Ple Ordinari

Avui, dimecres, 30 d' abril de 2008 estem convocats a un Ple Ordinari a les 18 h tarda.

Després de 6 mesos sense cap convocatòria del mateix i incomplint la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, l' Equip de Govern d' Amer ha convocat sessió ordinària.

Un Ple convocat a més córrer senzillament per a poder adjudicar definitivament la gespa del camp de futbol d' Amer.

Als regidors se'ns va convocar dissabte, 26 d'abril a la tarda, i dilluns, 28 d' abril, a 2/4 de dues del migdia ens truquen de l' Ajuntament convocant-nos a una Comissió Informativa sobre els punts del Ple per a les 6 h tarda.

Un Equip de Govern que demostra una mínima planificació. Un Equip de Govern que incompleix reiteradament la Llei. Un Equip de Govern que actua despòticament però ven la imatge de democràtic.

Els Plens ordinaris s' havien de celebrar cada tercer dimecres de cada 3 mesos al vespre, segons el règim de sessions de Plens Ordinaris votat el passat mes d' octubre de 2007 i proposat pel mateix Alcalde.

Personalment estic cansada d' aquesta manera d'actuar d' aquest Equip de Govern. El que hauríem de fer tots els regidors és no anar avui al Ple Ordinari. I demostrar al senyor Alcalde d' Amer que està en minoria.

El que cal fer és demanar explicacions de la poca transparència que hi continua havent a l' Ajuntament d' Amer : per què no es fa una auditoria financera-econòmica ? per què no es fa una auditoria urbanística per saber i conèixer els disbarats que s' han fet a Amer al llarg d' aquests 8 anys, tal i com es pot veure a la fotografia del post, on aquest monstruós bloc de pisos que s' està acabant a l' entrada del poble incompleix la normativa ? Per què encara no tenim el pressupost de l' any 2008 si ja estem a mes de maig ? Per què tan poca transparència ? Hi ha un " pacte kafkià amb el diable ? Per què no se'ns explica la realitat del nou dispensari local, el qual, ja hi ha la maqueta feta ? Per què no s' exposa al públic aquesta maqueta ?

És evident, que la gent que treballem a compte propi o per altres tenim una agenda bastant apretada i no disposem de les fantàstiques excedències o baixes com d' altres.

Demà els hi explicaré com ha anat el Ple Ordinari finalment convocat per aquest poc transparent i ineficaç Equip de Govern d' Amer.

FRENEM EL NOU DISPENSARI LOCAL

La construcció del nou dispensari local ( i no CAP, com solem dir) segueix avançant i amb data, 6 de febrer de 2008, es va adjudicar la redacció del projecte als arquitectes Martínez Torruella i Vitaller, per un valor de 89.000 €uros.

A partir d' aquesta adjudicació poden passar uns 6-9 mesos abans no s' iniciïn les obres. De totes maneres, qui té l' última paraula és l' Equip de Govern.Això, ens va quedar molt clar el dia que vam anar a trobar a la Delegada de Sanitat a Girona, senyora Marta Pedrerol, la qual ens va informar que " l' ajuntament és qui té la facultat de decidir el lloc on es vol construir el nou dispensari local".

Per la vostra informació, sapigueu que el terreny on es vol construir el Nou Dispensari té una superfíciede 1.078 metres quadrats però el nou Dispensari Local ocuparà 293 metres quadrats.

El conseller Baltasar i La Moreneta

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va declarar fa dos dies a Catalunya Ràdio, que el passat dia 14 de març, durant els funerals per l' ex-abat de Montserrat - Cassià Maria Just-, es va dirigir a La Moreneta i li va dir " saps que sóc agnòstic, però si pots fer quelcom, fes-ho".

La gravetat de la situació i la manca de previsió del Departament de Medi Ambient al llarg d' aquests quatre anys, ha portat al conseller a no descartar emprendre qualsevol tipus d' acció i declaració, incloses les pregàries.

