Memòries de Joan Triadú

Avui m' han fet dos regals molt bonics : un llibre, "Memòries d' un segle d' or" de Joan Triadú i un arbre, concretament, un esqueix de llorer de l' arbre que va plantar Mossèn Cinto Verdaguer a Vinyoles d' Orís.

Aquest petit llorer em fa molta il.lusió perquè prové del llorer que va plantar Jacint Verdaguer a la rectoria de Vinyoles d' Orís i que avui encara és viu i és símbol de culte dels amants verdaguerians. De fet, el llorer és el símbol dels poetes i de la immortalitat.

Vinyoles d' Orís forma part de la història de Mossèn Cinto perquè hi excercí de capellà durant més de dos anys.També fou l' època on J.Verdaguer va emmalaltir i on se li recomenà viure a prop del mar.

El llibre de Triadú l' he començat a llegir aquesta tarda vespre. Me n' havien parlat i puc dir que m' hi he enganxat de seguida. És bonic llegir l' activisme cultural i patriòtic d' un home en una època grisa i dictatorial. Afortunadament, l' estima pel país, la llengua i la cultura l' ha compartit amb la seva esposa, Pilar Vila-Abadal.

Llegint el llibre m' han vingut imatges i paral.lelismes amb altres activistes culturals que, al llarg del segle XX, han estat cabdals perquè la llengua catalana i el país subsistissin.

Joan Triadú i Font, pedagog, escriptor, activista cultural, patriota fins el moll de l' ós. Un home amb història que encara avui podem gaudir de la seva saviesa. Jacint Verdaguer i Santaló, el nostre gran poeta nacional de tots els temps. Dos homes, dos patriotes de pedra picada, dos personatges humils i erudits que han posat la pàtria catalana com a motor de la seva vida.

P.D.1 : Trist l' espectacle a CiU per l' afer Duran-PSC i Mas-ERC. Enlloc de ser una bona estratègia per tenir tots els flancs oberts davant possibles escenaris electorals, es converteix o l' han convertit en una pataleta de pati d' escola. Pujol, un cop més, l' encerta de ple.

P.D.2 : "Todos veíamos venir la crisis, pero no queríamos aceptarlo".