Ple amb el "misteri" del camp de futbol sense resoldre

Un Ple Extraordinari on allò més positiu ha estat el nombrós públic. Suposo que l' horari i el dia de la setmana hi deu haver ajudat.

El tema estrella del Ple ha estat el camp de futbol d' Amer. De fet, dels 9 punts de l' ordre del dia, 5 estaven relacionats amb el camp de futbol :

- S' ha aprovat el projecte i la convocatòria urgent per licitar l' obra de col.locació de gespa artificial.

- S' ha aprovat la subvenció concedida al FC Amer per a fer front a les despeses generades arran de no poder utilitzar el camp.

És evident que el camp de futbol d' Amer és una necessitat real. Fa anys que necessitem un nou camp i unes instal.lacions dignes. També és cert, que el FC Amer és l' entitat lúdico-cultural i esportiva que té més de 100 anys d' història. El FC Amer aglutina tot un sentiment de poble, d' unió i d' esportivitat. Per aquest motiu, el Grup Municipal estem al costat de l' entitat i volem unes instal.lacions modernes i dignificades.

També és cert, que la instal.lació de gespa artificial suposa una partida important : 683.390 euros. Però el que no estem d' acord és la situació en què s' ha vist el club arran de la "misteriosa" destrossa del camp.

Avui, el Ple de la Corporació ha modificat una partida pressupostària de l' any 2008 (30.000 euros) per a poder solventar un dèficit monetari produït al no poder utilitzar el camp de futbol.

Per què el camp de futbol d' Amer un bon dia va aparèixer mig destrossat ? Misteris o causalitats, la qüestió és que l' equip base del FC Amer i l' equip gran es veuen obligats a entrenar i a jugar al camp de futbol de l' Anglès. Això comporta unes despeses i nuls ingressos pel FC Amer.

Si fem un breu repàs dels fets ens trobem que a finals de maig de 2007, unes màquines d' obra pública tiren a terra les 2 columnes de llum per a instalar-hi unes de noves. En aquell moment, la lliga ja estava acabada i l' Amer FC pujava de categoria, 1a regional.

La primera setmana de juny, l' Amer FC juga la Copa Catalunya i el camp encara estava en condicions. Llavors l' estiu va arribar i el Sol i la Lluna van fer estralls : casetes i vestidors inutilitzables, parets i valles trencades, el terra destrossat.

Certament, a la Directiva del FC Amer se'ls hi havia promès abans de les eleccions la instal.lació de gespa artificial al llarg de l' estiu i part de tardor. Certament, la Directiva estava d' acord en tenir el camp inutilitzable al llarg del període en què es col.loqués la gespa. Però en què no comptava la Directiva era que el camp un bon dia aparegués mig destrossat (sense casetes i parets a terra).

Qui ho ha fet ? A qui s' han de demanar responsabilitats ? Per què s' ha arribat en aquest extrem ? Haurem de posar un nou Misteri al Sant Rosari, el Misteri del camp destrossat. Llàstima que per molts grans de Rosari que anem passant, el miracle serà impossible. I els més afectats són els jugadors, l' afició i el poble.

P-D. 1 : Veure Imatges de l' estat del camp de futbol d' Amer.

Ple Extraordinari : 29 de febrer

Divendres, 29 de febrer de 2008, a les 18'30 h tarda tenim Ple Extraordinari.

Avui, dimecres, ens han convocat al Ple amb un ordre del dia ben atapeït de coses :

1- Compte General 2006.

2- Aprovació definitiva projecte col.locació gespa artificial al camp de futbol.

3- Aprovació Plec de Clàusules i convocatòria oberta mitjançant subhasta per a la tramitació urgent i per a la Licitació de l' Obra de col.locació de gespa artificial.

4- Modificació de crèdits 1/2008

5- Subvenció camp de futbol.

6- Aprovació Acta de les operacions de delimitació entre els termes municipals de les Planes d' Hostoles i Amer.

7- Modificació Estatuts Consorci Vies Verdes.

8- Aprovació calendari del Contribuent 2008

9- Aprovació Text Refós Pla Parcial Subsector 3

Un Ple ben ple d' assumptes locals a solventar.

Per altra part, en el BOP d' avui, dimarts ha sortit publicat l' Edicte de Modificació de les Ordenances Fiscals pel 2008, arran de l' al.legació presentada pel nostre Grup.

