Feliç Sant Jordi, 2020

 Sant Jordi 2020

Un Sant Jordi molt diferent dels viscuts fins avui. Un Sant Jordi impensable fins fa dos mesos. Un Sant Jordi de confinament i d' espera.

Aquest mes i mig de confinament ens ha canviat el nostre dia a dia, la nostra normalitat viscuda, el nostre món complex i dinàmic.

S' albira a la cantonada, una crisi punyent que afectarà transversalment arreu i a tots els àmbits.

Se'ns obre un nou món ple d' incerteses i de preguntes a l' aire. Però malgrat totes aquestes circumstàncies hem de posar llum en el nostre camí col.lectiu i individual.

Per això, avui hem de celebrar Sant Jordi amb totes aquestes circumstàncies adverses i tristes, però l' hem de celebrar.

Com cada any, us deixo un petit poema  i us desitjo una bona diada de Sant Jordi.

" I sobretot no oblidis "

I, sobretot, no oblidis que el teu temps

és aquest temps que t’ha tocat de viure:

no un altre, i no en desertis,

orgullós o covard, quan et sentis cridat

a prendre part, com tothom, en la lluita,

car el teu lloc només tu pots omplir-lo.

 

Creix, això sí, en la llengua la tribu,

mot a mot, fidelíssim,

i en l’esperit de revolta que alerta

la teva gent contra la defallença,

perquè en tu s’acompleixi, poc a poc, el futur

i mai no et trobis desvalgut i sol.

Miquel Martí i Pol

SANT JORDI 2019

Enguany celebrem la diada de Sant Jordi en ple procés electoral, enmig del judici als nostres estimats presos polítics i amb mig govern a l' exili. 

Catalunya en la picota de tants polítics i ments perverses, que no volen el seu progrés social, econòmic i cultural. Només la utilitzen per difamar, per destruir-la. No l' estimen gens ni mica. Tanmateix, es presenten com a garants de la llibertat i la democràcia. 

Per això, hem de ser conscients què ens hi juguem amb tota aquesta gent que vol representar Catalunya a Madrid i a les institucions europees.  Siguem conscients que aquesta gent no estima ni defensarà mai la llengua, el país, la història de Catalunya. 

Demà, diada de Sant Jordi, emplenem el nostre país de cultura, de llengua catalana, de sardanes, d' estima i de respecte vers la diferència que sempre ens ha envoltat. Demà emplenem el país de cultura i llibertat.

Visca Sant Jordi i visca Catalunya lliure !

ARA MATEIX

Ara mateix enfilo aquesta agulla

amb el fil d' un propòsit que no dic

i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis

que anunciaven taumaturgs insignes

no s' ha complert i els anys passen de pressa.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,

quin llarg camí d' angoixa i de silencis.

I som on som; més val saber-ho i dir-ho

i assentar els peus en terra i proclamar-nos

hereus d' un temps de dubtes i renúncies

en què els sorolls ofeguen les paraules

i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no els val l' enyor o la complanta,

ni el toc de displicent malenconia

que ens posem per jersei o per corbata

quan sortim al carrer. Tenim a penes

el que tenim i prou: l' espai d' història

concreta que ens pertoca i un minúscul

territori per viure-la. Posem-nos 

dempeus altra vegada i que se senti

 la veu de tots, solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I, en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora,

que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol.

Bona diada de Sant Jordi 2017

Aquest Sant Jordi 2017 serà una diada carregada de simbolisme a pocs mesos de la celebració del referèndum. 

Diferents entitats tenen programades un seguit d' activitats per a fer més propera i més extensible la necessitat de poder pronunciar-nos mitjançant un referèndum. Catalunya vol decidir el seu futur polític i ho vol fer amb fermesa i serenor, amb dignitat democràtica i cívica.

Totes les opcions són legítimes però no totes es poden manifestar de la mateixa manera malauradament. Per això, en ple segle XXI no s' entén que el govern de l' Estat espanyol es negui rotundament a buscar una solució pactada.

La societat civil hem d' estar al costat dels polítics, els quals estan treballant intensament per aconseguir la nostra aspiració d' alliberament nacional. 

Bona diada de Sant Jordi a tothom.

Clarors d' alba

La rella ha remogut la terra erma i els sembradors llancen la llavor redemptora.

Lentament es va fent el camí.

I ara un, ara l’altre, van sumant-se els patriotes a l’exèrcit alliberador.