El que no coneix el conseller ecologista és que abans de pregar i demanar miracles cal confessar-se dels pecats. Primer hauria d' haver visitat el confessionari i amb secret de confessió demanar perdó per haver mentit en seu parlamentària : CiU el va interpel.lar sobre si pretenia dur a terme el transvasament del Segre i ell ho va negar. Uns dies després, va reconèixer que sí que es volia dur a terme, i més endavant va dir que feia mesos que s' estava planificant.

També, cal posar en coneixement dels catalans la incompetència del Govern, el qual desconeixia que per dur a terme un transvasament d' un riu de la Conca Hidrogràfica de l' Ebre es necessita l' autorització per part del Congrés de Diputats.

El President Montilla va afirmar fa pocs dies que "durant 23 anys de Govern Pujol no s' havia fet res en infraestructures hidràuliques". Per si li queda cap dubte al President José Montilla li haurem de recordar les següents actuacions que es van portar a terme en època convergent : el Consorci d' aigües Costa Brava; el Consorci d' aigües de Tarragona; el minitransvasament de l' Ebre al Camp de Tarragona; l' allargament de la xarxa d' Aigües Ter Llobregat al Garraf, Baix Llobregat i Anoia; la canonada de 240 cm d' Abrera a Sant Joan Despí; la dessaladora de Blanes-Tordera; la projecció de dues dessaladores a Tarragona i al Baix Llobregat; la construcció dels nous embassaments de Rialb i de la Llosa del Cavall; més de 300 estacions depuradores d' aigües residuals; la construcció de les grans depuradores del Baix Llobregat i del Besòs, etc.

En contra, cal destacar que l' execució pressupostària del Tripartit l' any 2007 va ser només del 20% en polítiques referents al cicle de l' aigua.

A Catalunya ens calen establir mesures urgents per a fer front a la situació de sequera actual i mesures estructurals a mitjà termini per preveure situacions d' urgència en el futur. Així, cal tenir molt present que fa 15 anys el President Pujol ja havia abordat el transvasament del Roine però els que avui estan al Govern de la Generalitat s' hi van oposar frontalment.

Finalment, és altament recomenable el document que ahir va publicar la Fundació Catalunya Oberta, on la revisió d' un estudi fet l' any 2002 sobre la viabilitat del transvasament del Roine, posa de manifest que és una alternativa més econòmica, menys consumidora d' energia i més sostenible que les dessaladores.

P.D.1 : Lluna Baltasar, filla del conseller de Mediambient, ha rebut un increment anual de 14.000€ perquè " té mes responsabilitats" dins el Departament de Presidència, on desempeny la tasca d " adjunt a l' Oficina de Comunicació " des del desembre de 2006. La Generalitat convertida en el Servei de Col.locació Familiar.

P-D.2 : L' ex-conseller de Medi Ambient en el Tripartit 1, Salvador Milà, va afirmar fa quatre anys que " Catalunya estaria en disposició d' afrontar qualsevol sequera l' any 2008". Tenia tota la raó. Després del viatge familiar amb helicòpter es va convertir en un visionari del futur.

Un NO a José Bono

El lema de CiU en aquesta campanya electoral ha estat " El teu vot farà respectar Catalunya", i certament, CiU ha iniciat la primera constatació clara amb el vot en contra de José Bono com a President del Congrés.

Fa dies vaig fer un post on demanava que CiU s' oposés a la candidatura de Bono per dignitat nacional. Bono ha mostrat al llarg de la seva carrera política un enorme anticatalanisme i un espanyolisme ferotge, equiparable al de l' ala més radical del PP. Bono representa les posicions més conservadores i centralistes del PSOE. Només cal repassar les hemeroteques i llegir algunes de les "perles" que ha dit Bono respecte Catalunya : " A Espanya, l' única nació que hi ha s' anomena Espanya i la resta són romanços ", " les nacions són un invent", " L' Estatut català ja no el volen ni els seus pares", " Els nacionalismes estan més a prop de Hitler que de la democràcia", " És obscè i menyspreable demanar les balances fiscals" " El nacionalisme de CiU és una antigalla per enganyar pagesos" o que " Pujol repapiejava i que el cap no li regia del tot".

