SOM UNA NACIÓ

Amb el lema escollit per Òmnium Cultural " Som una nació. Nosaltres decidim " hem iniciat la manifestació protesta per la retallada del Tribunal Constitucional al Nou Estatut de Catalunya.

La manifestació ha estat un èxit de participació i convivència. Impressionant els milers i milers de persones que allà estàvem defensant els nostres drets i les nostres aspiracions legítimes de ser una nació lliure i sobirana.

Gent d' arreu de les comarques catalanes, també de la Catalunya Nord, del País Valencià i Ses Illes. Gent jove, petits i grans units per un objectiu : Catalunya és una nació. Catalunya té una llengua, unes tradicions culturals i lingüístiques. Nosaltres hem contribuït al benestar de l' Estat espanyol. Estem cansats de l' espoli i l' escarni i avui, hem dit prou.

Tan de bo el 10 de juliol de 2010 suposi un punt d' inflexió a la nostra història. Ara, societat civil i la política catalana hem d' avançar. Hem d' utilitzar aquesta retallada al nostre Estatut per avançar com a país.

El dret a l' autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans. De fet, la Carta de les Nacions Unides explicita que l' autodeterminació és una norma ius cogens, és a dir, les normes ius cogens constitueixen el nivell més alt de les lleis internacionals i han de ser obeïdes sempre.

També ens podem recolzar amb el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, el qual, l' Estat espanyol el va ratificar el 27 de juliol de 1977 on s' explicita en el seu article 1 : " Tots els pobles tenen dret a l' autodeterminació. En virtut d' aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren pel seu desenvolupament econòmic,social i cultural ".

Tot poble té dret a la lliure determinació. Siguem valents d' una vegada i, conjuntament, fem avançar la nostra legítima aspiració nacional.

P.D. : Boniques imatges i videos de la manifestació.

Sobirania i Autodeterminació

Finalment, el TC ha fallat. Ja tenim sentència del Nou Estatut.

Una sentència que tots esperàvem desfavorable i que s' ha acomplert.

Crec que era l' última oportunitat d' encaixar Catalunya dins l' Estat espanyol.

Aquesta sentència suposa un abans i un després de la nació catalana en època democràtica dins l' estat de les autonomies.

Aquesta sentència trenca els esforços i la solidaritat que ha fet sempre la nació catalana cap a Espanya.

De fet, l' any 1978 vam perdre la gran oportunitat però ara això pot suposar un revulsiu. El poble és sobirà. El poble no se'l pot enganyar, ni humiliar, ni trencar el joc democràtic que des del 1978 existeix.

Qui l' ha trencat són aquests personatges del Tribunal Constitucional, els quals, amb una idea retrògrada de l' Espanya plurinacional l' ha engegat a rodar. Però, sota el clam dels dos partits nacionals espanyols : el PSOE i el PP.

Els catalans no podem oblidar qui ha portat el Nou Estatut al TC : el PP, el Defensor del Pueblo - alias E.Múgica - i altres 4 representants més d' altres estaments. En aquests moments, hi havia 6 persones més que havien recorregut al TC per aniquilar el Nou Estatut de Catalunya.

El PP no ha mesurat prou bé les conseqüències que pot tenir tot això. Però qui tampoc no ho ha mesurat gens bé ha estat el PSOE- PSC. Per què, qui ha posat aquests magistrats al TC ? Doncs el PP i el PSOE. Un Tribunal polititzat fins el moll de l' ós.

Francament, estem en una democràcia dictatorial d' un bipartit - el PP i el PSOE -. Tots són iguals i això ens ha de quedar molt clar al poble català, a la nació catalana que fa 296 anys que divaga en terra hostil. Cap interès més enllà de l' estrictament espoliador i maniqueu.

Realment és una sentència singular al llarg de la democràcia. Un Estatut votat al Parlament, refrendat pel poble català, votat al Congrés i al Senat. És a dir, una llei aprovada per tres cambres legislatives i avui sentenciat a mort per un partit polític - el PP - i el Defensor del Pueblo.

