Ibarretxe i el dret a l' autodeterminació dels pobles

En l' ordre polític actual es constata que les estructures que tenim són pràcticament les mateixes que es van consolidar al segle XIX.

Funcionem sobre la base d' un poder polític sobirà establert en estructures anomenades estats.

Si mirem al món, ens adonarem que les fronteres entre els estats s' han establert amb criteris poc raonables : a l' Àfrica, els imperis colonials van dibuixar fronteres al marge de les realitats tribals, culturals i lingüístiques. Tots els pobles de la Xina estan dissimulats en un sol estat de 1.134 milions de persones. La dissolució de l' imperi soviètic ha permès la reaparició de molts pobles perseguits per un poder central i uniformador.

Desgraciadament, el mapa dels estats no coincideix prou amb el mapa dels pobles i les lleis internacionals no protegeixen els pobles sinó els estats.

Els estats actuals acaparen la sobirania i veuen amb mals ulls la discussió de les seves fronteres.

Fins i tot, s' han arribat a cometre actes inhumans per a mantenir un estat. N' és l' exemple evident l' antiga Iugoslàvia i Milosevic. Per què no recordem com Milosevic va comptar amb la complicitat dels estats europeus occidentals quan pretenia mantenir un sol estat iugoslau dominat per Sèrbia ? Els dirigents occidentals van ser còmplices de la barbàrie de Milosevic però ells no volien crear un precedent que pogués obligar a aplicar als seus estats els mateixos criteris d' autodeterminació.

Que els pobles s' autogovernin és una bona notícia. La legislació espanyola vigent permet que les comunitats autònomes organitzin referèndums, però, amb l' autorització del president del Govern.

Al Quebec o al Regne Unit el govern han permès referèndums perquè entenen l' essència de la democràcia.

L' autodeterminació és un dret democràtic i l' estat espanyol no pot prohibir que el poble basc parli. Els pobles són sobirans per naturalesa sinó quin sentit té la democràcia ?

El senyor Ibarretxe ha plantejat una consulta popular i prou ! Per què tanta por a la pronúncia popular d' un poble ? El senyor Ibarretxe i tots els pobles que estem sotmesos a l' Estat espanyol i a la Carta Magna entenem que no tenim cap més opció per a demostrar si el poble vol o no ser sobirà.

El poble basc, com el català i tants d' altres d' arreu del món, tenen tots els mecanismes legals per a poder fer consultes populars per a saber què pensa el poble. La Unió Europea no pot prohibir al poble basc aquesta consulta popular. O és que no recordem que la UE va organitzar el referèndum de Montenegro fa més o menys un any ? Per què Montenegro sí i el País Basc no ?

Davant d' aquesta foscor, una s' adona que els sistemes democràtics no funcionen prou bé. Sembla que els ciutadans siguem una molèstia i que els poders fàctics desitgin més passivitat, més alienació.

El País Basc ha plantejat una via pacífica per a trobar una resposta. Ibarretxe és un home d' idees clares i pràctiques. Aquesta consulta també pot ser el principi de la fi d' ETA.

Fundació Jaume Casademont

S'ha inaugurat la Fundació Jaume Casademont situada al Parc Científic i Tecnològic de la UdG.

Ha estat un projecte iniciat en vida del mateix empresari però finalitzat després del seu traspàs.

L' acte d' inauguració de la Fundació es va celebrar el proppassat dijous, 20 de setembre amb la presentació del llibre Jaume Casademont, identitat i compromís, el qual, aplega més d' un centenar d' escrits realitzats per gent que va conèixer l' empresari, polític i president del primer Consell Social de la UdG.

L' emotiu acte de presentació de la Fundació va estar aplegat de personalitats del món empresarial, polític i social d' arreu de Catalunya qui, amb la seva presència van retre homenatge a la persona de Jaume Casademont.

El Sr. Casademont, qui vaig conèixer personalment en els inicis de la UdG, era un nacionalista de cap a peus. Un home que estimava, defensava i projectava Catalunya com un país viu i amb prospecció cap al futur. Ell era un home de consens, de paraula, d' amistats ben plurals i alhora controvertides, però mai va perdre la seva identitat ni les seves arrels.

Va defensar Catalunya al Congrés i al Senat en els inicis de la democràcia, oposant-se radicalment a la LOAPA. Va defensar el concert econòmic basc durant la legislatura al Senat perquè estava adscrit al Grupo Parlamentario de Senadores Vascos (GPSV).

Si es repassa les seves aportacions al Congrés de Diputats o al Senat, un/a s' adona que era una persona avançada en el temps.

Avui, Catalunya està mancada de personalitats dignes d' emmirallar-s'hi com va ser Jaume Casademont i Perafita.Tan de bo, la Fundació Jaume Casademont sigui un nou impuls per seguir projectant cap a la societat, els valors de l' esforç, de la riquesa productiva mitjançant el treball i de l' humanisme, que ell tan majestuosament va representar al llarg de la seva vida.

President Pujol i l' Associació D' Aprop

L' Associació Màster Girona (AMG) ha organitzat un esmorzar-col.loqui per parlar sobre lideratge, amb el President Jordi Pujol.

