El llorer de Mossèn Cinto Verdaguer

Aquest proper dijous, 10 de setembre, a les 19 h tarda, l' associació Amics Gironins de Verdaguer, farà una conferència a la Casa de Cultura de Riudellots de la Selva titulada " Verdaguer : ahir, avui i sempre".

Des de fa uns quants anys col.laboro amb l' associació Amics Gironins de Verdaguer, la qual, l' encapçala l' amic i activista cultural David Pagès i Cassú.

Al capvespre de la vigília de la Diada Nacional de Catalunya, el gran poeta nacional de Catalunya tornarà a reviure de nou a Riudellots de la Selva. Després de la conferència sobre la vida de mossèn Cinto Verdaguer i llegir uns quants dels inmillorables poemes verdaguerians, el poble de Riudellots retrà homenatge a la figura de Verdaguer plantant llorers a la plaça de l' Església.

Una jornada verdagueriana que dóna més força a la Diada Nacional de Catalunya. Enguany, davant els escenaris tan crispats cap a la nostra identitat com a poble, ens fan més falta herois nacionals i referents culturals que enforteixin encara més el sentiment d' identitat catalana i de nació.

Endinsar-se al món de Verdaguer és un bàlsam i un antídot per a seguir treballant pel nostre patrimoni cultural com a país.

Bona Diada.

La tómbola de ZP

El que més cal en èpoques de crisi és aplicar la política econòmica del Govern ZP.

El govern espanyol està desbordat per l' enorme dèficit públic generat per la crisis i les bananeres ajudes econòmiques que ens dóna el Gran Farsant.

De fet, els seus socis de govern, IU, ICV i ERC com també els sindicats CCOO i UGT ja els hi sembla bé la reforma fiscal que es pot aplicar : pujar el IRPF per les famílies amb ingressos superiors a 60.000 €. Fins i tot, s' insinua recuperar els impostos suprimits, com el de Patrimoni i el de Successions.

És clar que d' algun lloc han de sortir els diners. Recorden els 400 € que va prometre ZP a les eleccions generals ? I els 2.500€ del xec-bebè ? I ara els 420€ pels aturats sense prestació que hagin quedat a l' atur a partir del dia 1 d' agost ?

Però en realitat a qui més afectarà aquesta nova pujada d' impostos del govern d' esquerres, progressista i social serà a la classe mitjana i, sobretot, els que vivim a Catalunya. És a dir, els mortals que paguem hipoteca, la lletra del cotxe, l' escola dels fills, els cangurs que venen a casa a aguardar-te el fill perquè els pares ens fem un tip de treballar ....

Hom es pregunta què és millor, si gastar o estalviar. Perquè si estalvies et penalitzen i si gastes has de tenir un sou molt baix per a poder demanar ajudes.

De totes maneres, els catalans no ens podem queixar gaire perquè nosaltres som el feu d' aquesta erràtica política econòmica : si ZP governa és gràcies als 25 diputats que va obtenir a la nostra dissortada pàtria. I si ZP pot governar a Madrid és gràcies al suport de ICV, ERC i el grup dels 25 diputats socialistes.

Ara només ens faltava rebre " el millor finançament que mai ha tingut Catalunya " per a recordar-nos de com estem sotmesos a l' España cañí.

En fi, si el poble català és tan curt de mires doncs ja sabem a què ens hem d' atendre. Posem la galta i llavors l' altra.

NO HI HAURÀ MOCIÓ de CENSURA a AMER

Més que mai fa falta l' ètica i la moral en la política. La gent està desencisada de tots els polítics per pactes que moltes direccions dels partits cuinen sense saber la realitat social d' un poble, d' una ciutat o d' un país. Pactes que no segueixen la voluntat real del vot emès pels seus ciutadans.

Avui, els amerencs ens hem despertat amb un titular de diari, " Independents i CiU parlen de fer una moció de censura a Amer ". Res més lluny de la realitat actual. A Amer NO hi haurà moció de censura amb els Independents.

