CiU : Cap contracte per recolzar ZP

CiU no pot signar cap contracte amb ZP. CiU no es pot permetre més errors. CiU no pot segellar cap pacte post-electoral amb el PSOE.

Com a catalans no podem tornar a ser enganyats. El senyor Zapatero no pot tenir més credibilitat a Catalunya ni a Convergència i Unió. No ens cal signar cap pacte. No som necessaris per governar però si ho fossim tampoc podríem pactar un pacte estable de legislatura amb un Govern que ha menystingut Catalunya.

Avui només ens cal anar a Madrid a treballar, com sempre hem fet, per Catalunya i el seu benestar. I si el senyor ZP ens necessita doncs hem de fer pactes puntuals i " el peix al cove" de l' era Pujol.

Tan de bo aquesta estratègia ja hagués estat superada però és evident que el tan "criticat peix al cove" és l' única manera de treure allò que ens pertoca. Trista realitat però ben certa. I sinó fixem-nos amb la resta de partits , encapçalats, pel PNB. Tots, tots han fet, fan i faran el mateix.

Probablement no sigui una legislatura fàcil pels socialistes. Crec que no ho serà. En primer lloc, perquè l'Era Zapatero ha estat remant en època de bonança econòmica però això avui s' ha acabat. El Nou Govern de ZP s' iniciarà en època d' incertesa econòmica, la qual, pot ser llarga i persistent en el temps.

Per altra part, té el tema basc a la cantonada : es comenta que el PNB podria fer un pacte estable amb ZP però això és una arma de doble full. Per una banda, es pot pactar però per l' altre dubto que el senyor Ibarretxe posposi per més endavant la tan enunciada consulta popular o referèndum per l' autodeterminació.

Llavors tenim els grups satèl.lits del PSOE, els quals, han obtingut una desfeta en aquestes darreres eleccions : EUiA-ICV-ERC- C.C i BNG. La seva satel.lització l' han pagada amb escreix però no podem obviar l' Entesa al Senat i el possible Grup Mixt d' aquests per a tenir representació parlamentària.

Una legislatura d' entrada gens fàcil, gens optimista. Per això, CiU pot actuar d' una manera eficient, amb seny i responsabilitat si es situa amb l' equidistància que tants vots va aportar a ERC.

CiU pot desenvolupar un gran paper aquesta propera legislatura. Pot arribar a ser el grup polític amb més enfoc prospectiu de cara al futur. Pot recuperar la "marca catalana" injustament perduda.

CiU només li cal mirar-se a si mateixa, creure's i projectar-se cap al futur, el qual, pot ser un futur brillant i esperançador.

Per cert, desitjo que no es voti el senyor Bono com a President de la Mesa del Congrés. Un senyor on la plurinacionalitat de l' Estat li és indiferent no mereix la mínima confiança de cap grup català.

Catalunya autonòmica i postnacional ?

Pel bé del país, ens cal recuperar l' eix nacional. El Tripartit ha suposat dividir la societat catalana entre dretes-esquerres i situar Catalunya en l' eix postnacional i autonòmic.

Mai Catalunya havia estat tan allunyada de la seves aspiracions nacionals com ara. Però paradoxalment, tan en el primer Tripartit com en l' actual hi ha una majoria nacionalista al Parlament de Catalunya.

Molt trist! D' aquí a 50 anys serà digne d' estudiar els annals de la Història de Catalunya i veure com dos partits que inicialment aspiren a portar la Pàtria a l' alliberament nacional es dediquin a separar-se i allunyar-se.

Certament però, en l' era Mas s' ha invitat a ERC a sumar majoria nacionalista, a fer un front nacional però l' actual direcció d' ERC ha preferit abraçar-se a l' ós socialista pensant que l' estratègia era menjar-se CiU. Avui podem afirmar que l' ós socialista s' ha menjat el partit que els va col.locar al poder. ERC ha situat el PSC-PSOE allà on és avui. Mai Catalunya havia estat tan socialista com ho és avui i això ho ha provocat la direcció d' un partit independentista.

