" La nit de l' 1 al 2 de febrer de l' any 1208, sortia del casal dels Tornamira, en la placeta que encara duu aquest nom, a la noble ciutat de Montpeller, un breu seguici, que tenia com a personatge central i reverenciat un infant acabat de néixer. A la claror de les torxes, el seguici va adreçar-se a l' església de Nostra Dona de les Taules; al moment d' entrar-hi, els clergues cantaven Te Deum laudamus. Pels carrerons adormits, sortint de Nostra Dona, el seguici va adreçar-se a l' església de Sant Fermí : va escaure's que la seva entrada al temple coincidia amb el cant del Benedictus Dominus Deus Israel. Les persones que duien l' infant van exultar d' aquestes coincidències, i en arribar al casal de Tornamira van cuitar a explicar-les a la seva mare. La mare, la reina Maria de Montpeller, com tots els altres, hi va veure auguris propicis i fo molt alegra d' aquestes pronòstigues. Així ho explica el Llibre dels Feyts del rei en Jacme o Crònica de Jaume I".
(Fragment extret del llibre Jaume I. Pere el Gran, de Ferran Soldevila).
Seguint la proposta de Vicent Partal, el post és un petit homenatge al gran rei Jaume I. Les fotografies mostren un fragment del LLibre dels Fets i el Penó de la Conquesta.
A part, he remirat les moltíssimes poesies que grans poetes catalans han dedicat al gran Rei de la
nostra nació com Jacint Verdaguer, Joan Llongueras, Francesc Matheu entre d' altres.
Aquí transcric uns fragments de la poesia L' ombra del rei, de Francesc Matheu i Fornells :
Quan les dotze campanades
de la nit, caient pausades,
fan la terra estemordir,
rebatent-se en l' ampla llosa
de la tomba a on reposa
van un mort a deixondir.
Amb sa espasa que arrossega,
sa corona que lampega,
a la Mort faria por;
pel molt llarg de sa ossamenta
bé s' hi veu l' ombra valenta
d' aquell Rei conqueridor.
I se'n baixa a Tarragona
apretant-se la corona
de tres pobles fortament;
a sa tomba torna a jaure
i la llosa deixa caure
aplanada, tot dient :
Rei en Jaume, Rei i pare,
tos tres fills viuen encara
i tots tres serven la llei;
tots veneren ta memòria,
tots amb goigs guarden ta glòria,
tots encara et diuen Rei.