" Hi havia una vegada un petit país invisible als ulls dels territoris que l' envoltaven. Aquest petit país invisible venia de lluny i n' havia passat de tots colors. Els homes que hi habitaven parlaven un llenguatge estrany i tenien per bandera quatre barres de sang sota un llençol d' or.
Un bon dia, el petit país invisible es va veure governat per una mena de follets amb barret de copa. Un dels follets, el Follet Sobiranista, portava un vestit ben estelat, així feia evident que era l' home més independentista de tot el petit país.
Un altre follet, el Follet Trotsky, portava el vestit verd com la gespa amb unes ales purificades per la Moreneta, Patrona del petit país. I el darrer follet, el Follet Emir, home de poques paraules provenia d' un Califat camaleònic.
Els habitants del petit país feia temps que estaven desconcertats per aquests tres follets amb barret de copa. Un bon dia, els habitants d' aquest petit país invisible van signar un Estatut, promogut pel Patufet, un bon jan pencaire... ".
D' aquí a uns anys, podrem explicar la història de Catalunya als nostres fills d' una manera ben divertida i curiosa. Avui, al Parlament de Catalunya, en nom de la unitat i la força s' ha tornat a vendre al país per quatre llenties. I allò més fort, és que l' únic partit que pot treure el país d' aquest atzucac serveix en safata de plata la rendició i el descrèdit.
Mas ha tornat a estar l' home clau, l' home que ha "salvat" el Parlament de Catalunya lluitant per un finançament que és nostre. En canvi, l' home que té la clau de volta, el President José Montilla, n'ha sortit reforçat i amb els deures ben fets.
Per què ens tornen a enganyar ? Per què CiU actua així ? Per què escrivim quatre acords que no valen res a Madrid ? Per què no hem acordat números ? Però per què no reclamem allò que és llei ?
Quina ensarronada ! Unitat ? Quina unitat si tothom sap que a Madrid ja ens esperen ? Quin tip de riure que es deuen fer els PSOE-PSC !!
Que trist, Senyor, que trist. Un Estatut aprovat i ara resulta que hem d' acordar uns mínims per anar a reclamar amb unitat allò que per Llei ens toca.
Per cert, el conte acaba així : " el pobre Patufet, cansat de treballar i treballar pel petit país invisible va ser menjat pel bou del Follet Emir. Després d' anys i d' anys de buscar-lo i cridar-lo amb una bonica cantarella - Patufet, on ets ? -, va ser trobat per la Fada Fumada. Aquesta Fada li va donar la poció de la veritat tot dient-li - Patufet, no veus que no els convenceràs ? No veus que fa anys que prediques al desert ? No veus que el Follet Emir actua sempre pensant amb d' altres territoris i no en el nostre país ? No creus que t' hauries de plantar d' una vegada i marcar una línia clara ? No veus que s' ha de ser valent i fort ? No veus que no tenim res a perdre més enllà d' estar com estem ara ? Què t' hi va a tu fer-te el Salvador quan et cremaran a la propera foguera de Sant Joan ? Prou, Patufet. De màrtirs només a les Sagrades Escriptures. Avui, els homes han de fer servir la força d' una altra manera. Sigues tu mateix i digues un NO. NO a més preses de pèl. NO a cap acord de mínims perquè la llei ja està regulada. NO a ser el Salvador. NO a fer més gran a l' Emir de Còrdova".
3 comentaris:
Hola Alba:
T´entenc en part, crec que CIU tindría que haver reclamat per firmar aquests tipus de pactes, un govern d´unitat nacional, és a dir tornar a tenir consellers, sinó, tens raó, és un regal , doncs qui surt reforçat és el tripartit i passen els mesos i CIU no torna a governar i fa coses gratis.
Per això de vegades dic que CIU es tindría que semblar a la LLiga Nord padana, i no com sembla de vegades actuar per interessos de lobbies i no dels ciutadans de Catalunya.
Edmón.
Com bona mestra, expliques un bon compte.
De totes maneres, de vegades em pregunto que els hi preocupa als polítics, si el seu partit o Catalunya. Que defensen, els seus interessos electorals o a Catalunya ?
Benvolguts Edmón i Manel,
agrair-vos la vostra col.laboració al bloc.
Sí, a vegades, hi ha decisions que costen de creure o entendre.
Personalment, no estic d' acord a fer un govern d' unitat nacional. Crec que CiU no pot actuar aixi. CiU ha de defensar, com ja defensa, l' Estatut fins al final.
Però sempre CiU, en nom de la responsabilitat i del seny actua d' una manera que no acaba essent entenedora pels ciutadans de Catalunya.
És evident que els números estan distribuïts.L´única cosa que podrem treure serà alguna competència més o una falsa promesa, la qual, al final serà diluïda.
Crec que CiU no havia d' haver fet aquest acte " de responsabilitat" perquè, crec que el poble té el que es mereix.
Ja és hora que els catalans ens n' adonem d' una vegada per quins personatges estem governats.
CiU va actuar amb una màxima responsabilitat pactant in extremis l' Estatut. Ara no li cal rebaixar res. Ara només li cal continuar defensant allò que mai serà comprès pels catalans de "curta volada".
O Estatut o res. Pot ser ens cal un calvari més profund perquè els catalans siguem plenament conscients de la decadència que suposa el Tripartit, i molt especialment, el binomi híbrid, PSC_PSOE.
Alba.
Publica un comentari a l'entrada