CiU i ERC són partits totalment complementaris i no partits rivals. És evident que avui s' estimen poc o almenys aquesta és la percepció de les bases dels dos partits. CiU i ERC no s' han de casar perquè en política, els casaments no són per amor sinó per interès però tampoc s' han de veure com rivals perquè ideològicament i per naturalesa no ho són.

Dels resultats d' aquestes eleccions no només hem de buscar responsables a ERC, només faltaria !. Des de CiU també ens cal reflexionar. Dir que hem fet un bon resultat doncs crec que és aspirar a molt poc. CiU portem eleccions rere eleccions perdent votants. Per què no hem recuperat votants si ERC ha baixat més de 300.000 vots ? Ahir un alt dirigent de CiU em va reblar " estem contents perquè hem aguantat molt bé el tsunami". Quan ho vaig sentir vaig quedar sobtada d' aquesta minsa reflexió. Perquè si per CiU l' aspiració màxima era "aguantar bé el tsunami" doncs sincerament és per fer-s'ho mirar. Enlloc d' aspirar i de buscar més persones que s' identifiquin i creguin en el nostre projecte es veu que la fita era "aguantar el tsunami".

També cal reflexionar sobre el "vot útil" que ha fet molta gent catalana, aquella gent que creu i estima Catalunya. En el nostre entorn hem sentit a dir que havien votat ZP senzillament per parar al PP. I és clar, la meva pregunta ha estat pensar si PSOE o ZP són tan diferents del PP o Rajoy. Perquè és evident que els dos són dues cares diferents però de la mateixa moneda. I això sobte. Crec que també hem de reflexionar i veure per quines raons la gent es mou per quatre lemes o falses promeses.

Veient tot això crec que haurem de tornar a posar en pràctica el lema del President Pujol, el " fer país i fer política". Avui encara hi som a temps. A Catalunya hi ha un clar sentiment nacionalista. Les noves generacions de catalans, molts, s' identifiquen com a independentistes. Al Parlament de Catalunya avui encara hi ha una majoria nacionalista. Avui potser ha arribat l' hora de deixar de banda les estratègies polítiques, els espais de poder i pensar més en el país i el seu futur.

Tal i com deia l' admirat Vicenç Villatoro " sempre ens quedarà el Barça, l' adhesiu de l' ase i alguna altra cosa per a les satisfaccions sentimentals. Tampoc sembla l' horitzó més desitjable per als qui es proclamen nacionalistes, però certament seria un final curiós i ben poc previsible per a cent anys de problema català ".

Vull pensar i creure que aquest revés a les nostres aspiracions nacionals sigui per esperonar-nos a dilucidar el veritable horitzó : treballar perquè Catalunya pugui aconseguir la plena sobirania nacional.

P.D.1 : Mariano Rajoy no s' hauria de tornar a presentar. Una cosa és guanyar i que no et deixin governar i l' altra és perdre 2 vegades seguides.

P.D.2 : En 4 anys de govern Tripartit hi ha hagut 5 consellers de Governació diferents.

P.D..3 : El President de la Generalitat, José Montilla, s' ha hagut d' empassar el nom de Jordi Ausàs després de tenir-ne coneixement a través d' un mitjà de comunicació.

P.D.4 : Qui deia que CiU provocaria canvis en el sí de la política catalana després de les eleccions espanyoles ? Doncs qui ha generat inestabilitat en el Govern ha estat el partit que té la clau del Tripartit. Insòlit.

El temps de les dones

Enguany també celebrem el centenari de la mort de les 129 treballadores de l' incendi a la Cotton Textile Factory de Nova York.

Recordem que 129 dones van morir en un incendi perquè els propietaris les van tancar a la fàbrica per tal que no participessin en la marxa convocada per l ' Organització de Dones Socialistes, les quals volien reivindicar els drets fonamentals de qualsevol persona lliure (dret al Sufragi universal, dret a ser ben remunerades....).

