Un NO a José Bono

El lema de CiU en aquesta campanya electoral ha estat " El teu vot farà respectar Catalunya", i certament, CiU ha iniciat la primera constatació clara amb el vot en contra de José Bono com a President del Congrés.

Fa dies vaig fer un post on demanava que CiU s' oposés a la candidatura de Bono per dignitat nacional. Bono ha mostrat al llarg de la seva carrera política un enorme anticatalanisme i un espanyolisme ferotge, equiparable al de l' ala més radical del PP. Bono representa les posicions més conservadores i centralistes del PSOE. Només cal repassar les hemeroteques i llegir algunes de les "perles" que ha dit Bono respecte Catalunya : " A Espanya, l' única nació que hi ha s' anomena Espanya i la resta són romanços ", " les nacions són un invent", " L' Estatut català ja no el volen ni els seus pares", " Els nacionalismes estan més a prop de Hitler que de la democràcia", " És obscè i menyspreable demanar les balances fiscals" " El nacionalisme de CiU és una antigalla per enganyar pagesos" o que " Pujol repapiejava i que el cap no li regia del tot".

D' acord amb el reglament del Congrés, que no permet votar "NO", CiU ha de votar en blanc o presentar un candidat propi en l' elecció del President de la Mesa del Congrés. En canvi, veurem la submissió absoluta dels 25 diputats del PSC a les ordres del PSOE votant un personatge que no ha respectat Catalunya en cap moment. El PSC tenia a les mans exigir a Zapatero un President del Congrés més sensible amb les diferents nacions de l' Estat; és bo recordar que els 25 diputats del PSC són imprescindibles perquè Bono sigui escollit President. El PSC enlloc d' intentar negociar per Catalunya deu estar pensant quins Ministeris o Secretaries Generals demanarà. Cal recordar també, que Chacón, al llarg de la campanya electoral va desmarcar el PSC de Bono, però a l' hora de la veritat, les cartes sempre acaben sortint. La realitat s' ha imposat al fingiment electoralista.

Avui trucaré a un conegut amic meu que es defineix com a independentista i nacionalista català, el qual, em va fer saber que " la por al PP em va fer votar al PSOE". En aquest conegut amic li diré que el seu vot farà President del Congrés a un personatge que no creu amb la plurinacionalitat de l' Estat.

Curiós aquests votants autodefinits independentistes que han votat a ZP ! Qué trist pensar que companys, amics i coneguts independentistes aboquin el seu país a la boca del llop de l' espanyolisme més ranci i ferotge.

Al meu conegut amic li diré que no em creuré més els seus discursos falsos d' estelada. El meu conegut amic no em podrà mai més donar-me lliçons de Pàtria, ni discursos demagògics d' estelada i independència perquè ell ha renunciat a defensar el seu país quan més ho necessitava.

El meu amic ha escollit Espanya i ha renunciat amb el seu vot a defensar Catalunya.

Em queda el testimoni i l' esperança que el meu vot ajudarà a defensar els interessos de Catalunya. CiU és l' únic partit catalanista que realment defensa els interessos, la dignitat i el respecte que es mereix Catalunya a Madrid.