P.D. : La candidata i amiga Rosa Núria Aleixandre em fa saber que té bloc a la xarxa. Enhorabona !

Cafè-Tertúlia amb Rosa Núria Aleixandre i Ricard Font

Portem 2 dies d' inici de la campanya electoral per a les Eleccions Generals i ens mobilitzem per intentar arribar a escoltar i a sensibilitzar al ciutadà.

A Amer fem un cafè-tertúlia amb els candidats al Senat, Rosa Núria Aleixandre i Ricard Font. De fet, hem d' arribar a tots els 221 municipis de les comarques gironines - tal i com diu l' amic i candidat al Congrés Jordi Xuclà -. La tasca no és senzilla després d' aquest desencís i desconcert en què es troba la política a Catalunya i Espanya.

La tertúlia ha anat molt bé. Inicia el debat l' amic Ricard Font : parlament planer, accessible, amb exemples clars i contundents. Apel.la al sentit de responsabilitat que tenim tots els catalans davant les flagrants i reiterades mentides i deixadeses comeses pel govern ZP i els seus aliats.

En Ricard recorda la poca o nul.la credibilitat que ha de tenir ZP a Catalunya. Ho exemplifica amb l' única competència que ha traspassat el Govern Central a Catalunya després del Nou Estatut " només els xiringuitos i gandules de les platges ". Qué fort ! Revisa el paper d' ERC davant el xec en blanc cap a ZP. Ni els Papers de Salamanca els hi ha donat, la qual cosa, era la 1a condició que va posar ERC quan ZP va guanyar el 2004. Recorda a la gent, que a finals d' aquesta legislatura el diputat d' ERC, J. Tardà, li va espetar a ZP un " usted está aquí porqué nosotros le dimos el apoyo a cambio de devolver los papeles a Catalunya. Ni eso ha cumplido". També parla dels trens regionals i de rodalies, de les balances fiscals, de la Llei de Dependència.

També ens fa sabedors que ZP va fer dues coses tan bon punt va guanyar el 2004 : treure les tropes d' Irak i pagar el dèficit de la Sanitat a Andalusia. Caram ! el bressol de vots socialistes deuria tenir un preu!

Seguidament, prèn la paraula la candidata Rosa Núria Aleixandre. Una dona ferma, valenta, convincent, treballadora incansable, brillant Senadora al llarg d' aquesta legislatura. De fet, R. Núria Aleixandre té el rècord d' intervencions al Senat.

Parla novament de la Llei de Dependència i ressalta el patetisme d' aquesta Llei tan necessària pel benestar de la gent. Recorda que només 78 persones a tot Catalunya amb data 31 de desembre de 2007 reben ajuda, dels més de 5.000 expedients revisats !!

També explica la tasca política que realitzen els Diputats i Senadors de CiU a Madrid : aquesta legislatura s' han aprovat 32 lleis, les quals, en menor o major grau porten empremta de CiU.

Per la seva professió (Farmacèutica, Directora en Bioquímica i Biòloga Molecular .Directora del Laboratori Clínic de l' Institut Català de la Salut- Girona) viu molt de prop el desgavell sanitari català. Quan parla d' aquest tema es desfà. Ressalta que el sistema sanitari català era un dels més moderns i efectius d' Europa; desgraciadament, avui el sistema sanitari està en decadència. La mala gestió i els milers de noves targetes sanitàries han fet arribar la Sanitat a nivells denigrants. De fet, la Rosa Núria ha tornat a anar a treballar al Laboratori del Trueta (des del 15 de gener que els Diputats i Senadors estan de baixa de les Cambres). Em consta que sempre que pot s' hi escapa i observa el trencament d' allò tan bàsic pel benestar i progrés d' una país com és la Sanitat.

Parla també del desànim i la por a l' abstenció. Diu que no ens podem quedar a casa. No podem quedar-nos atònits i fer creure que a Catalunya no ha passat res, quan tothom sap que estem perdent pes econòmic, social i cultural. Recorda que només el poble pot fer canviar el destí d' un país.

La gent s' anima i la tertúlia obre foc amb preguntes interessantíssimes com la publicació de les balances fiscals, l' aeroport, el finançament, els possibles pactes si CiU és decisiu. Al llarg de dues hores sembla que la gent no vol finalitzar el col.loqui. Apel.la de nou al sentit de responsabilitat i seny dels catalans. Anima a anar a votar i a votar un partit que realment estima i defensa sempre Catalunya.

