El destí o les imprudències

Fa poques hores m' he assabentat del traspàs de la Míriam i escric aquest post trasbalsada pel fet.

Personalment sempre he tingut una lluita amb el sentit de la paraula destí. Diguem-ne que em costa creure-hi perquè quan el traspàs de les persones es deu a casualitats injustes et preguntes el sentit de moltes coses, el sentit de la vida, el perquè ha passat i un llarg qüestionari que queda sempre sense respostes.

Aquest és el cas de la Míriam. Una excel.lent persona que de manera injusta ens ha deixat. Ella venia de treballar ahir al vespre i una imprudència d' un segon ha provocat que la Míriam ens deixés. Com trobar resposta a això ? Tots sabem que la mort és inherent a la vida però que et treguin la vida és un fet incomprensible.

El destí sempre porta moltes interpretacions però quan et roben la vida per una imprudència hom es fa moltes preguntes i supòsits del perquè ella i no el que ha fet la imprudència.

La Míriam com tants amerencs que treballem fora del poble, diàriament circulem per la fatídica N-141; és a dir, la carretera de la vergonya. Per desgràcia i casualitats de la vida, molts amerencs hi han perdut la vida. Una carretera tercermundista, plena de revolts i estreta. Una carretera molt i molt transitada (segons un dia explicava l' alcalde de Bescanó, hi passen cada dia més de 12.000 cotxes). Una carretera que des de Girona fins a Anglès només hi ha 4 rectes, la resta revolts i més revolts. I molts dels que hi circulem fa anys que ens preguntem el per què no s' ha arreglat ?

La Míriam l' havia fet milers de vegades i ella sabia del perill que suposa transitar-hi però l' infractor amb una tasa d' alcoholèmia elevada se'ns l' ha emportat.

Ella que venia de treballar del Centre d' Acollida de Girona. Ella que es donava als altres, que ajudava a infants i famílies senceres a poder aconseguir un futur millor. Per què aquesta creu ?

Només ens queda el seu exemple de gran persona, discreta i agradable. Només ens queda els records, aquella carona mig somrient. Aquells ulls bonics en aquell rostre tan dolç.

Personalment, sempre quan passo pel carrer d' Olot miro la casa que havia estat dels meus avis i al davant, la casa de l' àvia de la Míriam, l' Antonieta. La casa que ara, la Míriam s' havia arreglat pel seu futur.

Descansa en pau.

Anem

Ja hi he navegat prou

per les mars de la terra,

de golfs de neguits,

d' onades de tristesa.

Barqueta mia, anem,

anem-se'n, barca meva,

cap a la mar del Cel

avui que està serena.

Ací navego a rem,

allí ho farem a vela.

Sens témer los esculls,

sens por de la tempesta.

Ai! en el mar d' ací

taurons hi ha i balenes

en la d' allí tot són

blanquíssimes nimfees

florides en l' atzur

entre esgranalls d' estrelles

enmig de l' esgranall

el bon amic m' espera.

Anem-hi tot seguit;

anem-hi barca meva.

Jacint Verdaguer

LICITACIÓ del CONSULTORI LOCAL d' AMER

Finalment ja ha arribat la licitació pública del NOU DISPENSARI d' Amer per part de GISA.

En data 16 de juliol de 2009, GISA (l' empresa pública de la Generalitat de Catalunya) ha anunciat la licitació del nou dispensari (cliquin a sobre i vagin a Documents específics i cliquin a Resum CLT - 07984).

En data, 13 d' abril del 2008 vaig fer un post " Frenem el nou dispensari local " on explicitava que en un plaç de mesos tindríem licitada l' obra del nou dispensari.

També deixava constància que malgrat en aquells moments l' obra estava en fase de redacció del projecte pels arquitectes Martínez Torruella i Vitaller, l' última paraula la tenia l' Equip de Govern (ERC + CA), és a dir, Targa i Clermont.