És bo recordar que al cap de dos anys, el 1910, Clara Zetkin va proposar celebrar un dia Internacional de la Dona en la II Conferència Internacional de Dones Socialistes. Van passar molts anys més fins que el 1977, les Nacions Unides declarés el 8 de març com a Dia Internacional de les Dones.

Aquest 8 de març de 2008, Nacions Unides el dedica al tema " Invertir en les dones i en les nenes ". I és cert, que el paper de la dona socialment ha avançat molt però també és de justícia dir que encara ens falta molt camí. Per això des de fa temps reivindico que el segle XXI és el Segle de les Dones, és a dir, caldria que fos el temps de les dones.

Personalment no em defineixo com a feminista sinó com a femenina però amb igualtat de drets i deures en tots els àmbits. Penso que les dones de la meva generació volem un altre tipus de feminisme que l' iniciat els anys 70, amb tots els meus respectes i agraïnt tot el que elles van lluitar i aconseguir.

Nosaltres, la generació de finals del segle XX i principis del XXI hem arribat per fi a una etapa històrica, en la qual, estem tan preparades com els homes. Però avui, els temps han canviat perquè l' error ha estat intentar imitar als homes. Nosaltres no som com els homes sinó que som diferents, tenim capacitats diferents i, per tant, hem de reivindicar una igualtat respectuosa amb les diferències.

És ara quan som responsables dels nostres talents i podem oferir una important contribució en els àmbits professionals, culturals, socials i polítics, almenys en els països occidentals. Malauradament, encara hi ha països on encara hi ha massa camí per recórrer.

Les dones d' avui busquem solucions als problemes derivats a l' hora d' intentar equilibrar el treball i la maternitat. I aquí rau el problema perquè avui que podríem aconseguir i ser el nostre temps, on podríem deixar una veritable petjada i enterrar aquest llast, sembla que hi hem afegit una nova dificultat. Però aquesta dificultat no només és nostra sinó també dels homes.

Per tant, molta societat "progressista" però a l' hora de la veritat resulta ser fals. Les dones i els homes hem de reivindicar unes mesures socials urgents per intentar conciliar la vida laboral i familiar. Hem d' evolucionar cap a una societat socialment responsable i equilibrada.

Les dones hem d' estar més presents en tots els àmbits socials, culturals, polítics. Hem d' estar en llocs de decisió, en més presència en la vida pública. Però no perquè hàgim d ' omplir el percentatge de quota femenina sinó senzillament perquè som valuoses i per justícia social.

Des d' aquí enllaço el Manifest de CDC pel Dia Internacional de la Dona.

P-D.1 : El més unànime rebuig a l' atemptat del ex-regidor socialista. Una mort marcada per pertànyer i defensar uns ideals de país. La llibertat d' un poble no passa per assassinar les llibertats i creences democràtiques dels altres.

VOTAR EN CLAU CATALANA

L' amic Carles Puigdemont m' esperona a fer un post en " clau catalana" davant una victòria àmplia del PSOE.

També he rebut un comentari d' en Xavi Cruzado al post que vaig fer fa dies enrere " Votem CiU per dignitat nacional " apel.lant a què " cap vot nacionalment compromès es quedi a casa, ja que el vot de tots i cadascú de nosaltres pot ser determinant per al nostre futur ".

I és evident que una majoria del PSOE o PP no ens afavorirà a Catalunya. Més ben dit, CAP MAJORIA ABSOLUTA a Madrid afavorirà els interessos de Catalunya.

Ja coneixem què va suposar per Catalunya les majories absolutes del PSOE en època González : LOAPA, oposició a l' obertura de TV3, inversions en infraestructures gairebé inexistents, TGV a Sevilla enlloc de Barcelona, finançament zero,... Exactament el mateix que la majoria absoluta del PP.

És a dir, Catalunya només ha estat respectada quan el Govern espanyol no ha tingut majoria absoluta i ha tingut el suport de CiU. Exemples els tenim en l' època González on Catalunya va aconseguir un model policial propi - desplegament dels Mossos d' Esquadra - i en l' època Aznar on vam assolir un millor finançament, les competències de Trànsit, la desaparició dels Governadors Civils, la cessió dels Ports de Barcelona i Tarragona, la supressió de la mili ...

