175 aniversari de La Renaixença

Òmnium Cultural de l' Alt Empordà ha organitzat tot un seguit d' actes culturals per a commemorar el 175 aniversari de la Renaixença.

Certament, ens queda allunyat el segle XIX però alhora es podria fer un paral.lelisme tan actual que podríem afirmar i desitjar una NOVA RENAIXENÇA.

Si el segle XIX, amb la Renaixença, es va reiniciar la necessitat de fer renéixer el català, avui, més que mai, ens caldria un altre moviment cultural, social, polític i econòmic per treure'ns d' aquesta decadència silenciosa en què es troba situada Catalunya.

La Renaixença es va veure impulsada gràcies als Jocs Florals, iniciats el 1859. Els Jocs Florals van ser l' element fonamental per al procés de redreçament nacional. Pàtria, Fe i Amor, tres elements que mai hauríem d' haver perdut com a nació.

En aquella època sorgiren grans literats com Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer, Narcís Oller, Bonaventura Carles Aribau, Milà i Fontanals, J. Rubió, Antoni de Bofarull, Martí Genís i Aguilar, i un llarg testimonis d' erudits dels Països Catalans.

Des d' aquí només encoratjar i felicitar l' enorme tasca que realitza Òmnium Cultural i en especial, a en Nemesi Solà.

Demà, a les 6 de la tarda al Teatre El Jardí de Figueres recordarem Mn.Cinto Verdaguer en una conferència a càrrec de David Pagès i Cassú - professor de llengua i literatura catalana i President dels Amics Gironins de Verdaguer. L' acte també hi participarà musicalment en Jaume Arnella, l' " últim romancer en actiu dels països catalans".

Sempre que puc, col.laboro en aquesta associació cultural. Demà tindré de nou l'honor de poder llegir poemes del gran poeta nacional, Jacint Verdaguer.

P.D. : El traspàs del bisbe auxiliar de Barcelona, Joan Carrera, deixa debilitada i orfe l' Església Catalana. Descansi en pau.

El victoriós Emir de Còrdova i en Patufet, el pencaire

" Hi havia una vegada un petit país invisible als ulls dels territoris que l' envoltaven. Aquest petit país invisible venia de lluny i n' havia passat de tots colors. Els homes que hi habitaven parlaven un llenguatge estrany i tenien per bandera quatre barres de sang sota un llençol d' or.

Un bon dia, el petit país invisible es va veure governat per una mena de follets amb barret de copa. Un dels follets, el Follet Sobiranista, portava un vestit ben estelat, així feia evident que era l' home més independentista de tot el petit país.

Un altre follet, el Follet Trotsky, portava el vestit verd com la gespa amb unes ales purificades per la Moreneta, Patrona del petit país. I el darrer follet, el Follet Emir, home de poques paraules provenia d' un Califat camaleònic.

Els habitants del petit país feia temps que estaven desconcertats per aquests tres follets amb barret de copa. Un bon dia, els habitants d' aquest petit país invisible van signar un Estatut, promogut pel Patufet, un bon jan pencaire... ".

D' aquí a uns anys, podrem explicar la història de Catalunya als nostres fills d' una manera ben divertida i curiosa. Avui, al Parlament de Catalunya, en nom de la unitat i la força s' ha tornat a vendre al país per quatre llenties. I allò més fort, és que l' únic partit que pot treure el país d' aquest atzucac serveix en safata de plata la rendició i el descrèdit.

Mas ha tornat a estar l' home clau, l' home que ha "salvat" el Parlament de Catalunya lluitant per un finançament que és nostre. En canvi, l' home que té la clau de volta, el President José Montilla, n'ha sortit reforçat i amb els deures ben fets.

Per què ens tornen a enganyar ? Per què CiU actua així ? Per què escrivim quatre acords que no valen res a Madrid ? Per què no hem acordat números ? Però per què no reclamem allò que és llei ?

Quina ensarronada ! Unitat ? Quina unitat si tothom sap que a Madrid ja ens esperen ? Quin tip de riure que es deuen fer els PSOE-PSC !!