Ha passat més d' un any, i en l' últim Ple celebrat a Amer, és a dir, el passat mes de febrer de 2009 - per tant, com sempre incorrent la llei de Règim Local en la celebració de Plens - vam posar sobre la taula, una nova possibilitat de terreny per a poder realitzar el Dispensari.

El Grup Municipal de CiU va proposar construir-lo a l' edifici de Ca les Hermanes (ex-geriàtric privat d' Amer).

De fet, el Grup Municipal de CiU vam entrevistar-nos amb el Bisbat de Girona per saber si estaven disposats a vendre l' edifici.

Evidentment, la resposta va ser afirmativa. Fins i tot, ens van oferir la possibilitat de fer una permuta.

En aquest darrer Ple, el senyor Alcalde d' Amer es va comprometre a posar-se en contacte amb el Bisbat per saber l' oferta i les seves possibilitats.

És evident que el Sr. Targa vol un despatx ben bonic al Nou Consultori Local. Vol que la gent d' Amer es desplaci fins a la pista de l' institut per a poder anar de visita al metge.

L' Equip de Govern d' Amer li importa un rave el desnivell, les caminades, la distància fins a la farmàcia, la gent gran del poble i tots els inconvenients que portarà aquesta nova construcció. Senzillament, tots els clams i precs que s' han fet arribar a l' Equip de Govern i també a l' anterior equip - Independents d' Amer - se'ls passen per l' esquena.

Poca cosa queda a fer. Si miren l' enllaç veuran tota la redacció del projecte. L' any 2010 a Amer hi haurà el Nou Consultori Local a la pista de l' institut.

L' obra iniciada per Güell i executada per Targa i Clermont. O millor dit, l' obra pòstuma perquè tothom pugui recordar què han suposat els 8 anys dels Independents d' Amer i la continuïtat amb Targa.

Tants caps, tants barrets. Un nou capítol del serial " Aires nous i el Botxí silenciós ", dos cares de la mateixa moneda.

Esperem que vinguin nous aires perquè els que s' apropen semblen turbulents.

El Tripartit ha fulminat l' Estatut

Tot el que ha passat amb l' acord final del finançament ja ho suposàvem. Tots sabíem que l' ESTATUT NO ES COMPLIRIA, HO SABÍEM TOTS.

Fa més d' un any que esperàvem UN ACORD DE FINANÇAMENT. Ja no parlàvem de " fer complir l' Estatut en temes del finançament " sinó un " ACORD ".

Per tant, no cal que vinguin els del Tripartit a dir-nos que sí que es compleix l' Estatut. És absolutament fals. L' acord de finançament NO COMPLEIX L' ESTATUT.

Sinó revisin les dades que es donen a la web del Departament d' Economia i Finances. Segons el Tripartit, l' any 2012 Catalunya rebrà 4,028 M€

Tothom ha dit xifres però la Sra. Elena Salgado (la Vice-presidenta Econòmica) no n' ha dit ni una. I aquí hi ha el misteri de l' acord. Per què la Sra. Salgado no diu cap xifra ? Deu ser per estratègia i per què les Espanyes de les autonomies no es queixin ?

Hi ha moltíssims punts en l' acord de finançament que incompleix l' Estatut :

- No es respecta la bilateralitat.

-La realitat és que Catalunya tindrà menys euros per habitant en sanitat, educació i serveis socials que moltes altres comunitats autònomes com ara Andalusia. Pagarem per renda i cobrarem per població (és a dir, sense tenir en compte l’esforç fiscal, quan això és el que s’havia de canviar), i a més, ajustada a la baixa, perquè els criteris que fixa l’Estatut per rectificar la població no s’han tingut en compte (immigració, costos diferencials, densitat de població, dimensió dels nuclis urbans i població en situació d’exclusió social).

