L' Ajuntament i la Generalitat desatenen als usuaris del geriàtric d' Amer

Aquest post no pretén posar-se amb els motius del tancament per part de la Generalitat del geriàtric d' Amer (els desconec) ni amb els propietaris del mateix. Senzillament aquest escrit vol denunciar la manera en què la Generalitat de Catalunya i l' Ajuntament d' Amer s' han desentès dels usuaris residents d' aquest centre d' atenció a la gent gran.

Els familiars dels 16 usuaris del geriàtric han rebut aquest passat dilluns, 20 d' octubre, la notificació del tancament del centre per part de la Generalitat. La carta els avisa que el proper 31 d' octubre, tots els residents han d' estar fora del recinte.

Certament, el geriàtric privat d' Amer té permís per part de l' Ajuntament d' Amer des de fa 8 anys però no té llicència per part de la Generalitat.

Actualment, 7 persones seran ateses al Centre de Dia d' Anglès però 8 residents (persones que viuen 24 hores al centre) no saben on han d' anar i ningú els hi ha dit res.

Ahir (dimarts), la direcció del centre del geriàtric va convocar als familiars per explicar-els-hi quina seria la seva actuació. En aquesta reunió no hi va assistir cap representant de l' Equip de Govern actual (i em consta que l' Alcalde era coneixedor d' aquesta reunió).

Vergonyosa l' actitud de l' Ajuntament d' Amer al no assistir ni preocupar-se pels residents d' aquest centre. L' Ajuntament es deu pensar que no hi té responsabilitats en aquest afer.Sorprenent i decebedora l' actitud de l' Alcalde perquè li agradarà més o menys, però l' Ajuntament hi té responsabilitats pel sol fet d' haver donat el permís d' obertura.

I totalment reprobable, l' actitud de la Generalitat donant 15 dies als usuaris del centre per a poder marxar.

Amer fa temps que navega en un mar convuls, sense full de ruta ni horitzó a la vista. És evident que el geriàtric és privat però l' Ajuntament no pot actuar d' aquesta manera. Probablement, hi hagi responsabilitats de tercers, a tots nivells, però el problema avui rau en els usuaris i els seus familiars : per què no els han avisat amb temps per a poder, si cal, buscar un altre centre ? Per què l' Ajuntament no ha intentat buscar solucions o intentar mediar per a buscar alternatives al centre ? Per què l' Alcalde no ha trucat a la direcció del centre, tan sols, per preocupar-se pels usuaris i saber si tenen o no un nou emplaçament ? Són conscients la Generalitat i l' Equip de Govern amb les dificultats en què estan aquests usuaris ? Per què la Generalitat no ha intentat recol.locar a aquestes 16 persones en altres centres si és que realment el geriàtric privat no compleix la normativa ?

Això sí, l' Ajuntament d' Amer té tanta sensibilitat que deixa 16 persones, la meitat impossibilitades, al carrer però és capaç de gastar-se 600.000 € per la gespa artificial del camp de futbol i 800.000 € per a les futures casetes del mateix camp.

On anirem a parar ? És evident que Amer necessita un centre de dia o un geriàtric. Hi ha hagut possibilitats reals de demanar a la Generalitat un centre pel poble o bé la compra d' una propietat per a construir un centre. Però la deixadesa, la nul.la planificació i la insensibilitat davant els problemes reals del poble porten a aquestes lamentables actuacions.

Els familiars el que sí tenen clar és que cada mes paguen impostos perquè la democràcia els atengui però a l' hora de la veritat, els poders fàctics s' inventen una Llei de Dependència sense pressupost real i l' Equip de Govern fa veure que no passa res.

Em penso que ja és hora que posem les necessitats reals per sobre de les prioritats prescindibles. Primer són les persones. Almenys, les persones que creiem amb la democràcia paguem impostos perquè ens donin un servei quan el necessitem.

Àngel Colom apropa els nouvinguts a CDC

L' activisme d' Àngel Colom pot fer apropar els nouvinguts a CDC.

Àngel Colom és el nou responsable de la sectorial d' Immigració de CDC, una bona aposta per un patriota incomprès i una sectorial importantíssima i que, a CDC, tot i els esforços que sempre s' hi han dedicat per mans d' activistes com Carles Campuzano, mai ha acabat de connectar amb aquest creixent teixit social.

