Jaume I

" La nit de l' 1 al 2 de febrer de l' any 1208, sortia del casal dels Tornamira, en la placeta que encara duu aquest nom, a la noble ciutat de Montpeller, un breu seguici, que tenia com a personatge central i reverenciat un infant acabat de néixer. A la claror de les torxes, el seguici va adreçar-se a l' església de Nostra Dona de les Taules; al moment d' entrar-hi, els clergues cantaven Te Deum laudamus. Pels carrerons adormits, sortint de Nostra Dona, el seguici va adreçar-se a l' església de Sant Fermí : va escaure's que la seva entrada al temple coincidia amb el cant del Benedictus Dominus Deus Israel. Les persones que duien l' infant van exultar d' aquestes coincidències, i en arribar al casal de Tornamira van cuitar a explicar-les a la seva mare. La mare, la reina Maria de Montpeller, com tots els altres, hi va veure auguris propicis i fo molt alegra d' aquestes pronòstigues. Així ho explica el Llibre dels Feyts del rei en Jacme o Crònica de Jaume I".

(Fragment extret del llibre Jaume I. Pere el Gran, de Ferran Soldevila).

Seguint la proposta de Vicent Partal, el post és un petit homenatge al gran rei Jaume I. Les fotografies mostren un fragment del LLibre dels Fets i el Penó de la Conquesta.

A part, he remirat les moltíssimes poesies que grans poetes catalans han dedicat al gran Rei de la

nostra nació com Jacint Verdaguer, Joan Llongueras, Francesc Matheu entre d' altres.

Aquí transcric uns fragments de la poesia L' ombra del rei, de Francesc Matheu i Fornells :

Quan les dotze campanades

de la nit, caient pausades,

fan la terra estemordir,

rebatent-se en l' ampla llosa

de la tomba a on reposa

van un mort a deixondir.

Amb sa espasa que arrossega,

sa corona que lampega,

a la Mort faria por;

pel molt llarg de sa ossamenta

bé s' hi veu l' ombra valenta

d' aquell Rei conqueridor.

I se'n baixa a Tarragona

apretant-se la corona

de tres pobles fortament;

a sa tomba torna a jaure

i la llosa deixa caure

aplanada, tot dient :

Rei en Jaume, Rei i pare,

tos tres fills viuen encara

i tots tres serven la llei;

tots veneren ta memòria,

tots amb goigs guarden ta glòria,

tots encara et diuen Rei.

Ordenances fiscals (I)

El proppassat onze de gener vaig fer un post titulat "Targa : primera il.legalitat administrativa",on denunciava la il.legalitat comesa per l' Equip de Govern d' Amer (ERC + CA) amb l' aprovació definitiva de les ordenances fiscals per l' any 2008.

Arran d' aquest fet, el Grup Municipal de CiU vam presentar una instància a la Delegació Territorial del Govern donant a conèixer la falta comesa per tal que s' emprengués les mesures adients.

Finalment, dimecres 30 de gener vam rebre resposta de Governació on se'ns notificava que la Delegació del Govern ja havia demanat a l' Equip de Govern de l' Ajuntament explicacions, per tal de poder contrastar la informació presentada per nosaltres i prendre les mesures corresponents.

Certament, Targa i Clermont estan al cas de l' al.legació presentada per nosaltres a l' Ajuntament i a Governació. També haig de dir que el Sr. Targa no li va agradar el post que vaig publicar per denunciar aquesta il.legalitat. Igualment, el Sr. Targa ha preguntat als meus companys de Grup si " feia cara de prevaricador" arran del meu post.

Miri, sincerament, el meu post no pretenia acusar-lo personalment però sí que jurídicament vostès han comès una falta greu. La seva actuació és una manifestació d' abús d' autoritat i això, en termes jurídics, es diu "prevaricació". Vostès han dictat una resolució arbitrària en un assumpte administratiu sabent que la resolució és injusta perquè finalment, perjudica al ciutadà i a la mateixa Administració.

