L' era Obama

Falten poques hores perquè s' iniciï la Inauguració Presidencial del 44è President dels Estats Units.

Barack Hussein Obama serà el primer president afroamericà de la història americana. A Washington ja està tot a punt per iniciar l' era Obama. De fet, el President electe ha volgut simbolitzar un nou temps tot fent el viatge amb tren des de Filadèlfia ( lloc on es va signar la Declaració de Independècia el 1.776) fins a Washington, fent les mateixes parades que va fer Abraham Lincoln.

Un dels herois d' Obama és Spyderman i un altre és Roosevelt. Probablement, Obama vegi paral.lelismes en l' època de Roosevelt i la realitat social i econòmica que avui es troba Amèrica.

Roosevelt va governar el país des del 1933 fins el 1945 i va treure el país de la Gran Depressió. És evident, que Obama no té davant seu una realitat còmoda : un país que es troba en una profunda recessió econòmica; un país que ha estat la primera potència mundial al llarg del segle XX i avui està essent qüestionada; un país que ha estat i és símbol dels somnis convertits en realitat; un país on els seus habitants han perdut poder adquisitiu d' una manera sobtada; un país on el seu sistema financer tremola dia sí dia també. És evident, que l' era Obama s' inicia d' una manera molt complicada però tothom espera que sigui el Salvador, el nou Roosevelt, un heroi fet a si mateix.

L' equip d' Obama ja té dissenyat un pla de xoc, un pla d' estímul fiscal de més de 800.000 milions de dòlars en inversions públiques i rebaixes fiscals. Esperem que aquestes i altres mesures que probablement anunciarà Obama i el seu súper-equip econòmic suposin el New Deal de l' era Roosevelt.

Personalment, li desitjo els millors encerts. Tot el món està pendent d' aquesta nova etapa. Si els Estats Units van bé, part de l' economia mundial també anirà bé. Si els Estats Units pot sortir d' aquest atzucac global, el món també enfocarà nous horitzons d' esperança.

Obama ha sabut crear il.lusió a milions de ciutadans americans. Esperem que el seu "Yes, we can" sigui el preludi d' un nou impuls per aquest gran país. Avui, es necessiten nous herois reals, noves figures polítiques, nous referents. Esperem que Obama personifiqui realment aquest desig. Avui, més que mai, la frase de Roosevelt torna a projectar-se " l ´ únic que hem de tèmer és tenir por ". El coratge, la valentia, el treball ben fet, la il.lusió a crear nous projectes ha de ser l' estela per avançar i fer un nou món.

Ramon Tremosa, un bon encert per l' Europa dels pobles

Ramon Tremosa és un bon encert per rellançar de nou el dret a l' autodeterminació dels pobles a Brusel.les.

Tremosa, professor titular de Teoria Econòmica a la Universitat de Barcelona, Doctorat en economia i màster en anàlisi econòmic aplicat, és especialista en finançament autonòmic i defensor del model de concert econòmic per a Catalunya.

CDC ha fet una excel.lent aposta amb la figura de Tremosa per a les properes eleccions europees. Suposa un punt d' inflexió important en aquesta comtesa electoral. S' ha apostat per obrir el partit a un perfil clarament renovador, a un economista planer i accessible que pot apropar molt més la societat civil per què crea il.lusió i té uns objectius clarament marcats i coneguts per molts catalans.

A part, cal ressaltar la gran tasca d' Ignasi Guardans. Un erudit incomprès per molts convergents però que ha realitzat una excel.lent tasca a Europa.

La política és desagraïda i té aquest punt d' amargor, sobretot, quan un vol continuar servint el país i et relleven per enfocar un nou horitzó. Gràcies per la immensa i mai prou reconeguda tasca que ha realitzat l' Ignasi Guardans. Un home brillant, un animal polític fins el moll de l´ós, no sols per la seva brillant oratòria sinó per ser un treballador infatigable al Parlament Europeu. Gràcies.

Ara caldrà que Ramon Tremosa pugui fer un bon resultat i li permitin exposar i treballar pels pobles sense estat. La seva veu i experiència pot apropar la curta visió que encara hi ha a Europa sobre les estructures polítiques.

Reptes pel 2009

A les acaballes de l' any 2008 i a punt d' iniciar un any nou, Catalunya continua no essent compresa per l' Estat espanyol. El nou model de finançament semblava garantit amb el Nou Estatut però el Gran Farsant amb els vots dels 25 diputats del PSC-PSOE continuen negant allò just i legal per Catalunya.

De fet, el pitjor president que mai ha tingut Espanya continua rient-se de tots nosaltres i dels "seus socis a Catalunya". Indignant la cara del conseller Castells afirmant que " no hi ha acord perquè el model proposat per Solbes és insuficient i no aporta xifres exactes".

Al vespre, el Molt Honorable President Montilla, esbrinava una llum d' esperança per a poder trobar el millor finançament.

