5 anys de Tripartit

Al llarg d' aquests 5 anys de Tripartit, Catalunya està afeblida.

El Tripartit és una mala fòrmula de govern. Avui Montilla, Carod i Saura són incapaços de superar les debilitats que té plantejades el país; debilitats econòmiques, socials, educatives, d' autogovern ...

On és l' ambició nacional ? On són les polítiques socials ? Quina és la reacció davant la crisi econòmica ?

El que sí saben fer és la fiscalització, la intervenció, el sectarisme i l' opacitat més absoluta.

Fem un breu repàs a les promeses del Tristpartit :

- Incompliment de : els llibres de text gratuïts, a on ? Els ajuts per fill fins als 18 anys; les prestacions dentals gratuïtes.

- Barracons : de 500 barracons al 2003 fins a 1.000 actualment.

- En 4 anys només s' han construït 676 places de residències públiques. Recorden que n' havien promès 10.000 ???

Altres coses a recordar :

- Infraestructures : caos a Rodalies; la línia 9 del metro amb un sobrecost inexplicable; només 2 estacions inaugurades en 5 anys !

I el Quart Cinturó ? I el Túnel de Bracons, el qual està encara inacabat després de 5 anys !

- Recorden la Catalunya lliure de peatges ? Doncs, fins avui no s' han eliminat ni un sol peatge !!

- L' apagada de 350.000 abonats sense llum a ple mes de juliol.

- L' empresa està abandonada pel Govern : l' execució pressupostària dels programes relacionats amb la indústria i el desenvolupament empresarial ha estat de les més baixes del conjunt dels pressupostos públics.

- L' autogovern : on és el Govern amic quan parlem de finançament ?

I el Nou Estatut ? Només de pensar que Montilla va presentar 62 esmenes al text, després del 30 de setembre, em fan ser super incrèdula amb Montilla davant la seva "defensa actual". Té credibilitat Montilla després de presentar les 62 esmenes?

- El clientelisme descarat : l' any 2003 hi havia 149 alts càrrecs i ara n' hi ha 236. I de personal eventual n' hi havia 227 persones al llarg dels 23 anys de Pujol i avui n' hi ha més de 260 persones.

- L' endeutament de la Generalitat entre 2003 i 2007 : ha crescut un 37%. El Tripartit s' ha gastat 64,5 milions el 2007 i 67,1 milions el 2008 en estudis o temes curiosos, els quals, no serveixen per res.

Davant d' aquesta trista realitat, només cal mobilitzar-nos i no perdre mai la nostra fita nacional. Hem de tornar a situar Catalunya en el mapa europeu. Catalunya no s' agrada davant d' aquest pèssim Govern.

Salvador Sostres, l' únic que parla clar i català

Salvador Sostres és el meu ídol, també ho és del meu pare i de molts amics, coneguts i saludats.

Des de fa uns quants anys que el segueixo. Diàriament, miro el seu article a l' AVUI o bé a la seva web. No me'l perdo mai. M' encanta, m' apassiona com escriu, la seva facilitat d' expressar allò que molts catalans pensem però per educació no diem.

Puc dir que al llarg del primer Tripartit vaig quedar sobtada pel cop profund que vam rebre els que estimem Catalunya. Vaig callar, vaig entomar cops. Semblava que els de CiU ho havíem fet tot malament. Que la família Pujol havien estat el pitjor llast per Catalunya. Vaig callar, vaig plorar, vaig cloure dins el meu cor tots aquells sentiments d' estima al país que m' havien ensenyat des de petita. Em vaig sentir com si jo hagués viscut molts anys en una realitat i que, de cop, m' hagués d' acostumar a conviure amb persones estranyes.

El desembre de 2004 vaig córrer a llegir el llibre de Vicenç Villatoro, " Catalunya després del Tripartit" per intentar entendre què havia passat a Catalunya. Recordo que el llibre d' en Vicenç va ser com un despertar a la nova realitat. La lectura va ser un bon refugi. Buscava autors on pogués identificar-m'hi : David Madí, Sala i Martín, Enric Vila, R.Tremosa, E.Juliana, F.M.Álvaro, T.Aira, entre d' altres.