-No es compleix l’ordinalitat. Estar per sobre de la mitjana no és el mateix que complir l’ordinalitat (no perdre llocs en el rànquing de renda per càpita després de contribuir a la solidaritat). Per complir-se, ens hauríem de situar 17 punts per sobre de la mitjana, després d’aportar a la solidaritat, i no 5, com diu el tripartit que ens situarem. És a dir, 3 vegades menys.

-Desapareix el Consorci Tributari. El mes de gener, el Govern, en el seu document de resposta al document Solbes, deia que faltaven garanties per l’establiment del Consorci. Ara, ha desaparegut.

Per tant, no volguem ser enganyats per un Govern que només aguanta per tenir el sou a final de mes.

Personalment, el paper que està fent el PSC no em sorprèn gens. Què havíem d' esperar dels 25 diputats socialistes a Madrid ? Que podíem esperar del President Montilla ? Senzillament, tots sabíem com actuarien. El mateix pels caducats eco-comunistes d' ICV-EUiA.

I els d' ERC ? Doncs sempre tan demagògics i farsants, com sempre. Un partit que no va votar l' Estatut i ara ens venen a defensar el "millor finançament que mai ha tingut Catalunya".

Patètics, com sempre, en la seva línia des de Companys.

El que sí m' ha sobtat ha estat la resposta tan alegre de les cambres econòmiques. Entenc, en part, la seva resposta en voler un finançament ràpid per a poder "sortir de l' actual conjuntura econòmica i financera" en què estem tots sotmesos. Però dir que amb els 3.500 M€ en fem prou, doncs, no hi estic d' acord.

Catalunya fa anys i panys que està sotmesa a l' Estat espanyol. ZP i tots els espanyols es deuen fer un tip de riure amb nosaltres. Altra vegada ens han près el pèl però aquest cop amb la clau de volta dels grans farsants d' ERC. El partit de la "independència i l' alliberament nacional". jajajaja

Senyors, només ens queda la dignitat del vot. La llibertat d' aquí a 1 any de poder canviar aquests denigrants polítics que governen la Generalitat de Catalunya.

"El nostre heroi, Josep Pla"

El dijous, 2 de juliol a les 20 h vespre, es presenta el llibre " El nostre heroi, Josep Pla", a la Biblioteca Joan Vinyoli de Santa Coloma de Farners. L' autor del llibre, l' Enric Vila, hi serà present.

Personalment, no conec l' Enric Vila però sí sóc seguidora, des de fa temps, dels seus escrits i dels seus llibres. De fet, vaig conèixer l' obra d' Enric Vila gràcies al portal de Salvador Sostres.

Poder escoltar el mateix autor parlant sobre el millor escriptor en prosa en llengua catalana del segle XX, Josep Pla, serà una il.lusió i un plaer increïble.

L' Enric Vila ha fet una obra fascinant, molt contundent, divertida i alhora trencadora. L' autor ressalta el patriotisme de Josep Pla, li treu la màscara al gran escriptor empordanès, però allò més exemplar és deixar constància que Pla era un defensor de Catalunya, de la seva llengua, de les arrels empordaneses on mai va defugir.

El llibre deixa clarament palès com ha estat de difícil ser català i escriure en català en l' època franquista. De fet, Enric Vila fa un paral.lelisme brillant amb l ' època actual. Ha canviat quelcom des del 1714 ? Des de l' època franquista fins el dia d' avui, Catalunya es troba en millor o pitjor posició ?

També és d' una bufetada terrible veure com sempre els catalans hem arronsat el cap davant l' imperialisme espanyol, ahir, avui i sempre.

A part de deixar ben palès l' esperit catalanista que exportà Pla allà on anava i amb qui parlava, l' obra té un altre valor, el valor de parlar clar, sense embuts ni pors.

Si alguna cosa té l' Enric Vila és la seva clarividència d' idees explicitades d' una manera tan clara que quan un ho llegeix es queda astorat. Per què ? Senzillament, perquè per desgràcia hi ha poca gent que parli tan clar i tan bé com el jove Enric Vila.