Des d' aquí només demano que rectifiquin públicament la seva il.legalitat perquè estic convençuda que si el Grup Municipal de CiU no hagués presentat l' al.legació a l' Ajuntament el mes de desembre de 2007, i ara no hagués donat a conèixer a Governació aquesta nefasta actuació, vostès en cap moment rectificarien. I això és una mostra evident de mal govern i de poc respecte al ciutadà. Per cert, no fa falta canviar-se de cara, senzillament les actuacions són les millors cartes de presentació.

Trobada amb la Delegada de Sanitat

Aquest matí, el Grup Municipal de CiU d' Amer acompanyats per la Senadora, Rosa Núria Aleixandre, hem tingut una entrevista amb la Delegada de Sanitat a Girona, Sra. Marta Pedrerol i Mas, per a parlar sobre la ubicació del nou CAP d' Amer.

La Delegada ens ha evidenciat que el Departament de Salut actua per un acord de Ple de finals de 2006. Certament la ubicació del nou CAP va ser votat per majoria absoluta (vots dels 6 regidors dels Independents d' Amer front els 5 de CiU i ERC). Avui el dispensari està situat al centre del poble i la nova ubicació està prevista a la pista poliesportiva de l' IES d' Amer.

Nosaltres li hem presentat una documentació per evidenciar que el futur emplaçament provoca un rebuig molt important per part dels amerencs : hem intentat mostrar mitjançant un mapa de la població, fotografies i arguments que el nou CAP s' ubicarà en una zona allunyada del poble. La nova situació queda a més de 500 metres dels habitants del nucli més poblat i a 800 metres d' altres punts de la població. A part, hi hem d' afegir el recorregut que hauran de fer els vilatans per anar a la farmàcia.

També li hem explicitat i mostrat que la nova ubicació presenta un desnivell important amb tot el que això comporta per a la gent gran. També, és evident que l' accés serà dificultós per manca de parquing.

A part, també li hem presentat les butlletes fotocopiades de la consulta popular que es va realitzar a principis de 2007 per a conèixer l' opinió del poble. Un fet altament valorable perquè més de 530 butlletes van demanar que el nou CAP d' Amer s' ubiqués en el mateix lloc que està actualment fent les adaptacions i reformes pertinents.

L' agreujant també ve donat que l' actual Equip de Govern -ERC i CA-està dividit sobre l' emplaçament definitiu. Recordem que ERC està d' acord malgrat reconèixer públicament que no és el millor lloc; i la Coalició per Amer està en contra de la futura ubicació.

La trobada ha estat cordial però la Delegada ens ha fet saber que el projecte ja està a GISA, és a dir, el projecte ja està en vies de desenvolupament. Nosaltres hem contrarestat la informació evidenciant que en els Pressupostos de la Generalitat per el 2008 no hi consta cap partida pressupostària per la construcció del CAP.

Finalment, també hem parlat de l' atenció i situació sanitària d' Amer : de dos metges que teníem avui només disposem d' un i la vacant que ha deixat el Dr. Targa (avui l' Alcalde) no es cobreix per manca de professionals mèdics.

Malgrat tot això, el Grup Muncipal de CiU treballarà perquè el nou CAP no s' ubiqui en la pista de l' IES d' Amer sinó en un lloc proper, planer, amb accessos fàcils i amb presència de parquing.

Fer de polític com Pere Figuera

Aquest és un post per a parlar de llibres. Concretament de dos llibres que he llegit aquests darrers dies : "Pere Figuera i Serra" i "Per què faig de polític ?". Ambdós lectures són apassionants, amenes, senzilles, planeres, directes.

Són de lectura fàcil, d' aquelles que les inicies i no pots parar fins el final. Us les recomano perquè les dues traspuen un sentiment d' estima al país, de defensa a la pàtria i sobretot, reflexen com dues persones estimen, defensen i treballen pel país i pels seus ideals.

