El que més cal en èpoques de crisi és aplicar la política econòmica del Govern ZP.
El govern espanyol està desbordat per l' enorme dèficit públic generat per la crisis i les bananeres ajudes econòmiques que ens dóna el Gran Farsant.
De fet, els seus socis de govern, IU, ICV i ERC com també els sindicats CCOO i UGT ja els hi sembla bé la reforma fiscal que es pot aplicar : pujar el IRPF per les famílies amb ingressos superiors a 60.000 €. Fins i tot, s' insinua recuperar els impostos suprimits, com el de Patrimoni i el de Successions.
És clar que d' algun lloc han de sortir els diners. Recorden els 400 € que va prometre ZP a les eleccions generals ? I els 2.500€ del xec-bebè ? I ara els 420€ pels aturats sense prestació que hagin quedat a l' atur a partir del dia 1 d' agost ?
Però en realitat a qui més afectarà aquesta nova pujada d' impostos del govern d' esquerres, progressista i social serà a la classe mitjana i, sobretot, els que vivim a Catalunya. És a dir, els mortals que paguem hipoteca, la lletra del cotxe, l' escola dels fills, els cangurs que venen a casa a aguardar-te el fill perquè els pares ens fem un tip de treballar ....
Hom es pregunta què és millor, si gastar o estalviar. Perquè si estalvies et penalitzen i si gastes has de tenir un sou molt baix per a poder demanar ajudes.
De totes maneres, els catalans no ens podem queixar gaire perquè nosaltres som el feu d' aquesta erràtica política econòmica : si ZP governa és gràcies als 25 diputats que va obtenir a la nostra dissortada pàtria. I si ZP pot governar a Madrid és gràcies al suport de ICV, ERC i el grup dels 25 diputats socialistes.
Ara només ens faltava rebre " el millor finançament que mai ha tingut Catalunya " per a recordar-nos de com estem sotmesos a l' España cañí.
En fi, si el poble català és tan curt de mires doncs ja sabem a què ens hem d' atendre. Posem la galta i llavors l' altra.
