dissabte, 15 de setembre del 2007

President Pujol i l' Associació D' Aprop

L' Associació Màster Girona (AMG) ha organitzat un esmorzar-col.loqui per parlar sobre lideratge, amb el President Jordi Pujol.
L' associació agrupa els ex-alumnes del Màster en Direcció i Administració d' Empreses (MBA) de la Universitat de Girona i altres professionals de la gestió empresarial.
Aquesta associació porta organitzant, des de fa anys, debats, conferències, visites a empreses i altres activitats amb personalitats diverses del món empresarial. Actualment, alguns membres de l' associació han potenciat l' activitat creant la plataforma D' Aprop, com a eina d' enllaç entre l' empresa i la societat.
La tertúlia ha estat moderada pel director d' El Punt, Xevi Xirgo, el qual ha definit el President Pujol com " un líder nat perquè quan Pujol parla sempre es fa silenci. I els líders tenen aquesta qualitat". També ha comentat que "els líders tenen seguidors perquè il.lusionen però avui això no passa".
El director d' El Punt ha intentat encarrilar la tertúlia amb preguntes molt interessants com " vostè, en cap moment de la seva trajectòria li ha passat pel cap plegar per què estigués desanimat ?".
El President Pujol ha explicat que " mai es pot plegar quan s' estima una cosa de veritat. El que va al davant s'ho ha d' estimar més que ningú. I jo m' estimo el meu país, Catalunya".
També ha ressaltat que per "liderar cal il.lusió, confiança, estima i valors". Ho ha exemplificat mitjançant líders històrics com George Washington, Thomas Jefferson, kohl, Miterrand, entre d' altres.
Evidentment, la tertúlia ha anat per altres camins com ha estat la relació entre l' Estat espanyol i Catalunya. O la situació d' estar a l' oposició després de 23 anys, on hi ressalto una reflexió que ha pronunciat el President : " si tot se te'n fot, des de l' oposició pots ser molt feliç. Però CiU sempre actua amb seny i coherència. CiU l' importa la llengua, la cultura, l' educació, l' economia ... i tot allò que ens faria ser un gran país".
Al final, la tertúlia s' ha acabat perquè la seva senyora, la Marta Ferrussola, li ha recordat que havien d' anar a dinar a La Cellera de Ter.
Realment, ha estat un matí magistral, on tots els presents hem escoltat un Mestre irrepetible, únic i vivent.
Des d' aquí agraeixo la invitació a tots els membres de la Junta D' Aprop ( en Ricard Lloret,l' amic Jordi Martos, la Lluïsa Teixidor, la Joana Frigolé, en Josep Casals, en Miquel Pintó i en Dani Bernardo). Un cop més, gràcies per la vostra invitació.

dimecres, 12 de setembre del 2007

Targa governa ?

Ahir vam celebrar la Diada Nacional de Catalunya mitjançant un acte unitari de tots els grups municipals a l' Ajuntament d' Amer.
Però la sorpresa, novament, va passar 10 minuts abans de l' acte quan l' alcalde d' Amer, en Xavier Targa es va dirigir a n' en Narcís Junquera confirmant-li que " la intervenció que li havia demanat a l' Alba Serra no la podrà fer perquè la resta de grups polítics a l' ajuntament si han negat".
Realment, em deixa estorada i em sobte que l' alcalde d' Amer no tingui paraula. Bé, de fet, deu ser habitual aquesta manera d' actuar si tenim present com va pactar el dia que es va constituir l' ajuntament.
Em pregunto si Targa governa realment amb un programa clar. Em pregunto si Targa rep pressions dels seus socis de govern ? Per què Targa em truca el divendres, 7 de setembre al capvespre demanant-me la meva opinió sobre l' acte institucional de la Diada i em demana que llegeixi i dediqui unes paraules per a commemorar la mort de Lluís Maria Xirinacs i , 10 minuts abans de començar l' acte institucional em confirma que no podré llegir les paraules dedicades al difunt perquè la resta de grups municipals no ho volen ?
Targa té criteri propi com a alcalde d' Amer o ha de fer "bondat" perquè els seus socis de govern no s' enfadin ?
No és cap amenaça, senzillament un avís : Sr. Targa, ja n' hi ha prou de tan "marejar la perdiu". Els cent dies de gràcia ja s' han acabat. L' Ajuntament d' Amer li cal un govern responsable, amb criteri i ètica.
Vostè va prometre transparència, diàleg i un bon govern. De moment, no hem vist cap actuació que confirmi aquests objectius.
Li exigeixo que faci una auditoria econòmica i urbanística d' aquests 8 anys de govern dels Independents d' Amer. Li exigeixo que expliqui per què ha parat obres civils que tenien llicència concedida per l' ex-alcalde i actual soci de govern, Joan Güell. Li exigeixo que governi amb lleialtat i ètica democràtica.