Que trist, Senyor, que trist. Un Estatut aprovat i ara resulta que hem d' acordar uns mínims per anar a reclamar amb unitat allò que per Llei ens toca.

Per cert, el conte acaba així : " el pobre Patufet, cansat de treballar i treballar pel petit país invisible va ser menjat pel bou del Follet Emir. Després d' anys i d' anys de buscar-lo i cridar-lo amb una bonica cantarella - Patufet, on ets ? -, va ser trobat per la Fada Fumada. Aquesta Fada li va donar la poció de la veritat tot dient-li - Patufet, no veus que no els convenceràs ? No veus que fa anys que prediques al desert ? No veus que el Follet Emir actua sempre pensant amb d' altres territoris i no en el nostre país ? No creus que t' hauries de plantar d' una vegada i marcar una línia clara ? No veus que s' ha de ser valent i fort ? No veus que no tenim res a perdre més enllà d' estar com estem ara ? Què t' hi va a tu fer-te el Salvador quan et cremaran a la propera foguera de Sant Joan ? Prou, Patufet. De màrtirs només a les Sagrades Escriptures. Avui, els homes han de fer servir la força d' una altra manera. Sigues tu mateix i digues un NO. NO a més preses de pèl. NO a cap acord de mínims perquè la llei ja està regulada. NO a ser el Salvador. NO a fer més gran a l' Emir de Còrdova".

Nou curs escolar

Iniciem el nou curs escolar 2008 - 09 amb moltes incògnites sobre la taula. Aquestes indefinicions actuals poden projectar l' ensenyament de Catalunya cap a un futur millor o abocar-lo al desconcert i al fracàs més absolut.

La LEC (la Llei d' Educació Catalana) ha obert de nou el debat sobre el futur de l' ensenyament al nostre país. La LEC va iniciar el camí aprovant un Document de Bases signat majoritàriament per quasi tots els agents educatius. Malauradament aquest Document de Bases es va veure tergiversat per l' Avantprojecte de Llei d' Educació. Després d' un final de curs mogut es va acordar un pacte de mínims per a poder continuar avançant.

Avui, pares i mares, professors i alumnes esperem l' acord final. Un acord que permeti una escola oberta, plural i integradora.

La LEC no ha de ser el resultat d' un acord de mínims entre forces polítiques. La LEC ha de ser el trampolí per a projectar la societat del futur.

La xarxa pública (60%) i la xarxa concertada (40%) són dues ofertes totalment compatibles i necessàries. Un país modern, lliure, que valori el progrés i el benestar mai imposa sinó que facilita ponts de diàleg entre les diferents opcions. És en la diversitat on hi ha la riquesa i el creixement.

El Conseller Ernest Maragall i tot el seu equip tècnic tenen a l' abast de la mà la projecció de l ' ensenyament a Catalunya.

P.D. 1 : Massa barracons enlloc d' escoles i aules.

P.S. 2 : Portem ja 20.000 adhesions de la Campanya Sumem-nos al mapa per un Estat propi.

Onze de Setembre, festa nacional de Catalunya

Un any més, arriba la Diada, la nostra festa nacional. Enguany, l' Onze de Setembre vindrà marcat, més que mai, per una reivindicació dels nostres drets com a poble : l' Estatut, el finançament i el dret a decidir.

Fa 294 anys que vam perdre la sobirania. Tres segles lluitant, defensant, reivindicant la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra pàtria. Cada vegada estem més lluny de l' autogovern. Catalunya viu uns moments molt crítics pel seu futur col.lectiu com a nació. El Nou Estatut d' Autonomia refrendat pels catalans i legislat per les Corts espanyoles es troba aturat, per tant, sense aplicació degut al procés judicial en què està sotmès. A més, aquesta Diada tindrà també com a protagonista un símbol nacional sobirà, l' Estelada. Aquest any es commemora el centenari de l' Estelada, dissenyada per Vicenç Albert Ballester. Pobles d' arreu de Catalunya posaran l ' Estelada al balcó de l' ajuntament. Ara us transcric un poema que parla de la bandera catalana. Aquest poema el va escriure Marià Manent a Barcelona, el 1898 :

La bandera catalana

De cara al sol, quin glatir desolat, com si fossis una au mal ferida ! Digue'm quin vent et durà llibertat, bandera ardent de ma terra colpida.

