President Pujol i l' Associació D' Aprop

L' Associació Màster Girona (AMG) ha organitzat un esmorzar-col.loqui per parlar sobre lideratge, amb el President Jordi Pujol.

L' associació agrupa els ex-alumnes del Màster en Direcció i Administració d' Empreses (MBA) de la Universitat de Girona i altres professionals de la gestió empresarial.

Aquesta associació porta organitzant, des de fa anys, debats, conferències, visites a empreses i altres activitats amb personalitats diverses del món empresarial. Actualment, alguns membres de l' associació han potenciat l' activitat creant la plataforma D' Aprop, com a eina d' enllaç entre l' empresa i la societat.

La tertúlia ha estat moderada pel director d' El Punt, Xevi Xirgo, el qual ha definit el President Pujol com " un líder nat perquè quan Pujol parla sempre es fa silenci. I els líders tenen aquesta qualitat". També ha comentat que "els líders tenen seguidors perquè il.lusionen però avui això no passa".

El director d' El Punt ha intentat encarrilar la tertúlia amb preguntes molt interessants com " vostè, en cap moment de la seva trajectòria li ha passat pel cap plegar per què estigués desanimat ?".

El President Pujol ha explicat que " mai es pot plegar quan s' estima una cosa de veritat. El que va al davant s'ho ha d' estimar més que ningú. I jo m' estimo el meu país, Catalunya".

També ha ressaltat que per "liderar cal il.lusió, confiança, estima i valors". Ho ha exemplificat mitjançant líders històrics com George Washington, Thomas Jefferson, kohl, Miterrand, entre d' altres.

Evidentment, la tertúlia ha anat per altres camins com ha estat la relació entre l' Estat espanyol i Catalunya. O la situació d' estar a l' oposició després de 23 anys, on hi ressalto una reflexió que ha pronunciat el President : " si tot se te'n fot, des de l' oposició pots ser molt feliç. Però CiU sempre actua amb seny i coherència. CiU l' importa la llengua, la cultura, l' educació, l' economia ... i tot allò que ens faria ser un gran país".

Al final, la tertúlia s' ha acabat perquè la seva senyora, la Marta Ferrussola, li ha recordat que havien d' anar a dinar a La Cellera de Ter.

Realment, ha estat un matí magistral, on tots els presents hem escoltat un Mestre irrepetible, únic i vivent.

Des d' aquí agraeixo la invitació a tots els membres de la Junta D' Aprop ( en Ricard Lloret,l' amic Jordi Martos, la Lluïsa Teixidor, la Joana Frigolé, en Josep Casals, en Miquel Pintó i en Dani Bernardo). Un cop més, gràcies per la vostra invitació.

Targa governa ?

Ahir vam celebrar la Diada Nacional de Catalunya mitjançant un acte unitari de tots els grups municipals a l' Ajuntament d' Amer.

Però la sorpresa, novament, va passar 10 minuts abans de l' acte quan l' alcalde d' Amer, en Xavier Targa es va dirigir a n' en Narcís Junquera confirmant-li que " la intervenció que li havia demanat a l' Alba Serra no la podrà fer perquè la resta de grups polítics a l' ajuntament si han negat".

Realment, em deixa estorada i em sobte que l' alcalde d' Amer no tingui paraula. Bé, de fet, deu ser habitual aquesta manera d' actuar si tenim present com va pactar el dia que es va constituir l' ajuntament.

Em pregunto si Targa governa realment amb un programa clar. Em pregunto si Targa rep pressions dels seus socis de govern ? Per què Targa em truca el divendres, 7 de setembre al capvespre demanant-me la meva opinió sobre l' acte institucional de la Diada i em demana que llegeixi i dediqui unes paraules per a commemorar la mort de Lluís Maria Xirinacs i , 10 minuts abans de començar l' acte institucional em confirma que no podré llegir les paraules dedicades al difunt perquè la resta de grups municipals no ho volen ?

Targa té criteri propi com a alcalde d' Amer o ha de fer "bondat" perquè els seus socis de govern no s' enfadin ?

No és cap amenaça, senzillament un avís : Sr. Targa, ja n' hi ha prou de tan "marejar la perdiu". Els cent dies de gràcia ja s' han acabat. L' Ajuntament d' Amer li cal un govern responsable, amb criteri i ètica.

Vostè va prometre transparència, diàleg i un bon govern. De moment, no hem vist cap actuació que confirmi aquests objectius.