La paraula ja s’ha dit: acció, no precipitació. Fermesa i esperança, que tota cosa és difícil en començar-la.

Anem avançant en la via santa, inexorablement victoriosa.

En el silenci el nostre fervor aixecarà onades. Heu capit la immensa valor revolucionària que tenia cada un de vosaltres, patriotes?

Doncs que cada un faci el que li pertany.

Ara la responsabilitat de la sort de la Pàtria és de cada un de nosaltres.

Cada un la seva feina; cada un ferm en el seu lloc.

No cal impacientar-se; massa que vagarà exercir la màxima energia.

Hem obtingut ja una victòria.

Hem esborrat unes paraules inútils: «El catalanisme que mai ha treballat a l’ombra.»

En la quietud i en el silenci, sota el parpelleig de l’estelada farem la nostra obra.

I un dia vindrà que les nostres ànimes esguardaran ansioses els raigs rogencs de l’albada.

Aquell dia donarem l’adéu-siau a una pila de coses en les quals Catalunya s’ha intoxicat.

Dia gloriós en què els patriotes ens llevarem les gorres militars i caurem de genolls en albirar a les muntanyes el flameig de la primera foguera i el primer terròs xop de sang!

Trencarem un empatx de «seny»; però Catalunya serà Catalunya per sempre.

Amunt els cors, joves legionaris de l’eterna Catalunya!

Daniel Cardona i Civit

Benvinguda l' Associació Serviol

Avui hem conegut públicament   l' Associació Serviol, una associació creada i presidida pel Senyor Jordi Pujol i Soley, tal i com s' explicita en el blog de l' associació. 

Per mi és i serà sempre, l' associació creada i presidida pel MH President Jordi Pujol i Soley. 

Quan l' altre dia vaig llegir a la premsa que el President Pujol tornaria a estar "actiu" em va saltar el cor d' alegria. Quina sort que una persona tan brillant humana i intel.lectualment vulgui tornar a compartir els seus escrits públicament. 

Era coneixedora que seguia escrivint, malgrat el seu silenci des d' aquella fatídica diada de Sant Jaume del 2014. Però avui ha fet un acte de valentia, un acte de voler sortir del forat negre en què l' han situat públicament. 

El passat 25 de juny de 2015, vaig voler fer un post dedicatori a la seva persona, titulat " Un any sense el President Pujol ". Avui, quasi dos anys més tard de la data de la seva confessió pública, el tornem a recuperar. Benvingut de nou President !

El vot de la nostra vida. Se'ns dubte !

Diumenge, 27 de setembre de 2015 serà una data històrica pel poble de Catalunya. 

Venim de molt lluny, venim de generacions i generacions que han treballat per construir un país lliure i sobirà. 

Avui ho tenim a l' abast, ho tenim a tocar. Diumenge farem història perquè Catalunya serà finalment lliure de ple dret. 

Nosaltres decidirem qui som i cap a on volem anar. Portem un llarg camí de derrotes però avui aquests moments ens esperonen a obtenir la millor de les victòries, la millor de les esperances per ser un poble lliure. 

Per què no podem aconseguir la llibertat del nostre poble, si ho fem d' una manera pacífica i democràtica ? Per què se'ns priva de poder expressar-nos lliurement ? Per què ens amenacen amb corralitos, amb no cobrar pensions, amb deslocalitzacions d' empreses, amb fer por amb els nostres diners ?  

Junts farem història, vivim la història, fem una gran història, diria la millor història dels últims temps. I la fem amb dignitat i pacíficament. 

Diumenge, ens cal un resultat impecable, contundent i incontestable. Junts pel Sí i la CUP són les úniques eines que ens poden portar més lluny, que ens poden portar a un futur millor.

Diumenge, 27 de setembre serà el dia del nostre alliberament nacional. El nostre futur està a les nostres mans.Per tant, diumenge podem construir un país millor, un país amb més benestar, amb més llibertat, amb més justícia social, amb més dignitat, amb més prosperitat econòmica, amb més il.lusió i esperança. 

Jo votaré Junts pel Sí. El vot de la nostra vida està a les nostres mans. Fem-ho possible !

Un any " sense " el President Pujol

Avui, 25 de juliol, diada de Sant Jaume fa un any que el President Pujol va anunciar que havia mantingut al llarg de trenta quatre anys uns diners a l' estranger provinents d' una deixa del seu pare.