Si CiU d' Amer no governa és gràcies als Independents d' Amer i a ERC. Nosaltres vam guanyar les eleccions però un pacte d' última hora entre ERC i Independents ens va situar a l' oposició. Han passat més de 2 anys i avui, l' Equip de Govern format per ERC i CA està en minoria perquè Independents van sortir del govern al cap de 4 mesos. Per què van sortir ?

Mentre, el poble va passant dies, mesos i anys sense cap visió de futur ni una espurna de projecte, senzillament es viu al dia.

A Amer encara s' han d' aprovar els comptes del 2009 i ja estem al mes d' agost. Fa mesos que no fem Plens. I tot això NO ÉS CULPA DE CiU sinó del pacte antinatural que van fer Targa i Güell.

Encara resultarà que Targa i Güell seran " els bons de la pel.lícula " amb aquesta notícia apareguda al diari !! Si a Amer, l' actual equip de Govern està en mans de l' oposició és per l' afany de protagonisme i d' autoritarisme de Targa. Com es pot tirar un poble endavant amb 4 regidors ? Com té previst aprovar els pressupostos ?

I el que la gent també s' hauria de preguntar és per què Güell li agradaria presentar ara una moció de censura amb CiU.

Després d' aquest historial polític a Amer des del 1999 fins avui, només un partit es pot alçar amb la cara ben enlaire. Qui ha quedat malament al poble és Targa, Güell i Clermont. Nosaltres, des de l' any 1999 hem fet una oposició molt crítica de l' era Güell i ara també la fem amb l' era Targa i Clermont.

La pressumpta moció de censura oferta per Güell no té sentit ni hi serà mai. Les direccions dels partits poden dir el que vulguin però la gent que som d' Amer sabem el dia a dia del poble. Sabem la realitat de l' era Güell i la de l'actual Equip de Govern.

No es tracta de sumar alcaldies ni de fer pactes surrealistes. Es tracta de ser persones com cal. De tenir ètica davant de tots els fets ocorreguts des del 1999. De tenir visió de futur i estratègia pel 2011. Nosaltres podem anar amb el cap ben alt pel poble. Nosaltres serem els únics que en les properes eleccions ens podrem presentar sense embuts, ni falsedats, ni pactes sense sentit.

Aquest és el tarannà que sempre ha tingut CiU d' Amer i també és el que predica Convergència Democràtica de Catalunya de Mas i, en el seu moment, la de Pujol. I no el que puguin opinar quatre càrrecs que es pensen que dominen el món i no veuen més enllà del nas.

CiU d' Amer té el cap ben posat. Avui estem situats a l' oposició havent guanyat les eleccions. La gent d' Amer sap perfectament el pacte antinatural ( però lícit perquè la llei electoral ho permet) que es va produir aquell matí de juny de 2007 entre Targa i Güell. La gent d' Amer sí que tenim memòria i sabem què han suposat els 8 anys de Güell i sabem què li suposa el pacte a Targa.

El "pan para hoy y el hambre para mañana" no serà l' estratègia de CiU d' Amer. Tot i així, n' estem ben tips d' aquest serial interminable.

P.D.1 : Ja tenim a sobre el Nou Dispensari Local. Cliquin i vegin el projecte. Això és gràcies a Güell, Targa i Clermont. Els seus programes electorals estan a anys llum del nostre. El dispensari, el primer tema.

El destí o les imprudències

Fa poques hores m' he assabentat del traspàs de la Míriam i escric aquest post trasbalsada pel fet.

Personalment sempre he tingut una lluita amb el sentit de la paraula destí. Diguem-ne que em costa creure-hi perquè quan el traspàs de les persones es deu a casualitats injustes et preguntes el sentit de moltes coses, el sentit de la vida, el perquè ha passat i un llarg qüestionari que queda sempre sense respostes.

Aquest és el cas de la Míriam. Una excel.lent persona que de manera injusta ens ha deixat. Ella venia de treballar ahir al vespre i una imprudència d' un segon ha provocat que la Míriam ens deixés. Com trobar resposta a això ? Tots sabem que la mort és inherent a la vida però que et treguin la vida és un fet incomprensible.

El destí sempre porta moltes interpretacions però quan et roben la vida per una imprudència hom es fa moltes preguntes i supòsits del perquè ella i no el que ha fet la imprudència.