Li exigeixo que faci una auditoria econòmica i urbanística d' aquests 8 anys de govern dels Independents d' Amer. Li exigeixo que expliqui per què ha parat obres civils que tenien llicència concedida per l' ex-alcalde i actual soci de govern, Joan Güell. Li exigeixo que governi amb lleialtat i ètica democràtica.

El Canigó

Aquest proppassat diumenge pugem al Canigó. Un dia preciós, sense cap núvol i des del cim albirem el mar.

La jornada es fa especial perquè estem a dos dies de la Diada de l' Onze de Setembre. El significat de la Diada és doble : per un costat, és un dia de record. De record, d' homenatge cap a les persones que en la Guerra de Successió varen defensar les llibertats catalanes, algunes amb el sacrifici de la pròpia vida. Tal i com va relatar l' amic David Pagès, " la Diada és un record extensible a tots els homes i dones que al llarg de la història han lluitat per la nostra llengua, per la nostra cultura i per la dignitat nacional del nostre poble.

I és també un dia de reivindicació nacional. De reivindicació de tot allò que es va perdre el 1714.

Catalunya va perdre la seva sobirania. Allò que molts catalans i catalanes reclamem des de fa tants i tants anys. Però allò que no va perdre, ni llavors ni mai, va ser i ha estat la seva condició de nació.

Hi ha moltes causes que això ho han fet possible, com ara la voluntat de ser del poble de Catalunya, l' existència d' unes arrels molt fondes i, entre altres motius, la sort que al llarg de la història han aparegut grans personatges, com Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Enric Prat de la Riba, Josep Maria Folch i Torres, Pompeu Fabra, Joan Corominas, Francesc de Borja Moll, Joan Fuster entre d' altres".

Des de l' any 2002 tinc la sort de participar activament amb l' Associació Amics Gironins de Verdaguer, fundada per l' amic David Pagès i Cassú.

En cada acte que celebrem arreu, sempre llegim estrofes del poema Canigó. Segons el professor Antoni Comas, el poema Canigó és " l' epopeia nacional de Catalunya i alhora l' obra literària més perfecta que mai s' hagi escrit en català".

I certament, cada vegada que rapsodo el poema Canigó m' adono que Catalunya és una gran nació ahir, avui i sempre. M' adono que portem 300 anys demanant allò que és nostre, el país, la llibertat i la pàtria.

Avui, més que mai, estem molt lluny de la plena sobirania nacional. El tarannà polític que ha agafat Catalunya des del desembre de 2003 ens ha allunyat, cada cop més, d' aconseguir la independència.

Com a sobiranista no comprenc la decisió de la direcció actual d' ERC d' abraçar-se al PSC-PSOE, sobretot, després del primer Tripartit.

Per això, ahir em va encantar poder fer el cim del Canigó. Contemplar tanta bellesa, tanta immensitat concentrada al cim d' un massís tan simbòlic i tan nostre. En el meu cap van passar molts pensaments sobre el moment polític que ens trobem. Vaig baixar finalment, rellegint estrofes de l' epíleg final d' aquest preciós i emotiu poema escrit pel gran poeta nacional de Catalunya :

Com dos gegants d' una legió sagrada

sols encara hi ha drets dos campanars :

són los monjos darrers de l' encontrada,

que ans de partir, per última vegada,

contemplen l' enderroc de sos altars.

- Campanes ja no tinc - li responia

lo ferreny campanar de Sant Martí.-

Oh, qui pogués tornar-me-les un dia !

Per tocar a morts pels monjos les voldria

per tocar a morts pels monjos i per mi.

Que tristos, ai, que tristos me deixaren !

Tota una tarda los vegí plorar;

set vegades per veure'm se giraren;

jo aguaito fa cent anys per on baixaren :

tu que vius més avall, no els veus tornar ?

Lo que un segle bastí l' altre ho aterra,

mes resta sempre el monument de Déu;

i la tempesta, el torb, l' odi i la guerra

al Canigó no el tiraran a terra,

no esbrancaran l' altívol Pirineu.

Auditoria urbanística a Amer

L' alcalde d' Amer, en Xavier Targa, ha volgut conèixer de ben a prop les llicències d' obres concedides per l' ex-alcalde i actual soci de govern, Joan Güell. El resultat d' aquesta "coneixença" ha portat a Targa a paralitzar moltes obres al poble. De moment, es desconeixen els motius d' aquesta paralització. Però els amerencs sí que ens preguntem el per què d' aquesta decisió. Serà que s' ha vist quelcom estrany ?

Davant d' aquesta mesura, seria bo que Targa avalués públicament la gestió urbanística d' aquestes obres paral.litzades. Seria encertat realitzar una auditoria urbanística per a poder comprovar si s' han desenvolupat correctament.