El llibre "Pere Figuera i Serra" és una recopilació d' escrits fets per a personalitats com Jordi Pujol, Josep Espar Ticó, Maria Aurèlia Capmany, Hilari Raguer, entre d' altres, els quals parlen de qui era i què va fer Pere Figuera i Serra. Quan me'l van regalar vaig pensar : " mira, l' Alberg de Planoles, les escoles d' estiu de la JNC ". Havia llegit quelcom sobre el patriota i lluitador antifranquista però mai en profunditat.

L' altre llibre " Per què faig de polític", escrit per l' Antoni Vives, me´l van regalar aquest proppassat diumenge. És un llibre de lectura ràpida, molt divertit i emotiu. M' imagino a l' Antoni parlant amb els seus fills sobre què és fer de polític.

Conec l' Antoni Vives com a polític. Ens veiem als Consells Nacionals i el vam invitar a fer una xerrada sobre l' Estatut a Amer, el juny del 2006.

Un polític de cap a peus. Un patriota inqüestionable. Una persona de tracte fàcil, agradable, simpàtic i proper.

Dos homes, dos patriotes, dos defensors de Catalunya i els Països Catalans. Desgraciadament, Pere Figuera va morir molt jove però ens va deixar un exemple de lluita per a assolir les llibertats d' un país.

Antoni Vives, un patriota de pedra picada i un polític situat en una posició injusta. Desitjo que aviat es resituï allà on es mereix en l' escena política convergent.

Targa:primera il.legalitat administrativa

L' alcalde d' Amer, Xavier Targa, inicia l' any amb una il.legalitat administrativa flagrant : aprova definitivament les ordenances fiscals pel 2008 sense que el període hàbil d' exposició pública hagi acabat.

Per què l' Equip de Govern d' Amer, format per ERC i Coalició per Amer incorren amb aquesta il.legalitat, quan amb data, 21 de novembre de 2007 ,CiU avisa a Targa en el Ple de la Corporació que no tindrà temps material de modificar les ordenances fiscals per a l' any 2008 ?

Tal i com preceptua l' article 17 del Real Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s' aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, els edictes han d' estar exposats al públic durant 30 dies hàbils (de dilluns a dissabte, exceptuant dies festius). Es compta a partir de l' endemà de la seva publicació en el BOP de Girona.

Certament, l' Edicte surt publicat en el BOP de 23 de novembre de 2007. Si comptem els 30 dies hàbils que marca la Llei a partir del 24 de novembre, ens dóna que l' exposició pública s' acabava el 3 de gener de 2008.

I seguint amb el que determinen els articles 26 i 75 del Real Decret abans esmentat, quan la naturalesa material de les taxes o els impostos exigeixi l' import periòdic, aquest serà el vigent l' 1 de gener de cada any i el període impositiu comprendrà l' any natural. Per tant, com a conseqüència d' aquest fet, la majoria de taxes i impostos no es podran aplicar el 2008 sinó que caldrà aplicar les taxes vigents del 2007.

El Grup Municipal de CiU d' Amer, va presentar amb data 28 de desembre de 2007, una al.legació per tal de modificar l' acord d' aprovació provisional, és a dir, una al.legació en el sentit de no aplicar les modificacions de les taxes i els impostos que quedessin afectats.

I la sorpresa ha estat que amb data, 31 de desembre de 2007, surt publicat en el BOP l' Edicte d'aprovació definitiva de modificació de les ordenances fiscals per el 2008, sense que el període establert per llei hagués finalitzat.

L' Equip de Govern d' Amer (ERC + CA ) ha caigut conscientment en una il.legalitat administrativa d' alt nivell. Per què és preocupant ?

- Per haver incomplert els 30 dies hàbils d' exposició pública que obliga la Llei d' Hisendes Locals.

- Ha publicat l' Edicte al BOP falsejant la veritat, és a dir, ha publicat en fals.