Si avui, la nova generació dels que pretenem servir a la societat catalana tenim un valor a practicar és el de l' essència, el del realisme sense lligams, el valor i la valentia de parlar clar, reconèixer allò que s' ha fet malament i lluitar-hi per solventar aquestes llacunes que no ens deixen albirar la nostra aspiració nacional com a poble, com a nació.

De fet, la gent de la meva generació ens encanta llegir F. Marc Àlvaro, Salvador Sostres, Vicent Sanchis, Jordi Graupera i l' Enric Vila. Escriptors valents que s' han plantat davant l' stablishment catalano-espanyol incrustat a la nació catalana.

Gràcies Enric per la teva autenticitat, gràcies per poder desemmascarar veritats que s' han tapat per la por a "represàlies" o per la por a no "arribar" allà on sembla que s' ha d' arribar.

P.D.1 : L' acte de Jacint Verdaguer a la Mare de Déu del Mont va ser un èxit. L' entorn majestuós i la qualitat humana que ens va acollir també. Gràcies David.

P.D.2 : El valor de l' essència de les coses, l' autenticitat, el valor de l' ètica i la moral. Fa tanta falta recuperar els valors que aguanten l' essència de les coses. Però en totes les cases sempre hi ha aquells que s' enlluernen i no recorden el valor del compromís. Quina grisor que hi ha, quina decepció, quins farsants ! Però el més fort és que les "cúpules" també practiquen la mateixa grisor putrefacte. Per tant, cal no defallir perquè la veritat sempre ens donarà la pau i la llibertat.

J.VERDAGUER al MONT

Aquest proper diumenge, 14 de juny, al Santuari de la Mare de Déu del Mont, es celebrarà un petit homenatge a Mossèn Cinto.

El Santuari de la Mare de Déu del Mont va acollir l' any 1884 a Mossèn Cinto Verdaguer. Ell buscava un lloc per a poder escriure i per veure el Canigó. Aquí s' hi hostatjà un mes i mig i començà a escriure fragments del poema el " Canigó".

Al llarg del matí hi ha previstes diferents activitats : primer una conferència " Verdaguer: ahir, avui i sempre ". Aquesta conferència és realitzada per l' amic David Pagès i Cassú.

Seguidament, es farà un homenatge floral al monument de Mn.Cinto i el jorn s' acabarà amb la Missa de Corpus i una processó.

Europees, Tremosa i CiU

L' Eurocambra ha escollit avui 785 diputats dels 27 Estats membres de la Unió Europea.

Un d' ells és Ramon Tremosa, el qual, s' adherirà amb el grup dels liberals demòcrates, juntament amb el representant del PNB.

Els liberals demòcrates representen la tercera força de l' Eurocambra amb 81 diputats. Avui però l' eurocambra serà dominada pels populars amb 268 diputats.

Ramon Tremosa ha fet una excel.lent campanya, una campanya positiva, sense estridències, presentant idees i propostes molt interessants en tots els sectors socials i econòmics de Catalunya.

CiU s' ha convertit en la força política que més ha crescut amb valor absolut i en percentatge de vots a Catalunya. En canvi, el PSC ha baixat 7 punts, malgrat els cants de victòria que han exhibit els seus líders.

De fet, tots els partits que integren el Tripartit han sofert una devallada important : ERC ha perdut 70.000 vots en aquestes eleccions europees i el PSC i ICV-EU-iA també han disminuït de manera important.

A l' Estat espanyol hi ha hagut una victòria important del PP. És produït per una desafecció cap a la política ? O bé es pot deure a la mala gestió de ZP?

El que està molt clar és que ZP ha perdut i el PP ha guanyat i que la tercera força politica és CiU.

A Girona també podem estar contents perquè s' ha donat un tomb molt important : guanya CiU, van perdent els PSC , ERC i ICV.

A Amer només un 36 % ha anat votar. CiU també hem fet un bon resultat essent la primera força més votada.