Acaba amb una sentència real " tots vostès són responsables del que pugui passar el 9 de març. Si no van a votar llavors no es queixin. Si els catalans estem desanimats o cansats i no reaccionem, ens agradi o no, serem còmplices del nostre destí. Només nosaltres podem canviar aquesta realitat ".

Una veritat com un temple. Si a les comarques gironines CiU hagúes tingut 700 vots més, avui, al Parlament, tindríem 49 diputats. Per tant, haguéssim escurçat distàncies perquè el Tristpartit no s' hagués pogut fer.

Ben certa és la frase de " val més arribar un any abans que un dia més tard". Hi ha destins irrecuperables. El nostre país i dignitat està a les nostres mans.

P.D.1 : El més sentit condol a la família de Josep Palau i Fabre. Un gran poeta, narrador, dramaturg de la poesia catalana contemporània. En vida va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1.989) i el Premi d' Honor de les Lletres Catalanes (1.999). Descansi en pau.

P.D.2 : Preparem el XVè. Congrés de CDC. Formo part de la 3a. ponència "La contribució de CDC a la Casa Gran del Catalanisme. Organització interna". Som-hi.

Votem CiU per dignitat nacional

S’ apropen les Eleccions Generals i altra volta podrem exercir de nou el dret a votar. Certament, els catalans i catalanes hem anat a votar 9 vegades aquests cinc darrers anys i, probablement, estiguem cansats o ens sentim defraudats d’ aquesta llei electoral. S’ entén perfectament el desànim i el cansament acumulat però sobretot, la decepció quan veus que els teus vots s’ ajunten amb un o altres, els quals, directament no els has votat. Però aquestes Eleccions Generals, els catalans ens hi juguem molt, més ben dit, crec que és la vegada que ens hi juguem més. No podem caure en el desànim o en la propensió cap a l’ abstenció. La gent que estimem Catalunya i el nostre benestar no ens podem quedar a casa el proper 9 de març. És millor anar a votar encara que estiguem “emprenyats” que no “emprenyats” ens quedem a casa i no fem res perquè, ens agradi o no, el poder sempre, sempre l’ exerceix algú. Com a catalans hem de mirar que en el poder hi hagi un contrapès, i aquest ha de ser el vot nacionalista català. Però serveixen igual els vots nacionalistes catalans ? Desgraciadament no. CiU és un vot fiable, de casa, de confiança. Altres, no poden dir al mateix. Només cal revisar les hemeroteques d’ aquesta legislatura i ens adonarem com hi ha partits d’ obediència catalana o pseudo-catalans que a l’ hora de defensar els nostres interessos només es dediquen a perllongar la mala gestió del govern de ZP :

- els socialistes catalans a Madrid han demostrat al llarg d’ aquesta legislatura la seva supeditació absoluta al PSOE. Això sí, ara es presenten com els grans defensors dels interessos dels catalans. Es deuen pensar que la gent de Catalunya patim amnèsia o que no sabem que el PSC al Congrés no vota a favor de Catalunya.

- Igualment, el paper d’ ERC o d’ ICV ha estat de donar un xec en blanc a Zapatero a canvi de gairebé res. Veiem uns quants exemples :

1-PSC-PSOe, ERC i ICV rebutgen la tramitació en el Congrés d’ una proposició de llei de CiU per agilitzar els processos de desnonament per impagament del lloguer.

2- El PSC-PSOE vota en contra de la proposta d’ un consorci per a l’ aeroport del Prat amb posició majoritària i determinant de les institucions catalanes.

3- Els PSC-PSOE i ICV voten en contra de la creació dels jutjats de primera instància i instrucció a Tàrrega, Mollerussa i Pont de Suert, i la restitució dels de les Borges Blanques i Sort.

4- El PSC-PSOE i ICV voten en contra de la creació d’ un jutjat de primera instància i instrucció i d’ un registre de la propietat a Banyoles.

5- El PSC-PSOE vota en contra d’ una moció de CiU que reclamava que el Govern espanyol publiqués les balances fiscals de les comunitats autònomes i l’ administració general de l’ Estat en un termini de 6 mesos.

6- El PSC-PSOE, ERC i ICV voten en contra d’ una moció de CiU que demanava dotar Catalunya de més recursos per atendre la Llei de Dependència. I allò més sorprenent, és que CiU havia recollit dues esmenes de substitució d’ ERC i ICV i aquests, perquè el PSOE no perdés la votació hi van votar en contra !!!