D' acord amb el reglament del Congrés, que no permet votar "NO", CiU ha de votar en blanc o presentar un candidat propi en l' elecció del President de la Mesa del Congrés. En canvi, veurem la submissió absoluta dels 25 diputats del PSC a les ordres del PSOE votant un personatge que no ha respectat Catalunya en cap moment. El PSC tenia a les mans exigir a Zapatero un President del Congrés més sensible amb les diferents nacions de l' Estat; és bo recordar que els 25 diputats del PSC són imprescindibles perquè Bono sigui escollit President. El PSC enlloc d' intentar negociar per Catalunya deu estar pensant quins Ministeris o Secretaries Generals demanarà. Cal recordar també, que Chacón, al llarg de la campanya electoral va desmarcar el PSC de Bono, però a l' hora de la veritat, les cartes sempre acaben sortint. La realitat s' ha imposat al fingiment electoralista.

Avui trucaré a un conegut amic meu que es defineix com a independentista i nacionalista català, el qual, em va fer saber que " la por al PP em va fer votar al PSOE". En aquest conegut amic li diré que el seu vot farà President del Congrés a un personatge que no creu amb la plurinacionalitat de l' Estat.

Curiós aquests votants autodefinits independentistes que han votat a ZP ! Qué trist pensar que companys, amics i coneguts independentistes aboquin el seu país a la boca del llop de l' espanyolisme més ranci i ferotge.

Al meu conegut amic li diré que no em creuré més els seus discursos falsos d' estelada. El meu conegut amic no em podrà mai més donar-me lliçons de Pàtria, ni discursos demagògics d' estelada i independència perquè ell ha renunciat a defensar el seu país quan més ho necessitava.

El meu amic ha escollit Espanya i ha renunciat amb el seu vot a defensar Catalunya.

Em queda el testimoni i l' esperança que el meu vot ajudarà a defensar els interessos de Catalunya. CiU és l' únic partit catalanista que realment defensa els interessos, la dignitat i el respecte que es mereix Catalunya a Madrid.

Transvasament del Segre

La "nova cultura de l' aigua" del Tripartit ha estat un fracàs. I ara que tenim un conseller ecologista pensàvem que trobaria la solució a l' aigua. És evident que els d' ICV miren poc al cel però porten mesos i mesos quasi conversos als miracles celestials.

Patètica i covarda l' actuació hipòcrita del Tripartit i molt especialment, la del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar. De fet, aquesta actitud opaca i nocturna d' ICV forma part del seu tarannà. Només cal recordar l' oposició a Bracons i a línia de Molt Alta Tensió. I avui, el túnel de Bracons ja està quasi acabat i els senyors ecologistes d' ICV callen i s' empassen el gripau.

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, sempre s' ha oposat al transvasament de l' Ebre però avui, el plantegen des d' un afluent del mateix !

També té mèrit no reconèixer que fer passar aigua d' un riu a un altre s' anomena transvasament. Però això no és acceptat pel Departament de Medi Ambient. Ells s' han inventat una altra definició " intervenció puntual". Es deuen pensar que els ciutadans som "una colla d' encantats".

El més fort de tot plegat està en què la cessió d' aigua del Segre a l' àrea metropolitana de Barcelona és el pitjor transvasament que es pugui portar a terme. El motiu és molt clar : s' agafa aigua de la capçalera del riu. Això és un atemptat ecològic perquè lamina el cabal del riu.

També cal ressaltar, el gran cost econòmic que suposa l' operació : cada hectòmete cúbic d' aigua es pagarà a 600.000 €uros ! Això és més car que portar aigua embotellada !!