L' associació agrupa els ex-alumnes del Màster en Direcció i Administració d' Empreses (MBA) de la Universitat de Girona i altres professionals de la gestió empresarial.

Aquesta associació porta organitzant, des de fa anys, debats, conferències, visites a empreses i altres activitats amb personalitats diverses del món empresarial. Actualment, alguns membres de l' associació han potenciat l' activitat creant la plataforma D' Aprop, com a eina d' enllaç entre l' empresa i la societat.

La tertúlia ha estat moderada pel director d' El Punt, Xevi Xirgo, el qual ha definit el President Pujol com " un líder nat perquè quan Pujol parla sempre es fa silenci. I els líders tenen aquesta qualitat". També ha comentat que "els líders tenen seguidors perquè il.lusionen però avui això no passa".

El director d' El Punt ha intentat encarrilar la tertúlia amb preguntes molt interessants com " vostè, en cap moment de la seva trajectòria li ha passat pel cap plegar per què estigués desanimat ?".

El President Pujol ha explicat que " mai es pot plegar quan s' estima una cosa de veritat. El que va al davant s'ho ha d' estimar més que ningú. I jo m' estimo el meu país, Catalunya".

També ha ressaltat que per "liderar cal il.lusió, confiança, estima i valors". Ho ha exemplificat mitjançant líders històrics com George Washington, Thomas Jefferson, kohl, Miterrand, entre d' altres.

Evidentment, la tertúlia ha anat per altres camins com ha estat la relació entre l' Estat espanyol i Catalunya. O la situació d' estar a l' oposició després de 23 anys, on hi ressalto una reflexió que ha pronunciat el President : " si tot se te'n fot, des de l' oposició pots ser molt feliç. Però CiU sempre actua amb seny i coherència. CiU l' importa la llengua, la cultura, l' educació, l' economia ... i tot allò que ens faria ser un gran país".

Al final, la tertúlia s' ha acabat perquè la seva senyora, la Marta Ferrussola, li ha recordat que havien d' anar a dinar a La Cellera de Ter.

Realment, ha estat un matí magistral, on tots els presents hem escoltat un Mestre irrepetible, únic i vivent.

Des d' aquí agraeixo la invitació a tots els membres de la Junta D' Aprop ( en Ricard Lloret,l' amic Jordi Martos, la Lluïsa Teixidor, la Joana Frigolé, en Josep Casals, en Miquel Pintó i en Dani Bernardo). Un cop més, gràcies per la vostra invitació.

Targa governa ?

Ahir vam celebrar la Diada Nacional de Catalunya mitjançant un acte unitari de tots els grups municipals a l' Ajuntament d' Amer.

Però la sorpresa, novament, va passar 10 minuts abans de l' acte quan l' alcalde d' Amer, en Xavier Targa es va dirigir a n' en Narcís Junquera confirmant-li que " la intervenció que li havia demanat a l' Alba Serra no la podrà fer perquè la resta de grups polítics a l' ajuntament si han negat".

Realment, em deixa estorada i em sobte que l' alcalde d' Amer no tingui paraula. Bé, de fet, deu ser habitual aquesta manera d' actuar si tenim present com va pactar el dia que es va constituir l' ajuntament.

Em pregunto si Targa governa realment amb un programa clar. Em pregunto si Targa rep pressions dels seus socis de govern ? Per què Targa em truca el divendres, 7 de setembre al capvespre demanant-me la meva opinió sobre l' acte institucional de la Diada i em demana que llegeixi i dediqui unes paraules per a commemorar la mort de Lluís Maria Xirinacs i , 10 minuts abans de començar l' acte institucional em confirma que no podré llegir les paraules dedicades al difunt perquè la resta de grups municipals no ho volen ?

Targa té criteri propi com a alcalde d' Amer o ha de fer "bondat" perquè els seus socis de govern no s' enfadin ?

No és cap amenaça, senzillament un avís : Sr. Targa, ja n' hi ha prou de tan "marejar la perdiu". Els cent dies de gràcia ja s' han acabat. L' Ajuntament d' Amer li cal un govern responsable, amb criteri i ètica.

Vostè va prometre transparència, diàleg i un bon govern. De moment, no hem vist cap actuació que confirmi aquests objectius.

Li exigeixo que faci una auditoria econòmica i urbanística d' aquests 8 anys de govern dels Independents d' Amer. Li exigeixo que expliqui per què ha parat obres civils que tenien llicència concedida per l' ex-alcalde i actual soci de govern, Joan Güell. Li exigeixo que governi amb lleialtat i ètica democràtica.

El Canigó

Aquest proppassat diumenge pugem al Canigó. Un dia preciós, sense cap núvol i des del cim albirem el mar.

La jornada es fa especial perquè estem a dos dies de la Diada de l' Onze de Setembre. El significat de la Diada és doble : per un costat, és un dia de record. De record, d' homenatge cap a les persones que en la Guerra de Successió varen defensar les llibertats catalanes, algunes amb el sacrifici de la pròpia vida. Tal i com va relatar l' amic David Pagès, " la Diada és un record extensible a tots els homes i dones que al llarg de la història han lluitat per la nostra llengua, per la nostra cultura i per la dignitat nacional del nostre poble.

