divendres, 21 de desembre del 2007

NADAL

Aquests dies rebem una allau de postals de Nadal sigui a través d' Internet, o bé SMS o bé via correu postal. Totes ens desitgen un Bon Nadal i un Any Nou ple de bons auguris. A mi sempre m' han agradat les postals de Nadal, especialment, aquelles que traspuen un sentiment d' estima, d' afecte, d' apreci. Quan les reps sempre penses " mira, se' n recorda ". Fa poca estona, l' amic Ricard em felicitava el Nadal amb un Christmas des de Sant Francisco on hi surt el caganer. Jo us vull felicitar el Nadal amb un poema de Josep Picola i Soler, poeta i Fill il.lustre de Sant Joan de les Abadesses, anomenat "Nadal (al món)" i un dibuix de la meva neboda, la Clara. Aprofito doncs, per desitjar-vos un Bon Nadal i si és possible, que la màgia i la llum de Nadal no s' apagui l' endemà sinó que continuï il.luminant-nos la resta de l' any. NADAL (al món)

L' estrella de Nadal que ja s' atansa,

talment un missatger del més enllà,

ens porta, novament, una esperança

d' amor i llibertat a plec de mà.

Avui, que per la dreta i per l' esquerra,

fluctuen les tristeses i els rancors,

Nadal pot alegrar aquesta terra,

posant la llum, joiosa, dins els cors.

Així, davant l' arbust o el pessebre,

potser abastarem la il.lusió

i, entre tants camins de sang o febre,

la pau de cada llar serà cançó ...

Nadal ! ... la pau dels vius per llumanera !

la justa, la de tots ..., pel món en pes ...

- Aquella pau, oberta i falaguera,

que vibra i no malmet ni exagera;

... la pau que tan estima el Ripollès !

Ens cal,

per superar cada instant greu,

aquella

"fortalesa interior!

i que prové

de l' esperança en Déu.

- Així caminarem ...

i sense por ! ... -.

dijous, 13 de desembre del 2007

Veto als Pressupostos de l' Estat 2008

El Govern del PSOE, per tant, també els diputats del PSC, han preferit salvar els pressupostos al Congrés que haver de negociar les 4.600 esmenes que s' han presentat.
Finalment, CiU ha dit prou ! Segons els politòlegs la fòrmula del peix al cove s' ha esgotat però personalment, crec que encara és una fòrmula ben clàssica i prou vàlida mentre no tinguem una plena sobirania. Mirem si no és la mateixa fòrmula utilitzada recentment pel PNB al negar-se a reprovar la ministra Magdalena Álvarez. Tothom sap que el PNB rebrà unes contraprestacions financeres a canvi d' haver salvat a la ministra.
Finalment, CiU s' ha plantat i ha dit "PROU". Un "prou" mitjançant un veto per dos motius principals :
- perquè el capítol de pressupostos corresponent al Ministerio de Vivienda (encapçalat per la ministra catalana Carme Chacón), suposava una evident i flagrant invasió de les competències que Catalunya i altres Comunitats Autònomes tenen en matèria d' habitatge.
- la negativa del PSOE a negociar qualsevol esmena presentada per CIU, ERC i ICV per incrementar la inversió de l' Estat a Catalunya.
En aquesta votació del veto s' ha rebut el suport del PP, d' ERC, CC i EA. És a dir, quatre forces polítiques diferents han demostrat amb el seu vot la coherència del mateix i alhora han situat el Govern socialista en la solitud més clamorosa del llarg d' aquesta legislatura.
Ara sentirem sentències finals i cants de sirena però, CiU finalment s' ha plantat, hem dit " PROU D' AQUEST ENGANY que suposa el gran farsant de la política espanyola com és J.L. Rodríguez Zapatero ".
Personalment, considero que ZP és un llop amb pell de xai, que molt talante al davant però al darrera et clava l' espasa. Sembla un home que té l' estrella de cara des del 2004 però penso que la seva baraka se li està acabant. Temps al temps, però l' Estat espanyol està descobrint qui és ZP.