Ara comença una nova Eurocambra, la qual, els catalans la veiem llunyana però cada dia més es marquen les directrius i les normatives des d' Europa. Esperem que Ramon Tremosa pugui aportar tota la seva experiència i coneixement a Brusel.les perquè les nacions sense estat puguin ser finalment reconegudes a tots nivells.

VOTEM TREMOSA

S'ha fet el debat polític de les eleccions europees a TV3. Hem pogut escoltar i veure les propostes i els candidats.

Ha estat un debat sense escarafalls, amb educació i respecte. No ha estat desagradable escoltar-los. Hem de reconèixer que el bufó de la cort ha estat el senyor Vidal -Quadras. No entenc la ceguesa del PP amb aquest personatge. Aquesta setmana he estat parlant amb dirigents del partit PP a Catalunya i amb la conversa s' entreveu que reconeixen certs estigmes que els seus dirigents fan a Catalunya, la qual cosa, els hi va en contra però pel què sembla no hi poden fer gaire res.

De fet, els diferents representants del PP a les comarques gironines que hi han hagut, al final s' han hagut de "retirar a poc a poc " per les bestieses o poc encertades opinions que molts dels seus dirigents i companys de l' Estat espanyol han dit sobre Catalunya. Bé, si em sentís el senyor Vidal- Quadras dient " Estat espanyol " no li agradaria gaire o gens, tal i com ahir va comentar al llarg del debat.

De totes maneres, Ramon Tremosa va estar molt encertat, molt correcte. No va entrar en cap frec a frec horrorós. Va presentar propostes molt encertades i coherents. Va apel.lar a la unitat a Europa dels diferents partits catalans. Va desfer-se'n molt bé de la imatge de "neoliberal i de dretes" que utilitzen sempre la resta de partits per atacar.

De fet, la campanya de CiU és positiva, engrescadora i en prospecció de futur. En canvi, la resta continuen utilitzant l' eix dreta-esquerra com a punt de divisió. En paraules molt encertades de Pilar Rahola " es pensen que som tontets i ja està bé que ens vegin com a una banda d' encantats". Com es pot entendre la campanya del PSC quan al País Basc van de la mà amb el PP o a Europa ? Com es pot entendre la campanya d' ICV sempre criticant a l' Església o a les polítiques globalitzadores ? I ERC, per què es presenta com a garant del sobiranisme quan a Catalunya s' ha empassat tants gripaus espanyols ?

L' únic, l' únic representant que té cara i ulls, que sap de què parla, que ha baixat del balcó i es presenta com un home coneixedor de l' economia real i del país és Tremosa. Què vol fer la senyora Badia si va en quarta posició ? Que no veu que el senyor López Aguilar l' engegarà a pastar fang quan vingui amb el discurs català ? Ramon Tremosa sap com va l' economia d' un país. Per això prioritza l' eix ferroviari, l' eix marítim i l' eix aeri com a pont d' enllaç a altres mercats. Per això, pensa amb el petit comerç presentant propostes clarament a l' alçada i no com el senyor Huguet que fa 5 anys que té la Conselleria i encara no ha reorganitzat res del comerç català. Un exemple evident és l' horari comercial que fan centenars de paquistanesos, xinesos i àrabs i ningú els hi diu res. Per què ? On és l' ajuda al poble català senyors d' ERC, ICV i PSC ? Què faran a Europa vostès que estan lligats de mans i peus ? El dia 7 de juny, els catalans tenim una nova oportunitat. No es pensin que " Europa no importa". Cada vegada més, les directives, les lleis venen marcades a Europa. Si els catalans no anem a votar no serem al mapa europeu per res.

El dia 7 de juny cal anar a votar però a votar amb seny, amb sentit de país i amb visió de futur. Avui l' únic partit que té realment una visió de país i que sap cap on hem d' anar és CiU. Votar a Ramon Tremosa és votar per Catalunya, és votar pel demà nostre i pel futur dels nostres fills.