dimarts, 5 de maig del 2009

La LEC, una llei de país

Sembla ser que la LEC arriba a la recta final. Acabades les ponències parlamentàries, hi ha un principi d' acord i aviat Catalunya podrà tenir un marc institucional estable en l' ensenyament.
L' educació és un dret de totes les persones, un dret universal, un pilar fonamental per crear societats cohesionades i avançades.
La LEC pot ser la primera gran llei de país que hagi fet el govern Montilla. Però la sorpresa és que un partit del Govern, ICV no la votarà. Per tant, la LEC podrà veure llum gràcies al principal partit de l' oposició, CiU.
La LEC ha despertat de nou la perpètua situació en crisis que té l' ensenyament a Catalunya. Per primera vegada, Catalunya podrà tenir una llei que organitza l' ensenyament en totes les etapes educatives (exceptuant, l' etapa universitària).
No ha estat fàcil arribar a un ampli consens. Només cal recordar les centenars d' esmenes que s' han fet arribar a un document previ d' encara no 80 folis escrits.
CiU ha presentat 412 esmenes, de les quals, en un 90% han estat acceptades o transaccionades. Ha estat una llei àmpliament criticada i reelaborada.
Una llei de país que universalitza l' educació i que repercutirà a mig plaç en el capital social i humà de Catalunya.
CiU ha treballat amb seny i responsabilitat, amb dedicació absoluta per a poder implantar un model d' educació amb llibertat, modern i d' interès públic.
Esperem que ben aviat pugui ser realitat. Així, podrem treballar perquè l' escola catalana continuï essent el punt de projecció del nostre país.
P.D.1 : Avui el nacionalisme basc comença la travessera del desert. De moment, no es veu un nou horitzó nacional més enllà de l' espanyol. El pitjor president que mai ha tingut l' Estat espanyol ha endreçat a l' armari el fet diferencial basc i català.
Esperem ben aviat el seu Sant Martí, el qual anirà vestit amb barretina catalana i espardenyes basques.Temps al temps.
P.D.2 : L' Estat espanyol està bàsicament dirigit per "polítics" amb baix perfil cultural. Només cal veure els grisos currículums de presidents autonòmics, ministres i consellers.
P.D.3 : L' altre dia una alumna em va preguntar quina carrera es necessitava per ser política. Li vaig dir que tal i com està l' arc parlamentari doncs que en feia prou acabant la Primària.

3 comentaris:

Jose Martín ha dit...

Una "llei de país" sense el suport dels representants dels mestres i professors catalans.

Alba Serra ha dit...

Benvolgut Jose Martín,

en primer lloc agrair-te la col.laboració en el bloc. Sempre és bo poder compartir opinions amb d' altres professionals de l' educació.

Personalment, potser no és la llei que tots voldríem (pares, mestres, govern, institucions, alumnes) perquè si ho fos resultaria una quimera.
El consens seria el més adequat en tots els agents que hi intervenen però resulta quasi impossible.
Malgrat això, crec que és una llei d' una mirada molt àmplia, una llei oberta, una llei que pot fer avançar el sistema educatiu de Catalunya.
És una llei que obre finalment a la llibertat, que posa uns drets i uns deures per tothom.

La LEC pot arribar a ser la 1a llei d' educació que hàgim tingut a Catalunya. Jo sóc militant convergent però mai havíem estipulat amb llei o mai havíem fet un marc legal ampli com aquesta sobre l' educació a Catalunya.
Crec que toca a tots els estaments que hi interactuen :
-als mestres doncs serem avaluats però també se'ns reconeix el nostre perfil.
Però també hi haurà una avaluació a tots nivells, interna i externa, i això és bo perquè permet reconèixer errors i avançar pel bé comú.
-Els centres tindran autonomia a partir del seu projecte educatiu. Per tant, podrem fer molt pedagògicament, organitzativament.
-els curriculums seran revisats i adaptats a les necessitats.
-als alumnes tindran una major intervenció en el seu procés d' aprenentatge perquè està clar que la tecnologia i l' aprenentatge transversal serà l' ordre del dia.

Crec que és una llei que no atempta a ningú, que dóna llibertat. A mi no m' agraden les lleis fiscalitzadores ni nepòtiques. Aquesta llei inicialment ho semblava però finalment no ho serà en tots els nivells.

Un país ha de regular lleis, crear "esquelets" de lleis però mai ha d' atemptar contra la llibertat, mai.
Per tant, també em sembla perfecte que s' estableixin mecanismes per a la concertació d' escoles d' interès públic, és a dir, les concertades, siguin les que siguin.

No seria atemptar contra la llibertat que només hi hagués un sol model educatiu ? Per mi sí, i crec que no seria bo pel país.
Un país es fa gran i arriba a millorar si hi ha diversitat perquè el que es pot fer és agafar el millor dels altres. Per tant, crec en l' eclecticisme d' idees.

No entenc perquè certs sindicats no hi estan d' acord. Bé, sí que ho entenc, pel que sembla molts i molts professors, mestres no s' han enterat de gaire res, només els sindicats s' han manifestat.
Per desgràcia, fa temps que els sindicats majoritàriament han perdut la funció en que s' han creat. Només cal veure el trist paper que estan fent amb aquesta crisi econòmica i abans amb el que semblava "tot és or".

Bé, José, suposo que les meves opinions no t' agradaran gaire però crec que hem d' obrir més la ment, obrir la mirada per poder albirar nous horitzons amb la finalitat de poder ajudar a créixer persones amb un bon perfil humà i educatiu. Si eduquem be (pares, mestres, institucions) tindrem un futur millor.

Salutacions cordials,

Alba Serra.

Jose Martín ha dit...

No m'agraden les teves opinions, però les respecto, ja que és evident que la llei conseguirà anar endavant i això implica que molta gent està a favor, però això no treu que els meus plantejaments puguin continuar sent els mateixos, sense considerar-me "tancat de ment".

Fins aviat!
Et continuaré llegint.

Feliç Sant Jordi, 2020

 Sant Jordi 2020 Un Sant Jordi molt diferent dels viscuts fins avui. Un Sant Jordi impensable fins fa dos mesos. Un Sant Jordi de confi...