Un any més, arriba la Diada, la nostra festa nacional. Enguany, l' Onze de Setembre vindrà marcat, més que mai, per una reivindicació dels nostres drets com a poble : l' Estatut, el finançament i el dret a decidir.
Fa 294 anys que vam perdre la sobirania. Tres segles lluitant, defensant, reivindicant la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra pàtria. Cada vegada estem més lluny de l' autogovern. Catalunya viu uns moments molt crítics pel seu futur col.lectiu com a nació. El Nou Estatut d' Autonomia refrendat pels catalans i legislat per les Corts espanyoles es troba aturat, per tant, sense aplicació degut al procés judicial en què està sotmès.
A més, aquesta Diada tindrà també com a protagonista un símbol nacional sobirà, l' Estelada. Aquest any es commemora el centenari de l' Estelada, dissenyada per Vicenç Albert Ballester. Pobles d' arreu de Catalunya posaran l ' Estelada al balcó de l' ajuntament.
Ara us transcric un poema que parla de la bandera catalana. Aquest poema el va escriure Marià Manent a Barcelona, el 1898 :
La bandera catalana
De cara al sol, quin glatir desolat,
com si fossis una au mal ferida !
Digue'm quin vent et durà llibertat,
bandera ardent de ma terra colpida.
La falç reposa en el marge colrat;
es gronxa al lluny una vella adormida.
Ha mort la nostra cançó dins el blat
i fins la mar fa una veu entristida.
No sentirem cap remor de combat,
bandera ardent, que ens corones la vida ?
El clam dels morts, com un bleix renovat,
sollevi el pit de la terra colpida !
I que tot l' aire glateixi abrandat
amb el batec de la nostra bandera.
Ja al lluny es daura una gran polseguera
i les roselles ensagnen el blat.
Bona Diada.
2 comentaris:
Hola Alba:
Bona Diada Nacional.
Edmón.
Bona diada, Alba.
Jo tinc paella i la disfrutarem en familia.
Manel
Publica un comentari a l'entrada