divendres, 7 de desembre del 2007

El Consultiu tomba el lloguer forçós

El passat mes d’ octubre, CiU no es va sumar al Pacte de l’ Habitatge perquè majoritàriament no s’ eliminava l’ expropiació de pisos buits per a fer lloguer forçós.
Arran d’ això, CiU va portar el Projecte de Llei del dret a l' Habitatge al Consell Consultiu, el qual, finalment ha donat la raó als convergents. L’ article 42.6 del Projecte de la Llei d’ Habitatge és inconstitucional.
Tot i això, CiU va reconèixer en aquell moment el seu grau d’ implicació en el Pacte tot aportant un gruix de mesures : ajudes a les famílies que no puguin pagar la hipoteca i que tinguin el risc de quedar-se sense sostre; ajudes per la compra d’ un pis (convenis de copropietat); ajudes al lloguer de fins el 50% per als joves menors de 35 anys; propostes fiscals per afavorir la sortida al mercat de lloguer de pisos buits; necessitat d’ utilitzar sòl de l’ Estat per fer habitatge de protecció oficial per a lloguer; etc.
Sap greu que en un tema tan important i bàsic com és el dret a l’ habitatge s’ hagin perdut 2 mesos, per un punt que, òbviament el PSC sabia que era inconstitucional. Però, Montilla és hostatge d’ ICV i això és la greu xacra del Tripartit : tres partits units senzillament per pur interès partidista i particular.
Esperem que el conseller Baltasar retiri l’ article inconstitucional de la Llei i cumpleixi el dictamen del Consultiu. Si no és així, la futura candidata al Congrés pel PSC a Barcelona, la ministra Chacón, li demanarem que també estengui la mesura inconstitucional a l’ Estat espanyol. A veure si el Presidente ZP té talante per imposar aquesta punitiva mesura.

dilluns, 3 de desembre del 2007

La dignitat d' una Nació

Èxit aclaparador de la Manifestació d' aquest proppassat dissabte. Semblava com si els catalans despertéssim d' aquesta decadència persistent i alhora silenciosa.
Tots units per tornar-nos a aixecar. La societat civil catalana promou allò que mai s' havia d' haver trencat : l' EIX NACIONAL.
Jo no vull que em divideixin entre dretes o esquerres. Jo només sóc nacionalista catalana. Aquesta és la ruta que hem de seguir tots els catalans que estimem la nostra Pàtria.
Tornem a reescriure el poema d' Emili Guanyabéns i Jané :
CRIT DE PÀTRIA
Des del fons de ses entranyes
Catalunya s' ha queixat:
per vilatges i muntanyes
amb veu mascle t' ha cridat,
oh Llibertat !
Amb constància i saviesa
la llar nostra irem refent :
des del cim de sa grandesa
direm forts, de cara al vent :
" Tomba, ponent ! ".
Si no minven eis agravis
bregarem sense descans :
bastarà el record dels avis
per fê'ns créixer com gegants.
Fora tirans !
(1.860-1941)

dimarts, 27 de novembre del 2007

Som una Nació i diem PROU !

Un company virtual, en Marc Arza, em requereix a la manifestació convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir, el proper dissabte, 1 de desembre a les 17 h tarda a la Plaça Catalunya de Barcelona.
La Plataforma crida a la ciutadania sota el lema " Som una Nació i diem Prou ! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures".
El company Marc Arza explica en el seu bloc més de 50 motius per a manifestar-se el proper dissabte.
Un cop els he llegit m' ha vingut al cap una reflexió que fa Xavier Sala i Martín, en el seu últim llibre titulat "Converses amb Xavier Sala i Martín ", on l' autor defensa un Estat propi per Catalunya senzillament per a poder decidir. I ressalta que "els problemes es poden resoldre si el govern és proper, perquè els ciutadans són més homogenis en les seves demandes".
Estaria molt bé que la manifestació de dissabte fóssim uns quants milers de catalans. L' activisme social català es posarà a prova.