La sectorial d' Immigració tindrà una posada de llarg el proper 3 de desembre a l' Auditori Winterthur, amb la presència d' Artur Mas.

Àngel Colom té previst trepitjar les 41 comarques catalanes per crear sinèrgies amb els nouvinguts. Colom, sota un lema ben clar " Tots, un sol poble" lluitarà perquè CDC no es quedi distanciada de la nova realitat que suposa la immigració.

A part d' establir ponts de diàleg amb els nouvinguts, la sectorial posarà en marxa un portal a Internet : http://www.nouscatalans.cat/ , com a eina de comunicació ràpida i actual.

En paraules d' Àngel Colom és " la voluntat de CDC en aquest àmbit és la interculturalitat. L' empatia dels nascuts a Catalunya i els que no hi ha nascut per sumar, per fer un sol poble. Els catalans ho hem fet històricament i ens n' hem sortit sempre. Ara també ens en sortirem".

La interculturalitat, un valor de país, un objectiu transversal per a tothom.

175 aniversari de La Renaixença

Òmnium Cultural de l' Alt Empordà ha organitzat tot un seguit d' actes culturals per a commemorar el 175 aniversari de la Renaixença.

Certament, ens queda allunyat el segle XIX però alhora es podria fer un paral.lelisme tan actual que podríem afirmar i desitjar una NOVA RENAIXENÇA.

Si el segle XIX, amb la Renaixença, es va reiniciar la necessitat de fer renéixer el català, avui, més que mai, ens caldria un altre moviment cultural, social, polític i econòmic per treure'ns d' aquesta decadència silenciosa en què es troba situada Catalunya.

La Renaixença es va veure impulsada gràcies als Jocs Florals, iniciats el 1859. Els Jocs Florals van ser l' element fonamental per al procés de redreçament nacional. Pàtria, Fe i Amor, tres elements que mai hauríem d' haver perdut com a nació.

En aquella època sorgiren grans literats com Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer, Narcís Oller, Bonaventura Carles Aribau, Milà i Fontanals, J. Rubió, Antoni de Bofarull, Martí Genís i Aguilar, i un llarg testimonis d' erudits dels Països Catalans.

Des d' aquí només encoratjar i felicitar l' enorme tasca que realitza Òmnium Cultural i en especial, a en Nemesi Solà.

Demà, a les 6 de la tarda al Teatre El Jardí de Figueres recordarem Mn.Cinto Verdaguer en una conferència a càrrec de David Pagès i Cassú - professor de llengua i literatura catalana i President dels Amics Gironins de Verdaguer. L' acte també hi participarà musicalment en Jaume Arnella, l' " últim romancer en actiu dels països catalans".

Sempre que puc, col.laboro en aquesta associació cultural. Demà tindré de nou l'honor de poder llegir poemes del gran poeta nacional, Jacint Verdaguer.

P.D. : El traspàs del bisbe auxiliar de Barcelona, Joan Carrera, deixa debilitada i orfe l' Església Catalana. Descansi en pau.

El victoriós Emir de Còrdova i en Patufet, el pencaire

" Hi havia una vegada un petit país invisible als ulls dels territoris que l' envoltaven. Aquest petit país invisible venia de lluny i n' havia passat de tots colors. Els homes que hi habitaven parlaven un llenguatge estrany i tenien per bandera quatre barres de sang sota un llençol d' or.

Un bon dia, el petit país invisible es va veure governat per una mena de follets amb barret de copa. Un dels follets, el Follet Sobiranista, portava un vestit ben estelat, així feia evident que era l' home més independentista de tot el petit país.

Un altre follet, el Follet Trotsky, portava el vestit verd com la gespa amb unes ales purificades per la Moreneta, Patrona del petit país. I el darrer follet, el Follet Emir, home de poques paraules provenia d' un Califat camaleònic.

Els habitants del petit país feia temps que estaven desconcertats per aquests tres follets amb barret de copa. Un bon dia, els habitants d' aquest petit país invisible van signar un Estatut, promogut pel Patufet, un bon jan pencaire... ".