Quina hipocresia més covarda. Fa uns anys, quan el PP volia portar a terme el transvasament de l' Ebre, el PSC-PSOE, ERC i ICV van ser els primers a encapçalar les protestes i a prometre que "ells mai permetrien un transvasament de l' Ebre". Prometien una "altra cultura de l' aigua és possible ".

El Tripartit porta quatre anys perduts; no ha fet pràcticament res per fer-hi front a un problema cíclic com és l' escassetat d' aigua.

Per cert, enllaço una entrevista al conseller de Medi Ambient. Digne de llegir-la.

CiU : Cap contracte per recolzar ZP

CiU no pot signar cap contracte amb ZP. CiU no es pot permetre més errors. CiU no pot segellar cap pacte post-electoral amb el PSOE.

Com a catalans no podem tornar a ser enganyats. El senyor Zapatero no pot tenir més credibilitat a Catalunya ni a Convergència i Unió. No ens cal signar cap pacte. No som necessaris per governar però si ho fossim tampoc podríem pactar un pacte estable de legislatura amb un Govern que ha menystingut Catalunya.

Avui només ens cal anar a Madrid a treballar, com sempre hem fet, per Catalunya i el seu benestar. I si el senyor ZP ens necessita doncs hem de fer pactes puntuals i " el peix al cove" de l' era Pujol.

Tan de bo aquesta estratègia ja hagués estat superada però és evident que el tan "criticat peix al cove" és l' única manera de treure allò que ens pertoca. Trista realitat però ben certa. I sinó fixem-nos amb la resta de partits , encapçalats, pel PNB. Tots, tots han fet, fan i faran el mateix.

Probablement no sigui una legislatura fàcil pels socialistes. Crec que no ho serà. En primer lloc, perquè l'Era Zapatero ha estat remant en època de bonança econòmica però això avui s' ha acabat. El Nou Govern de ZP s' iniciarà en època d' incertesa econòmica, la qual, pot ser llarga i persistent en el temps.

Per altra part, té el tema basc a la cantonada : es comenta que el PNB podria fer un pacte estable amb ZP però això és una arma de doble full. Per una banda, es pot pactar però per l' altre dubto que el senyor Ibarretxe posposi per més endavant la tan enunciada consulta popular o referèndum per l' autodeterminació.

Llavors tenim els grups satèl.lits del PSOE, els quals, han obtingut una desfeta en aquestes darreres eleccions : EUiA-ICV-ERC- C.C i BNG. La seva satel.lització l' han pagada amb escreix però no podem obviar l' Entesa al Senat i el possible Grup Mixt d' aquests per a tenir representació parlamentària.

Una legislatura d' entrada gens fàcil, gens optimista. Per això, CiU pot actuar d' una manera eficient, amb seny i responsabilitat si es situa amb l' equidistància que tants vots va aportar a ERC.

CiU pot desenvolupar un gran paper aquesta propera legislatura. Pot arribar a ser el grup polític amb més enfoc prospectiu de cara al futur. Pot recuperar la "marca catalana" injustament perduda.

CiU només li cal mirar-se a si mateixa, creure's i projectar-se cap al futur, el qual, pot ser un futur brillant i esperançador.

Per cert, desitjo que no es voti el senyor Bono com a President de la Mesa del Congrés. Un senyor on la plurinacionalitat de l' Estat li és indiferent no mereix la mínima confiança de cap grup català.

Catalunya autonòmica i postnacional ?

Pel bé del país, ens cal recuperar l' eix nacional. El Tripartit ha suposat dividir la societat catalana entre dretes-esquerres i situar Catalunya en l' eix postnacional i autonòmic.

Mai Catalunya havia estat tan allunyada de la seves aspiracions nacionals com ara. Però paradoxalment, tan en el primer Tripartit com en l' actual hi ha una majoria nacionalista al Parlament de Catalunya.

Molt trist! D' aquí a 50 anys serà digne d' estudiar els annals de la Història de Catalunya i veure com dos partits que inicialment aspiren a portar la Pàtria a l' alliberament nacional es dediquin a separar-se i allunyar-se.

