dilluns, 3 de desembre del 2007

La dignitat d' una Nació

Èxit aclaparador de la Manifestació d' aquest proppassat dissabte. Semblava com si els catalans despertéssim d' aquesta decadència persistent i alhora silenciosa.
Tots units per tornar-nos a aixecar. La societat civil catalana promou allò que mai s' havia d' haver trencat : l' EIX NACIONAL.
Jo no vull que em divideixin entre dretes o esquerres. Jo només sóc nacionalista catalana. Aquesta és la ruta que hem de seguir tots els catalans que estimem la nostra Pàtria.
Tornem a reescriure el poema d' Emili Guanyabéns i Jané :
CRIT DE PÀTRIA
Des del fons de ses entranyes
Catalunya s' ha queixat:
per vilatges i muntanyes
amb veu mascle t' ha cridat,
oh Llibertat !
Amb constància i saviesa
la llar nostra irem refent :
des del cim de sa grandesa
direm forts, de cara al vent :
" Tomba, ponent ! ".
Si no minven eis agravis
bregarem sense descans :
bastarà el record dels avis
per fê'ns créixer com gegants.
Fora tirans !
(1.860-1941)

1 comentari:

garmir ha dit...

Alba:
Quina raó que tens, recuperar l´eix Nacional i evitar la comfrontació dretes -esquerres, un post magnific.

Feliç Sant Jordi, 2020

 Sant Jordi 2020 Un Sant Jordi molt diferent dels viscuts fins avui. Un Sant Jordi impensable fins fa dos mesos. Un Sant Jordi de confi...