I si recordem aquests darrers quatre anys, el PSOE de Zapatero sense majoria absoluta i amb suport d' ERC, ha actuat amb frivolitat cap a Catalunya; ha actuat en contra del nostre país.

Tan de bo no passi però si el PSOE treu majoria absoluta veurem el seu espanyolisme més ranci, aquell espanyolisme del PP. Veurem com es negarà a desenvolupar el Nou Estatut. Veurem que no tindrà cap impediment a vulnerar les competències de la Generalitat, reduirà tant com pugui les inversions en infraestructures, es negarà a traspassar rodalies i regionals de Renfe, i un llarg etcètera.

Per això, aquest post fa una crida a tots i totes les persones que s' estimen Catalunya, a aquells que volen que se'ns respecti. Hem de tenir molt clar, que tot vot catalanista que no vagi a CiU és un xec en blanc al PSOE.

També no podem oblidar que si el Congrés és necessari aplegar el vot catalanista a CiU, al Senat encara és més necessari perquè ERC es presenta al costat de socialistes, i per tant, només servirà per engruixir els escons del PSOE, especialment a la demarcació de Barcelona, on ni tan sols, ERC presenta candidat al Senat.

Així, ens ha de quedar molt clar que els catalans només se'ns respecta si som decisius. I avui, només CiU pot fer que Catalunya sigui decisiva a Madrid, només CiU farà que es respecti Catalunya.

Com molt bé diu Carles Puigdemont " davant d' aquesta realitat, els catalans ens hem de plantejar si el nostre vot servirà per asfixiar-nos o per alliberar-nos",

Per dignitat nacional, l' únic partit que defensa i estima Catalunya és CiU.

P.D.1 : Els Premis Blocs Catalunya ja tenen logo. Ara només falta que stic.cat sigui ben aviat una realitat.

Ple amb el "misteri" del camp de futbol sense resoldre

Un Ple Extraordinari on allò més positiu ha estat el nombrós públic. Suposo que l' horari i el dia de la setmana hi deu haver ajudat.

El tema estrella del Ple ha estat el camp de futbol d' Amer. De fet, dels 9 punts de l' ordre del dia, 5 estaven relacionats amb el camp de futbol :

- S' ha aprovat el projecte i la convocatòria urgent per licitar l' obra de col.locació de gespa artificial.

- S' ha aprovat la subvenció concedida al FC Amer per a fer front a les despeses generades arran de no poder utilitzar el camp.

És evident que el camp de futbol d' Amer és una necessitat real. Fa anys que necessitem un nou camp i unes instal.lacions dignes. També és cert, que el FC Amer és l' entitat lúdico-cultural i esportiva que té més de 100 anys d' història. El FC Amer aglutina tot un sentiment de poble, d' unió i d' esportivitat. Per aquest motiu, el Grup Municipal estem al costat de l' entitat i volem unes instal.lacions modernes i dignificades.

També és cert, que la instal.lació de gespa artificial suposa una partida important : 683.390 euros. Però el que no estem d' acord és la situació en què s' ha vist el club arran de la "misteriosa" destrossa del camp.

Avui, el Ple de la Corporació ha modificat una partida pressupostària de l' any 2008 (30.000 euros) per a poder solventar un dèficit monetari produït al no poder utilitzar el camp de futbol.

Per què el camp de futbol d' Amer un bon dia va aparèixer mig destrossat ? Misteris o causalitats, la qüestió és que l' equip base del FC Amer i l' equip gran es veuen obligats a entrenar i a jugar al camp de futbol de l' Anglès. Això comporta unes despeses i nuls ingressos pel FC Amer.

Si fem un breu repàs dels fets ens trobem que a finals de maig de 2007, unes màquines d' obra pública tiren a terra les 2 columnes de llum per a instalar-hi unes de noves. En aquell moment, la lliga ja estava acabada i l' Amer FC pujava de categoria, 1a regional.