Certament però, en l' era Mas s' ha invitat a ERC a sumar majoria nacionalista, a fer un front nacional però l' actual direcció d' ERC ha preferit abraçar-se a l' ós socialista pensant que l' estratègia era menjar-se CiU. Avui podem afirmar que l' ós socialista s' ha menjat el partit que els va col.locar al poder. ERC ha situat el PSC-PSOE allà on és avui. Mai Catalunya havia estat tan socialista com ho és avui i això ho ha provocat la direcció d' un partit independentista.

CiU i ERC són partits totalment complementaris i no partits rivals. És evident que avui s' estimen poc o almenys aquesta és la percepció de les bases dels dos partits. CiU i ERC no s' han de casar perquè en política, els casaments no són per amor sinó per interès però tampoc s' han de veure com rivals perquè ideològicament i per naturalesa no ho són.

Dels resultats d' aquestes eleccions no només hem de buscar responsables a ERC, només faltaria !. Des de CiU també ens cal reflexionar. Dir que hem fet un bon resultat doncs crec que és aspirar a molt poc. CiU portem eleccions rere eleccions perdent votants. Per què no hem recuperat votants si ERC ha baixat més de 300.000 vots ? Ahir un alt dirigent de CiU em va reblar " estem contents perquè hem aguantat molt bé el tsunami". Quan ho vaig sentir vaig quedar sobtada d' aquesta minsa reflexió. Perquè si per CiU l' aspiració màxima era "aguantar bé el tsunami" doncs sincerament és per fer-s'ho mirar. Enlloc d' aspirar i de buscar més persones que s' identifiquin i creguin en el nostre projecte es veu que la fita era "aguantar el tsunami".

També cal reflexionar sobre el "vot útil" que ha fet molta gent catalana, aquella gent que creu i estima Catalunya. En el nostre entorn hem sentit a dir que havien votat ZP senzillament per parar al PP. I és clar, la meva pregunta ha estat pensar si PSOE o ZP són tan diferents del PP o Rajoy. Perquè és evident que els dos són dues cares diferents però de la mateixa moneda. I això sobte. Crec que també hem de reflexionar i veure per quines raons la gent es mou per quatre lemes o falses promeses.

Veient tot això crec que haurem de tornar a posar en pràctica el lema del President Pujol, el " fer país i fer política". Avui encara hi som a temps. A Catalunya hi ha un clar sentiment nacionalista. Les noves generacions de catalans, molts, s' identifiquen com a independentistes. Al Parlament de Catalunya avui encara hi ha una majoria nacionalista. Avui potser ha arribat l' hora de deixar de banda les estratègies polítiques, els espais de poder i pensar més en el país i el seu futur.

Tal i com deia l' admirat Vicenç Villatoro " sempre ens quedarà el Barça, l' adhesiu de l' ase i alguna altra cosa per a les satisfaccions sentimentals. Tampoc sembla l' horitzó més desitjable per als qui es proclamen nacionalistes, però certament seria un final curiós i ben poc previsible per a cent anys de problema català ".

Vull pensar i creure que aquest revés a les nostres aspiracions nacionals sigui per esperonar-nos a dilucidar el veritable horitzó : treballar perquè Catalunya pugui aconseguir la plena sobirania nacional.

P.D.1 : Mariano Rajoy no s' hauria de tornar a presentar. Una cosa és guanyar i que no et deixin governar i l' altra és perdre 2 vegades seguides.

P.D.2 : En 4 anys de govern Tripartit hi ha hagut 5 consellers de Governació diferents.

P.D..3 : El President de la Generalitat, José Montilla, s' ha hagut d' empassar el nom de Jordi Ausàs després de tenir-ne coneixement a través d' un mitjà de comunicació.

P.D.4 : Qui deia que CiU provocaria canvis en el sí de la política catalana després de les eleccions espanyoles ? Doncs qui ha generat inestabilitat en el Govern ha estat el partit que té la clau del Tripartit. Insòlit.