La Míriam com tants amerencs que treballem fora del poble, diàriament circulem per la fatídica N-141; és a dir, la carretera de la vergonya. Per desgràcia i casualitats de la vida, molts amerencs hi han perdut la vida. Una carretera tercermundista, plena de revolts i estreta. Una carretera molt i molt transitada (segons un dia explicava l' alcalde de Bescanó, hi passen cada dia més de 12.000 cotxes). Una carretera que des de Girona fins a Anglès només hi ha 4 rectes, la resta revolts i més revolts. I molts dels que hi circulem fa anys que ens preguntem el per què no s' ha arreglat ?

La Míriam l' havia fet milers de vegades i ella sabia del perill que suposa transitar-hi però l' infractor amb una tasa d' alcoholèmia elevada se'ns l' ha emportat.

Ella que venia de treballar del Centre d' Acollida de Girona. Ella que es donava als altres, que ajudava a infants i famílies senceres a poder aconseguir un futur millor. Per què aquesta creu ?

Només ens queda el seu exemple de gran persona, discreta i agradable. Només ens queda els records, aquella carona mig somrient. Aquells ulls bonics en aquell rostre tan dolç.

Personalment, sempre quan passo pel carrer d' Olot miro la casa que havia estat dels meus avis i al davant, la casa de l' àvia de la Míriam, l' Antonieta. La casa que ara, la Míriam s' havia arreglat pel seu futur.

Descansa en pau.

Anem

Ja hi he navegat prou

per les mars de la terra,

de golfs de neguits,

d' onades de tristesa.

Barqueta mia, anem,

anem-se'n, barca meva,

cap a la mar del Cel

avui que està serena.

Ací navego a rem,

allí ho farem a vela.

Sens témer los esculls,

sens por de la tempesta.

Ai! en el mar d' ací

taurons hi ha i balenes

en la d' allí tot són

blanquíssimes nimfees

florides en l' atzur

entre esgranalls d' estrelles

enmig de l' esgranall

el bon amic m' espera.

Anem-hi tot seguit;

anem-hi barca meva.

Jacint Verdaguer

LICITACIÓ del CONSULTORI LOCAL d' AMER

Finalment ja ha arribat la licitació pública del NOU DISPENSARI d' Amer per part de GISA.

En data 16 de juliol de 2009, GISA (l' empresa pública de la Generalitat de Catalunya) ha anunciat la licitació del nou dispensari (cliquin a sobre i vagin a Documents específics i cliquin a Resum CLT - 07984).

En data, 13 d' abril del 2008 vaig fer un post " Frenem el nou dispensari local " on explicitava que en un plaç de mesos tindríem licitada l' obra del nou dispensari.

També deixava constància que malgrat en aquells moments l' obra estava en fase de redacció del projecte pels arquitectes Martínez Torruella i Vitaller, l' última paraula la tenia l' Equip de Govern (ERC + CA), és a dir, Targa i Clermont.

Ha passat més d' un any, i en l' últim Ple celebrat a Amer, és a dir, el passat mes de febrer de 2009 - per tant, com sempre incorrent la llei de Règim Local en la celebració de Plens - vam posar sobre la taula, una nova possibilitat de terreny per a poder realitzar el Dispensari.

El Grup Municipal de CiU va proposar construir-lo a l' edifici de Ca les Hermanes (ex-geriàtric privat d' Amer).

De fet, el Grup Municipal de CiU vam entrevistar-nos amb el Bisbat de Girona per saber si estaven disposats a vendre l' edifici.

Evidentment, la resposta va ser afirmativa. Fins i tot, ens van oferir la possibilitat de fer una permuta.

En aquest darrer Ple, el senyor Alcalde d' Amer es va comprometre a posar-se en contacte amb el Bisbat per saber l' oferta i les seves possibilitats.

És evident que el Sr. Targa vol un despatx ben bonic al Nou Consultori Local. Vol que la gent d' Amer es desplaci fins a la pista de l' institut per a poder anar de visita al metge.