dissabte, 24 de novembre del 2007

Targa i Clermont, dues cares de la mateixa moneda

Finalment, dimecres es va celebrar el Ple Extraordinari urgent convocat per l’ Alcalde, Xavier Targa.
Es va iniciar el Ple amb una prèvia justificació de l’ urgència per part de l’ alcalde : poder pagar als proveïdors i presentar en un termini imminent les ordenances fiscals. CiU es va negar a aprovar l’ urgència perquè en cap punt de l’ ordre del dia es justificava l’ urgència del Ple. Un ple d’ urgència es fa quan passen coses excepcionals i els punts de l’ ordre del dia, en cap moment justificaven l’ urgència.
Fins i tot, l’ ex-alcalde, Joan Güell va reconèixer en el Ple que en “cap moment es justificava l’ urgència però que per racionalitat, el seu grup votava positivament perquè sinó l’ hauríem de fer un altre dia “. Ai las ! Que en sap en Güell de justificar quan és evident que aquest Ple no era urgent però que tres punts de l’ ordre del dia eren coses de la seva època i que, com més aviat solucionades, més aviat es podria tancar el Pressupost de l’ any 2007 (per cert, ja hauria d’ estar tancat i, a sobre, ja hauríem d’ haver aprovat el Pressupost de l’ any 2008 ) i més aviat es tancaria la suposada mala gestió de l’ etapa de Güell. Però, en aquest Ple Extraordinari d’ urgència van passar fets que ens haurien de fer exclamar :
- Adjudicar definitivament un crèdit a llarg termini per valor de 949.000 € (150.000.000 ptes).
- Cap explicació de la situació econòmica-financera de l’ Ajuntament.
- El canvi de rumb que sembla adoptar Pere Clermont (únic regidor de la Coalició per Amer).
a) El passat mes de maig de 2.007, l’ alcalde Joan Güell, va sol.licitar un crèdit d’ 1 milió €uros per a poder comprar els terrenys del camp de futbol i fer el nou camp. Amb les eleccions, sembla que el crèdit es va aturar però, dimecres passat, el nou crèdit es va adjudicar definitivament. El poble d’ Amer ha de retornar el crèdit a 10 anys. Com pot actuar l’ equip de Govern d’ ERC d’ una manera tan frívola ? És necessari endeutar-se d’ aquesta manera ? Per què no s’ han buscat subvencions per ajudar a finançar el camp de futbol ? Quin és l’ endeutament real de l’ Ajuntament d’ Amer ? Per què es sol.licita aquesta quantitat si, segons les paraules de l’ actual alcalde X.Targa, només 600.000 €uros aniran pel camp de futbol ?
És evident que Amer necessita un camp de futbol perquè, misteriosament l’ actual camp de futbol està destrossat per actes vandàl.lics . Però per què es van treure totes les porteries, enllumenats, casetes, dipòsits de gas-oil aquest estiu i ara el futbol d’ Amer ha d’ anar a entrenar i a jugar al camp de l’ Anglès ? Per què no es va fer una bona previsió de construcció ? Per què han aparegut actes vandàl.lics i han destrossat el camp de futbol ? Massa preguntes sense resposta. Massa misteri en l’ actual situació del camp de futbol d’ Amer.
b) L’ altre cosa sorprenent del Ple va ser l’ actuació de Pere Clermont (únic regidor de la Coalició per Amer i ex-cap de llista de CiU a Amer). Per què va votar positivament en l’ adjudicació del crèdit quan el proppassat mes de maig va votar en contra ? Per què aquest canvi d’ actitud ? O és que ja no recorda els clams que va fer durant la legislatura passada i la campanya a les eleccions municipals, cridant als quatre vents la mala situació econòmica-financera de l’ Ajuntament d’ Amer ? O bé serà que Targa li ha ofert una tinència-d' alcaldia, i és clar, el poder deu malmetre el sentit de responsabilitat ?
Hem de recordar que Amer té un Pla de sanejament encara vigent (període 2005-2007) degut al deute de més d' 1 milió d €uros provocats per la mala gestió de Güell. I no podem oblidar com han pujat de manera vertiginosa els impostos durant el període 2.005-07.
c) L’ altre actuació curiosa és l’ amnèsia de Targa i la felicitat de Güell. Va prometre transparència, però a hores d’ ara, sembla que la transparència s’ ha diluït en un silenci profund.
Sr. Targa, quina és la situació econòmica- financera de l’ Ajuntament ? Per què no es demanen responsabilitats ? Per què no surt a la llum pública la mala gestió de Güell ?
Li recordo que hi ha massa misteri en aquest ajuntament. Un misteri que no pot passar més temps tapat.
El passat post vaig comentar que l’ Era Targa començava. I crec que ens promet ser també una etapa ben curiosa. Els seguiré informant.

dimarts, 20 de novembre del 2007

Artur Mas, l' esperança per Catalunya

Aquest capvespre, Artur Mas ha exposat la refundació del catalanisme mitjançant la conferència titulada " El catalanisme, energia i esperança per a un país millor".
Brillant, consistent i propera. Un discurs d' aquells que marquen un punt d' inflexió davant la trista realitat del nostre país. Avui, més que mai, ens calen referents amb idees clares. Persones amb projectes, amb idees innovadores i coherents. Gent compromesa, gent responsable i amb sentit de la responsabilitat.
Artur Mas, l' esperança de Catalunya davant el Tripartit.

Feliç Sant Jordi, 2020

 Sant Jordi 2020 Un Sant Jordi molt diferent dels viscuts fins avui. Un Sant Jordi impensable fins fa dos mesos. Un Sant Jordi de confi...