I és també un dia de reivindicació nacional. De reivindicació de tot allò que es va perdre el 1714.

Catalunya va perdre la seva sobirania. Allò que molts catalans i catalanes reclamem des de fa tants i tants anys. Però allò que no va perdre, ni llavors ni mai, va ser i ha estat la seva condició de nació.

Hi ha moltes causes que això ho han fet possible, com ara la voluntat de ser del poble de Catalunya, l' existència d' unes arrels molt fondes i, entre altres motius, la sort que al llarg de la història han aparegut grans personatges, com Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Enric Prat de la Riba, Josep Maria Folch i Torres, Pompeu Fabra, Joan Corominas, Francesc de Borja Moll, Joan Fuster entre d' altres".

Des de l' any 2002 tinc la sort de participar activament amb l' Associació Amics Gironins de Verdaguer, fundada per l' amic David Pagès i Cassú.

En cada acte que celebrem arreu, sempre llegim estrofes del poema Canigó. Segons el professor Antoni Comas, el poema Canigó és " l' epopeia nacional de Catalunya i alhora l' obra literària més perfecta que mai s' hagi escrit en català".

I certament, cada vegada que rapsodo el poema Canigó m' adono que Catalunya és una gran nació ahir, avui i sempre. M' adono que portem 300 anys demanant allò que és nostre, el país, la llibertat i la pàtria.

Avui, més que mai, estem molt lluny de la plena sobirania nacional. El tarannà polític que ha agafat Catalunya des del desembre de 2003 ens ha allunyat, cada cop més, d' aconseguir la independència.

Com a sobiranista no comprenc la decisió de la direcció actual d' ERC d' abraçar-se al PSC-PSOE, sobretot, després del primer Tripartit.

Per això, ahir em va encantar poder fer el cim del Canigó. Contemplar tanta bellesa, tanta immensitat concentrada al cim d' un massís tan simbòlic i tan nostre. En el meu cap van passar molts pensaments sobre el moment polític que ens trobem. Vaig baixar finalment, rellegint estrofes de l' epíleg final d' aquest preciós i emotiu poema escrit pel gran poeta nacional de Catalunya :

Com dos gegants d' una legió sagrada

sols encara hi ha drets dos campanars :

són los monjos darrers de l' encontrada,

que ans de partir, per última vegada,

contemplen l' enderroc de sos altars.

- Campanes ja no tinc - li responia

lo ferreny campanar de Sant Martí.-

Oh, qui pogués tornar-me-les un dia !

Per tocar a morts pels monjos les voldria

per tocar a morts pels monjos i per mi.

Que tristos, ai, que tristos me deixaren !

Tota una tarda los vegí plorar;

set vegades per veure'm se giraren;

jo aguaito fa cent anys per on baixaren :

tu que vius més avall, no els veus tornar ?

Lo que un segle bastí l' altre ho aterra,

mes resta sempre el monument de Déu;

i la tempesta, el torb, l' odi i la guerra

al Canigó no el tiraran a terra,

no esbrancaran l' altívol Pirineu.

Auditoria urbanística a Amer

L' alcalde d' Amer, en Xavier Targa, ha volgut conèixer de ben a prop les llicències d' obres concedides per l' ex-alcalde i actual soci de govern, Joan Güell. El resultat d' aquesta "coneixença" ha portat a Targa a paralitzar moltes obres al poble. De moment, es desconeixen els motius d' aquesta paralització. Però els amerencs sí que ens preguntem el per què d' aquesta decisió. Serà que s' ha vist quelcom estrany ?

Davant d' aquesta mesura, seria bo que Targa avalués públicament la gestió urbanística d' aquestes obres paral.litzades. Seria encertat realitzar una auditoria urbanística per a poder comprovar si s' han desenvolupat correctament.

Cal recordar que Targa va prometre una auditoria econòmica de l' ajuntament si era l' alcalde. Doncs ara, hauria d' afegir-ne una altra, l' urbanística.

Seria un encert a la seva gestió i mostraria al poble una imatge de responsabilitat i transparència.

Virus del Papil.loma Humà

La Comissió Mixta dels Drets de la Dona del Congrés de Diputats va aprovar per unanimitat una proposició no de Llei de CiU on s’ instava a la comercialització de la vacuna abans d’ acabar l’ any 2007. La Portaveu de CiU en la Comissió Mixta dels Drets de la Dona, Mercè Pigem va portar la proposició endavant. Recordem que la vacuna és una prevenció al desenvolupament del càncer en el coll de l’ úter. A l’ Estat espanyol es detecten uns 2.100 casos anuals, i més de 700 morts a l’ any per aquesta malaltia. Espanya és l’ únic estat membre de la UE on encara no es comercialitza. A més, és la primera vacuna eficaç contra un càncer. Arreu del món, es comercialitza a 38 països.