dissabte, 4 d’octubre del 2008

175 aniversari de La Renaixença

Òmnium Cultural de l' Alt Empordà ha organitzat tot un seguit d' actes culturals per a commemorar el 175 aniversari de la Renaixença.
Certament, ens queda allunyat el segle XIX però alhora es podria fer un paral.lelisme tan actual que podríem afirmar i desitjar una NOVA RENAIXENÇA.
Si el segle XIX, amb la Renaixença, es va reiniciar la necessitat de fer renéixer el català, avui, més que mai, ens caldria un altre moviment cultural, social, polític i econòmic per treure'ns d' aquesta decadència silenciosa en què es troba situada Catalunya.
La Renaixença es va veure impulsada gràcies als Jocs Florals, iniciats el 1859. Els Jocs Florals van ser l' element fonamental per al procés de redreçament nacional. Pàtria, Fe i Amor, tres elements que mai hauríem d' haver perdut com a nació.
En aquella època sorgiren grans literats com Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer, Narcís Oller, Bonaventura Carles Aribau, Milà i Fontanals, J. Rubió, Antoni de Bofarull, Martí Genís i Aguilar, i un llarg testimonis d' erudits dels Països Catalans.
Des d' aquí només encoratjar i felicitar l' enorme tasca que realitza Òmnium Cultural i en especial, a en Nemesi Solà.
Demà, a les 6 de la tarda al Teatre El Jardí de Figueres recordarem Mn.Cinto Verdaguer en una conferència a càrrec de David Pagès i Cassú - professor de llengua i literatura catalana i President dels Amics Gironins de Verdaguer. L' acte també hi participarà musicalment en Jaume Arnella, l' " últim romancer en actiu dels països catalans".
Sempre que puc, col.laboro en aquesta associació cultural. Demà tindré de nou l'honor de poder llegir poemes del gran poeta nacional, Jacint Verdaguer.
P.D. : El traspàs del bisbe auxiliar de Barcelona, Joan Carrera, deixa debilitada i orfe l' Església Catalana. Descansi en pau.

dijous, 2 d’octubre del 2008

El victoriós Emir de Còrdova i en Patufet, el pencaire

" Hi havia una vegada un petit país invisible als ulls dels territoris que l' envoltaven. Aquest petit país invisible venia de lluny i n' havia passat de tots colors. Els homes que hi habitaven parlaven un llenguatge estrany i tenien per bandera quatre barres de sang sota un llençol d' or.
Un bon dia, el petit país invisible es va veure governat per una mena de follets amb barret de copa. Un dels follets, el Follet Sobiranista, portava un vestit ben estelat, així feia evident que era l' home més independentista de tot el petit país.
Un altre follet, el Follet Trotsky, portava el vestit verd com la gespa amb unes ales purificades per la Moreneta, Patrona del petit país. I el darrer follet, el Follet Emir, home de poques paraules provenia d' un Califat camaleònic.
Els habitants del petit país feia temps que estaven desconcertats per aquests tres follets amb barret de copa. Un bon dia, els habitants d' aquest petit país invisible van signar un Estatut, promogut pel Patufet, un bon jan pencaire... ".
D' aquí a uns anys, podrem explicar la història de Catalunya als nostres fills d' una manera ben divertida i curiosa. Avui, al Parlament de Catalunya, en nom de la unitat i la força s' ha tornat a vendre al país per quatre llenties. I allò més fort, és que l' únic partit que pot treure el país d' aquest atzucac serveix en safata de plata la rendició i el descrèdit.
Mas ha tornat a estar l' home clau, l' home que ha "salvat" el Parlament de Catalunya lluitant per un finançament que és nostre. En canvi, l' home que té la clau de volta, el President José Montilla, n'ha sortit reforçat i amb els deures ben fets.
Per què ens tornen a enganyar ? Per què CiU actua així ? Per què escrivim quatre acords que no valen res a Madrid ? Per què no hem acordat números ? Però per què no reclamem allò que és llei ?
Quina ensarronada ! Unitat ? Quina unitat si tothom sap que a Madrid ja ens esperen ? Quin tip de riure que es deuen fer els PSOE-PSC !!
Que trist, Senyor, que trist. Un Estatut aprovat i ara resulta que hem d' acordar uns mínims per anar a reclamar amb unitat allò que per Llei ens toca.
Per cert, el conte acaba així : " el pobre Patufet, cansat de treballar i treballar pel petit país invisible va ser menjat pel bou del Follet Emir. Després d' anys i d' anys de buscar-lo i cridar-lo amb una bonica cantarella - Patufet, on ets ? -, va ser trobat per la Fada Fumada. Aquesta Fada li va donar la poció de la veritat tot dient-li - Patufet, no veus que no els convenceràs ? No veus que fa anys que prediques al desert ? No veus que el Follet Emir actua sempre pensant amb d' altres territoris i no en el nostre país ? No creus que t' hauries de plantar d' una vegada i marcar una línia clara ? No veus que s' ha de ser valent i fort ? No veus que no tenim res a perdre més enllà d' estar com estem ara ? Què t' hi va a tu fer-te el Salvador quan et cremaran a la propera foguera de Sant Joan ? Prou, Patufet. De màrtirs només a les Sagrades Escriptures. Avui, els homes han de fer servir la força d' una altra manera. Sigues tu mateix i digues un NO. NO a més preses de pèl. NO a cap acord de mínims perquè la llei ja està regulada. NO a ser el Salvador. NO a fer més gran a l' Emir de Còrdova".

Feliç Sant Jordi, 2020

 Sant Jordi 2020 Un Sant Jordi molt diferent dels viscuts fins avui. Un Sant Jordi impensable fins fa dos mesos. Un Sant Jordi de confi...