divendres, 23 d’abril del 2010

LES TOMBES FLAMEJANTS

LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria. Va morir tan bella,

que mai ningú no la gosà enterrar :

damunt de cada tomba un raig d' estrella

sota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia

aquella son tan dolça de la mort,

que les sirenes dia i nit oïa

com li anaven a desvetllar el cor.

Un dia es féu una claror d' albada

i del fons de la tomba més glaçada

fremí una veu novella el cant dels cants :

- Foc nou, baixa del cel i torna a pendre.

Ja ha sonat l' hora d' esventar la cendra,

o Pàtria de les tombes flamejants !

Ventura Gassol

Feliç Sant Jordi, 2020

 Sant Jordi 2020 Un Sant Jordi molt diferent dels viscuts fins avui. Un Sant Jordi impensable fins fa dos mesos. Un Sant Jordi de confi...