Cal recordar que Targa va prometre una auditoria econòmica de l' ajuntament si era l' alcalde. Doncs ara, hauria d' afegir-ne una altra, l' urbanística.

Seria un encert a la seva gestió i mostraria al poble una imatge de responsabilitat i transparència.

Virus del Papil.loma Humà

La Comissió Mixta dels Drets de la Dona del Congrés de Diputats va aprovar per unanimitat una proposició no de Llei de CiU on s’ instava a la comercialització de la vacuna abans d’ acabar l’ any 2007. La Portaveu de CiU en la Comissió Mixta dels Drets de la Dona, Mercè Pigem va portar la proposició endavant. Recordem que la vacuna és una prevenció al desenvolupament del càncer en el coll de l’ úter. A l’ Estat espanyol es detecten uns 2.100 casos anuals, i més de 700 morts a l’ any per aquesta malaltia. Espanya és l’ únic estat membre de la UE on encara no es comercialitza. A més, és la primera vacuna eficaç contra un càncer. Arreu del món, es comercialitza a 38 països.

Eleccions generals : desplegament absolut del Nou Estatut

Sembla ser que les eleccions a les Corts Espanyoles se celebraran a la primavera del 2008. Tanmateix, vivim en plena campanya electoral. La cursa ha començat i serà una carrera de fons molt llarga i complexe. El panorama polític espanyol està convuls. El president del Govern espanyol, J.L. Rodríguez Zapatero, es mou en unes coordenades complicades, sobretot arran del trencament de la treva d’ ETA. A més, hi ha sobre la taula el debat territorial promogut per les renovacions dels estatuts a nivell autonòmic, on Zapatero semblava l’ home de la renovació territorial de l’ Estat espanyol però que alhora se li ha convertit en un boomerang en contra seva. També, les mancances a nivell de política exterior. Zapatero s’ ha enrocat en la imatge de les Açores però la foto amb Chaves i Morales no li són una bona carta diplomàtica. Igualment, l’ estat del benestar, tot i l’ oferta electoralista d’ aquests últims dies amb l’ augment de les pensions. No seran unes eleccions còmodes pels dos grans partits espanyols. El PSOE i el PP saben que no hi haurà un marge de vots ampli per a poder governar. Els pactes estaran en el subconscient dels dos partits. I nosaltres, com hauríem d’ enfocar l’ estratègia per a la propera contesa electoral ? Doncs, senzillament, només procurant per Catalunya i el benestar de tots els catalans. CiU no pot caure en l’ error de proclamar als quatre vents els debats interns a pocs mesos d’ unes eleccions. Els debats interns els farem a porta tancada, sense fer soroll ni treure pamflets d’ última hora. Això, només fa que desgastar-nos de cara a l’ electorat. El debat d’ idees, el qual, s’ ha de fer per a poder fer un bon congrés el juliol del 2008, l’ hem de realitzar amb intel.ligència, amb eficàcia, amb sentit de país i del moment polític en què vivim. No podem sortir al carrer demanant al vot a la gent si estem debatent si hem de ser més o menys sobiranistes o més o menys a prop d’ ERC. La gent del carrer et pregunta on es troba avui CiU. Per què ara sortim amb el debat sobiranista quan encara estem enrocats amb el desplegament del Nou Estatut. Personalment, sóc la primera sobiranista però aquest no és el moment. Aquesta no és l’ estratègia de la campanya electoral a les Corts Generals. Nosaltres podem ser o no decisius a Madrid la primavera del 2008 però l’ única reivindicació que hem de fer avui és el desplegament absolut del Nou Estatut. Aquesta és l’ equidistància, aquesta és la millor estratègia. CiU no pot posar-se a l’ alçada d’ ERC perquè anuncia una consulta sobirana el 2014. Un bon estrateg polític quan fa una pregunta ha de tenir clara les diferents respostes possibles. Per què una consulta popular si s’ entreveu una resposta poc positiva per un/a sobiranista ? Podria ser que si la consulta popular fos a Girona probablement guanyés el “sí ” però hem pensat en Barcelona i el seu cinturó ? CiU ha de fer un bon debat d’ idees. Ha d’ apostar per un marc ideològic sobiranista clar i ras però no pot fixar-se un termini a curt plaç. La Catalunya plural no està preparada per a fer un resultat guanyador. ERC amb la seva aposta del “2014” pretén entabanar a la bona gent de Catalunya. Com s’ atreveix tot un conseller de la vice-presidència sortir amb una proposta d’ aquesta magnitud si avui Catalunya està més allunyada que mai de la plena sobirania nacional ? Qui serà l’ encantat que pot arribar a creure’s un conseller com Carod Rovira que s’ ha venut el país per ocupar una conselleria “florero” ? Només cal tenir present els quatre rals que Catalunya ha rebut amb el “govern amic de Zapatero” gràcies a la submissió constant i absoluta d’ ERC al Congrés de Diputats. La bona gent de Catalunya els hi hem de parlar clar, amb coherència, amb sentit comú. Parlar de les seves necessitats més properes, més viscudes com és el cas de l’ habitatge, de la immigració, de les ajudes per a la gent gran, de les millores per conciliar la vida laboral i familiar, de l’ economia familiar, de les hipoteques, de les ajudes fiscals, etc. Totes aquestes necessitats poden quedar alleugerides si es desplega absolutament el Nou Estatut de Catalunya. Als catalans i ,si és el cas que haguéssim de pactar amb el guanyador de les eleccions generals a Madrid,s' ha d' anar amb aquesta carta : o es desplega absolutament el Nou Estatut i amb els terminis pactats o Catalunya s’ enfonsa i es queda enrere gràcies al govern de ZP i als patètics negociadors d’ ERC. No cal entrar a cap govern si se’ns necessita o reclama. L’ equidistància també pot ser la clau de volta, i aquesta clau de volta és el Nou Estatut.