La sorpresa va venir donada pel ja batejat Dragon Khan del primer Tripartit. Finalment, semblava que el malson tenia data de caducitat. Les eleccions de la tardor de 2006 podien canviar el rumb de Catalunya. Desgraciadament, no va ser així. ERC va entronar un nou President, un President que després de 28 anys de viure a Catalunya no sabia parlar català. Catalunya, un país de Taifes. Catalunya, amb el Califat de Còrdova.

Al llarg del primer Tripartit, els articles d' en Salvador Sostres van ser un bàlsam, un port per amarrar, un far per saber que no estaves sola.

Els articles d' en Salvador Sostres han estat i són sempre un estímul per continuar treballant per la pàtria, per continuar somniant amb un horitzó d' alliberació nacional, per continuar treballant per aquells valors i sentiments que he viscut des de la meva infantesa, els quals, me'ls he cregut i ara els defenso.

Gràcies Salvador. Gràcies per escriure tan brillantment allò que molts pensem i no diem en veu alta. Gràcies per ensenyar-me a ser valenta. Han estat els teus escrits els que m' han ajudat a treure aquesta "por" i a dir el que penso sense complexes.

Avui, has fet un excel.lent article a l' AVUI.Veritats com temples sobre la nostra dissortada pàtria. Però com molt bé dius tu " ara és temps d' herois i el futur està en les estrelles". God bless you, Salvador.

P.D.1 : Excel.lent article de Salvador Sostres, " Montilla vergonya".

P.D.2 : La fotografia és del miting de final de campanya de les eleccions del 2006.

P.D.3 : He sentit vergonya escoltant al Vice-President Carod a Catalunya Ràdio : el país en crisis i ell cultivant l' hortet pel 2010.

Memòries de Joan Triadú

Avui m' han fet dos regals molt bonics : un llibre, "Memòries d' un segle d' or" de Joan Triadú i un arbre, concretament, un esqueix de llorer de l' arbre que va plantar Mossèn Cinto Verdaguer a Vinyoles d' Orís.

Aquest petit llorer em fa molta il.lusió perquè prové del llorer que va plantar Jacint Verdaguer a la rectoria de Vinyoles d' Orís i que avui encara és viu i és símbol de culte dels amants verdaguerians. De fet, el llorer és el símbol dels poetes i de la immortalitat.

Vinyoles d' Orís forma part de la història de Mossèn Cinto perquè hi excercí de capellà durant més de dos anys.També fou l' època on J.Verdaguer va emmalaltir i on se li recomenà viure a prop del mar.

El llibre de Triadú l' he començat a llegir aquesta tarda vespre. Me n' havien parlat i puc dir que m' hi he enganxat de seguida. És bonic llegir l' activisme cultural i patriòtic d' un home en una època grisa i dictatorial. Afortunadament, l' estima pel país, la llengua i la cultura l' ha compartit amb la seva esposa, Pilar Vila-Abadal.

Llegint el llibre m' han vingut imatges i paral.lelismes amb altres activistes culturals que, al llarg del segle XX, han estat cabdals perquè la llengua catalana i el país subsistissin.

Joan Triadú i Font, pedagog, escriptor, activista cultural, patriota fins el moll de l' ós. Un home amb història que encara avui podem gaudir de la seva saviesa. Jacint Verdaguer i Santaló, el nostre gran poeta nacional de tots els temps. Dos homes, dos patriotes de pedra picada, dos personatges humils i erudits que han posat la pàtria catalana com a motor de la seva vida.

P.D.1 : Trist l' espectacle a CiU per l' afer Duran-PSC i Mas-ERC. Enlloc de ser una bona estratègia per tenir tots els flancs oberts davant possibles escenaris electorals, es converteix o l' han convertit en una pataleta de pati d' escola. Pujol, un cop més, l' encerta de ple.

P.D.2 : "Todos veíamos venir la crisis, pero no queríamos aceptarlo".

Finalment tenim el Ple Ordinari

Després de 4 mesos sense fer Plens Ordinaris, per tant, incomplint de nou el règim de sessions de Plens Ordinaris proposat per l' actual Equip de Govern, ens han convocat aquest proper dimecres, 12 de novembre a les 7 de la tarda.

En l' ordre del dia hi ha punts importants pel futur del poble a curt i mitjà termini .Uns dels més importants són l' aprovació de les Ordenances Fiscals per l' any 2009; modificació de crèdits; l' aprovació inicial del projecte dels vestidors del camp de futbol municipal i la finalització de l' expedient d' indemnització a abonar per l' empresa Baker Gestión, S.L.

