Convergència a punt ! Retorna la il.lusió

Iniciem el 15è Congrés de CDC després de mesos de treball intens per a projectar la nostra formació política cap al futur.

Els comitès redactors de les quatre ponències vam iniciar els treballs a principis d' abril. Han sigut mesos de trobades, reunions llargues amb caps de setmana inclosos. Han estat dies d' escoltar, de debatre, de conèixer diferents realitats d' altres països i partits.

Crec que s' ha fet una molt bona tasca, on tothom hi ha pogut dir la seva i encara hi podran dir la seva a partir de demà fins diumenge.

La Casa Gran del Catalanisme ha de ser el nou pal de paller de CDC i de CiU. No té sentit proclamar arreu la Casa Gran i alhora plantejar un trencament definitiu a curt termini.

Nosaltres no podem caure en aquest parany. És un parany que la resta de partits esperen i desitgen.

CDC i UDC són dos formacions que convergeixen cap a un mateix horitzó : Catalunya, la seva gent, el seu benestar i progrés. CDC i UDC han estat, són i poden tornar a ser el motor que ha fet avançar Catalunya durant 23 anys. Les dues s' enriqueixen mútuament. Si es divideixen, el potencial es perd i finalment, perd Catalunya.

Molt bé ho va dir el gran poeta libanès Khalil Gibran " No es progressa millorant el que està fet, sinó esforçant-te per aconseguir el que encara queda per fer ". I CDC i UDC els hi queda un camí a recórrer molt llarg i intens. Una vida conjunta de parella, " donar-se al cor però no cal que un es quedi el de l' altre ".

La Casa Gran és un instrument que ha d' apropar a gent plural, diversa, d' idees i d' estils diferents i que tinguin com a full de ruta Catalunya, el seu benestar i progrés i una ètica en fer i ser.

El 15è Congrés se celebra després dels anys més difícils de CDC. El passat Congrés era encara l' inici del primer Tripartit però avui han passat quasi 5 anys després del 20 de desembre de 2003. CDC està caminant pel desert, un desert àrid i inhòspit. Un desert que se'ns fa feixuc perquè tots sabem que no vam perdre les eleccions sinó que el poble de Catalunya volia una realitat diferent. Però el més fort d' aquesta llarga i dura travessia és veure la decadència de Catalunya. Una decadència silenciosa però molt punyent. Això és el més dur.

Aquest 15è Congrés porta per lema " Convergència a punt ! Retorna la il.lusió ". S' han posat moltes idees noves, nous potencials humans, noves il.lusions a perseguir, nous camins a recórrer. Siguem dignes d' aquesta nova il.lusió. Siguem servidors de les persones que veuen amb nosaltres i el nostre projecte l' eina per aconseguir un futur millor per Catalunya.

El clientelisme del Tripartit a l' Administració catalana

La Generalitat de Catalunya s' ha convertit en una administració clientelar i al servei del Tripartit.

Només cal veure les dades i preguntar-se si fan falta tants alts càrrecs : incrementen en un 58% els alts càrrecs des del 2003 (n'hi havien 149 i ara n' hi ha 236).

La Generalitat de Catalunya s' ha convertit en una administració engreixada en el seu conjunt :

- Els alts càrrecs i eventuals creixen en nombre i en retribució :

• increment dels eventuals en un 42 %.
• increment dels administratius en un 39 %.
• increment dels laborals en un 32 %.
• increment de sou mínim igual al del personal funcionari (l' any 2003 creixement de sou era entre un 2-3 %).

- També una administració clientelar que comet il.legalitats :

• 344 interins ocupant llocs de comandament funcionarial.
• 847 persones relegades del seu lloc de treball quan havien guanyat la plaça per mèrits.
• 75 denúncies per mobbing contra la Generalitat.

- Fals personal de reforç :

• De 500 contractats temporals per a programes concrets el 2003 passem a 7.629 en l' actualitat.

- Igualment les empreses públiques s' engreixen. S' incrementa el personal, els sous i es blinden els contractes :

• 10.423 persones més des del 2003.
• Increment d' un 21'2 % de la despesa de personal (inflació a part).

És evident, que el Tripartit és una bona maquinària de col.locació familiar, d' amics i presentats. Els socialistes, quan eren a l' oposició en època del President Pujol, criticaven el nombre d' alts càrrecs. Ara, els socialistes tenen amnèsia i enlloc d' intentar racionalitzar l' administració i estalviar milions i milions d' euros, es dediquen a entronar tot aquell/a que es declara "amic del carrer Nicaragua ".