Només ens queda un camí : la sobirania del poble i l' autodeterminació. El poble és sobirà i té tot el dret d' exercir-lo.

Som-hi cap a la plena sobirania nacional. Ara no podem cometre l' error del 1979. Ara tothom s' ha tret la màscara.

ZP, caiguda lliure

El pitjor President que mai ha tingut l' Estat espanyol tocat i enfonsat. S' ha acabat l' estela de treure conillets blancs i bufons del barret màgic quan les coses pintaven bastos.

Capcot i concís s' ha presentat davant els espanyols i ens ha deixat anar un reguitzell de mesures per, finalment, intentar solucionar la greu situació econòmica-financera de l' Estat espanyol.

Finalment el Gran Farsant ha reconegut que hi ha crisis, que ens haurem d' estrènyer els cinturons, que les coses no són tan fantàstiques com sembla. Avui, finalment, ha dit que Espanya no és Grècia però quasi.

Sempre he dit que no servia com a president. Però un país bananero com Espanya que canvia els presidents a cops de cassoles i olles, què volem esperar ? D' acord que la conjuntura econòmica és dolenta des de fa 3 anys però aquest mentider va entrar i governar una legislatura on encara la crisi estava llunyana. La primera legislatura va viure de les rentes que havia deixat el PP. Es va trobar una guardiola molt millor de com ell la deixarà.

De totes maneres, ZP no hagués près totes aquestes mesures si no hagués rebut les pressions d' altres països de la zona Euro i dels Estats Units.

S' ha acabat de fer el " Pinocho" i de fer malabars. S' ha acabat el " talante" que no ens ha portat enlloc. S' han acabat les mentides compulsives amb aire de no haver trencat cap plat. Ara sí que s' ha hagut d' aixecar davant la bandera d' Obama i el poder alemany de Merkel. S' ha acabat de repartir a tort i a dret els diners que no són seus.

ZP s' ha acabat, malgrat que ho haguem de pagar entre tots la seva desastrosa política social i econòmica.

LES TOMBES FLAMEJANTS

LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria. Va morir tan bella,

que mai ningú no la gosà enterrar :

damunt de cada tomba un raig d' estrella

sota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia

aquella son tan dolça de la mort,

que les sirenes dia i nit oïa

com li anaven a desvetllar el cor.

Un dia es féu una claror d' albada

i del fons de la tomba més glaçada

fremí una veu novella el cant dels cants :

- Foc nou, baixa del cel i torna a pendre.

Ja ha sonat l' hora d' esventar la cendra,

o Pàtria de les tombes flamejants !

Ventura Gassol

Dia Internacional de la Dona

Celebrem el 8 de març del primer decenni del segle XXI amb optimisme, davant els primers indicis d’un canvi cultural que portarà a la construcció d’una nova societat, basada en tots aquells valors que la fan més justa. El moment d’incertesa i esgotament actuals respon al final d’un cicle i el començar d’una nova era, en el que haurem d’esmerçar tots els nostres esforços per corregir les actituds i les accions que ens han portat a l’actual desconcert global i a una situació de crisi en què les dones poden resultar molt perjudicades per la precarietat dels llocs de treball.

Històricament, la lluita de les dones per assolir la igualtat d’oportunitats ha estat llarga i feixuga. Però en aquest nou escenari hem de creure que el valor de l’equitat pren un relleu especial i, per a la seva consecució, destaquen bàsicament els conceptes de l’espai i el temps.

Una societat comandada i representada en igualtat d’oportunitats per homes i dones és una societat justa. Per això les dones també han d’anar ocupant aquells espais que tradicionalment els han estat negats i arribar als llocs de presa de decisions en tots els sectors, polític, econòmic, social i cultural. Serà així, anant de la mà homes i dones, que anirem bastint una societat per a tothom. Altrament, es produeix una pèrdua de capital humà i talent que la societat no es pot permetre i que és de tot punt injusta per a les dones, que representen la meitat de la població del planeta.

