Any Mercè Rodoreda

Enguany es commemora el centenari del naixement de Mercè Rodoreda i Gurguí ( Barcelona, 1.908 - Romanyà de la Selva, 1.983 ).

L' escriptora i poetessa està considerada la novel.lista més important de la literatura catalana contemporània. De fet, és l' escriptora catalana que ha assolit més difusió a l' estranger.

L' Any Rodoreda és fruït de la col.laboració entre la Fundació Mercè Rodoreda, constituïda per l' Institut d' Estudis Catalans, per la Institució de les Lletres Catalanes i l' Institut Ramón Llull.

La seva intensa i apassionant biografia és d' heroïna nacional. Escriptora autodidacta, només va poder anar a escola tres anys.

L' any 1.937 va guanyar el Premi Crexells amb "Aloma" i a partir d' aquí se li va reconèixer el seu talent literari.

Desgraciadament, Rodoreda es va haver d' exiliar a Suïssa l' any 1.939 senzillament per ser defensora de la causa republicana. Al llarg de l' exili, Mercè Rodoreda va viure de ben a prop la por, la gana i el sofriment d' abandonar un fill ben petit i no veure'l durant molts i molts anys.

Malgrat l' exili i les penúries, l' any 1.957 va rebre el Premi Víctor Català amb " Vint - i - dos contes". L' any 1.962 va publicar el seu gran èxit literari, " La Plaça del Diamant", actualment publicada a més de 20 idiomes. Des de l' exili encara va escriure tres llibres més, dels quals, l' any 1.966 va rebre el Premi Sant Jordi amb " El carrer de les Camèlies".

L' any 1.971 retorna de l' exili i s' instal.la a Romanyà de la Selva (Baix Empordà). Aquí va escriure la seva obra mestra l' any 1.974 " Mirall trencat". Publica altres llibres i finalment, l' any 1.980 rep el Premi d' Honor de les Lletres Catalanes i es converteix en la primera dona en rebre aquest premi.

La seva vida s' acaba el 13 d' abril de 1.983 a Romanyà de la Selva, poble on hi està enterrada. Després de la mort, la família va cedir el seu material inèdit a l' Institut d' Estudis Catalans (IEC).

Els peatges, un 4'16 % més cars

Els peatges de la Generalitat pujaran un 4' 16 % a partir de l' 1 de gener.

Aquest és l' últim regal de Nadal que ens ha ofert el govern d' esquerres i progressista, segons publicava ahir el DOGC.

El Túnel del Cadí és el que s' apuja més. També la C- 32, tram Túnels del Garraf; o la C- 16, Trams Terrassa-Manresa i Túnels de Vallvidrera, i un seguit d' eixos viaris més.

Tots sabem que a principis d' any tot s' apuja malgrat que els sous no s' apugen tant com el còmput total d' augments de preus que rebrem a finals de mes de gener.

Però el que resulta més insòlit és que l' augment que rebrem està per sobre de l' IPC i això ens ve donat per aquest Govern que s' autoanomena d' esquerres, progressista i social. Quina barra ! Des que governa el Tripartit, els peatges a Catalunya s' han pujat un 22 %.

Recorden les promeses electorals fetes pels diferents grups polítics del Tripartit ? Tots deien que treurien o bé reduïrien els peatges ! Recorden les xiulades i el repartiment d' adhesius en l' època del govern Pujol per part dels diferents grups polítics que avui integren el Tripartit ?

Pura demagògia i falsedats constants. El Tripartit 2 va comprometre's que al llarg de l' any 2.007 imposarien bonificacions i que s' eliminarien barreres. I el 2.007 s' està acabant i no han fet cap de les dues coses.

Ara només falta esperar que en les negociacions del Pacto Nacional de Infraestructuras, el PSC- ERC i ICV s' entreguin en safata al Gran Farsant de la política espanyola, ZP.

Hillary Clinton & Barack Obama

A principis de mes de gener s' iniciaran les votacions per a seleccionar els candidats dels partits americans en els diferents estats d' Amèrica del Nord.

L' estiu del 2.004 vaig estar als Estats Units i mentre feia una breu estada de cinc dies a Nova York vaig coincidir en ple Soho, amb membres de campanya del partit Demòcrata - d' aquí la fotografia del post - . En aquells moments estàvem a tres mesos de celebrar-se les eleccions, i s' enfrontaven els candidats G. Bush - pel partit Republicà- i John Kerry - pel partit Demòcrata.