Des de llavors han passat moltes coses, se'ns dubte, però la gent que estimem i apreciem al President Pujol ens sentim orfes del seu llarg bagatge cultural i polític.

Personalment el fet va suposar un trasbals, un cop molt dur al pare, al líder, al visionari que ha fet avançar Catalunya com mai ningú ho havia fet. Malgrat això, jo sempre l' he defensat a tort i a dret. Em pregunten per què el defenso tant. Senzillament perquè tota la seva obra ha estat immensa i em crec, fil per randa, la seva confessió. 

Entenc que èticament està mal fet, ho entenc, però d' aquí a trepitjar i tirar per terra tota la seva persona i obra ho trobo fora de lloc. A més, la deixa ha anat a parar a la seva senyora i fills i no a la seva persona directament. També entenc que fiscalment tothom ha de cumplir les obligacions, ho entenc. Però també entenc la manera que va obrar el seu pare, Florenci Pujol. 

Al llarg d' aquest any hem vist un tracte vexatori a la seva persona i família. S' han escrit falsedats enormes i s' ha volgut projectar una imatge d' ell totalment oposada el que ha representat pel nostre país. Que l' stablishment espanyol ajudat per la Brunete ho fes està dins dels límits esperats. Però que els teus " et donin pel sac " doncs no és de rebut. 

La seva obra política és immensa, és innegable, és real i això mai ningú ho podrà tapar.Avui Catalunya no s' entén sense l' obra del President Pujol. Per tant, la seva figura és i ha de ser reconeguda per a tothom. 

El seu honor ha quedat esquitxat per aquesta " deixa" i molts volen minorar tota la seva grandesa política.

Diuen que els grans líders sempre tenen "alguna ombra o punt fosc". Aquesta és la del President Pujol però la història no el podrà fer desaparèixer mai perquè la Catalunya des del 1980 fins avui és la Catalunya de Pujol.

Tenim una figura històrica viva. Un polític immens i irrepetible. Una persona amb una ment privilegiada. Un home d' uns sentiments que molts de nosaltres voldríem. Un home que ha deixat la seva vida per Catalunya. I nosaltres enlloc de defensar-lo actuem amb indiferència o despreci.

Grans líders mundials han estat vinculats al terrorisme per defensar els seus ideals, i anys més tard, penedits i actuant d' una altra manera han estat premiats en la glòria dels temps. I resulta que nosaltres, hem tingut un President de Catalunya, el qual, anys més tard, confessa que el seu pare va deixar uns diners a l' estranger per la seva dona i fills, i el dilapidem, el maltractem, el crucifiquem. 

Que en som d' ineptes. N' hem d' aprendre i molt si volem ser un gran país. Quants personatges vivents hi ha que potser haurien de confessar i " tothom" calla ? Però és clar, la casta dels intocables és la casta. I aquí, els catalans, ens flagelem. Com deia l' àvia, quanta llana ...

En clau de país : junts el 27 S

Sembla que hi ha un principi d' acord per la llista unitària del 27 de setembre on, a part de persones de la societat civil, també hi serien el President Mas i el president d' ERC,  Oriol Junqueras. 

A aquest principi d' acord també s' hi pot afegir els Demòcrates de Catalunya ( ex membres de Unió) i el MES ( ex membres del PSC). Els qui  sembla que al final no s' hi afegiran serà la CUP, tot i que diuen que compartiran l' estratègia independentista. 

Després d' aquesta llarga agonia que hem patit al veure que tothom " escombrava cap a casa" sembla que ha sortit finalment el sol i podrem dir, ara sí, que farem una llista unitària, una llista plural d' integrants de diferents àmbits però units per un sol objectiu : la independència de Catalunya. 

El President Mas sembla que no l' encapçalarà sinó algú de la societat civil. Aquest devia ser el principal escull a resoldre. Mira que fa 300 anys que divaguem, ens maltracten cada dia però entre nosaltres " ens matem perquè el President no l' encapçali ". Tristor, petitesa .... però si així ha de ser per tirar endavant una llista unitària doncs així sigui. 

Ara cal posar-hi fil a l' agulla i amb molta intel.ligència però sense perdre el temps, cal anar a trobar a persones indecises, persones que dubten per l' endemà i el futur després del 27 S.

No badem ni un segon més. Com deia el President Pujol ,"ara no toca". Ara ens toca anar tots junts, deixar les tonteries i anar per feina, treballar per l' alliberament nacional de Catalunya.