No patiu, el proper capítol serà unes reunions secretes per finalment dir " que s' ha arribat a un acord just per totes les comunitats i per la nostra realitat social".

Els catalans no hauríem de creure'ns res d' aquest govern de mentiders i farsants. Com es pot votar uns pressupostos a Madrid i aquí després no donar-nos el que realment ens pertany ? Quina pantomima fan els diputats del PSC a Catalunya davant d' aquesta reailitat ? Pensar que Montilla i tota la colla d' associats han de negociar el finançament és per agafar i córrer ben lluny.

Acabem l' any 2008 amb els mateixos problemes de sempre com a país i nació. L' any 2008, un any per oblidar en termes econòmics- financers a nivell mundial. Un any on el crack del 29 ha sobrevolat sempre la ment de la gent més gran.

Esperem que l' Any Nou ens porti allò que realment és de Catalunya. També els millors desitjos de benestar per a tothom.

Bon Any Nou !

BON NADAL

Arribats en aquestes dates nadalanques us desitjo un Bon Nadal i un Any Nou ple de salut, felicitat i nous projectes i il.lusions.

El dibuix fet per ordinador de les meves nebodes Clara i Maria. Estaran molt contentes de veure'l a la blogosfera.

Us transcric un poema de Miquel Ferrà :

DÉU INFANT VORA LA MAR ...

Déu infant baixat del cel

vora el mar enguany naixia.

Al voltant no s' ou cap bel

ni encén foc la pastoria.

De la cala, els pescadors

pujaran a l' establia.

Tot té gust de salabrors

en la nit que sembla dia.

Esperant el mariner,

entre el cel i l' aigua blava,

el pessebre és a recer

d' un penyal de costa Brava.

Vers el plàcid horitzó

somniós l' esguard s' alluya;

i Betlem té la dolçor

de la santa Catalunya.

BON NADAL i un MILLOR ANY NOU !

5 anys de Tripartit

Al llarg d' aquests 5 anys de Tripartit, Catalunya està afeblida.

El Tripartit és una mala fòrmula de govern. Avui Montilla, Carod i Saura són incapaços de superar les debilitats que té plantejades el país; debilitats econòmiques, socials, educatives, d' autogovern ...

On és l' ambició nacional ? On són les polítiques socials ? Quina és la reacció davant la crisi econòmica ?

El que sí saben fer és la fiscalització, la intervenció, el sectarisme i l' opacitat més absoluta.

Fem un breu repàs a les promeses del Tristpartit :

- Incompliment de : els llibres de text gratuïts, a on ? Els ajuts per fill fins als 18 anys; les prestacions dentals gratuïtes.

- Barracons : de 500 barracons al 2003 fins a 1.000 actualment.

- En 4 anys només s' han construït 676 places de residències públiques. Recorden que n' havien promès 10.000 ???

Altres coses a recordar :

- Infraestructures : caos a Rodalies; la línia 9 del metro amb un sobrecost inexplicable; només 2 estacions inaugurades en 5 anys !

I el Quart Cinturó ? I el Túnel de Bracons, el qual està encara inacabat després de 5 anys !

- Recorden la Catalunya lliure de peatges ? Doncs, fins avui no s' han eliminat ni un sol peatge !!

- L' apagada de 350.000 abonats sense llum a ple mes de juliol.

- L' empresa està abandonada pel Govern : l' execució pressupostària dels programes relacionats amb la indústria i el desenvolupament empresarial ha estat de les més baixes del conjunt dels pressupostos públics.

- L' autogovern : on és el Govern amic quan parlem de finançament ?

I el Nou Estatut ? Només de pensar que Montilla va presentar 62 esmenes al text, després del 30 de setembre, em fan ser super incrèdula amb Montilla davant la seva "defensa actual". Té credibilitat Montilla després de presentar les 62 esmenes?

- El clientelisme descarat : l' any 2003 hi havia 149 alts càrrecs i ara n' hi ha 236. I de personal eventual n' hi havia 227 persones al llarg dels 23 anys de Pujol i avui n' hi ha més de 260 persones.

- L' endeutament de la Generalitat entre 2003 i 2007 : ha crescut un 37%. El Tripartit s' ha gastat 64,5 milions el 2007 i 67,1 milions el 2008 en estudis o temes curiosos, els quals, no serveixen per res.

Davant d' aquesta trista realitat, només cal mobilitzar-nos i no perdre mai la nostra fita nacional. Hem de tornar a situar Catalunya en el mapa europeu. Catalunya no s' agrada davant d' aquest pèssim Govern.

Salvador Sostres, l' únic que parla clar i català

Salvador Sostres és el meu ídol, també ho és del meu pare i de molts amics, coneguts i saludats.

Des de fa uns quants anys que el segueixo. Diàriament, miro el seu article a l' AVUI o bé a la seva web. No me'l perdo mai. M' encanta, m' apassiona com escriu, la seva facilitat d' expressar allò que molts catalans pensem però per educació no diem.