Recordo que al llarg de l' estada als Estats Units encara eren molt presents les ferides de l' 11 de setembre de 2.001. Concretament, recordo que els familiars de soldats americans duien un adhesiu - un llaç - enganxat darrere dels cotxes i la gent, quan veien l' adhesiu els saludava i els hi donava ànims. Igualment, em preguntaven sovint per què ZP havia retirat les tropes espanyoles d' Irak i per què Aznar havia perdut sobtadament les eleccions del mes de març de 2.004.

Avui, les coses han canviat i molt en la ciutadania americana respecte la guerra d' Irak. Tot i això, l' aspirant a candidata pels Demòcrates, Hillary Clinton va votar a favor de la guerra contra Irak i, en cap moment ha volgut disculpar-se. Això li ha provocat una allau de crítiques de l' esquerra i molta incomoditat dins el seu propi partit.

Malgrat això, Hillary Clinton està en bona posició per ser elegida candidata enfront Barack Obama. Si fos així, seria la primera dona candidata a presidir el Govern americà. Igual que Barack Obama podria ser el primer president afroamericà de la història dels Estats Units.

Personalment, m' agradaria que s' imposés Hillary Clinton com a candidata Demòcrata. He llegit quelcom sobre la seva vida política i em sembla una dona innegablement intel.ligent, amb personalitat ferma i emprenadora i amb un tret enigmàtic, desconegut i impenetrable que la fa encara avui desconeguda.

Hillary Diane Rodham es va comprometre aviat en política. La seva vida ha estat marcada per forces oposades : filla d' una mare amb tendències d' esquerres i d' un pare ultraconservador, es va iniciar com a republicana i va fer campanya per Barry Goldwater i més tard pel demòcrata Eugen McCarthy.

En la seva etapa universitària va presidir el club de Joves Republicans però l' oposició a la Guerra de Vietnam, el seu recolzament al moviment de drets civils i l' ascens del R. Nixon dins el partit, van provocar un gir cap al camp demòcrata.

Personalment desitjo els millors encerts polítics al poble americà, vinguin de Hillary Clinton vinguin de Giuliani o de Barack Obama o de la resta de 20 candidats. Qualsevol cosa que afecti a la hiperpotència afecta al món sencer. Molts governs del món estan pendents de les properes eleccions americanes.

NADAL

Aquests dies rebem una allau de postals de Nadal sigui a través d' Internet, o bé SMS o bé via correu postal. Totes ens desitgen un Bon Nadal i un Any Nou ple de bons auguris. A mi sempre m' han agradat les postals de Nadal, especialment, aquelles que traspuen un sentiment d' estima, d' afecte, d' apreci. Quan les reps sempre penses " mira, se' n recorda ". Fa poca estona, l' amic Ricard em felicitava el Nadal amb un Christmas des de Sant Francisco on hi surt el caganer. Jo us vull felicitar el Nadal amb un poema de Josep Picola i Soler, poeta i Fill il.lustre de Sant Joan de les Abadesses, anomenat "Nadal (al món)" i un dibuix de la meva neboda, la Clara. Aprofito doncs, per desitjar-vos un Bon Nadal i si és possible, que la màgia i la llum de Nadal no s' apagui l' endemà sinó que continuï il.luminant-nos la resta de l' any. NADAL (al món)

L' estrella de Nadal que ja s' atansa,

talment un missatger del més enllà,

ens porta, novament, una esperança

d' amor i llibertat a plec de mà.

Avui, que per la dreta i per l' esquerra,

fluctuen les tristeses i els rancors,

Nadal pot alegrar aquesta terra,

posant la llum, joiosa, dins els cors.

Així, davant l' arbust o el pessebre,

potser abastarem la il.lusió

i, entre tants camins de sang o febre,

la pau de cada llar serà cançó ...

Nadal ! ... la pau dels vius per llumanera !

la justa, la de tots ..., pel món en pes ...

- Aquella pau, oberta i falaguera,

que vibra i no malmet ni exagera;

... la pau que tan estima el Ripollès !

Ens cal,

per superar cada instant greu,

aquella

"fortalesa interior!

i que prové

de l' esperança en Déu.

- Així caminarem ...

i sense por ! ... -.

Veto als Pressupostos de l' Estat 2008

El Govern del PSOE, per tant, també els diputats del PSC, han preferit salvar els pressupostos al Congrés que haver de negociar les 4.600 esmenes que s' han presentat.