Perquè això sigui una realitat, el factor temps és l’altre concepte cabdal. Així doncs, cal una revisió dels usos del temps perquè la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, per a homes i dones, sigui efectiva. Un gran pacte social a través del qual governs, institucions, empreses, sindicats i treballadors col·laborin per construir plegats un país més competitiu i de progrés, en el qual la primera prioritat sigui el benestar de les persones. I, a més benestar, millor excel·lència en el servei i major productivitat.

Entre tots i totes, hem de fer possible aquest gran repte de país. Hem de prendre consciència del moment de transició que estem vivint i de la responsabilitat que hem d’assumir pel que fa al disseny d’una nova societat, que ha de garantir l’exercici dels drets i els deures del conjunt de la ciutadania en igualtat de condicions. De les accions d’avui en dependrà el futur d’un demà millor.

Un nou paradigma és possible. El món està canviant i nosaltres hem de ser actors d’aquest canvi. Els homes i les dones de Convergència Democràtica de Catalunya creiem fermament en aquest ideal. Treballem i estem al servei de Catalunya perquè arribi a ser el que es mereix: esdevenir un país amb una gran justícia social, en el que la igualtat d’oportunitats per a tothom sigui una realitat.

Manifest CDC

P.D.1 : El dissabte ho vam celebrar a Amer amb un seguit d' actes : fotografies de dones d' Amer a les voltes de la plaça de la Vila acompanyades amb diferents menjars típics d' altres cultures i de la nostra.Felicitats a la Toñi i l' Adriana pel seu encert.

P.D.2 : A la tarda vam visualitzar una excel.lent pel.lícula "Aigua" on es reflexe la realitat de la dona vídua a l´Índia.

Rosa Núria Aleixandre rep la Insígnia d' Or del Consell General de Col.legis Oficials de Podòlegs

La senadora Rosa Núria Aleixandre rep la Insígnia d' Or del Consell General de Col.legis Oficials de Podòlegs per la tasca en la tramitació de la Llei del Medicament.

Per combatre la desafecció política calen molts canvis a tots nivells i un és la professionalitat i la meritocràcia de les persones que es dediquen a aquesta tasca tan maltractada en els nostres dies.

Rosa Núria Aleixandre és la portaveu de CiU a la Comissió de Sanitat del Senat.Una senadora infatigable dins la cambra alta de les Corts Generals : CiU té 4 senadors dels 10 més treballadors de la Cambra.Una n' és la Rosa Núria.

Fa pocs mesos també va rebre un guardó per la millor idea sanitària sobre les vacunes infantils.

Persones de la seva valua, talent i qualitat és el que més necessita la política. Una senyora brillant, intel.ligent, eficaç.

Els convergents podem sentir-nos honorats de comptar amb tanta qualitat professional. També el diputat Jordi Xuclà va rebre l' Ordre de l' Estrella de la Solidaritat Italiana en grau de Commendatore (la màxima distinció que hom pot rebre del Govern Italià).

Enhorabona i endavant amb la vostra gran dedicació pel bé comú.

Santi Vila

Aquest matí, en Santi Vila ha estat presentat oficialment com a cap de llista per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

Ha estat un acte de prospecció cap al futur : si l' Artur Mas va suposar el punt d' inflexió de CDC després de Pujol, Santi Vila simbolitza la nova generació de polítics convergents de les comarques gironines.

En Santi ha fet un gran discurs, un discurs trencador perquè amb la seva oratòria extraordinària ha clamat pel respecte, pels valors i les actituds, per l' alliberació de prejudicis però també ha clamat per un nou impuls per a les comarques gironines, per les noves tecnologies, pel talent i la cohesió social.

Ha revisat l' oblit que han fet el Tripartit amb els pressupostos de la Generalitat respecte les comarques gironines. També la manca de lideratge del Govern i la manca d' acció i decisió vers necessitats importantíssimes pel nostre futur immediat : eix ferroviari, llei de dependència, carreteres, prostitució, energies alternatives, ajuts a les PIMES i un llarg llistat de greuges.

Un gran discurs, carregat d' intel.ligència, sensibilitat, audàcia i respecte. Brillant.