Demà, 25 de novembre de 2012, Catalunya està convocada a elegir un nou Parlament i un President /a de la Generalitat de Catalunya.
Tanmateix, demà no són unes eleccions com les que "sempre s' han celebrat" sinó que demà, els catalans tenim una gran responsabilitat històrica, tant els que volen permàneixer a Espanya com els que volen avançar cap a un Estat propi.
Aquestes eleccions són un desafiament que no podem defugir, ni uns ni altres. Catalunya ha "fracassat"al llarg d' aquests anys amb l' encaix amb Espanya. Només cal revisar els diferents governs des de 1.980 i veure que ni amb governs en minoria o en majoria se n' ha ensortit. Des de González, a Aznar, des de Zapatero fins a Rajoy.
Personalment crec que Espanya ens ha menyspreat. Si comparéssim les atencions que ha tingut el govern de Gran Bretanya cap als Escocesos veuríem que Espanya està molt lluny de les atencions cap a Catalunya. I el poble català s' ha cansat.
El principi de la fi es va iniciar amb la retallada del Nou Estatut per part del Tribunal Constitucional. Des de llavors es va iniciar una onada d' autoestima pels catalans mai vista. La societat civil es va mobilitzar creant plataformes per demanar la plena sobirania nacional. Des de llavors han sortit nous partits polítics que han empès als dos principals partits catalanistes (CiU i ERC) a posicionar-se més fermament. També han sorgit moviments assamblearis per mobilitzar el poble català.
Dit això, aquest 25 de novembre un país està en joc però també un futur president de la Generalitat. Catalunya serà el que vulgui ser però per fer-ho cal ser valent i no espantar-se.
Quina voluntat tindrà el poble català ? farà, com ha fet al llarg de la història, amagar el cap sota l' ala ? Serà capaç de poder decidir i ser valent per aguantar tot el que vindrà ?
Els partits nacionalistes catalans potser havien d'haver fet un front comú per avançar nacionalment parlant. Serà aquest l ' error ? Estic convençuda que l' arc parlamentari que sortirà demà serà clarament nacionalista però el cop d' efecte hauria estat millor si CiU, ERC i Solidaritat haguessin fet un front comú.L' onada hagués estat avassalladora.
De totes maneres, el que sí que passarà a la història serà el President Mas. Artur Mas avui és ja un personatge històric pels catalans per la seva valentia i coratge. Tothom dirà el que vulgui però la grandesa d' aquest President ha estat immensa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada