Trobada amb la Delegada de Sanitat

Aquest matí, el Grup Municipal de CiU d' Amer acompanyats per la Senadora, Rosa Núria Aleixandre, hem tingut una entrevista amb la Delegada de Sanitat a Girona, Sra. Marta Pedrerol i Mas, per a parlar sobre la ubicació del nou CAP d' Amer.

La Delegada ens ha evidenciat que el Departament de Salut actua per un acord de Ple de finals de 2006. Certament la ubicació del nou CAP va ser votat per majoria absoluta (vots dels 6 regidors dels Independents d' Amer front els 5 de CiU i ERC). Avui el dispensari està situat al centre del poble i la nova ubicació està prevista a la pista poliesportiva de l' IES d' Amer.

Nosaltres li hem presentat una documentació per evidenciar que el futur emplaçament provoca un rebuig molt important per part dels amerencs : hem intentat mostrar mitjançant un mapa de la població, fotografies i arguments que el nou CAP s' ubicarà en una zona allunyada del poble. La nova situació queda a més de 500 metres dels habitants del nucli més poblat i a 800 metres d' altres punts de la població. A part, hi hem d' afegir el recorregut que hauran de fer els vilatans per anar a la farmàcia.

També li hem explicitat i mostrat que la nova ubicació presenta un desnivell important amb tot el que això comporta per a la gent gran. També, és evident que l' accés serà dificultós per manca de parquing.

A part, també li hem presentat les butlletes fotocopiades de la consulta popular que es va realitzar a principis de 2007 per a conèixer l' opinió del poble. Un fet altament valorable perquè més de 530 butlletes van demanar que el nou CAP d' Amer s' ubiqués en el mateix lloc que està actualment fent les adaptacions i reformes pertinents.

L' agreujant també ve donat que l' actual Equip de Govern -ERC i CA-està dividit sobre l' emplaçament definitiu. Recordem que ERC està d' acord malgrat reconèixer públicament que no és el millor lloc; i la Coalició per Amer està en contra de la futura ubicació.

La trobada ha estat cordial però la Delegada ens ha fet saber que el projecte ja està a GISA, és a dir, el projecte ja està en vies de desenvolupament. Nosaltres hem contrarestat la informació evidenciant que en els Pressupostos de la Generalitat per el 2008 no hi consta cap partida pressupostària per la construcció del CAP.

Finalment, també hem parlat de l' atenció i situació sanitària d' Amer : de dos metges que teníem avui només disposem d' un i la vacant que ha deixat el Dr. Targa (avui l' Alcalde) no es cobreix per manca de professionals mèdics.

Malgrat tot això, el Grup Muncipal de CiU treballarà perquè el nou CAP no s' ubiqui en la pista de l' IES d' Amer sinó en un lloc proper, planer, amb accessos fàcils i amb presència de parquing.

Fer de polític com Pere Figuera

Aquest és un post per a parlar de llibres. Concretament de dos llibres que he llegit aquests darrers dies : "Pere Figuera i Serra" i "Per què faig de polític ?". Ambdós lectures són apassionants, amenes, senzilles, planeres, directes.

Són de lectura fàcil, d' aquelles que les inicies i no pots parar fins el final. Us les recomano perquè les dues traspuen un sentiment d' estima al país, de defensa a la pàtria i sobretot, reflexen com dues persones estimen, defensen i treballen pel país i pels seus ideals.

El llibre "Pere Figuera i Serra" és una recopilació d' escrits fets per a personalitats com Jordi Pujol, Josep Espar Ticó, Maria Aurèlia Capmany, Hilari Raguer, entre d' altres, els quals parlen de qui era i què va fer Pere Figuera i Serra. Quan me'l van regalar vaig pensar : " mira, l' Alberg de Planoles, les escoles d' estiu de la JNC ". Havia llegit quelcom sobre el patriota i lluitador antifranquista però mai en profunditat.

L' altre llibre " Per què faig de polític", escrit per l' Antoni Vives, me´l van regalar aquest proppassat diumenge. És un llibre de lectura ràpida, molt divertit i emotiu. M' imagino a l' Antoni parlant amb els seus fills sobre què és fer de polític.

Conec l' Antoni Vives com a polític. Ens veiem als Consells Nacionals i el vam invitar a fer una xerrada sobre l' Estatut a Amer, el juny del 2006.

Un polític de cap a peus. Un patriota inqüestionable. Una persona de tracte fàcil, agradable, simpàtic i proper.

Dos homes, dos patriotes, dos defensors de Catalunya i els Països Catalans. Desgraciadament, Pere Figuera va morir molt jove però ens va deixar un exemple de lluita per a assolir les llibertats d' un país.

Antoni Vives, un patriota de pedra picada i un polític situat en una posició injusta. Desitjo que aviat es resituï allà on es mereix en l' escena política convergent.

Targa:primera il.legalitat administrativa

L' alcalde d' Amer, Xavier Targa, inicia l' any amb una il.legalitat administrativa flagrant : aprova definitivament les ordenances fiscals pel 2008 sense que el període hàbil d' exposició pública hagi acabat.

Per què l' Equip de Govern d' Amer, format per ERC i Coalició per Amer incorren amb aquesta il.legalitat, quan amb data, 21 de novembre de 2007 ,CiU avisa a Targa en el Ple de la Corporació que no tindrà temps material de modificar les ordenances fiscals per a l' any 2008 ?

Tal i com preceptua l' article 17 del Real Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s' aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, els edictes han d' estar exposats al públic durant 30 dies hàbils (de dilluns a dissabte, exceptuant dies festius). Es compta a partir de l' endemà de la seva publicació en el BOP de Girona.

Certament, l' Edicte surt publicat en el BOP de 23 de novembre de 2007. Si comptem els 30 dies hàbils que marca la Llei a partir del 24 de novembre, ens dóna que l' exposició pública s' acabava el 3 de gener de 2008.

I seguint amb el que determinen els articles 26 i 75 del Real Decret abans esmentat, quan la naturalesa material de les taxes o els impostos exigeixi l' import periòdic, aquest serà el vigent l' 1 de gener de cada any i el període impositiu comprendrà l' any natural. Per tant, com a conseqüència d' aquest fet, la majoria de taxes i impostos no es podran aplicar el 2008 sinó que caldrà aplicar les taxes vigents del 2007.

El Grup Municipal de CiU d' Amer, va presentar amb data 28 de desembre de 2007, una al.legació per tal de modificar l' acord d' aprovació provisional, és a dir, una al.legació en el sentit de no aplicar les modificacions de les taxes i els impostos que quedessin afectats.

I la sorpresa ha estat que amb data, 31 de desembre de 2007, surt publicat en el BOP l' Edicte d'aprovació definitiva de modificació de les ordenances fiscals per el 2008, sense que el període establert per llei hagués finalitzat.

L' Equip de Govern d' Amer (ERC + CA ) ha caigut conscientment en una il.legalitat administrativa d' alt nivell. Per què és preocupant ?

- Per haver incomplert els 30 dies hàbils d' exposició pública que obliga la Llei d' Hisendes Locals.

- Ha publicat l' Edicte al BOP falsejant la veritat, és a dir, ha publicat en fals.

- Per no haver respost l' al.legació presentada pel Grup Municipal de CiU, tal i com obliga la llei.

- Per què aquesta il.legalitat afecta els pressupostos del 2008, ja que l' Ajuntament compta amb uns ingressos, els quals, realment no té.

- Aquesta il.legalitat afecta als ciutadans d' Amer, els quals, se'ls hi exigeix unes quantitats monetàries il.legals, al no haver complert la Llei d' Hisendes Locals.

Per tant, els ciutadans d' Amer tenen tot el dret d' impugnar el diferencial respecte les taxes del 2007 i acusar a l' Equip de Govern de prevaricació; és a dir, els amerencs poden portar el cas a Fiscalia.