7- El PSC-PSOE vota en contra i ERC s’ absté d’ una proposta de CiU que es proposava una solució (tercer rail) perquè el TAV pogués arribar a França el 2009 i que es replantegés el túnel de la Sagrada Família.

8- El PSC-PSOE vota en contra d’ una proposta de resolució de CiU que demanava completar el retorn dels documents dipositats a l’ Arxiu de Salamanca.

9- El PSC-PSOE impedeix la presa en consideració d’ una proposició de llei de CiU perquè les seleccions autonòmiques puguin participar en competicions internacionals.

10- Els senadors socialistes de l’ Entesa no voten a favor en una moció de CiU on s’ instava al Govern el càlcul efectiu i publicació anual de les balances fiscals.

11- El PSC-PSOE, ERC i ICV voten en contra d’ una esmena de CiU al Senat que proposa que Catalunya pugui disposar d’ un domini territorial de primer nivell a Internet “.ct”. Aquests exemples s’han produït al llarg de l’ any 2007. Queda ben palès que votar PSC és votar Espanya, que votar ICV-Euia és votar PSOE i que votar ERC és votar un xec en blanc per aguantar el Tripartit a Catalunya.

També és bo recordar que votar PP és votar Zaplana, Acebes, Aznar... i que votar PSOE és votar Guerra, Magdalena Álvarez, Clos i un seguit de negats al país. Votar PSOE o PP és votar exactament el mateix perquè Catalunya els importa ben poc. El proper 9 de març ens hi juguem molt. Ens hi juguem que les nostres institucions i problemes de Catalunya tinguin capacitat de decidir. Hem de tenir clar que votar ZP és votar el pitjor president que Espanya ha tingut mai. Votar PSOE és votar al gran farsant que mai ha tingut la política espanyola. Només cal recordar les mentides reiterades de ZP. Mirem l’ Estatut de Catalunya; ZP el va pactar i no el compleix.

Hem de mirar de tenir més poder polític i més capacitat de decisió perquè els propers 4 anys cal resoldre el finançament de Catalunya.

En definitiva, per dignitat nacional cal votar un partit nacionalista que defensi realment els interessos de Catalunya. I aquest avui només és CiU. El proper 9 de març ens hi juguem el futur, la dignitat i el respecte.

Ordenances fiscals (II)

Avui, hem celebrat el Ple extraordinari on finalment, l' Equip de Govern (ERC+CA) ha admès que no s' havia complert el període d' exposició pública que requereix la Llei d' Hisendes Locals (veure Art. 17 ) en el supòsit d' aprovar o modificar les Ordenances Fiscals.

L' Alcalde ha justificat aquesta irregularitat dient que "abans de marxar de vacances - 28 de desembre - vaig deixar signat l' aprovació definitiva de les Ordenances Fiscals al veure que cap grup polític presentava al.legacions ".

Ai las ! quin oblit tan ràpid o quina amnèsia tan estranya que pateix l' Equip de Govern ! Com es pot justificar d' aquesta manera tan rídicula quan avui mateix,en el Ple, l' Alcalde ha reconegut que "el Grup Municipal de CiU ja havia expressat en el Ple del 21 de novembre de 2007 que hi haurien ordenances que no es podrien modificar degut a què no hi hauria temps per exposar-les al públic ", ja que la llei mana 30 dies hàbils comptant l' endemà de la seva publicació .

Massa curiositats o massa oblits per cometre un "error" d' aquestes característiques. La qüestió és que l' Edicte de ratificació definitiva de les Ordenances Fiscals pel 2008 queda anul.lat i ara cal tornar a començar el procés (ratificació provisional en el Ple, exposició pública de 30 dies i publicació definitiva al BOP en cas de no haver-hi al.legacions).

Aquesta manca de previsió en la gestió de les ordenances provoca que certs impostos no puguin rebre la puja prevista inicialment per l' Equip de Govern, com és el cas de l' IBI i de la taxa d' escombraries. D' aquesta manera, aquestes dues ordenances mantindran el preu del 2007. La resta d' ordenances rebran la puja a partir de la ratificació definitiva al BOP del mes d' abril o maig, amb el % d' augment que li pertoqui segons el mes de l' any natural.

Manca de previsió o amnèsia voluntària, la qüestió és que els amerencs no ens sentirem estafats finalment gràcies al bon criteri i seny del Grup Municipal de CiU.