L' Equip de Govern d' Amer li importa un rave el desnivell, les caminades, la distància fins a la farmàcia, la gent gran del poble i tots els inconvenients que portarà aquesta nova construcció. Senzillament, tots els clams i precs que s' han fet arribar a l' Equip de Govern i també a l' anterior equip - Independents d' Amer - se'ls passen per l' esquena.

Poca cosa queda a fer. Si miren l' enllaç veuran tota la redacció del projecte. L' any 2010 a Amer hi haurà el Nou Consultori Local a la pista de l' institut.

L' obra iniciada per Güell i executada per Targa i Clermont. O millor dit, l' obra pòstuma perquè tothom pugui recordar què han suposat els 8 anys dels Independents d' Amer i la continuïtat amb Targa.

Tants caps, tants barrets. Un nou capítol del serial " Aires nous i el Botxí silenciós ", dos cares de la mateixa moneda.

Esperem que vinguin nous aires perquè els que s' apropen semblen turbulents.

El Tripartit ha fulminat l' Estatut

Tot el que ha passat amb l' acord final del finançament ja ho suposàvem. Tots sabíem que l' ESTATUT NO ES COMPLIRIA, HO SABÍEM TOTS.

Fa més d' un any que esperàvem UN ACORD DE FINANÇAMENT. Ja no parlàvem de " fer complir l' Estatut en temes del finançament " sinó un " ACORD ".

Per tant, no cal que vinguin els del Tripartit a dir-nos que sí que es compleix l' Estatut. És absolutament fals. L' acord de finançament NO COMPLEIX L' ESTATUT.

Sinó revisin les dades que es donen a la web del Departament d' Economia i Finances. Segons el Tripartit, l' any 2012 Catalunya rebrà 4,028 M€

Tothom ha dit xifres però la Sra. Elena Salgado (la Vice-presidenta Econòmica) no n' ha dit ni una. I aquí hi ha el misteri de l' acord. Per què la Sra. Salgado no diu cap xifra ? Deu ser per estratègia i per què les Espanyes de les autonomies no es queixin ?

Hi ha moltíssims punts en l' acord de finançament que incompleix l' Estatut :

- No es respecta la bilateralitat.

-La realitat és que Catalunya tindrà menys euros per habitant en sanitat, educació i serveis socials que moltes altres comunitats autònomes com ara Andalusia. Pagarem per renda i cobrarem per població (és a dir, sense tenir en compte l’esforç fiscal, quan això és el que s’havia de canviar), i a més, ajustada a la baixa, perquè els criteris que fixa l’Estatut per rectificar la població no s’han tingut en compte (immigració, costos diferencials, densitat de població, dimensió dels nuclis urbans i població en situació d’exclusió social).

-No es compleix l’ordinalitat. Estar per sobre de la mitjana no és el mateix que complir l’ordinalitat (no perdre llocs en el rànquing de renda per càpita després de contribuir a la solidaritat). Per complir-se, ens hauríem de situar 17 punts per sobre de la mitjana, després d’aportar a la solidaritat, i no 5, com diu el tripartit que ens situarem. És a dir, 3 vegades menys.

-Desapareix el Consorci Tributari. El mes de gener, el Govern, en el seu document de resposta al document Solbes, deia que faltaven garanties per l’establiment del Consorci. Ara, ha desaparegut.

Per tant, no volguem ser enganyats per un Govern que només aguanta per tenir el sou a final de mes.

Personalment, el paper que està fent el PSC no em sorprèn gens. Què havíem d' esperar dels 25 diputats socialistes a Madrid ? Que podíem esperar del President Montilla ? Senzillament, tots sabíem com actuarien. El mateix pels caducats eco-comunistes d' ICV-EUiA.

I els d' ERC ? Doncs sempre tan demagògics i farsants, com sempre. Un partit que no va votar l' Estatut i ara ens venen a defensar el "millor finançament que mai ha tingut Catalunya".

Patètics, com sempre, en la seva línia des de Companys.

El que sí m' ha sobtat ha estat la resposta tan alegre de les cambres econòmiques. Entenc, en part, la seva resposta en voler un finançament ràpid per a poder "sortir de l' actual conjuntura econòmica i financera" en què estem tots sotmesos. Però dir que amb els 3.500 M€ en fem prou, doncs, no hi estic d' acord.