La falç reposa en el marge colrat;

es gronxa al lluny una vella adormida.

Ha mort la nostra cançó dins el blat

i fins la mar fa una veu entristida.

No sentirem cap remor de combat,

bandera ardent, que ens corones la vida ?

El clam dels morts, com un bleix renovat,

sollevi el pit de la terra colpida !

I que tot l' aire glateixi abrandat

amb el batec de la nostra bandera.

Ja al lluny es daura una gran polseguera

i les roselles ensagnen el blat.

Bona Diada.

Sarah Palin & Hillary Clinton

Qui li havia de dir a Barack Obama que el rival a vèncer vindria donat pel gènere femení.

La primera gran victòria ha estat ser elegit candidat demòcrata i desplaçar, de moment, a la que semblava ser l' elegida, Hillary Clinton.

Però, Obama no esperava el cop d'efecte i l' encert de McCain en proposar una dona com a candidata a Vice-Presidenta dels Estats Units.

Tot un encert per part dels Republicans. Just quan més es necessitava desplaçar l' Obamania, els Republicans es treuen un as de la màniga amb Sarah Palin.

Barack Obama té davant un nou repte, encapçalat per una altra dona. Una dona ferma, valenta, intel.ligent, mare de família, que no prové de l' stablishment de Washington i amb un encant que sedueix a la dona americana.

La Governadora Sarah Palin té les mateixes credencials que Obama : el govern d' un Estat americà - Alaska - i prové d' un status social mitjà. A més, és una dona feta a si mateixa perquè ha entrat en la política sense ser la filla de o haver-se casat amb un poderós. Diria que Sarah Palin pot arribar a ser un mite molt millor que Hillary Clinton. Recordem que Hillary sempre la poden etiquetar per ser " la dona de l' ex-President". En canvi, Sarah Palin és tot el contrari. El seu passat no té res a veure amb el de Hillary Clinton. Per tant, Sarah Palin pot personificar el perfil de qualsevol dona americana.

A més, si tenim en compte, el vot femení americà que va agafar Hillary Clinton i que ara està desencantat amb Obama, l' aposta Sarah Palin pot haver estat la peça clau per una victòria dels Republicans.

Certament, Hillary Clinton farà campanya a favor d' Obama però no serà el mateix. Primer, perquè ella encara pot tenir vida més enllà de la derrota o victòria d' Obama. I en segon lloc, perquè la dona americana la volia a ella i no a Obama majoritàriament.

Sarah Palin & Hillary Clinton. El segle XXI ha de ser el segle de les dones intel.ligents, competents, fermes, siguin o no mares de família, amb llocs de decisió importants.

El proper 4 de novembre sortirem de l' entrellat. Però el que estar clar és que aquestes eleccions americanes hauran estat marcades pel tempo d' una dona.

P.D. 1 : No es perdin l' entrevista al President Pujol que fan des de l' Avui.

P.D.2 : Les rebaixes als 25 diputats del PSC han començat amb el toc de queda de Montilla.

ZP és a la Moncloa gràcies als 25 diputats de Catalunya. I ZP, un cop més, se'n riu de tots nosaltres. Els catalans que no vam votar el PSC-PSOE a les eleccions generals hem d' estar un cop més agraïts a tots els votants que han entronat a ZP. Gràcies!

Tots, més o menys, coneixem persones que van votar a ZP perquè votar PP era votar Aznar, la Guerra d' Irak, la dreta, l' espanyolisme més ranci, l' Església ... i unes quantes sentències més. Certament, aquestes persones, altres temps havien votat altres partits, i molts d' ells, mai havien votat el PSOE o cap partit d' obediència espanyola. Però, la por que " tornés el PP" els va fer emetre " un vot útil" en paraules d' aquests votants.

Des del 2003 que Catalunya es troba en una situació decadent. Decadent a tots nivells. I tot gràcies, a gent que suposadament estima i enarbola la nostra senyera i el nostre país.