Finalment, CiU ha dit prou ! Segons els politòlegs la fòrmula del peix al cove s' ha esgotat però personalment, crec que encara és una fòrmula ben clàssica i prou vàlida mentre no tinguem una plena sobirania. Mirem si no és la mateixa fòrmula utilitzada recentment pel PNB al negar-se a reprovar la ministra Magdalena Álvarez. Tothom sap que el PNB rebrà unes contraprestacions financeres a canvi d' haver salvat a la ministra.

Finalment, CiU s' ha plantat i ha dit "PROU". Un "prou" mitjançant un veto per dos motius principals :

- perquè el capítol de pressupostos corresponent al Ministerio de Vivienda (encapçalat per la ministra catalana Carme Chacón), suposava una evident i flagrant invasió de les competències que Catalunya i altres Comunitats Autònomes tenen en matèria d' habitatge.

- la negativa del PSOE a negociar qualsevol esmena presentada per CIU, ERC i ICV per incrementar la inversió de l' Estat a Catalunya.

En aquesta votació del veto s' ha rebut el suport del PP, d' ERC, CC i EA. És a dir, quatre forces polítiques diferents han demostrat amb el seu vot la coherència del mateix i alhora han situat el Govern socialista en la solitud més clamorosa del llarg d' aquesta legislatura.

Ara sentirem sentències finals i cants de sirena però, CiU finalment s' ha plantat, hem dit " PROU D' AQUEST ENGANY que suposa el gran farsant de la política espanyola com és J.L. Rodríguez Zapatero ".

Personalment, considero que ZP és un llop amb pell de xai, que molt talante al davant però al darrera et clava l' espasa. Sembla un home que té l' estrella de cara des del 2004 però penso que la seva baraka se li està acabant. Temps al temps, però l' Estat espanyol està descobrint qui és ZP.

El Consultiu tomba el lloguer forçós

El passat mes d’ octubre, CiU no es va sumar al Pacte de l’ Habitatge perquè majoritàriament no s’ eliminava l’ expropiació de pisos buits per a fer lloguer forçós.

Arran d’ això, CiU va portar el Projecte de Llei del dret a l' Habitatge al Consell Consultiu, el qual, finalment ha donat la raó als convergents. L’ article 42.6 del Projecte de la Llei d’ Habitatge és inconstitucional.

Tot i això, CiU va reconèixer en aquell moment el seu grau d’ implicació en el Pacte tot aportant un gruix de mesures : ajudes a les famílies que no puguin pagar la hipoteca i que tinguin el risc de quedar-se sense sostre; ajudes per la compra d’ un pis (convenis de copropietat); ajudes al lloguer de fins el 50% per als joves menors de 35 anys; propostes fiscals per afavorir la sortida al mercat de lloguer de pisos buits; necessitat d’ utilitzar sòl de l’ Estat per fer habitatge de protecció oficial per a lloguer; etc.

Sap greu que en un tema tan important i bàsic com és el dret a l’ habitatge s’ hagin perdut 2 mesos, per un punt que, òbviament el PSC sabia que era inconstitucional. Però, Montilla és hostatge d’ ICV i això és la greu xacra del Tripartit : tres partits units senzillament per pur interès partidista i particular.

Esperem que el conseller Baltasar retiri l’ article inconstitucional de la Llei i cumpleixi el dictamen del Consultiu. Si no és així, la futura candidata al Congrés pel PSC a Barcelona, la ministra Chacón, li demanarem que també estengui la mesura inconstitucional a l’ Estat espanyol. A veure si el Presidente ZP té talante per imposar aquesta punitiva mesura.

La dignitat d' una Nació

Èxit aclaparador de la Manifestació d' aquest proppassat dissabte. Semblava com si els catalans despertéssim d' aquesta decadència persistent i alhora silenciosa.

Tots units per tornar-nos a aixecar. La societat civil catalana promou allò que mai s' havia d' haver trencat : l' EIX NACIONAL.

Jo no vull que em divideixin entre dretes o esquerres. Jo només sóc nacionalista catalana. Aquesta és la ruta que hem de seguir tots els catalans que estimem la nostra Pàtria.

Tornem a reescriure el poema d' Emili Guanyabéns i Jané :

CRIT DE PÀTRIA

Des del fons de ses entranyes

Catalunya s' ha queixat:

per vilatges i muntanyes

amb veu mascle t' ha cridat,

oh Llibertat !

Amb constància i saviesa

la llar nostra irem refent :

des del cim de sa grandesa

direm forts, de cara al vent :

" Tomba, ponent ! ".

Si no minven eis agravis

bregarem sense descans :

bastarà el record dels avis

per fê'ns créixer com gegants.

Fora tirans !

(1.860-1941)