D' aquí a uns anys, podrem explicar la història de Catalunya als nostres fills d' una manera ben divertida i curiosa. Avui, al Parlament de Catalunya, en nom de la unitat i la força s' ha tornat a vendre al país per quatre llenties. I allò més fort, és que l' únic partit que pot treure el país d' aquest atzucac serveix en safata de plata la rendició i el descrèdit.

Mas ha tornat a estar l' home clau, l' home que ha "salvat" el Parlament de Catalunya lluitant per un finançament que és nostre. En canvi, l' home que té la clau de volta, el President José Montilla, n'ha sortit reforçat i amb els deures ben fets.

Per què ens tornen a enganyar ? Per què CiU actua així ? Per què escrivim quatre acords que no valen res a Madrid ? Per què no hem acordat números ? Però per què no reclamem allò que és llei ?

Quina ensarronada ! Unitat ? Quina unitat si tothom sap que a Madrid ja ens esperen ? Quin tip de riure que es deuen fer els PSOE-PSC !!

Que trist, Senyor, que trist. Un Estatut aprovat i ara resulta que hem d' acordar uns mínims per anar a reclamar amb unitat allò que per Llei ens toca.

Per cert, el conte acaba així : " el pobre Patufet, cansat de treballar i treballar pel petit país invisible va ser menjat pel bou del Follet Emir. Després d' anys i d' anys de buscar-lo i cridar-lo amb una bonica cantarella - Patufet, on ets ? -, va ser trobat per la Fada Fumada. Aquesta Fada li va donar la poció de la veritat tot dient-li - Patufet, no veus que no els convenceràs ? No veus que fa anys que prediques al desert ? No veus que el Follet Emir actua sempre pensant amb d' altres territoris i no en el nostre país ? No creus que t' hauries de plantar d' una vegada i marcar una línia clara ? No veus que s' ha de ser valent i fort ? No veus que no tenim res a perdre més enllà d' estar com estem ara ? Què t' hi va a tu fer-te el Salvador quan et cremaran a la propera foguera de Sant Joan ? Prou, Patufet. De màrtirs només a les Sagrades Escriptures. Avui, els homes han de fer servir la força d' una altra manera. Sigues tu mateix i digues un NO. NO a més preses de pèl. NO a cap acord de mínims perquè la llei ja està regulada. NO a ser el Salvador. NO a fer més gran a l' Emir de Còrdova".

Nou curs escolar

Iniciem el nou curs escolar 2008 - 09 amb moltes incògnites sobre la taula. Aquestes indefinicions actuals poden projectar l' ensenyament de Catalunya cap a un futur millor o abocar-lo al desconcert i al fracàs més absolut.

La LEC (la Llei d' Educació Catalana) ha obert de nou el debat sobre el futur de l' ensenyament al nostre país. La LEC va iniciar el camí aprovant un Document de Bases signat majoritàriament per quasi tots els agents educatius. Malauradament aquest Document de Bases es va veure tergiversat per l' Avantprojecte de Llei d' Educació. Després d' un final de curs mogut es va acordar un pacte de mínims per a poder continuar avançant.

Avui, pares i mares, professors i alumnes esperem l' acord final. Un acord que permeti una escola oberta, plural i integradora.

La LEC no ha de ser el resultat d' un acord de mínims entre forces polítiques. La LEC ha de ser el trampolí per a projectar la societat del futur.

La xarxa pública (60%) i la xarxa concertada (40%) són dues ofertes totalment compatibles i necessàries. Un país modern, lliure, que valori el progrés i el benestar mai imposa sinó que facilita ponts de diàleg entre les diferents opcions. És en la diversitat on hi ha la riquesa i el creixement.

El Conseller Ernest Maragall i tot el seu equip tècnic tenen a l' abast de la mà la projecció de l ' ensenyament a Catalunya.

P.D. 1 : Massa barracons enlloc d' escoles i aules.

P.S. 2 : Portem ja 20.000 adhesions de la Campanya Sumem-nos al mapa per un Estat propi.