Els catalans hem de memoritzar bé dues dates :

• El 20 de desembre de 2003
• El 28 d' agost de 2008

La primera és la que inicia la decadència de la pàtria gràcies al partit suposadament independentista, ERC. Gràcies a la cúpula directiva d' ERC, Catalunya es troba avui governada des de Madrid.

La segona data és la que tanca el cercle perquè gràcies als eco-progres de pandereta, posposem 3 mesos un acord de finançament que no existirà mai.

Ahir, el senyor Solbes ens va dir a la cara que " el Gobierno no incumple ninguna ley y que Cataluña no es una comunidad autónoma de las mal financiadas ". A sobre, els suposats polítics que han de "salvar la Pàtria" fan quatre discursos de tieta tronada. Presa de pèl és poc. Jo diria que ja n' hi ha prou d' aquesta repetida i sabuda història. Fins quan hem d'esperar ? Per què no ens plantem d' una vegada i portem fins el final la veritat i la realitat de casa nostra ? De què tenim por ?

Gràcies als votants que van votar a ZP les passades Eleccions Generals. Gràcies a la cúpula directiva d' ERC per aguantar l' escarni més gros que mai ha suportat Catalunya. Gràcies al millor comunista català que ha emplaçat el finançament per d' aquí a 3 mesos.

Només cal veure com està el nostre termòmetre nacional mirant TV3. Diàriament, l' edició del TN Migdia s' inicia amb una notícia no nacional. Ahir i avui, han iniciat el TN amb les eleccions americanes, més ben dit, només parlen d' Obama i els Demòcrates. La segona notícia ha estat per Madrid i finalment, el finançament ha estat la 3a notícia !!! Un drama, senyora Terribas. Què pensa fer ? TV3, un desastre.

P.D.1 : Excel.lent l' aposta femenina de Sarah Palin com a candidata a Vicepresidenta dels EEUU pel partit republicà.

P.D.2 : Em comenten des dels Estats Units que les eleccions seran molt disputades i que la diferència entre Obama i McCain no serà tan àmplia. La web de la convenció republicana : http://www.gopconvention2008.com/

P.D.3 : Ràdio Moncloa fa córrer que ZP li importa un rave el vot que emetin els 25 diputats del PSC. No els necessita per res. Ahir es va veure clar com el PP aplaudia a Solbes. També es fa córrer que si els 25 diputats del PSC voten a favor dels pressupostos, ZP resarà perquè ERC trenqui el Tripartit i posi a Montilla al Califat de Còrdova.

Solbes i el finançament

El Vicepresident econòmic del Govern espanyol, Pedro Solbes, explicarà avui en sessió extraordinària de la Comissió d' Economia, la reforma del model de finançament de les autonomies.

Solbes té un paper complicat, veurem si és capaç de convèncer als diferents presidents de les Comunitats Autònomes. De fet, els País Basc i Navarra s' ho miren tot des del setial de ser els elegits, els ungits, els benaurats. Llavors, els catalans volem la bilateralitat a l' hora de negociar i ens diuen que de cap de les maneres, només s' aplica la multilateralitat perquè tothom ha de ser solidari. Quina barra !

El PSOE se li apropen dies complicats : negociar els Pressupostos Generals amb època de carència econòmica i amb dues comunitats autònomes a punt de fer eleccions - Galícia i el País Basc. També, de fons s' albiren les europees però, avui, aquestes es miren sempre des d ' una distància massa gran entre el votant i el polític.

Per altra part, el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va aprovar aquest proppassat dimarts, el Decret que regula la composició i el funcionament de les caixes d' estalvi i l' Avantprojecte de Llei de Política Industrial.

Amb la llei de les caixes d' estalvi, el Govern limita el pes dels Consells Comarcals en els òrgans de gestió de les caixes i n' augmenta el dels ajuntaments que tenen més nombre d' habitants. En quines mans recauen els ajuntaments més grans ? Les socialistes ! Només faltava aquest decret. Tot socialista !

P.D.1 : Bon article de R. Tremosa, " Crisi global, impacte local".

P.D.2 : Avui escoltarem a la Top Ten amb Management, Núria Chinchilla, parlant sobre com gestionar el temps i compatibilitzar la família i el treball.