Des del punt de vista social, tindrem el projecte de la Llei Catalana d' Educació (la LEC), la qual encendrà un debat molt intens i disputat. Avui s' ha arribat a un acord de miníms entre les forces polítiques del PSC, ERC i CiU però el proper debat de la LEC al Parlament marcarà el futur de l' educació a Catalunya. També, no podem ometre la patètica Llei de Dependència. Una llei absolutament necessària però en cap moment concretada en fets. Una llei que envaeix competències estatutàries actuals i que no té pressupost ni econòmic ni físic per a desenvolupar-la al 100%.
Des del punt de vista polític tindrem un ball de bastons dins el PSOE i el PSC. Com actuaran els 25 diputats del PSC al Congrés de Diputats ? Seran capaços de vetar els Pressupostos Generals el proper setembre ? Per què ningú els hi pregunta clarament la seva futura actuació ? I com actuaran els dos ministres del PSC que s' asseuen al Consell de Ministres ? De moment, ZP se'ls mira des de la graderia. De tothom és sabut que Montilla no és de la corda de ZP però el Gran Farsant no es deuria esperar que d' altres presidents autonòmics se li esveressin pel tema del finançament ( els presidents autonòmics de Galícia, Cantàbria, Extremadura, Castella la Manxa i el Principat d' Astúries - per part del PSOE - i els presidents del País Valencià i de la Comunitat de Madrid - per part del PP - ). Podria ser que el Gran Farsant estigui a la graderia parant el sol i esperant que Rajoy el truqui dient-li que el finançament de Catalunya ha expirat el 9 d' agost i ara el catapultarà el Tribunal Constitucional. De ben segur que és una de les opcions que ZP li aniria d' allò més bé. Sortiria de nou al balcó del Palau de la Generalitat, no dient que "aprovarà l' Estatut que aprovi el Parlament de Catalunya " sinó dient que " mi talante es ser un servidor de la ley y yo obedezco la jurisprudencia, máximo garante del orden y la responsabilidad ". Però també podria ser que ZP desitgés que el Tripartit anés a mar. Així pot ser estaria tranquil d' una vegada i en "las Españas se respiraría otro aire". És una opció que no podem descartar. Qui sap si el Mago de León tingui aquest conillet sota el barret màgic.
Mentre veiem com l' Espanya ens fa de nou el llit, a Catalunya els dos partits que tindrien la clau de volta i fer un punt d' inflexió a aquest dantesc espectacle, ens dediquem a fer jocs d' equilibri. De fet, a can Conver no podem fer gaire res més que negar-nos a votar els Pressupostos Generals i a defensar bé la porteria, la qual, porta unes quantes dotzenes de gols marcats. També tenim esma per posar unes quantes espelmes a tots els Sants i pregar perquè hi hagi eleccions ben aviat. De fet, des que la Moreneta ha fet un miracle perquè els comunistes es converteixin, els entregats devots cada dia perdem més la fe i busquem altres forces per arribar a entendre aquesta diabòlica tempestat del desert etern.
En canvi, l' altra força nacionalista, malgrat tenir un desgavell de forces debilitades per les diferents corrents ideològiques, sembla albirar la terra promesa. L' amo de la feixa, el Sr. Puigcercós, el millor candidat als Premis Nacionals per la seva aportació al teatre català, llaura cada dia per ser el futur candidat a la Presidència de la Generalitat. Avui ha fet un nou gag, tot exclamant que " es replantajarien moltes coses si el PSC no fa una defensa clara dels interessos de Catalunya ". Ai las ! que en sap el Comte de Ripoll però com que de "Ripoll, ni home ni poll" desitgem que l' electorat català es tregui d' una vegada per sempre la bena dels ulls i vegi que de Comte Arnau només n' hi va haver un, i que el Sr. Puigcercós i el Sr. Carod Rovira han estat el pitjor gag per Catalunya i les seves aspiracions nacionals.
Finalment, des del punt de vista econòmic, estem situats en plena crisis des de fa més d' un any, malgrat el Gran Farsant ha amagat la realitat, no fos cas que la Moncloa anés a mans del gallec.
Però, ZP avui ha de remar a contracorrent. Després d' uns plàcids 4 anys a la Moncloa, ara s' ha vist obligat per les forces de l' oposició a convocar extraordinàriament els súper-ministres i a presentar 24 mesures estètiques que poc ajuden al ciutadà de carrer. El Ministre Solbes, amb el cap amagat sota l' ala, no sap d' on fer sortir els diners amb tanta mesura social que vol el seu President. I enlloc de generar riquesa, enlloc de presentar austeritat fiscal, enlloc d' ajudar a la petita i mitjana empresa, enlloc d' aportar liquidesa a les entitats financeres per a poder desembarrancar, només genera més despesa social. Certament, les 24 mesures presentades són raonables però es portaran a terme o seran simples enunciats sense concreció efectiva i real ?
Per cert, els hi recomano l' article publicat per X.Sala i Martín, a La Vanguardia. Defineix molt bé allà on som en aquesta crisis econòmico-financera.
P.D.1 : M' acaben de dir que ICV ha retirat la petició de compareixença de ZP al Congrés per parlar del finançament. Caram ! si que ha durat poc la valentia dels eco-progres.
P.D.2 : El proper 21 d' agost farà 1 any que vaig iniciar-me en la blogosfera. Una experiència que n' estic molt satisfeta.
P.D.3 : Un bloc sobre les eleccions a USA, The War Room.
2 comentaris:
Hola Alba:
Moltes felicitats per el teu primer any a la Blogesfera Politica i que en facis molts més.
Escrius poquet peró de calitat, el diagnóstic de la situació que fas al post és molt encertat.
Desitjo que passis uns bons dies de vacances i molta feina i agradable per quan tornis.
Edmón.
Benvolgut Edmón,
moltes gràcies per la felicitació i per ser un incondicional del meu bloc.
Tens raó, escric poquet. Hauria d' escriure més sovint perquè sinó perds "audiència". La veritat és que hi ha dies que sí que podria escriure més sovint però d' altres no tant.
Et desitjo que també passis molt bones vacances i que descansis per a tornar amb molta energia.
Una abraçada,
Alba.
Publica un comentari a l'entrada