Onze de Setembre, festa nacional de Catalunya

Un any més, arriba la Diada, la nostra festa nacional. Enguany, l' Onze de Setembre vindrà marcat, més que mai, per una reivindicació dels nostres drets com a poble : l' Estatut, el finançament i el dret a decidir.

Fa 294 anys que vam perdre la sobirania. Tres segles lluitant, defensant, reivindicant la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra pàtria. Cada vegada estem més lluny de l' autogovern. Catalunya viu uns moments molt crítics pel seu futur col.lectiu com a nació. El Nou Estatut d' Autonomia refrendat pels catalans i legislat per les Corts espanyoles es troba aturat, per tant, sense aplicació degut al procés judicial en què està sotmès. A més, aquesta Diada tindrà també com a protagonista un símbol nacional sobirà, l' Estelada. Aquest any es commemora el centenari de l' Estelada, dissenyada per Vicenç Albert Ballester. Pobles d' arreu de Catalunya posaran l ' Estelada al balcó de l' ajuntament. Ara us transcric un poema que parla de la bandera catalana. Aquest poema el va escriure Marià Manent a Barcelona, el 1898 :

La bandera catalana

De cara al sol, quin glatir desolat, com si fossis una au mal ferida ! Digue'm quin vent et durà llibertat, bandera ardent de ma terra colpida.

La falç reposa en el marge colrat;

es gronxa al lluny una vella adormida.

Ha mort la nostra cançó dins el blat

i fins la mar fa una veu entristida.

No sentirem cap remor de combat,

bandera ardent, que ens corones la vida ?

El clam dels morts, com un bleix renovat,

sollevi el pit de la terra colpida !

I que tot l' aire glateixi abrandat

amb el batec de la nostra bandera.

Ja al lluny es daura una gran polseguera

i les roselles ensagnen el blat.

Bona Diada.

Sarah Palin & Hillary Clinton

Qui li havia de dir a Barack Obama que el rival a vèncer vindria donat pel gènere femení.

La primera gran victòria ha estat ser elegit candidat demòcrata i desplaçar, de moment, a la que semblava ser l' elegida, Hillary Clinton.

Però, Obama no esperava el cop d'efecte i l' encert de McCain en proposar una dona com a candidata a Vice-Presidenta dels Estats Units.

Tot un encert per part dels Republicans. Just quan més es necessitava desplaçar l' Obamania, els Republicans es treuen un as de la màniga amb Sarah Palin.

Barack Obama té davant un nou repte, encapçalat per una altra dona. Una dona ferma, valenta, intel.ligent, mare de família, que no prové de l' stablishment de Washington i amb un encant que sedueix a la dona americana.

La Governadora Sarah Palin té les mateixes credencials que Obama : el govern d' un Estat americà - Alaska - i prové d' un status social mitjà. A més, és una dona feta a si mateixa perquè ha entrat en la política sense ser la filla de o haver-se casat amb un poderós. Diria que Sarah Palin pot arribar a ser un mite molt millor que Hillary Clinton. Recordem que Hillary sempre la poden etiquetar per ser " la dona de l' ex-President". En canvi, Sarah Palin és tot el contrari. El seu passat no té res a veure amb el de Hillary Clinton. Per tant, Sarah Palin pot personificar el perfil de qualsevol dona americana.

A més, si tenim en compte, el vot femení americà que va agafar Hillary Clinton i que ara està desencantat amb Obama, l' aposta Sarah Palin pot haver estat la peça clau per una victòria dels Republicans.

Certament, Hillary Clinton farà campanya a favor d' Obama però no serà el mateix. Primer, perquè ella encara pot tenir vida més enllà de la derrota o victòria d' Obama. I en segon lloc, perquè la dona americana la volia a ella i no a Obama majoritàriament.

Sarah Palin & Hillary Clinton. El segle XXI ha de ser el segle de les dones intel.ligents, competents, fermes, siguin o no mares de família, amb llocs de decisió importants.

El proper 4 de novembre sortirem de l' entrellat. Però el que estar clar és que aquestes eleccions americanes hauran estat marcades pel tempo d' una dona.

P.D. 1 : No es perdin l' entrevista al President Pujol que fan des de l' Avui.

P.D.2 : Les rebaixes als 25 diputats del PSC han començat amb el toc de queda de Montilla.