La primera setmana de juny, l' Amer FC juga la Copa Catalunya i el camp encara estava en condicions. Llavors l' estiu va arribar i el Sol i la Lluna van fer estralls : casetes i vestidors inutilitzables, parets i valles trencades, el terra destrossat.

Certament, a la Directiva del FC Amer se'ls hi havia promès abans de les eleccions la instal.lació de gespa artificial al llarg de l' estiu i part de tardor. Certament, la Directiva estava d' acord en tenir el camp inutilitzable al llarg del període en què es col.loqués la gespa. Però en què no comptava la Directiva era que el camp un bon dia aparegués mig destrossat (sense casetes i parets a terra).

Qui ho ha fet ? A qui s' han de demanar responsabilitats ? Per què s' ha arribat en aquest extrem ? Haurem de posar un nou Misteri al Sant Rosari, el Misteri del camp destrossat. Llàstima que per molts grans de Rosari que anem passant, el miracle serà impossible. I els més afectats són els jugadors, l' afició i el poble.

P-D. 1 : Veure Imatges de l' estat del camp de futbol d' Amer.

Ple Extraordinari : 29 de febrer

Divendres, 29 de febrer de 2008, a les 18'30 h tarda tenim Ple Extraordinari.

Avui, dimecres, ens han convocat al Ple amb un ordre del dia ben atapeït de coses :

1- Compte General 2006.

2- Aprovació definitiva projecte col.locació gespa artificial al camp de futbol.

3- Aprovació Plec de Clàusules i convocatòria oberta mitjançant subhasta per a la tramitació urgent i per a la Licitació de l' Obra de col.locació de gespa artificial.

4- Modificació de crèdits 1/2008

5- Subvenció camp de futbol.

6- Aprovació Acta de les operacions de delimitació entre els termes municipals de les Planes d' Hostoles i Amer.

7- Modificació Estatuts Consorci Vies Verdes.

8- Aprovació calendari del Contribuent 2008

9- Aprovació Text Refós Pla Parcial Subsector 3

Un Ple ben ple d' assumptes locals a solventar.

Per altra part, en el BOP d' avui, dimarts ha sortit publicat l' Edicte de Modificació de les Ordenances Fiscals pel 2008, arran de l' al.legació presentada pel nostre Grup.

P.D. : La candidata i amiga Rosa Núria Aleixandre em fa saber que té bloc a la xarxa. Enhorabona !

Cafè-Tertúlia amb Rosa Núria Aleixandre i Ricard Font

Portem 2 dies d' inici de la campanya electoral per a les Eleccions Generals i ens mobilitzem per intentar arribar a escoltar i a sensibilitzar al ciutadà.

A Amer fem un cafè-tertúlia amb els candidats al Senat, Rosa Núria Aleixandre i Ricard Font. De fet, hem d' arribar a tots els 221 municipis de les comarques gironines - tal i com diu l' amic i candidat al Congrés Jordi Xuclà -. La tasca no és senzilla després d' aquest desencís i desconcert en què es troba la política a Catalunya i Espanya.

La tertúlia ha anat molt bé. Inicia el debat l' amic Ricard Font : parlament planer, accessible, amb exemples clars i contundents. Apel.la al sentit de responsabilitat que tenim tots els catalans davant les flagrants i reiterades mentides i deixadeses comeses pel govern ZP i els seus aliats.

En Ricard recorda la poca o nul.la credibilitat que ha de tenir ZP a Catalunya. Ho exemplifica amb l' única competència que ha traspassat el Govern Central a Catalunya després del Nou Estatut " només els xiringuitos i gandules de les platges ". Qué fort ! Revisa el paper d' ERC davant el xec en blanc cap a ZP. Ni els Papers de Salamanca els hi ha donat, la qual cosa, era la 1a condició que va posar ERC quan ZP va guanyar el 2004. Recorda a la gent, que a finals d' aquesta legislatura el diputat d' ERC, J. Tardà, li va espetar a ZP un " usted está aquí porqué nosotros le dimos el apoyo a cambio de devolver los papeles a Catalunya. Ni eso ha cumplido". També parla dels trens regionals i de rodalies, de les balances fiscals, de la Llei de Dependència.