Després de demanar personalment una auditoria urbanística reiterades vegades, ara taparem de nou les il.legalitats de l' edifici de pisos promoguts per Baker Gestión.

Un bloc de pisos amb il.legalitats flagrants com construir més pisos del que permet les normes subsidiàries del poble.

Un bloc de pisos que simbolitza l' obra pòstuma més il.legal mai comesa a Amer. Un monstre de 91 pisos que donen la benvinguda al poble mil.lenari d' Amer.

L' Alcalde d' Amer té sobre la taula expedients urbanístics per solucionar però no deu saber per on començar. Enlloc de ser valent i portar les coses allà on s' han de portar, ens dedicarem a marejar la perdiu i tapa't que no hem vist res. D' altres, tot fent un bon cafetó es fan un tip de riure i a viure !`

Ja ho saben, si volen muntar la paradeta, vinguin a Amer, es presintin per alcaldable i no pateixin per res; les catifes i els llençols mai s'espolsen.Senzillament, vivim amb la ferum encoberta d' història mil.lenària.

P.D.1 : Excel.lent article de Francesc-Marc Álvaro al Singular Digital " Si voleu Obames, canvieu els partits".

P.D.2 : El diari The Wall Street Journal alaba el sistema bancari espanyol.

Convergents a la campanya americana

Diferents membres de CDC com David Madí, Carles Llorens, Ima Mis, Lluís Recoder, Marta Subirà o Ferran Fernández estan seguint de ben a prop la recta final de la campanya electoral americana.

CDC ha creat un bloc a Internet " Convergents a la campanya americana" on els citats membres del partit hi escriuran les seves impressions al llarg d' aquesta estada americana.

Per exemple, l' últim post escrit per Carles Llorens (Secretari de Relacions Internacionals de CDC ) ressalta la campanya "bruta" que estan fent seguidors de McCain contra Obama.

També el post fet per la Marta Subirà (regidora de Sant Cugat) ens explica com els seus amics prefereixen McCain i no Obama.

Un bloc interessant per esperar els resultats de les eleccions americanes.

El món pendents de la primera potència mundial, tan criticada i admirada, però sempre com a referent en tots els àmbits socials, polítics, econòmics, culturals.

Mentre USA avança, el President del Govern espanyol fa pataletes per assistir, el 15 de novembre, a la cimera de Washington per parlar de la crisis financera i econòmica.

Realment patètic l' espectacle que està fent la diplomàcia espanyola. Enlloc de preguntar-se per què no hi son o què s' ha fet per no ser-hi, es dediquen a mirar-se el melic i fer-se petons a les galtones i escampar arreu que Bush no els vol.

Ens volen fer creure que Bush és el furòncul de ZP en aquesta cimera. Mentre, Sarkozy l' anima i li toca l' esquena amb un somriure sota el nas.

Realment, la diplomàcia espanyola està sota mínims. Només faltava aquest gest de ZP per continuar essent la riota a nivell internacional.

Mentre Espanya tingui tantes bones relacions internacionals mai estarà en les cimeres dels Set més grans. Estaria bé que el truquessin Chavez i els seus amics presidents dictadors i li espetessin un " Por qué no te callas ?".

P.D.1 : Us recomano el post de Carles Campuzano sobre la Llei de Dependència.

P.D.2 : M' arriba des de USA que la victòria de Obama no està tan clara com ens volen fer creure l' Obamania europea.

L' Ajuntament i la Generalitat desatenen als usuaris del geriàtric d' Amer

Aquest post no pretén posar-se amb els motius del tancament per part de la Generalitat del geriàtric d' Amer (els desconec) ni amb els propietaris del mateix. Senzillament aquest escrit vol denunciar la manera en què la Generalitat de Catalunya i l' Ajuntament d' Amer s' han desentès dels usuaris residents d' aquest centre d' atenció a la gent gran.

Els familiars dels 16 usuaris del geriàtric han rebut aquest passat dilluns, 20 d' octubre, la notificació del tancament del centre per part de la Generalitat. La carta els avisa que el proper 31 d' octubre, tots els residents han d' estar fora del recinte.

Certament, el geriàtric privat d' Amer té permís per part de l' Ajuntament d' Amer des de fa 8 anys però no té llicència per part de la Generalitat.