Malauradament, no podem dir el mateix del Grup Independents d' Amer, els quals, han votat un cop més les ordenances fiscals previstes pel 2008, tot i admetre la irregularitat adminitrativa comesa per ERC i CA i reconèixer en el Ple del passat novembre que no hi havia temps d' exposició pública.

Nou Ple extraordinari

Aquest dimarts, 12 de febrer, tenim un nou Ple extraordinari convocat a les 13 h del matí. De fet, els regidors no ens sorprèn que l' Alcalde ens convoqui a mig matí per un Ple extraordinari, i a més, si tenim en compte que els punts de l' ordre del dia per aquest proper Ple són afers que d' importància urgent no en són : sorteig de les meses electorals per a les properes eleccions del 9 de març i una resolució de reclamacions i aprovació definitiva de l' expedient de modificació d' ordenances fiscals.

A part, és bo recordar que l' Alcalde pot convocar Plens extraordinaris quan vulgui i a l' hora que vulgui, és evident, però les sessions extraordinàries solen tractar temes o bé molt urgents o bé d' importància extrema. Però el que no deu recordar és que ja fa més de 3 mesos que no fem Plens ordinaris i menys, quin és el règim de sessions dels Plens ordinaris, el qual ell mateix ens va proposar i vam votar en un Ple de la corporació : el tercer dimecres de cada tres mesos a 3/4 de 10 del vespre. Per cert, l' últim Ple ordinari el vam celebrar el 25 d' octubre a les 9 del matí.

Deixant de banda aquests recordatoris, el Grup Municipal de CiU d' Amer estem satisfets perquè finalment l' al.legació presentada a Governació ha fet el seu efecte i certes ordenances fiscals no podran rebre la puja de preu prevista per aquest 2008 a l' incumplir el període d' exposició pública.

En el Ple d' aquest proper dimarts a la 1 del migdia votarem la modificació de les ordenances fiscals pel 2008.

Jaume I

" La nit de l' 1 al 2 de febrer de l' any 1208, sortia del casal dels Tornamira, en la placeta que encara duu aquest nom, a la noble ciutat de Montpeller, un breu seguici, que tenia com a personatge central i reverenciat un infant acabat de néixer. A la claror de les torxes, el seguici va adreçar-se a l' església de Nostra Dona de les Taules; al moment d' entrar-hi, els clergues cantaven Te Deum laudamus. Pels carrerons adormits, sortint de Nostra Dona, el seguici va adreçar-se a l' església de Sant Fermí : va escaure's que la seva entrada al temple coincidia amb el cant del Benedictus Dominus Deus Israel. Les persones que duien l' infant van exultar d' aquestes coincidències, i en arribar al casal de Tornamira van cuitar a explicar-les a la seva mare. La mare, la reina Maria de Montpeller, com tots els altres, hi va veure auguris propicis i fo molt alegra d' aquestes pronòstigues. Així ho explica el Llibre dels Feyts del rei en Jacme o Crònica de Jaume I".

(Fragment extret del llibre Jaume I. Pere el Gran, de Ferran Soldevila).

Seguint la proposta de Vicent Partal, el post és un petit homenatge al gran rei Jaume I. Les fotografies mostren un fragment del LLibre dels Fets i el Penó de la Conquesta.

A part, he remirat les moltíssimes poesies que grans poetes catalans han dedicat al gran Rei de la

nostra nació com Jacint Verdaguer, Joan Llongueras, Francesc Matheu entre d' altres.

Aquí transcric uns fragments de la poesia L' ombra del rei, de Francesc Matheu i Fornells :

Quan les dotze campanades

de la nit, caient pausades,

fan la terra estemordir,

rebatent-se en l' ampla llosa

de la tomba a on reposa

van un mort a deixondir.

Amb sa espasa que arrossega,

sa corona que lampega,

a la Mort faria por;

pel molt llarg de sa ossamenta

bé s' hi veu l' ombra valenta

d' aquell Rei conqueridor.

I se'n baixa a Tarragona

apretant-se la corona

de tres pobles fortament;

a sa tomba torna a jaure

i la llosa deixa caure

aplanada, tot dient :

Rei en Jaume, Rei i pare,

tos tres fills viuen encara

i tots tres serven la llei;

tots veneren ta memòria,

tots amb goigs guarden ta glòria,

tots encara et diuen Rei.