També ens fa sabedors que ZP va fer dues coses tan bon punt va guanyar el 2004 : treure les tropes d' Irak i pagar el dèficit de la Sanitat a Andalusia. Caram ! el bressol de vots socialistes deuria tenir un preu!

Seguidament, prèn la paraula la candidata Rosa Núria Aleixandre. Una dona ferma, valenta, convincent, treballadora incansable, brillant Senadora al llarg d' aquesta legislatura. De fet, R. Núria Aleixandre té el rècord d' intervencions al Senat.

Parla novament de la Llei de Dependència i ressalta el patetisme d' aquesta Llei tan necessària pel benestar de la gent. Recorda que només 78 persones a tot Catalunya amb data 31 de desembre de 2007 reben ajuda, dels més de 5.000 expedients revisats !!

També explica la tasca política que realitzen els Diputats i Senadors de CiU a Madrid : aquesta legislatura s' han aprovat 32 lleis, les quals, en menor o major grau porten empremta de CiU.

Per la seva professió (Farmacèutica, Directora en Bioquímica i Biòloga Molecular .Directora del Laboratori Clínic de l' Institut Català de la Salut- Girona) viu molt de prop el desgavell sanitari català. Quan parla d' aquest tema es desfà. Ressalta que el sistema sanitari català era un dels més moderns i efectius d' Europa; desgraciadament, avui el sistema sanitari està en decadència. La mala gestió i els milers de noves targetes sanitàries han fet arribar la Sanitat a nivells denigrants. De fet, la Rosa Núria ha tornat a anar a treballar al Laboratori del Trueta (des del 15 de gener que els Diputats i Senadors estan de baixa de les Cambres). Em consta que sempre que pot s' hi escapa i observa el trencament d' allò tan bàsic pel benestar i progrés d' una país com és la Sanitat.

Parla també del desànim i la por a l' abstenció. Diu que no ens podem quedar a casa. No podem quedar-nos atònits i fer creure que a Catalunya no ha passat res, quan tothom sap que estem perdent pes econòmic, social i cultural. Recorda que només el poble pot fer canviar el destí d' un país.

La gent s' anima i la tertúlia obre foc amb preguntes interessantíssimes com la publicació de les balances fiscals, l' aeroport, el finançament, els possibles pactes si CiU és decisiu. Al llarg de dues hores sembla que la gent no vol finalitzar el col.loqui. Apel.la de nou al sentit de responsabilitat i seny dels catalans. Anima a anar a votar i a votar un partit que realment estima i defensa sempre Catalunya.

Acaba amb una sentència real " tots vostès són responsables del que pugui passar el 9 de març. Si no van a votar llavors no es queixin. Si els catalans estem desanimats o cansats i no reaccionem, ens agradi o no, serem còmplices del nostre destí. Només nosaltres podem canviar aquesta realitat ".

Una veritat com un temple. Si a les comarques gironines CiU hagúes tingut 700 vots més, avui, al Parlament, tindríem 49 diputats. Per tant, haguéssim escurçat distàncies perquè el Tristpartit no s' hagués pogut fer.

Ben certa és la frase de " val més arribar un any abans que un dia més tard". Hi ha destins irrecuperables. El nostre país i dignitat està a les nostres mans.

P.D.1 : El més sentit condol a la família de Josep Palau i Fabre. Un gran poeta, narrador, dramaturg de la poesia catalana contemporània. En vida va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1.989) i el Premi d' Honor de les Lletres Catalanes (1.999). Descansi en pau.

P.D.2 : Preparem el XVè. Congrés de CDC. Formo part de la 3a. ponència "La contribució de CDC a la Casa Gran del Catalanisme. Organització interna". Som-hi.