AMER, LA COMPLICITAT DE LES VERGONYES

El passat 16 de juny es van constituir els ajuntaments de Catalunya.

Amer, no ha estat una excepció, i amb un pacte "d' última hora", l' alcaldia va recaure en el candidat d' ERC, el senyor Xavier Targa i Piñol.

Un pacte lícit perquè la llei electoral ho permet però poc ètic i que trenca les normes democràtiques d' un poble de 2.000 habitants. Un pacte que es va coure, segons diuen, 15 minuts abans d' iniciar la constitució de l'Ajuntament.

Van passar tres setmanes després de les eleccions i el dia abans de constituir-se el nou consistori, el candidat d' ERC, el senyor Xavier Targa va trucar al candidat de CiU, el senyor Narcís Junquera per confirmar-li que ells s' abstendrien en la votació i que, per tant, CiU governaria juntament amb la Coalició per Amer. Més concretament, el senyor Targa va explicitar-ho amb un " Narcís, demà posa't la corbata i prepara el discurs de batlle perquè seràs el nou alcalde d' Amer".

La resta de regidors de CiU vam arribar a l' Ajuntament cap a 2/4 de 12 del migdia i ben passat 3/4 de 12, un regidor dels Independents va confirmar-nos que els Independents juntament amb ERC havien pactat.El nostre candidat, en Narcís Junquera, va arribar sense saber res del pacte. Una servidora, li va confirmar a l' entrada de l' ajuntament.

El pacte és lícit però en cap moment es pot trencar un mínim de normes d' educació i saber estar. En un poble tan petit aquests fets produeixen "ferides" difícils de tancar. Produeixen una mena de trencament social perquè les maneres no s' haurien d' haver perdut. La realitat però és que el nou consistori es va constituïr i avui, Amer té un alcalde que només el van votar unes 300 persones.

Ara esperem la seva actuació : El nou alcalde d’ Amer va comprometre’s a fer una auditoria. Serà veritat que auditarà el seu soci de govern ? L’ Alcalde auditarà el seu Tinent- Alcalde ? O també entregarà la transparència promesa en forma de regal camuflat 15 minuts abans de cada Ple ? El pacte signat per ERC i IA, és un pacte lícit però poc ètic i amoral que trenca les normes democràtiques d’ un poble de 2.200 habitants.Un pacte que evidencia la desesperació d’ un home per tapar-se les vergonyes davant d’ un altre home amb afany de protagonisme i poder.L’ actual alcalde decideix en 15 minuts patir amnèsia crònica durant 4 anys i oblidar les paraules que durant la campanya electoral va enarbolar com a eix bàsic del seu programa, la transparència, el diàleg i la bona gestió.

De fet, no ens hauria de sorprendre l’ actitud d’ ERC d’ Amer perquè és l’ actitud que empeny ERC a nivell nacional : vendre el país, el seny i la bona gestió per a ocupar poder. CiU d' Amer estarà al costat de les actuacions que portin el benestar pel poble però també estarà al costat de la justícia i la transparència.CiU d' Amer actuarà amb lleialtat i serenor però també amb contundència i eficàcia.

Alba Serra i Gràcia