Convergència a punt ! Retorna la il.lusió

Iniciem el 15è Congrés de CDC després de mesos de treball intens per a projectar la nostra formació política cap al futur.

Els comitès redactors de les quatre ponències vam iniciar els treballs a principis d' abril. Han sigut mesos de trobades, reunions llargues amb caps de setmana inclosos. Han estat dies d' escoltar, de debatre, de conèixer diferents realitats d' altres països i partits.

Crec que s' ha fet una molt bona tasca, on tothom hi ha pogut dir la seva i encara hi podran dir la seva a partir de demà fins diumenge.

La Casa Gran del Catalanisme ha de ser el nou pal de paller de CDC i de CiU. No té sentit proclamar arreu la Casa Gran i alhora plantejar un trencament definitiu a curt termini.

Nosaltres no podem caure en aquest parany. És un parany que la resta de partits esperen i desitgen.

CDC i UDC són dos formacions que convergeixen cap a un mateix horitzó : Catalunya, la seva gent, el seu benestar i progrés. CDC i UDC han estat, són i poden tornar a ser el motor que ha fet avançar Catalunya durant 23 anys. Les dues s' enriqueixen mútuament. Si es divideixen, el potencial es perd i finalment, perd Catalunya.

Molt bé ho va dir el gran poeta libanès Khalil Gibran " No es progressa millorant el que està fet, sinó esforçant-te per aconseguir el que encara queda per fer ". I CDC i UDC els hi queda un camí a recórrer molt llarg i intens. Una vida conjunta de parella, " donar-se al cor però no cal que un es quedi el de l' altre ".

La Casa Gran és un instrument que ha d' apropar a gent plural, diversa, d' idees i d' estils diferents i que tinguin com a full de ruta Catalunya, el seu benestar i progrés i una ètica en fer i ser.

El 15è Congrés se celebra després dels anys més difícils de CDC. El passat Congrés era encara l' inici del primer Tripartit però avui han passat quasi 5 anys després del 20 de desembre de 2003. CDC està caminant pel desert, un desert àrid i inhòspit. Un desert que se'ns fa feixuc perquè tots sabem que no vam perdre les eleccions sinó que el poble de Catalunya volia una realitat diferent. Però el més fort d' aquesta llarga i dura travessia és veure la decadència de Catalunya. Una decadència silenciosa però molt punyent. Això és el més dur.

Aquest 15è Congrés porta per lema " Convergència a punt ! Retorna la il.lusió ". S' han posat moltes idees noves, nous potencials humans, noves il.lusions a perseguir, nous camins a recórrer. Siguem dignes d' aquesta nova il.lusió. Siguem servidors de les persones que veuen amb nosaltres i el nostre projecte l' eina per aconseguir un futur millor per Catalunya.

El clientelisme del Tripartit a l' Administració catalana

La Generalitat de Catalunya s' ha convertit en una administració clientelar i al servei del Tripartit.

Només cal veure les dades i preguntar-se si fan falta tants alts càrrecs : incrementen en un 58% els alts càrrecs des del 2003 (n'hi havien 149 i ara n' hi ha 236).

La Generalitat de Catalunya s' ha convertit en una administració engreixada en el seu conjunt :

- Els alts càrrecs i eventuals creixen en nombre i en retribució :

• increment dels eventuals en un 42 %.
• increment dels administratius en un 39 %.
• increment dels laborals en un 32 %.
• increment de sou mínim igual al del personal funcionari (l' any 2003 creixement de sou era entre un 2-3 %).

- També una administració clientelar que comet il.legalitats :

• 344 interins ocupant llocs de comandament funcionarial.
• 847 persones relegades del seu lloc de treball quan havien guanyat la plaça per mèrits.
• 75 denúncies per mobbing contra la Generalitat.

- Fals personal de reforç :

• De 500 contractats temporals per a programes concrets el 2003 passem a 7.629 en l' actualitat.

- Igualment les empreses públiques s' engreixen. S' incrementa el personal, els sous i es blinden els contractes :

• 10.423 persones més des del 2003.
• Increment d' un 21'2 % de la despesa de personal (inflació a part).

És evident, que el Tripartit és una bona maquinària de col.locació familiar, d' amics i presentats. Els socialistes, quan eren a l' oposició en època del President Pujol, criticaven el nombre d' alts càrrecs. Ara, els socialistes tenen amnèsia i enlloc d' intentar racionalitzar l' administració i estalviar milions i milions d' euros, es dediquen a entronar tot aquell/a que es declara "amic del carrer Nicaragua ".

Antoni Bassas, el gurú de la crosta

Finalment el "gurú o star system" en paraules del diputat Joan Ferran li han tret la crosta.

De ben segur que l' Antoni Bassas intuïa quelcom des de fa molts mesos, sobretot, arran de les declaracions realitzades pel diputat socialista Joan Ferran, el desembre de 2007.