dimarts, 11 de setembre del 2007

El Canigó

Aquest proppassat diumenge pugem al Canigó. Un dia preciós, sense cap núvol i des del cim albirem el mar.
La jornada es fa especial perquè estem a dos dies de la Diada de l' Onze de Setembre. El significat de la Diada és doble : per un costat, és un dia de record. De record, d' homenatge cap a les persones que en la Guerra de Successió varen defensar les llibertats catalanes, algunes amb el sacrifici de la pròpia vida. Tal i com va relatar l' amic David Pagès, " la Diada és un record extensible a tots els homes i dones que al llarg de la història han lluitat per la nostra llengua, per la nostra cultura i per la dignitat nacional del nostre poble.
I és també un dia de reivindicació nacional. De reivindicació de tot allò que es va perdre el 1714.
Catalunya va perdre la seva sobirania. Allò que molts catalans i catalanes reclamem des de fa tants i tants anys. Però allò que no va perdre, ni llavors ni mai, va ser i ha estat la seva condició de nació.
Hi ha moltes causes que això ho han fet possible, com ara la voluntat de ser del poble de Catalunya, l' existència d' unes arrels molt fondes i, entre altres motius, la sort que al llarg de la història han aparegut grans personatges, com Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Enric Prat de la Riba, Josep Maria Folch i Torres, Pompeu Fabra, Joan Corominas, Francesc de Borja Moll, Joan Fuster entre d' altres".
Des de l' any 2002 tinc la sort de participar activament amb l' Associació Amics Gironins de Verdaguer, fundada per l' amic David Pagès i Cassú.
En cada acte que celebrem arreu, sempre llegim estrofes del poema Canigó. Segons el professor Antoni Comas, el poema Canigó és " l' epopeia nacional de Catalunya i alhora l' obra literària més perfecta que mai s' hagi escrit en català".
I certament, cada vegada que rapsodo el poema Canigó m' adono que Catalunya és una gran nació ahir, avui i sempre. M' adono que portem 300 anys demanant allò que és nostre, el país, la llibertat i la pàtria.
Avui, més que mai, estem molt lluny de la plena sobirania nacional. El tarannà polític que ha agafat Catalunya des del desembre de 2003 ens ha allunyat, cada cop més, d' aconseguir la independència.
Com a sobiranista no comprenc la decisió de la direcció actual d' ERC d' abraçar-se al PSC-PSOE, sobretot, després del primer Tripartit.
Per això, ahir em va encantar poder fer el cim del Canigó. Contemplar tanta bellesa, tanta immensitat concentrada al cim d' un massís tan simbòlic i tan nostre. En el meu cap van passar molts pensaments sobre el moment polític que ens trobem. Vaig baixar finalment, rellegint estrofes de l' epíleg final d' aquest preciós i emotiu poema escrit pel gran poeta nacional de Catalunya :
Com dos gegants d' una legió sagrada
sols encara hi ha drets dos campanars :
són los monjos darrers de l' encontrada,
que ans de partir, per última vegada,
contemplen l' enderroc de sos altars.
- Campanes ja no tinc - li responia
lo ferreny campanar de Sant Martí.-
Oh, qui pogués tornar-me-les un dia !
Per tocar a morts pels monjos les voldria
per tocar a morts pels monjos i per mi.
Que tristos, ai, que tristos me deixaren !
Tota una tarda los vegí plorar;
set vegades per veure'm se giraren;
jo aguaito fa cent anys per on baixaren :
tu que vius més avall, no els veus tornar ?
Lo que un segle bastí l' altre ho aterra,
mes resta sempre el monument de Déu;
i la tempesta, el torb, l' odi i la guerra
al Canigó no el tiraran a terra,
no esbrancaran l' altívol Pirineu.

Feliç Sant Jordi, 2020

 Sant Jordi 2020 Un Sant Jordi molt diferent dels viscuts fins avui. Un Sant Jordi impensable fins fa dos mesos. Un Sant Jordi de confi...