Diàlegs Sectorials : Infraestructures per a la mobilitat

El divendres, 18 de gener de 2008 a les 18'45 h tarda, CDC de les comarques gironines organitza una jornada per parlar d' infraestructures.

La jornada comptarà amb la presència del director general d' ACESA - Josep Lluís Giménez, amb el professor de Teoria Econòmica de la UB - Ramon Tremosa - i amb el president del Cercle d' Infraestructures i Senador - Pere Macias.

Després d' escoltar les intervencions dels ponents, s' obrirà un debat on els assistents podran fer les seves aportacions.

L' acte estarà presentat per Jordi Xuclà - diputat al Congrés - i moderarà el debat en Ricard Font - assessor del Grup Parlamentari de CiU al Parlament de Catalunya.

Per assistir-hi només cal inscriure's al 972 214 260 o bé enviar un correu electrònic a girona @convergencia. cat.

La jornada és totalment gratuïta i es realitzarà a l' Auditori de la Caixa de Girona.

Any Mercè Rodoreda

Enguany es commemora el centenari del naixement de Mercè Rodoreda i Gurguí ( Barcelona, 1.908 - Romanyà de la Selva, 1.983 ).

L' escriptora i poetessa està considerada la novel.lista més important de la literatura catalana contemporània. De fet, és l' escriptora catalana que ha assolit més difusió a l' estranger.

L' Any Rodoreda és fruït de la col.laboració entre la Fundació Mercè Rodoreda, constituïda per l' Institut d' Estudis Catalans, per la Institució de les Lletres Catalanes i l' Institut Ramón Llull.

La seva intensa i apassionant biografia és d' heroïna nacional. Escriptora autodidacta, només va poder anar a escola tres anys.

L' any 1.937 va guanyar el Premi Crexells amb "Aloma" i a partir d' aquí se li va reconèixer el seu talent literari.

Desgraciadament, Rodoreda es va haver d' exiliar a Suïssa l' any 1.939 senzillament per ser defensora de la causa republicana. Al llarg de l' exili, Mercè Rodoreda va viure de ben a prop la por, la gana i el sofriment d' abandonar un fill ben petit i no veure'l durant molts i molts anys.

Malgrat l' exili i les penúries, l' any 1.957 va rebre el Premi Víctor Català amb " Vint - i - dos contes". L' any 1.962 va publicar el seu gran èxit literari, " La Plaça del Diamant", actualment publicada a més de 20 idiomes. Des de l' exili encara va escriure tres llibres més, dels quals, l' any 1.966 va rebre el Premi Sant Jordi amb " El carrer de les Camèlies".

L' any 1.971 retorna de l' exili i s' instal.la a Romanyà de la Selva (Baix Empordà). Aquí va escriure la seva obra mestra l' any 1.974 " Mirall trencat". Publica altres llibres i finalment, l' any 1.980 rep el Premi d' Honor de les Lletres Catalanes i es converteix en la primera dona en rebre aquest premi.

La seva vida s' acaba el 13 d' abril de 1.983 a Romanyà de la Selva, poble on hi està enterrada. Després de la mort, la família va cedir el seu material inèdit a l' Institut d' Estudis Catalans (IEC).

Els peatges, un 4'16 % més cars

Els peatges de la Generalitat pujaran un 4' 16 % a partir de l' 1 de gener.

Aquest és l' últim regal de Nadal que ens ha ofert el govern d' esquerres i progressista, segons publicava ahir el DOGC.

El Túnel del Cadí és el que s' apuja més. També la C- 32, tram Túnels del Garraf; o la C- 16, Trams Terrassa-Manresa i Túnels de Vallvidrera, i un seguit d' eixos viaris més.

Tots sabem que a principis d' any tot s' apuja malgrat que els sous no s' apugen tant com el còmput total d' augments de preus que rebrem a finals de mes de gener.