Us invito a rellegir l' entrevista realitzada a El Periódico. Digne de ser emmarcada com un clàssic del sectarisme més ferotge. De fet, ja fa temps que el PSC es dedica a decapitar personatges poc afins al seu règim. Recorden les paraules de Bolaño amenaçant a Jordi Barbeta ? I Vicent Sanchis, per què ?

En època dels Governs del President Pujol, TV3 i CatRàdio es respirava llibertat, independència. Només cal veure Carles Francino, la Júlia Otero, Ramon Pellicer, Josep Cuní, entre d' altres. Professionals que han treballat a TV3 o Catalunya Ràdio i MAI se'ls va decapitar d' aquesa manera tan vulgar i mesquina.

De fet, al carrer Nicaragua els interessa treure tot allò que ells consideren perillós per les seves aspiracions.I el que sobte és el paper d' ERC, que tenen la Conselleria de Cultura i Mitjans de comunicació.

Aplicar l' Estatut & negociar el finançament

Aquest proppassat dimecres s' han iniciat les converses bilaterals entre

l' Estat i la Generalitat per a negociar el nou finançament de Catalunya.

La sorpresa ha estat que ni el ministre d' Economia, Pedro Solbes, ni el Secretari d' Estat d' Hisenda, Carlos Ocaña, hi han assistit.

Davant d' aquestes absències hom es pregunta si realment el Govern de Zapatero vol negociar o vol prendre'ns el pèl un cop més.

Senzillament el que hauria de fer el ministre Solbes i ZP és aplicar allò escrit a l' Estatut, ni més ni menys. Per què ara hem de tornar a negociar ? O és que el senyor Zapatero té amnèsia des del dia que es va comprometre a aprovar l' Estatut que sortís del Parlament ?

L' Estatut és una llei, la qual va ser pactada, negociada, votada per les Corts espanyoles i refrendada pel poble català. Així doncs, ara no és el moment de negociar sinó simplement cal aplicar tot el que s' hi recull. Nosaltres no podem exigir més però tampoc menys.

Malgrat els fets evidencien que no s' aplicarà el nou model de finançament que recull l' Estatut del 18 de juny de 2006, el Secretari General del Departament d' Economia, Martí Carnicer ha assegurat que " el Govern espanyol té clar que s' han de complir els terminis previstos ". En canvi, el president de la Generalitat, José Montilla ha reconegut " que no és el millor moment per a la negociació del finançament, però és quan més necessitem els diners ".

CiU vol unitat d' acció a Madrid de tots els partits catalans però caldria no perdre de vista l' actitud que va adoptar el PSC-PSOE presentant 62 esmenes al text aprovat al Parlament (30 de setembre de 2005). Per tant, si no volem ser una vegada més enganyats pel "govern amic" exigim els aspectes fonamentals explicitats en el Nou Estatut :

- Preval l' Estatut abans que la LOFCA (en tot allò que l' Estatut i la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes es contradiguin).

- El finançament s' acorda i es concreta de manera bilateral. És bo saber que el que Catalunya paga a l' Estat i no retorna equival a 2.236 € per persona.

- Nova cistella d' Impostos : l' Estatut fixa uns percentatges, els quals, ja no es poden negociar ( IRPF : 50%; IVA : 50%; impostos especials : 58%). Aquesta nova cistella d' impostos pot representar per Catalunya 5,229'60 milions d' euros de més a l' any. Això representa reduir en 2,4 punts del PIB el dèficit fiscal.

- És probable que degut a aquesta nova cistella d' impostos, l' Estat vulgui retallar els recursos que rep Catalunya a través del fons de suficiència ( principi de lleialtat institucional; dèficit de la sanitat; augment de la immigració; cost de la vida; principi d' ordinalitat, entre d' altres.

El temps ens ho dirà però és ben trist que no s' apliqui la llei refrendada pel poble de Catalunya.

AECC

Assisteixo al sopar que organitza anualment l' AECC - Associació Espanyola contra el cáncer - on sempre que puc hi col.laboro com a voluntària.

L' AECC és una organització estesa a tot el territori català i espanyol des de fa més de 55 anys. Una organització assistencial que pretén ajudar al malalt i a la família del mateix.

Al llarg del sopar s' han realitzat rifes solidàries. També han fet un petit " pase de modelos", on els models eren majoritàriament malalts o malalts que havien superat la malaltia.

Un acte d' esperança per a poder ajudar a eradicar la malaltia gràcies a la investigació.

Finançament i Estatut socialista ?

El catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, va escriure a El País el següent : " El Tribunal Constitucional no hauria de deixar-se arrossegar a un terreny que no pot ser el terreny de la jurisdicció constitucional. La definició de l' estructura de l' Estat és l' àmbit de la política i no de la jurisdicció. Si això s' oblida, el resultat és el rosari de l' aurora a l' interior de l' òrgan jurisdiccional ". Aquests darrers dies venim sentint que el Govern espanyol preveu retardar fins al 2010 el finançament. Quant sents això una s' indigna després dels dos anys que han tingut per pactar-lo. El finançament és un tema fonamental per a millorar l' estat del benestar, per lluitar contra la crisi econòmica, per afrontar l' augment de la pobresa a Catalunya (del 16 al 19% des dels governs Tripartits). I després de les darreres informacions que han aparegut sobre el fet que les autonomies socialistes i el propi PSOE busquen un finançament " constitucional i socialista", a Catalunya ens ha de preocupar. Els catalans vam ratificar en referèndum el Nou Estatut, la qual cosa, cal exigir al Govern espanyol que compleixi el 100% de la potencialitat que preveu el text. Aquí hi té un paper destacable el PSC-PSOE. El PSC a Madrid ha d' actuar com a partit català, que defensa els interessos de Catalunya i ha de demanar el compliment íntegre del Nou Estatut. El PSC no pot acceptar retallades del text, seria inacceptable. Hi ha elements que són la columna vertebral del capítol de finançament de l' Estatut, els quals, en cap cas s' hi pot renunciar. Però l' experiència ens diu que això pot passar : només cal recordar que aquests punts els volia eliminar el President José Montilla a través d' esmenes quan l' Estatut ja havia estat aprovat el 30 de setembre a Catalunya. Aquests elements són els que diferencien l' Estatut de Catalunya del d' Andalusia; són alguns dels articles que el Defensor del Poble ha recorregut, que l' advocat de l' Estat defensa deslleialment i que el PSOE aspira a què el Constitucional tombi. Aquests elements claus són :

* La definició d' una cistella d' impostos que es cedeixen a la Generalitat.

* Bilateralitat, és a dir, la possibilitat de sortir de la LOFCA (el càfe per a tots).

* L' acord per a la fixació d' uns determinats criteris per acotar la solidaritat.

També cal ressaltar el risc d' un pacte PSOE-PP al respecte. L' actitud des dos partits vers l' Estatut no és tan diferent : el PP va presentar un recurs d' inconstitucionalitat contra el text, però el PSOE, a part dels recursos que han presentat institucions sota el seu poder, es presenta com a proper a Catalunya, mentre que en realitat impedeix desplegar el Nou Estatut.

Finalment, cal tenir en compte que el PSOE promou una gran operació de centralització política. La inexistent oposició del Govern espanyol i al recurs que va presentar el Defensor del Poble, i les al.legacions que ha fet l' advocat de l' Estat, més pensades per facilitar una sentència interpretativa que no pas per defensar el propi text i l' esperit de l' Estatut, en són dues mostres. Per tant, quin sentit té l' entesa entre la Generalitat i el govern del PP al País Valencià ? El nou sistema de finançament ha de respondre a les necessitats de Catalunya i no a les dels socialistes o peperos.

Ple Ordinari

Avui, dimecres, 30 d' abril de 2008 estem convocats a un Ple Ordinari a les 18 h tarda.

Després de 6 mesos sense cap convocatòria del mateix i incomplint la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, l' Equip de Govern d' Amer ha convocat sessió ordinària.

Un Ple convocat a més córrer senzillament per a poder adjudicar definitivament la gespa del camp de futbol d' Amer.

Als regidors se'ns va convocar dissabte, 26 d'abril a la tarda, i dilluns, 28 d' abril, a 2/4 de dues del migdia ens truquen de l' Ajuntament convocant-nos a una Comissió Informativa sobre els punts del Ple per a les 6 h tarda.

Un Equip de Govern que demostra una mínima planificació. Un Equip de Govern que incompleix reiteradament la Llei. Un Equip de Govern que actua despòticament però ven la imatge de democràtic.

Els Plens ordinaris s' havien de celebrar cada tercer dimecres de cada 3 mesos al vespre, segons el règim de sessions de Plens Ordinaris votat el passat mes d' octubre de 2007 i proposat pel mateix Alcalde.

Personalment estic cansada d' aquesta manera d'actuar d' aquest Equip de Govern. El que hauríem de fer tots els regidors és no anar avui al Ple Ordinari. I demostrar al senyor Alcalde d' Amer que està en minoria.

El que cal fer és demanar explicacions de la poca transparència que hi continua havent a l' Ajuntament d' Amer : per què no es fa una auditoria financera-econòmica ? per què no es fa una auditoria urbanística per saber i conèixer els disbarats que s' han fet a Amer al llarg d' aquests 8 anys, tal i com es pot veure a la fotografia del post, on aquest monstruós bloc de pisos que s' està acabant a l' entrada del poble incompleix la normativa ? Per què encara no tenim el pressupost de l' any 2008 si ja estem a mes de maig ? Per què tan poca transparència ? Hi ha un " pacte kafkià amb el diable ? Per què no se'ns explica la realitat del nou dispensari local, el qual, ja hi ha la maqueta feta ? Per què no s' exposa al públic aquesta maqueta ?

És evident, que la gent que treballem a compte propi o per altres tenim una agenda bastant apretada i no disposem de les fantàstiques excedències o baixes com d' altres.

Demà els hi explicaré com ha anat el Ple Ordinari finalment convocat per aquest poc transparent i ineficaç Equip de Govern d' Amer.