Enguany es commemora el centenari del naixement de Mercè Rodoreda i Gurguí ( Barcelona, 1.908 - Romanyà de la Selva, 1.983 ).
L' escriptora i poetessa està considerada la novel.lista més important de la literatura catalana contemporània. De fet, és l' escriptora catalana que ha assolit més difusió a l' estranger.
L' Any Rodoreda és fruït de la col.laboració entre la Fundació Mercè Rodoreda, constituïda per l' Institut d' Estudis Catalans, per la Institució de les Lletres Catalanes i l' Institut Ramón Llull.
La seva intensa i apassionant biografia és d' heroïna nacional. Escriptora autodidacta, només va poder anar a escola tres anys.
L' any 1.937 va guanyar el Premi Crexells amb "Aloma" i a partir d' aquí se li va reconèixer el seu talent literari.
Desgraciadament, Rodoreda es va haver d' exiliar a Suïssa l' any 1.939 senzillament per ser defensora de la causa republicana. Al llarg de l' exili, Mercè Rodoreda va viure de ben a prop la por, la gana i el sofriment d' abandonar un fill ben petit i no veure'l durant molts i molts anys.
Malgrat l' exili i les penúries, l' any 1.957 va rebre el Premi Víctor Català amb " Vint - i - dos contes". L' any 1.962 va publicar el seu gran èxit literari, " La Plaça del Diamant", actualment publicada a més de 20 idiomes. Des de l' exili encara va escriure tres llibres més, dels quals, l' any 1.966 va rebre el Premi Sant Jordi amb " El carrer de les Camèlies".
L' any 1.971 retorna de l' exili i s' instal.la a Romanyà de la Selva (Baix Empordà). Aquí va escriure la seva obra mestra l' any 1.974 " Mirall trencat". Publica altres llibres i finalment, l' any 1.980 rep el Premi d' Honor de les Lletres Catalanes i es converteix en la primera dona en rebre aquest premi.
La seva vida s' acaba el 13 d' abril de 1.983 a Romanyà de la Selva, poble on hi està enterrada. Després de la mort, la família va cedir el seu material inèdit a l' Institut d' Estudis Catalans (IEC).
