa però punyent : " Tu calles però jo et cobreixo", aquesta és la resposta. Avui ho veurem de nou.

P.D. : Per cert, qui li molesti el post que es prengui un Tranquimacín amb un got de llet.

Convergència a punt ! Retorna la il.lusió

Iniciem el 15è Congrés de CDC després de mesos de treball intens per a projectar la nostra formació política cap al futur.

Els comitès redactors de les quatre ponències vam iniciar els treballs a principis d' abril. Han sigut mesos de trobades, reunions llargues amb caps de setmana inclosos. Han estat dies d' escoltar, de debatre, de conèixer diferents realitats d' altres països i partits.

Crec que s' ha fet una molt bona tasca, on tothom hi ha pogut dir la seva i encara hi podran dir la seva a partir de demà fins diumenge.

La Casa Gran del Catalanisme ha de ser el nou pal de paller de CDC i de CiU. No té sentit proclamar arreu la Casa Gran i alhora plantejar un trencament definitiu a curt termini.

Nosaltres no podem caure en aquest parany. És un parany que la resta de partits esperen i desitgen.

CDC i UDC són dos formacions que convergeixen cap a un mateix horitzó : Catalunya, la seva gent, el seu benestar i progrés. CDC i UDC han estat, són i poden tornar a ser el motor que ha fet avançar Catalunya durant 23 anys. Les dues s' enriqueixen mútuament. Si es divideixen, el potencial es perd i finalment, perd Catalunya.

Molt bé ho va dir el gran poeta libanès Khalil Gibran " No es progressa millorant el que està fet, sinó esforçant-te per aconseguir el que encara queda per fer ". I CDC i UDC els hi queda un camí a recórrer molt llarg i intens. Una vida conjunta de parella, " donar-se al cor però no cal que un es quedi el de l' altre ".

La Casa Gran és un instrument que ha d' apropar a gent plural, diversa, d' idees i d' estils diferents i que tinguin com a full de ruta Catalunya, el seu benestar i progrés i una ètica en fer i ser.

El 15è Congrés se celebra després dels anys més difícils de CDC. El passat Congrés era encara l' inici del primer Tripartit però avui han passat quasi 5 anys després del 20 de desembre de 2003. CDC està caminant pel desert, un desert àrid i inhòspit. Un desert que se'ns fa feixuc perquè tots sabem que no vam perdre les eleccions sinó que el poble de Catalunya volia una realitat diferent. Però el més fort d' aquesta llarga i dura travessia és veure la decadència de Catalunya. Una decadència silenciosa però molt punyent. Això és el més dur.

Aquest 15è Congrés porta per lema " Convergència a punt ! Retorna la il.lusió ". S' han posat moltes idees noves, nous potencials humans, noves il.lusions a perseguir, nous camins a recórrer. Siguem dignes d' aquesta nova il.lusió. Siguem servidors de les persones que veuen amb nosaltres i el nostre projecte l' eina per aconseguir un futur millor per Catalunya.

El clientelisme del Tripartit a l' Administració catalana

La Generalitat de Catalunya s' ha convertit en una administració clientelar i al servei del Tripartit.

Només cal veure les dades i preguntar-se si fan falta tants alts càrrecs : incrementen en un 58% els alts càrrecs des del 2003 (n'hi havien 149 i ara n' hi ha 236).

La Generalitat de Catalunya s' ha convertit en una administració engreixada en el seu conjunt :

- Els alts càrrecs i eventuals creixen en nombre i en retribució :

• increment dels eventuals en un 42 %.
• increment dels administratius en un 39 %.
• increment dels laborals en un 32 %.
• increment de sou mínim igual al del personal funcionari (l' any 2003 creixement de sou era entre un 2-3 %).

- També una administració clientelar que comet il.legalitats :

• 344 interins ocupant llocs de comandament funcionarial.
• 847 persones relegades del seu lloc de treball quan havien guanyat la plaça per mèrits.
• 75 denúncies per mobbing contra la Generalitat.

- Fals personal de reforç :

• De 500 contractats temporals per a programes concrets el 2003 passem a 7.629 en l' actualitat.

- Igualment les empreses públiques s' engreixen. S' incrementa el personal, els sous i es blinden els contractes :

• 10.423 persones més des del 2003.
• Increment d' un 21'2 % de la despesa de personal (inflació a part).

És evident, que el Tripartit és una bona maquinària de col.locació familiar, d' amics i presentats. Els socialistes, quan eren a l' oposició en època del President Pujol, criticaven el nombre d' alts càrrecs. Ara, els socialistes tenen amnèsia i enlloc d' intentar racionalitzar l' administració i estalviar milions i milions d' euros, es dediquen a entronar tot aquell/a que es declara "amic del carrer Nicaragua ".