Però el que resulta més insòlit és que l' augment que rebrem està per sobre de l' IPC i això ens ve donat per aquest Govern que s' autoanomena d' esquerres, progressista i social. Quina barra ! Des que governa el Tripartit, els peatges a Catalunya s' han pujat un 22 %.

Recorden les promeses electorals fetes pels diferents grups polítics del Tripartit ? Tots deien que treurien o bé reduïrien els peatges ! Recorden les xiulades i el repartiment d' adhesius en l' època del govern Pujol per part dels diferents grups polítics que avui integren el Tripartit ?

Pura demagògia i falsedats constants. El Tripartit 2 va comprometre's que al llarg de l' any 2.007 imposarien bonificacions i que s' eliminarien barreres. I el 2.007 s' està acabant i no han fet cap de les dues coses.

Ara només falta esperar que en les negociacions del Pacto Nacional de Infraestructuras, el PSC- ERC i ICV s' entreguin en safata al Gran Farsant de la política espanyola, ZP.

Hillary Clinton & Barack Obama

A principis de mes de gener s' iniciaran les votacions per a seleccionar els candidats dels partits americans en els diferents estats d' Amèrica del Nord.

L' estiu del 2.004 vaig estar als Estats Units i mentre feia una breu estada de cinc dies a Nova York vaig coincidir en ple Soho, amb membres de campanya del partit Demòcrata - d' aquí la fotografia del post - . En aquells moments estàvem a tres mesos de celebrar-se les eleccions, i s' enfrontaven els candidats G. Bush - pel partit Republicà- i John Kerry - pel partit Demòcrata.

Recordo que al llarg de l' estada als Estats Units encara eren molt presents les ferides de l' 11 de setembre de 2.001. Concretament, recordo que els familiars de soldats americans duien un adhesiu - un llaç - enganxat darrere dels cotxes i la gent, quan veien l' adhesiu els saludava i els hi donava ànims. Igualment, em preguntaven sovint per què ZP havia retirat les tropes espanyoles d' Irak i per què Aznar havia perdut sobtadament les eleccions del mes de març de 2.004.

Avui, les coses han canviat i molt en la ciutadania americana respecte la guerra d' Irak. Tot i això, l' aspirant a candidata pels Demòcrates, Hillary Clinton va votar a favor de la guerra contra Irak i, en cap moment ha volgut disculpar-se. Això li ha provocat una allau de crítiques de l' esquerra i molta incomoditat dins el seu propi partit.

Malgrat això, Hillary Clinton està en bona posició per ser elegida candidata enfront Barack Obama. Si fos així, seria la primera dona candidata a presidir el Govern americà. Igual que Barack Obama podria ser el primer president afroamericà de la història dels Estats Units.

Personalment, m' agradaria que s' imposés Hillary Clinton com a candidata Demòcrata. He llegit quelcom sobre la seva vida política i em sembla una dona innegablement intel.ligent, amb personalitat ferma i emprenadora i amb un tret enigmàtic, desconegut i impenetrable que la fa encara avui desconeguda.

Hillary Diane Rodham es va comprometre aviat en política. La seva vida ha estat marcada per forces oposades : filla d' una mare amb tendències d' esquerres i d' un pare ultraconservador, es va iniciar com a republicana i va fer campanya per Barry Goldwater i més tard pel demòcrata Eugen McCarthy.

En la seva etapa universitària va presidir el club de Joves Republicans però l' oposició a la Guerra de Vietnam, el seu recolzament al moviment de drets civils i l' ascens del R. Nixon dins el partit, van provocar un gir cap al camp demòcrata.

Personalment desitjo els millors encerts polítics al poble americà, vinguin de Hillary Clinton vinguin de Giuliani o de Barack Obama o de la resta de 20 candidats. Qualsevol cosa que afecti a la hiperpotència afecta al món sencer. Molts governs del món estan pendents de les properes eleccions americanes.