Puc dir que al llarg del primer Tripartit vaig quedar sobtada pel cop profund que vam rebre els que estimem Catalunya. Vaig callar, vaig entomar cops. Semblava que els de CiU ho havíem fet tot malament. Que la família Pujol havien estat el pitjor llast per Catalunya. Vaig callar, vaig plorar, vaig cloure dins el meu cor tots aquells sentiments d' estima al país que m' havien ensenyat des de petita. Em vaig sentir com si jo hagués viscut molts anys en una realitat i que, de cop, m' hagués d' acostumar a conviure amb persones estranyes.

El desembre de 2004 vaig córrer a llegir el llibre de Vicenç Villatoro, " Catalunya després del Tripartit" per intentar entendre què havia passat a Catalunya. Recordo que el llibre d' en Vicenç va ser com un despertar a la nova realitat. La lectura va ser un bon refugi. Buscava autors on pogués identificar-m'hi : David Madí, Sala i Martín, Enric Vila, R.Tremosa, E.Juliana, F.M.Álvaro, T.Aira, entre d' altres.

La sorpresa va venir donada pel ja batejat Dragon Khan del primer Tripartit. Finalment, semblava que el malson tenia data de caducitat. Les eleccions de la tardor de 2006 podien canviar el rumb de Catalunya. Desgraciadament, no va ser així. ERC va entronar un nou President, un President que després de 28 anys de viure a Catalunya no sabia parlar català. Catalunya, un país de Taifes. Catalunya, amb el Califat de Còrdova.

Al llarg del primer Tripartit, els articles d' en Salvador Sostres van ser un bàlsam, un port per amarrar, un far per saber que no estaves sola.

Els articles d' en Salvador Sostres han estat i són sempre un estímul per continuar treballant per la pàtria, per continuar somniant amb un horitzó d' alliberació nacional, per continuar treballant per aquells valors i sentiments que he viscut des de la meva infantesa, els quals, me'ls he cregut i ara els defenso.

Gràcies Salvador. Gràcies per escriure tan brillantment allò que molts pensem i no diem en veu alta. Gràcies per ensenyar-me a ser valenta. Han estat els teus escrits els que m' han ajudat a treure aquesta "por" i a dir el que penso sense complexes.

Avui, has fet un excel.lent article a l' AVUI.Veritats com temples sobre la nostra dissortada pàtria. Però com molt bé dius tu " ara és temps d' herois i el futur està en les estrelles". God bless you, Salvador.

P.D.1 : Excel.lent article de Salvador Sostres, " Montilla vergonya".

P.D.2 : La fotografia és del miting de final de campanya de les eleccions del 2006.

P.D.3 : He sentit vergonya escoltant al Vice-President Carod a Catalunya Ràdio : el país en crisis i ell cultivant l' hortet pel 2010.

Memòries de Joan Triadú

Avui m' han fet dos regals molt bonics : un llibre, "Memòries d' un segle d' or" de Joan Triadú i un arbre, concretament, un esqueix de llorer de l' arbre que va plantar Mossèn Cinto Verdaguer a Vinyoles d' Orís.

Aquest petit llorer em fa molta il.lusió perquè prové del llorer que va plantar Jacint Verdaguer a la rectoria de Vinyoles d' Orís i que avui encara és viu i és símbol de culte dels amants verdaguerians. De fet, el llorer és el símbol dels poetes i de la immortalitat.

Vinyoles d' Orís forma part de la història de Mossèn Cinto perquè hi excercí de capellà durant més de dos anys.També fou l' època on J.Verdaguer va emmalaltir i on se li recomenà viure a prop del mar.

El llibre de Triadú l' he començat a llegir aquesta tarda vespre. Me n' havien parlat i puc dir que m' hi he enganxat de seguida. És bonic llegir l' activisme cultural i patriòtic d' un home en una època grisa i dictatorial. Afortunadament, l' estima pel país, la llengua i la cultura l' ha compartit amb la seva esposa, Pilar Vila-Abadal.

Llegint el llibre m' han vingut imatges i paral.lelismes amb altres activistes culturals que, al llarg del segle XX, han estat cabdals perquè la llengua catalana i el país subsistissin.

Joan Triadú i Font, pedagog, escriptor, activista cultural, patriota fins el moll de l' ós. Un home amb història que encara avui podem gaudir de la seva saviesa. Jacint Verdaguer i Santaló, el nostre gran poeta nacional de tots els temps. Dos homes, dos patriotes de pedra picada, dos personatges humils i erudits que han posat la pàtria catalana com a motor de la seva vida.

P.D.1 : Trist l' espectacle a CiU per l' afer Duran-PSC i Mas-ERC. Enlloc de ser una bona estratègia per tenir tots els flancs oberts davant possibles escenaris electorals, es converteix o l' han convertit en una pataleta de pati d' escola. Pujol, un cop més, l' encerta de ple.

P.D.2 : "Todos veíamos venir la crisis, pero no queríamos aceptarlo".