Antoni Bassas, el gurú de la crosta

Finalment el "gurú o star system" en paraules del diputat Joan Ferran li han tret la crosta.

De ben segur que l' Antoni Bassas intuïa quelcom des de fa molts mesos, sobretot, arran de les declaracions realitzades pel diputat socialista Joan Ferran, el desembre de 2007.

Us invito a rellegir l' entrevista realitzada a El Periódico. Digne de ser emmarcada com un clàssic del sectarisme més ferotge. De fet, ja fa temps que el PSC es dedica a decapitar personatges poc afins al seu règim. Recorden les paraules de Bolaño amenaçant a Jordi Barbeta ? I Vicent Sanchis, per què ?

En època dels Governs del President Pujol, TV3 i CatRàdio es respirava llibertat, independència. Només cal veure Carles Francino, la Júlia Otero, Ramon Pellicer, Josep Cuní, entre d' altres. Professionals que han treballat a TV3 o Catalunya Ràdio i MAI se'ls va decapitar d' aquesa manera tan vulgar i mesquina.

De fet, al carrer Nicaragua els interessa treure tot allò que ells consideren perillós per les seves aspiracions.I el que sobte és el paper d' ERC, que tenen la Conselleria de Cultura i Mitjans de comunicació.

Aplicar l' Estatut & negociar el finançament

Aquest proppassat dimecres s' han iniciat les converses bilaterals entre

l' Estat i la Generalitat per a negociar el nou finançament de Catalunya.

La sorpresa ha estat que ni el ministre d' Economia, Pedro Solbes, ni el Secretari d' Estat d' Hisenda, Carlos Ocaña, hi han assistit.

Davant d' aquestes absències hom es pregunta si realment el Govern de Zapatero vol negociar o vol prendre'ns el pèl un cop més.

Senzillament el que hauria de fer el ministre Solbes i ZP és aplicar allò escrit a l' Estatut, ni més ni menys. Per què ara hem de tornar a negociar ? O és que el senyor Zapatero té amnèsia des del dia que es va comprometre a aprovar l' Estatut que sortís del Parlament ?

L' Estatut és una llei, la qual va ser pactada, negociada, votada per les Corts espanyoles i refrendada pel poble català. Així doncs, ara no és el moment de negociar sinó simplement cal aplicar tot el que s' hi recull. Nosaltres no podem exigir més però tampoc menys.

Malgrat els fets evidencien que no s' aplicarà el nou model de finançament que recull l' Estatut del 18 de juny de 2006, el Secretari General del Departament d' Economia, Martí Carnicer ha assegurat que " el Govern espanyol té clar que s' han de complir els terminis previstos ". En canvi, el president de la Generalitat, José Montilla ha reconegut " que no és el millor moment per a la negociació del finançament, però és quan més necessitem els diners ".

CiU vol unitat d' acció a Madrid de tots els partits catalans però caldria no perdre de vista l' actitud que va adoptar el PSC-PSOE presentant 62 esmenes al text aprovat al Parlament (30 de setembre de 2005). Per tant, si no volem ser una vegada més enganyats pel "govern amic" exigim els aspectes fonamentals explicitats en el Nou Estatut :

- Preval l' Estatut abans que la LOFCA (en tot allò que l' Estatut i la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes es contradiguin).

- El finançament s' acorda i es concreta de manera bilateral. És bo saber que el que Catalunya paga a l' Estat i no retorna equival a 2.236 € per persona.

- Nova cistella d' Impostos : l' Estatut fixa uns percentatges, els quals, ja no es poden negociar ( IRPF : 50%; IVA : 50%; impostos especials : 58%). Aquesta nova cistella d' impostos pot representar per Catalunya 5,229'60 milions d' euros de més a l' any. Això representa reduir en 2,4 punts del PIB el dèficit fiscal.

- És probable que degut a aquesta nova cistella d' impostos, l' Estat vulgui retallar els recursos que rep Catalunya a través del fons de suficiència ( principi de lleialtat institucional; dèficit de la sanitat; augment de la immigració; cost de la vida; principi d' ordinalitat, entre d' altres.

El temps ens ho dirà però és ben trist que no s' apliqui la llei refrendada pel poble de Catalunya.

AECC

Assisteixo al sopar que organitza anualment l' AECC - Associació Espanyola contra el cáncer - on sempre que puc hi col.laboro com a voluntària.

L' AECC és una organització estesa a tot el territori català i espanyol des de fa més de 55 anys. Una organització assistencial que pretén ajudar al malalt i a la família del mateix.

Al llarg del sopar s' han realitzat rifes solidàries. També han fet un petit " pase de modelos", on els models eren majoritàriament malalts o malalts que havien superat la malaltia.

Un acte d' esperança per a poder ajudar a eradicar la malaltia gràcies a la investigació.