- Per no haver respost l' al.legació presentada pel Grup Municipal de CiU, tal i com obliga la llei.

- Per què aquesta il.legalitat afecta els pressupostos del 2008, ja que l' Ajuntament compta amb uns ingressos, els quals, realment no té.

- Aquesta il.legalitat afecta als ciutadans d' Amer, els quals, se'ls hi exigeix unes quantitats monetàries il.legals, al no haver complert la Llei d' Hisendes Locals.

Per tant, els ciutadans d' Amer tenen tot el dret d' impugnar el diferencial respecte les taxes del 2007 i acusar a l' Equip de Govern de prevaricació; és a dir, els amerencs poden portar el cas a Fiscalia.

Diàlegs Sectorials : Infraestructures per a la mobilitat

El divendres, 18 de gener de 2008 a les 18'45 h tarda, CDC de les comarques gironines organitza una jornada per parlar d' infraestructures.

La jornada comptarà amb la presència del director general d' ACESA - Josep Lluís Giménez, amb el professor de Teoria Econòmica de la UB - Ramon Tremosa - i amb el president del Cercle d' Infraestructures i Senador - Pere Macias.

Després d' escoltar les intervencions dels ponents, s' obrirà un debat on els assistents podran fer les seves aportacions.

L' acte estarà presentat per Jordi Xuclà - diputat al Congrés - i moderarà el debat en Ricard Font - assessor del Grup Parlamentari de CiU al Parlament de Catalunya.

Per assistir-hi només cal inscriure's al 972 214 260 o bé enviar un correu electrònic a girona @convergencia. cat.

La jornada és totalment gratuïta i es realitzarà a l' Auditori de la Caixa de Girona.

Any Mercè Rodoreda

Enguany es commemora el centenari del naixement de Mercè Rodoreda i Gurguí ( Barcelona, 1.908 - Romanyà de la Selva, 1.983 ).

L' escriptora i poetessa està considerada la novel.lista més important de la literatura catalana contemporània. De fet, és l' escriptora catalana que ha assolit més difusió a l' estranger.

L' Any Rodoreda és fruït de la col.laboració entre la Fundació Mercè Rodoreda, constituïda per l' Institut d' Estudis Catalans, per la Institució de les Lletres Catalanes i l' Institut Ramón Llull.

La seva intensa i apassionant biografia és d' heroïna nacional. Escriptora autodidacta, només va poder anar a escola tres anys.

L' any 1.937 va guanyar el Premi Crexells amb "Aloma" i a partir d' aquí se li va reconèixer el seu talent literari.

Desgraciadament, Rodoreda es va haver d' exiliar a Suïssa l' any 1.939 senzillament per ser defensora de la causa republicana. Al llarg de l' exili, Mercè Rodoreda va viure de ben a prop la por, la gana i el sofriment d' abandonar un fill ben petit i no veure'l durant molts i molts anys.

Malgrat l' exili i les penúries, l' any 1.957 va rebre el Premi Víctor Català amb " Vint - i - dos contes". L' any 1.962 va publicar el seu gran èxit literari, " La Plaça del Diamant", actualment publicada a més de 20 idiomes. Des de l' exili encara va escriure tres llibres més, dels quals, l' any 1.966 va rebre el Premi Sant Jordi amb " El carrer de les Camèlies".

L' any 1.971 retorna de l' exili i s' instal.la a Romanyà de la Selva (Baix Empordà). Aquí va escriure la seva obra mestra l' any 1.974 " Mirall trencat". Publica altres llibres i finalment, l' any 1.980 rep el Premi d' Honor de les Lletres Catalanes i es converteix en la primera dona en rebre aquest premi.

La seva vida s' acaba el 13 d' abril de 1.983 a Romanyà de la Selva, poble on hi està enterrada. Després de la mort, la família va cedir el seu material inèdit a l' Institut d' Estudis Catalans (IEC).