dijous, 13 de desembre del 2007

Veto als Pressupostos de l' Estat 2008

El Govern del PSOE, per tant, també els diputats del PSC, han preferit salvar els pressupostos al Congrés que haver de negociar les 4.600 esmenes que s' han presentat.
Finalment, CiU ha dit prou ! Segons els politòlegs la fòrmula del peix al cove s' ha esgotat però personalment, crec que encara és una fòrmula ben clàssica i prou vàlida mentre no tinguem una plena sobirania. Mirem si no és la mateixa fòrmula utilitzada recentment pel PNB al negar-se a reprovar la ministra Magdalena Álvarez. Tothom sap que el PNB rebrà unes contraprestacions financeres a canvi d' haver salvat a la ministra.
Finalment, CiU s' ha plantat i ha dit "PROU". Un "prou" mitjançant un veto per dos motius principals :
- perquè el capítol de pressupostos corresponent al Ministerio de Vivienda (encapçalat per la ministra catalana Carme Chacón), suposava una evident i flagrant invasió de les competències que Catalunya i altres Comunitats Autònomes tenen en matèria d' habitatge.
- la negativa del PSOE a negociar qualsevol esmena presentada per CIU, ERC i ICV per incrementar la inversió de l' Estat a Catalunya.
En aquesta votació del veto s' ha rebut el suport del PP, d' ERC, CC i EA. És a dir, quatre forces polítiques diferents han demostrat amb el seu vot la coherència del mateix i alhora han situat el Govern socialista en la solitud més clamorosa del llarg d' aquesta legislatura.
Ara sentirem sentències finals i cants de sirena però, CiU finalment s' ha plantat, hem dit " PROU D' AQUEST ENGANY que suposa el gran farsant de la política espanyola com és J.L. Rodríguez Zapatero ".
Personalment, considero que ZP és un llop amb pell de xai, que molt talante al davant però al darrera et clava l' espasa. Sembla un home que té l' estrella de cara des del 2004 però penso que la seva baraka se li està acabant. Temps al temps, però l' Estat espanyol està descobrint qui és ZP.

Feliç Sant Jordi, 2020

 Sant Jordi 2020 Un Sant Jordi molt diferent dels viscuts fins avui. Un Sant Jordi impensable fins fa dos mesos. Un Sant Jordi de confi...