Catalunya fa anys i panys que està sotmesa a l' Estat espanyol. ZP i tots els espanyols es deuen fer un tip de riure amb nosaltres. Altra vegada ens han près el pèl però aquest cop amb la clau de volta dels grans farsants d' ERC. El partit de la "independència i l' alliberament nacional". jajajaja

Senyors, només ens queda la dignitat del vot. La llibertat d' aquí a 1 any de poder canviar aquests denigrants polítics que governen la Generalitat de Catalunya.

"El nostre heroi, Josep Pla"

El dijous, 2 de juliol a les 20 h vespre, es presenta el llibre " El nostre heroi, Josep Pla", a la Biblioteca Joan Vinyoli de Santa Coloma de Farners. L' autor del llibre, l' Enric Vila, hi serà present.

Personalment, no conec l' Enric Vila però sí sóc seguidora, des de fa temps, dels seus escrits i dels seus llibres. De fet, vaig conèixer l' obra d' Enric Vila gràcies al portal de Salvador Sostres.

Poder escoltar el mateix autor parlant sobre el millor escriptor en prosa en llengua catalana del segle XX, Josep Pla, serà una il.lusió i un plaer increïble.

L' Enric Vila ha fet una obra fascinant, molt contundent, divertida i alhora trencadora. L' autor ressalta el patriotisme de Josep Pla, li treu la màscara al gran escriptor empordanès, però allò més exemplar és deixar constància que Pla era un defensor de Catalunya, de la seva llengua, de les arrels empordaneses on mai va defugir.

El llibre deixa clarament palès com ha estat de difícil ser català i escriure en català en l' època franquista. De fet, Enric Vila fa un paral.lelisme brillant amb l ' època actual. Ha canviat quelcom des del 1714 ? Des de l' època franquista fins el dia d' avui, Catalunya es troba en millor o pitjor posició ?

També és d' una bufetada terrible veure com sempre els catalans hem arronsat el cap davant l' imperialisme espanyol, ahir, avui i sempre.

A part de deixar ben palès l' esperit catalanista que exportà Pla allà on anava i amb qui parlava, l' obra té un altre valor, el valor de parlar clar, sense embuts ni pors.

Si alguna cosa té l' Enric Vila és la seva clarividència d' idees explicitades d' una manera tan clara que quan un ho llegeix es queda astorat. Per què ? Senzillament, perquè per desgràcia hi ha poca gent que parli tan clar i tan bé com el jove Enric Vila.

Si avui, la nova generació dels que pretenem servir a la societat catalana tenim un valor a practicar és el de l' essència, el del realisme sense lligams, el valor i la valentia de parlar clar, reconèixer allò que s' ha fet malament i lluitar-hi per solventar aquestes llacunes que no ens deixen albirar la nostra aspiració nacional com a poble, com a nació.

De fet, la gent de la meva generació ens encanta llegir F. Marc Àlvaro, Salvador Sostres, Vicent Sanchis, Jordi Graupera i l' Enric Vila. Escriptors valents que s' han plantat davant l' stablishment catalano-espanyol incrustat a la nació catalana.

Gràcies Enric per la teva autenticitat, gràcies per poder desemmascarar veritats que s' han tapat per la por a "represàlies" o per la por a no "arribar" allà on sembla que s' ha d' arribar.

P.D.1 : L' acte de Jacint Verdaguer a la Mare de Déu del Mont va ser un èxit. L' entorn majestuós i la qualitat humana que ens va acollir també. Gràcies David.

P.D.2 : El valor de l' essència de les coses, l' autenticitat, el valor de l' ètica i la moral. Fa tanta falta recuperar els valors que aguanten l' essència de les coses. Però en totes les cases sempre hi ha aquells que s' enlluernen i no recorden el valor del compromís. Quina grisor que hi ha, quina decepció, quins farsants ! Però el més fort és que les "cúpules" també practiquen la mateixa grisor putrefacte. Per tant, cal no defallir perquè la veritat sempre ens donarà la pau i la llibertat.