Actualment, 7 persones seran ateses al Centre de Dia d' Anglès però 8 residents (persones que viuen 24 hores al centre) no saben on han d' anar i ningú els hi ha dit res.

Ahir (dimarts), la direcció del centre del geriàtric va convocar als familiars per explicar-els-hi quina seria la seva actuació. En aquesta reunió no hi va assistir cap representant de l' Equip de Govern actual (i em consta que l' Alcalde era coneixedor d' aquesta reunió).

Vergonyosa l' actitud de l' Ajuntament d' Amer al no assistir ni preocupar-se pels residents d' aquest centre. L' Ajuntament es deu pensar que no hi té responsabilitats en aquest afer.Sorprenent i decebedora l' actitud de l' Alcalde perquè li agradarà més o menys, però l' Ajuntament hi té responsabilitats pel sol fet d' haver donat el permís d' obertura.

I totalment reprobable, l' actitud de la Generalitat donant 15 dies als usuaris del centre per a poder marxar.

Amer fa temps que navega en un mar convuls, sense full de ruta ni horitzó a la vista. És evident que el geriàtric és privat però l' Ajuntament no pot actuar d' aquesta manera. Probablement, hi hagi responsabilitats de tercers, a tots nivells, però el problema avui rau en els usuaris i els seus familiars : per què no els han avisat amb temps per a poder, si cal, buscar un altre centre ? Per què l' Ajuntament no ha intentat buscar solucions o intentar mediar per a buscar alternatives al centre ? Per què l' Alcalde no ha trucat a la direcció del centre, tan sols, per preocupar-se pels usuaris i saber si tenen o no un nou emplaçament ? Són conscients la Generalitat i l' Equip de Govern amb les dificultats en què estan aquests usuaris ? Per què la Generalitat no ha intentat recol.locar a aquestes 16 persones en altres centres si és que realment el geriàtric privat no compleix la normativa ?

Això sí, l' Ajuntament d' Amer té tanta sensibilitat que deixa 16 persones, la meitat impossibilitades, al carrer però és capaç de gastar-se 600.000 € per la gespa artificial del camp de futbol i 800.000 € per a les futures casetes del mateix camp.

On anirem a parar ? És evident que Amer necessita un centre de dia o un geriàtric. Hi ha hagut possibilitats reals de demanar a la Generalitat un centre pel poble o bé la compra d' una propietat per a construir un centre. Però la deixadesa, la nul.la planificació i la insensibilitat davant els problemes reals del poble porten a aquestes lamentables actuacions.

Els familiars el que sí tenen clar és que cada mes paguen impostos perquè la democràcia els atengui però a l' hora de la veritat, els poders fàctics s' inventen una Llei de Dependència sense pressupost real i l' Equip de Govern fa veure que no passa res.

Em penso que ja és hora que posem les necessitats reals per sobre de les prioritats prescindibles. Primer són les persones. Almenys, les persones que creiem amb la democràcia paguem impostos perquè ens donin un servei quan el necessitem.

Àngel Colom apropa els nouvinguts a CDC

L' activisme d' Àngel Colom pot fer apropar els nouvinguts a CDC.

Àngel Colom és el nou responsable de la sectorial d' Immigració de CDC, una bona aposta per un patriota incomprès i una sectorial importantíssima i que, a CDC, tot i els esforços que sempre s' hi han dedicat per mans d' activistes com Carles Campuzano, mai ha acabat de connectar amb aquest creixent teixit social.

La sectorial d' Immigració tindrà una posada de llarg el proper 3 de desembre a l' Auditori Winterthur, amb la presència d' Artur Mas.

Àngel Colom té previst trepitjar les 41 comarques catalanes per crear sinèrgies amb els nouvinguts. Colom, sota un lema ben clar " Tots, un sol poble" lluitarà perquè CDC no es quedi distanciada de la nova realitat que suposa la immigració.

A part d' establir ponts de diàleg amb els nouvinguts, la sectorial posarà en marxa un portal a Internet : http://www.nouscatalans.cat/ , com a eina de comunicació ràpida i actual.

En paraules d' Àngel Colom és " la voluntat de CDC en aquest àmbit és la interculturalitat. L' empatia dels nascuts a Catalunya i els que no hi ha nascut per sumar, per fer un sol poble. Els catalans ho hem fet històricament i ens n' hem sortit sempre. Ara també ens en sortirem".

La interculturalitat, un valor de país, un objectiu transversal per a tothom.